L’acollida a la Pasqua de l’ACO es fa Dijous Sant a la tarda amb la celebració del Sopar del Senyor. Divendres Sant va comptar amb l’aportació de M. Lluïsa Geronès Estrada, cofundadora de l’Associació Àkan, de Girona, amb la ponència «Vivint en temps d’urgència, i ara què fem?». Aquí podeu consultar un resum de la xerrada, un testimoni molt vivencial i amb molta força, a la qual es va poder assistir per streaming i que no es va gravar respectant la seva voluntat. El mateix Divendres Sant al vespre es va celebrar la Vetlla de la Creu i també es va emetre en streaming.

La matinal de Dissabte Sant es va dedicar als diferents tallers amb temàtiques socials, bíbliques, espiritualitat, el fet comunitari, la dona a l’Església… que van tenir una gran participació i valoració. El de Quim Cervera, «Una mirada al poble jueu des de l’Antic Testament al conflicte Israel-Palestina», també es va oferir en format presencial i telemàtic. La tarda de dissabte es va dedicar a una visita guiada al santuari del Miracle, molt imaginatiu que portava per títol «Tastet de silenci, art, natura i espiritualitat al Miracle», a càrrec de Mercè Solé. El dia va culminar amb la Vetlla Pasqual en un ambient festiu.

Finalment, s’han recollit una cinquantena de valoracions dels participants que la Comissió Pasqua de [Re]volta ja ha analitzat i ha condensat en un document amb propostes a aplicar de cara a la Pasqua del 2027.

Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:

L'entrada La Pasqua de l’ACO, «Apassionats per/amb/en Jesucrist» ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Es va concloure que és necessari el reconeixement del ministeri eclesial d’acompanyant espiritual o consiliari, pensant sobretot en promoure aquest servei entre el laïcat, tan necessari en moment de manca de preveres i religioses. Així, per tal de donar passes en aquest sentit es vol implicar la resta de moviments del Consell d’Acció Catòlica, que es troben en la mateixa necessitat, i demanar-ho als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.

El Jutjar va anar a càrrec de Jaume Fontbona amb una ponència sobre «El ministeri espiritual del consiliari»:

Aquesta va ser la pregària de la Jornada:

L'entrada Passar del «fer» de consiliaris al «ser» consiliaris ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada El Grup de treball de l’acció profètica sobre l’habitatge proposarà una Revisió de Vida als grups ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada In memoriam Mn. Joan Soler i Soler ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Per això, tenint present aquest objectiu de tenir la màxima autonomia del moviment, us proposem que una part d’aquesta desgravació important que tindreu (o bé la totalitat) la sumeu i ja la fixeu a la vostra cotització a l’ACO, la qual cosa ens permetrà millorar ostensiblement els fons propis.

Recordeu que per poder fer-vos aquesta desgravació aquelles persones que no ho esteu fent cal que ens feu arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o fotocopiat per correu postal al C/ Tapioles, 10, 2n, 08004 Barcelona i ho comunicarem a Hisenda de cara al proper exercici 2026.

Tota aquesta informació també la teniu a l’apartat Fiscalitat de la web: https://acocat.org/fer-se-de-laco/fiscalitat/

L'entrada Cotitzar a l’ACO té avantatges fiscals ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Així mateix, la Xarxa d’Entitats Cristianes, de la qual forma part l’ACO, va emetre un comunicat de condemna arran dels càntics racistes que es van produir en el partit de futbol de la selecció espanyola amb Egipte:

L'entrada L’ACO s’adhereix a la «Declaració de Badalona» i a la condemna dels càntics racistes en un partit de futbol ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Introducció (Carme)

Vaig sentir parlar primer d’“opció de classe”, els anys seixanta. Era el moment fort del trobament entre els moviments obrers cristians, el marxisme i els marxistes (no cristians i cristians).

Per formar part d’alguns moviments cristians calia fer “opció de classe”.

Molts dels intel·lectuals que aleshores feien el pas cap a la clandestinitat en un partit marxista, no eren originaris de la classe obrera. Llavors, des de fora d’ella, feien el pas, l’opció.

Mentrestant, es covava a Amèrica Llatina –i ja n’arribaven ressons– la Teologia de l’alliberament i tot el moviment popular de comunitats de base.

