«Així, doncs, també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis…» He 12,1.

El testimoni dels sants i de totes aquelles persones que el Senyor posa en el nostre camí, és, sens dubte, un estímul per fer la pròpia ruta en el seguiment de Jesucrist.

El beat Antoine Chevrier (Lió, 1826-1879) és un d’aquests testimonis que, també avui, continuen esperonant.

Va néixer i créixer en la ciutat de Lió, fill d’un petit funcionari d’Hisenda i d’una teixidora de seda. Als disset anys entra al Seminari; l’any 1850 rep l’ordenació de prevere i és enviat com a vicari a St. André del populós barri lionès de la Guillotière.

El maig de 1856 hi ha unes terribles inundacions i es posa a treballar amb la gent per auxiliar els damnificats. Aquest fet marcarà la seva vida, ja que el porta a viure de prop la realitat de la misèria, espiritual, moral i material de la gent del barri i alhora s’adona també dels grans tresors de la gent senzilla: la seva capacitat de sacrifici, de germanor, de solidaritat…

Hi ha un segon esdeveniment que cristal·litzarà aquesta experiència i el portarà a un canvi radical en la seva acció pastoral: el Nadal d’aquell mateix any (1856), tot contemplant el misteri del naixement de nostre Senyor, pren consciència d’una manera viva i forta de la bellesa de Jesucrist i del camí de pobresa que ha escollit per salvar els homes. Ell en parla com la gràcia del Nadal de 1856, i ho explica així: «La nit de Nadal, meditant sobre la pobresa de nostre Senyor i el seu abaixament entre els homes, vaig decidir deixar-ho tot i viure tan pobrament com pogués. Jo em deia: el Fill de Déu ha davallat a la terra per salvar els homes i convertir els pecadors. I malgrat tot, els homes continuen perdent-se. Aleshores em vaig decidir a seguir Jesucrist de més a prop per fer-me més capaç de treballar eficaçment en la salvació de les ànimes.» (Antoine Chevrier, Escrits Espirituals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, p. 11).

Fa servir el llenguatge propi del seu temps, però la intuïció és totalment renovadora. L’experiència que viu no el porta a cercar nous mètodes pastorals, o una estratègia millor, sinó que el porta a acostar-se més a Jesucrist, a fer-se més bon deixeble seu, per així poder ser més útil per a l’evangelització.

A partir d’aquest moment ja no és el mateix, el seu treball més important serà conèixer més i més Jesucrist. L’estudi de l’Evangeli serà la seva tasca primordial: «Conèixer Jesucrist, estimar Jesucrist, imitar Jesucrist, seguir Jesucrist, aquest és tot el nostre desig, tota la nostra vida.» (ibídem, p. 27). Ho repeteix moltes vegades als quatre primers seminaristes que sortiran del Pradó: «La nostra primera feina, doncs, és conèixer Jesucrist, per tal de ser totalment d’Ell».

En una pregària ens ha deixat expressada tota la seva admiració per Jesucrist i el seu desig de conèixer-lo.

O Verb! O Crist!

Que en sou, de bell! Que en sou, de gran!

Qui us arribarà a conèixer? Qui us podrà comprendre?

Feu, o Crist, que jo us conegui, que jo us estimi.

Ja que sou la llum, feu-me’n arribar un raig al fons del meu pobre esperit,

perquè us pugui veure, perquè us pugui comprendre.

Poseu en mi molta fe en vós,

perquè totes les vostres paraules siguin per a mi una llum que m’il·lumini

i em faci venir a vós, per tots els camins de justícia i de veritat.

O Crist! o Verb! Vós sou el meu Senyor i el meu únic Mestre.

Parleu, que us vull escoltar i vull practicar la vostra paraula,

perquè sé que ve del cel.

Vull escoltar-la, vull meditar-la, vull posar-la en pràctica,

perquè en la vostra paraula hi ha la vida, la joia, la pau i la felicitat.

Parleu, Senyor, que sou el meu Senyor i el meu Mestre.

No vull escoltar ningú més.

L’ànsia per acostar-se als més pobres el porta a dedicar-se a preparar la Primera Comunió dels nois i noies més marginats i que no tenien lloc a les parròquies; per això el 1860 adquireix un local que havia estat una sala de ball de mala fama anomenat “El Pradó”. No li canvia el nom i comença l’obra del Catecisme. Els nens en aquella època ja treballaven, ell cerca recursos i els té en tandes de sis mesos al Pradó perquè coneguin Jesús i facin la Primera Comunió. Defensa que els pobres puguin conèixer l’Evangeli, dedicant-hi uns mesos sense treballar per rebre una formació humana i cristiana.

El contacte amb els més pobres el portarà a una nova intuïció: Cal preparar sacerdots pobres per a l’evangelització dels pobres. Així naixerà l’Associació de preveres del Pradó, preveres totalment diocesans que s’ofereixen al bisbe per anar als llocs més pobres i s’ajuden a viure el carisma d’aquest apòstol de l’evangelització dels més pobres.

