Please enable JS

Construint una nova ACO pels militants d’avui

Bilateral amb l’ACO-França

juny 06/Joan Andreu Parra/

Els passats 21 i 22 de maig va celebrar-se a París la bilateral que mantenim periòdicament amb l’ACO-França. En representació de l’ACO-Espanya hi van anar el president, Jesús Jiménez, i la coordinadora, Cèlia Santiago. La trobada, després de la pregària i de les presentacions, va servir per compartir l’actualitat social i del món del treball dels respectius països i per treballar la temàtica del compromís amb una Revisió de Vida.

En aquests moments a França estan vivint una època de conflictivitat a causa d’una nova llei laboral que impulsa el Partit Socialista. Es tracta d’una llei encoratjada per la patronal i que, en molts aspectes, s’assimila a la reforma laboral que es va fer a Espanya el 2012. A la negociació hi ha dos sindicats amb propostes diferents, uns opten per millorar la proposta de llei i altres per retirar-la i que es facin noves propostes.

Està sorgint tot un moviment social, similar al 15-M, amb molts joves i obrers a l’atur que s’instal·len a les places i demanen una democràcia més horitzontal. La situació política a França, amb una dreta enfortida i diferents corrents al Partit Socialista, conviu amb una precarietat laboral creixent, un treball a temps parcial en ascens i, per contrarestar-ho, cada cop més xarxes de solidaritat entre la ciutadania per ajudar-se.

A la Revisió de Vida sobre el compromís, en el Veure es va observar que el compromís sindical que abans havia estat majoritari a l’ACO-França està per sota de la meitat dels militants (43%) i que el compromís polític és minoritari (bàsicament en els partits socialista i comunista). Per contra, el compromís en les associacions i en l’Església (col·lectius de migrants...) està creixent.

També s’observa que la militància està envellint (35% estan jubilats). En els joves, predomina el compromís en la família i la parròquia, i no tant en el moviment obrer. Tot això té conseqüències en l’organització de l’ACO-França, amb dificultats per assumir responsabilitats dins el mateix moviment. Apunten que això és conseqüència d’obrir l’ACO a persones de tot tipus.

El Jutjar es va basar en el text de Jn 16, 21-22, en què es proposa mirar allò nou que ha nascut, no el vell. Va destacar-se que el moviment obrer continua existint, malgrat no tenir identitat de classe i la necessitat de construir una nova ACO amb els militants d’avui: què es vol conservar i què no, actualitzar el moviment, com donar resposta als compromisos i situacions d'avui, són els reptes a afrontar. Probablement caldrà sofriment, perquè el nou fill arriba amb dolor, però amb l’esperança d’allò nou que vindrà.

L’Actuar va centrar-se en definir les accions conjuntes que podrien fer tots dos moviments. Així doncs es va apostar pel 7 d’octubre, Dia del Treball Digne, com una data a dissenyar una acció en comú; a continuar mantenint les bilaterals; i a proposar als militants una trobada comú d’intercanvi per fer una Revisió de Vida entre equips i una altra trobada de caire més formatiu dirigida a responsables sobre l’acompanyament dels equips.



Altres articles