Però a nivell del conjunt de l’Església de Llatinoamèrica, que va fer llavors passos tan importants com la Conferència de bisbes a Medellín (1968), el llenguatge utilitzat no va ser l’ideològic, sinó que es va traduir –segons uns rebaixant-lo, segons altres, magnificant un sector social– com a “opció pels pobres”.

Expressió que –llavors sí que es va rebaixar– va esdevenir “opció preferencial pels pobres” (molt criticada pels teòlegs de l’alliberament) a la Conferència següent, a Puebla (1979).

És interessant recollir una definició de l’“opció pels pobres” que feia un dels teòlegs de l’alliberament, ja finat, Juan-Luis Segundo:

L’Evangeli és molt clar, i fins materialista, en assenyalar les prioritats del sofriment.

L’opció pels pobres és opció per aquells en qui la falta d’humanitat apareix com la prioritat més clara davant nostre.

De la preferència pels pobres en l’Església… (Helena)

Al segle XIX, per primera vegada, el papa Lleó XIII, a través de l’encíclica Rerum novarum s’adreça al col·lectiu de pobres, que eren els obrers de les fàbriques.

Entrat el segle XX neixen els moviments d’acció catòlica obrera, que juntament amb els capellans obrers volen conciliar el fet de pertànyer a l’Església i ser solidaris amb la classe treballadora.

El papa Joan XXIII parla de “l’Església dels pobres” i diu que cal que baixi del seu pedestal i sortir a l’encontre dels petits i els humils.

Amb la Teologia de l’alliberament, els pobres han ocupat el lloc que els corresponia en la mateixa teologia: el centre, que és el lloc que tenen a l’Evangeli.

El Regne de Déu és dels pobres (Gemma)

Jesús reinterpreta el Regne de Déu de l’Antic Testament, ancorat en una esperança alliberadora davant les calamitats històriques, amb unes pràctiques d’amor sense límits.

Per a Jesús, el Regne no és un objecte d’esperança utòpica sinó un regal, una bona notícia i una certesa. Sense excloure ningú, Jesús s’adreça especialment als pobres, a qui Déu estima i defensa pel fet de ser-ho, i els diu que d’ells és el Regne de Déu. Un Regne de vida i de dignitat.

L’anunci d’aquest Regne necessita una pràctica salvadora en forma de miracles, on la fe, en aquest sentit, és l’acceptació i el convenciment pregon que Déu és bo per al dèbil i que aquesta bondat pot i ha de triomfar sobre el mal.

Aquesta parcialitat i la gratuïtat de Déu escandalitza i provoca la reacció contra Jesús. En el fons, allò que Jesús presenta com a bona notícia per als pobres i pecadors crea contradicció i persecució contra la seva persona.

Els pobres en el cor de Déu (Ignasi)

Contemplar com Déu veu el pobre i què fa per ell ens farà comprendre millor Déu i ens farà situar en una evangelització que respecti la dignitat dels pobres.

Déu té sentiments (i passions) davant de la realitat dels pobres i de com són tractats.

El pobre ens condueix al misteri de Déu. És el símbol de la “feblesa” (vulnerabilitat) de l’amor paternal i maternal de Déu.

L’opció pels pobres a l’ACO (Maria)

Un moviment com l’ACO, a partir de la seva història, la seva identitat en el món obrer i les seves opcions fonamentals, ha de ser un signe en l’Església -que tota ella ha de fer una opció pels pobres-.

Hi ha moltes formes de fer una opció pels pobres:

1. Opció pels pobres com a solidaritat: com a expressió de la vitalitat de l’amor cristià, en la línia del compartir, de la gratuïtat.
2. Opció pels pobres com a alliberament: com a treball i lluita per un canvi d’estructures que faci possible que els pobres, com a “empobrits”, deixin de ser-ho.
3. Opció pels pobres com a evangelització: com a desplegament del projecte de Déu, seguint Jesucrist, pobre i humil, que posa els pobres al centre de la vida de l’Església, de les comunitats.

L'entrada Què destacaríem del Document d’ACO «L’opció pels pobres»? ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· El Mobile Social Congress, amb Claudia Bosch.

· Projecte Sense sostre, a la Barceloneta: una realitat creixent i projectes que donen resposta.

· Associació catalana de jueus i palestins-Junts.

· Mariona Pòrtulas i Quim Cervera, voluntaris a Fundació La Vinya, per la rehabilitació dels presos.

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de març i abril ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Entrevista al bisbe de la Pastoral del Treball, Abilio Martínez ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada “Alerta de Pasqua” des de Palestina ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.