Va morir el 2 d’octubre de 1879, als 53 anys, i va ser enterrat a la capella del Pradó, hi assistiren 50.000 persones. Va ser beatificat per Joan Pau II el 4 d’octubre de 1986 a Lió.

L'entrada Article sobre el beat Antoni Chevrier, de Joan Cuadrench ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Un Estudi d’Evangeli en l’Any Antoni Chevrier ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada “Som com ovelles amb banyes” ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Pregària de Luis Alonso Schökel ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Feliços si denuncieu les injustícies i sentiu dentades de fam en el ventre quan descobriu que l’ésser humà explota l’ésser humà.

Feliços els que us moriu de set veient assedegat al pobre, a l’emigrant, a l’aturat.

Feliços si crideu mil vegades: “no pot ser que uns tinguin tant i cada vegada més i altres tinguin tan poc i cada dia menys”.

Feliços si sabeu castigar els periòdics a escriure-ho altres mil vegades.

Feliços els que denuncieu als jutges que dicten sentències mirant la cara bonica dels macos, posant en la balança el tenir dels que tenen o el poder dels poderosos.

Feliços si deixeu de ser passotes i us mulleu.

Feliços si no se us va tota la força per la boca, i us queda coratge per a la lluita.

Feliços, si encara que ningú ho declari, ni ho diguin els periòdics, vosaltres sou profetes, defensors del poble, portaveus del partit dels «famolencs de justícia».

Tenir gana i set de justícia es tradueix, en castellà, per desitjar ardentment que s’implanti en el món l’ordre estimat per Déu.

No, no sols desitjar ardentment, sinó lluitar amb coratge, pel Regne de justícia, per a fer-lo realitat.

Benaurats si no us veneu, ni us deixeu comprar o subornar.

L'entrada Feliços si teniu gana i set de justícia ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada In memoriam Míliu Capdevila ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Pregàries d’Advent i de Nadal de la zona Montserrat ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada «L’espiritualitat de la bicicleta», de Madeleine Delbrêl ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La Isabel, encara està vinculada a ACO, li porto la revista i quan la visito fem un repàs de la vida del moviment. Li pregunto què significa avui dia l’ACO per ella i em diu: «És una manera de viure. M’ha ensenyat a parlar amb els veïns, a llançar-me a coses que sense el grup no hagués fet».

A casa de l’Isabel eren nou germans: «La meva família era molt catòlica, el meu pare molt recte, de rosari diari i missa rutinària pròpia de l’època on els rics s’asseien davant i els obrers darrere». Segons m’explica: «Mai havia llegit l’evangeli»

Arriba a Barcelona, procedent de Cartagena, en plena joventut, s’aposenta al Poble Sec, a casa d’una germana més gran. I treballa en un taller com a cosidora.

Aquí, al taller, coneix la Rosita Folch, que li parla de la fe viscuda d’una altra manera, un evangeli de la classe obrera i li parla d’ACO. La convida a anar els dijous a un estudi d’evangeli. A les trobades s’hi parla de fets de vida. Descobreix un altre món. Coneix les germanes Martínez, Lolita i Maria. Seran amigues de per vida.

Per anar a les trobades m’explica que, «sortint de treballar molt tard a la nit, des del Poble *Sec, travessava tot el carrer Conde de l’Assalt fins al carrer Junqueras on es trobaven per a fer les reunions. Encara vivia Franco».

A partir d’aquí ve el compromís. Junt amb la Benita comencen a visitar persones que vivien en residències i gent pobra del barri Besòs. Coneix a molta gent entregada i capellans. A l’ACO va ser responsable del grup Maresma, del qual també vaig formar part amb l’Oriol Xirinachs com a consiliari, fins que el grup es va dissoldre per motius de l’edat dels components. També va pertànyer al Grup de Dones de l’ACO. Alguns noms els ha oblidat, però la gran quantitat de gent diu: «les millors persones que he conegut».

«Ara segueixo la missa que donen per TV, el capellà m’agrada perquè sempre pensa en els pobres i els malalts. I prego cada nit. Això és el que manté viva la meva fe».

Jo crec que el seu fer, la seva vida oberta al veïnat, treballadora, esposa, mare de família, àvia, és l’exemple que per seguir l’evangeli no cal fer grans proeses, simplement estar.

El seu acompanyament a ajudat moltíssimes persones, com també moltes l’han acompanyat i ajudat a descobrir un Déu senzill, un Déu bo.

L'entrada El que ens ensenya la, gairebé centenària, Isabel Aguilar ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Després vam tenir una celebració de la paraula on vam donar la benvinguda a l’equip d’iniciació a l’ACO, provinents de la JOC.

Durant tot el dia hem tingut present a Varo. Una abraçada en Crist Obrer.

L'entrada Inici de curs a la diòcesi Còrdova ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.