Please enable JS

ACO s’adhereix a la campanya #NoalTTIP

Podeu signar el manifest contra el Tractat al web noalttip.org

gener 11/Joan Andreu Parra/

L’Acord Transatlàntic de Comerç i la Inversió (TTIP) que s’està negociant des de juny de 2013 entre la Unió Europea i els Estats Units ha estat anomenat per Hillary Clinton com l’“OTAN econòmica” ja que, pel seu abast, arribaria a concentrar el 54% del PIB mundial. L’argument per signar-lo és que l’acord facilitarà la creació de riquesa i ocupació al reduir els aranzels i facilitar els fluxos econòmics. Actualment hi ha més de 2.000 acords vigents i aquest permetria als Estats Units, combinat amb el Tractat Transpacífic (TPP), mantenir la centralitat econòmica i geoestratègica.

Per què hi ha tanta bel·ligerància en contra d’aquest tractat? Hi ha precedents com l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), que implica els EUA, Canadà i Mèxic. El resultat és que en els 23 anys que porta vigent la part més feble, òbviament Mèxic, ha perdut 1 milió de llocs de treball, les pimes han estat desmantellades i l’Estat pràcticament està fallit.

En els acords de lliure comerç econòmic també es pot veure com s’hi aplica el dret dur, ja que es preveuen mecanismes efectius per sancionar els països que no els compleixen. En canvi, altres drets com els previstos a la Declaració Universal de Drets Humans, corresponen a l’àmbit del dret tou, ja que els incompliments no porten aparellades sancions.

També aixeca molta prevenció d’aquests tractats el risc real de mercantilitzar fins i tot els drets més bàsics (com pot ser l’aigua, els aliments, l’ensenyament, la sanitat); com s’estan esquivant les emissions contaminants que estan canviant el clima adquirint compensacions a països amb menors emissions; les prospeccions de gas i petroli amb tècniques invasives com el fracking davant l’esgotament de les fonts d’energia sobre les quals descansa l’economia...

Les negociacions de l’acord s’han portat pràcticament en secret per part de comissions negociadores en les quals no hi ha cap organisme polític ni membre electe democràticament. En les reunions que s’han portat a terme en un 92% hi han participat lobbistes i només en un 4% hi han participat representants socials. Fins al moment es porten unes onze rondes negociadores (un 30% del catàleg acordat) i es preveu que no podran arribar a un acord abans del maig (pel mig hi haurà el procés electoral als Estats Units).

El calendari previst és que un cop les comissions que el negocien arribin a un acord es portarà al Parlament europeu i al Congrés dels Estats Units que l’hauran d’aprovar o rebutjar, sense possibilitat d’introduir-hi esmenes. Posteriorment, l’acord haurà de ser ratificat en un període de dos anys per tots els estats membres. En cas d’haver-hi un estat que no el ratifiqués, l’acord restaria sense efecte.

La campanya #NoalTTIP vol oposar-se a l’aprovació del tractat ja que consolida “els megapoders de les grans empreses internacionals i aferma l’economia financera i especulativa que, en aquests moments, està multiplicant per 10 l’economia real”, explica Àlex Guillamon, coordinador de l’ong Entrepobles i un dels impulsors de la campanya a Catalunya.

Fins al moment hi ha adherides 100 entitats a Catalunya, entre les quals hi ha també l’ACO, i des de l’organització ens recorden que “els ajuntaments tenen un paper important a jugar i els ciutadans també tenim alguna cosa a fer”. Per això conviden a llegir el manifest i si hi esteu d’acord signar-lo en aquest enllaç.

Us relacionem alguns articles de l’Àlex Guillamón per anar-nos situant:

 

 

 



Altres articles