Exercicis d'Estiu: Com bastir una espiritualitat en temps de crisi

“La Missió del Poble que pateix”, dirigits per Fernando Rivas

(Crònica d'Ana Maria Giménez i David Masobro) Dels dies 22 al 26 d´agost vam poder participar en els Exercicis d’Estiu organitzats per l’ACO: “La Missió del Poble que pateix”. Per a nosaltres va ser la primera vegada que fèiem uns dies de recés a partir dels textos de l’Antic Testament, concretament dels quatre cants del Servent de Déu que trobem en el llibre del profeta Isaïes. Tanmateix, vam tenir la sort de tenir amb nosaltres en Fernando Rivas, consiliari d’ACO de la diòcesi de Madrid, el qual va fer que el text fos assequible, proper, delicat i arrelat a la vida de Jesús i a la nostra pròpia vida. En Fernando, amb l’ajut del llibre de Carlos Mesters, “La misión del pueblo que sufre”, va mostrar-nos que es pot fer una lectura comunitària i actual d’aquests textos, ja que la situació de profunda crisi dels que els van escriure és molt semblant a la nostra.

El poble d’Israel viu a l’exili, com un emigrant en una terra estrangera. És una nació derrotada, trista, sense punts de referència com a poble, que ha perdut tota esperança i no troba qui el consoli (Lam 1,2; 2,13). Des d’aquests textos vam poder pregar i reflexionar sobre situacions concretes de persones del nostre poble: les causes i conseqüències del seu patiment i trencament interior i com són capaces de sobreviure en una “terra de patiment”.  

Els cants del Servent de Yahvé ens van mostrar que, malgrat tot, és possible viure essent una llavor de resistència contra l’opressió dels poderosos, lluitar a contracorrent, sense contaminar-se de l’estil de vida del poder i seguint l’estil de vida de Déu, el qual ens ha cridat per a ser “llum de les nacions” (Is 42, 6). Aquest cant ens va ajudar a valorar i pregar per totes aquelles persones i institucions que són llavor de resistència, base del nou poble de Déu cridat a fer germinar una nova societat. Només si som llavor amagada pot créixer un plançó d’esperança que solament despertarà d’un poble que resisteix i manté viva i amagada la llum de l’esperança. Quina pot ser la nostra missió concreta? Com podem empeltar-nos en el projecte de Déu, malgrat les resistències que trobem a nivell personal i social? Només podrem seguir lluitant si tenim el Senyor a prop, si trobem en ell consol i ajuda (Cf. Is 50, 7), restem units a la seva Paraula, esdevenim altres servents de Déu i deixebles del Crist pobre, sofrent i compassiu.

Els exercicis també van ser un temps de retrobament amb altres companys de l’ACO, amb els que ja fa temps que compartim una part del nostre estiu i considerem ja una petita família. Agraïts per les eucaristies diàries, molt viscudes i participades i per la pregària que cadascú va preparar des de la Paraula i des de la vida. Agraïts també per les estones a la piscina, per les converses i somriures i per les sessions d’astronomia i ioga. Moltes gràcies, Fernando, per la teva saviesa i sensibilitat i gràcies a tots els qui vau voler compartir aquests exercicis amb nosaltres.

COM CONNECTAR-NOS

ACO ACCIÓ CATÒLICA OBRERA
C/Tapioles, 10 2n, 08004 Barcelona
hola@acocat.org
93 505 86 86

APUNTA'T A L'E-BUTLLETÍ

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per provar si vostè és un visitant humà i així evitar l'enviament de correu brossa.