Please enable JS

Agraïment d'una germaneta de l'Assumpció

febrer 08/Joan Andreu Parra/
[Teresa Miquel i Torrents, Grup Guineueta]
 
Benvolgudes/ts grups d'ACO:

Ja podeu pensar que el meu sincer desig és que tot vagi endavant; reso que aviat tinguem una presidenta. Fa uns dies vaig trucar a la Secretaria per comunicar la meva situació actual: fa uns set mesos vaig caure en la comunitat i es va trencar el fèmur de la cama esquerra i amb bastant mala fortuna. A córrer a la Vall d'Hebron, i ni tan sols tenir temps per dir el que m'havia passat, que ja vaig sentir em feien la famosa prova que després s'ha repetit vuit vegades més (tot un rècord). Als nou dies de l'operació em col·loquen un senyor clau. Passats deu dies, ingresso a un sòcio-sanitari romanent 35 dies dels quals guardo bastant mal record, no de les malaltes, que vam fer un bon grup d'entre-ajuda i ho vam passar tan bé com va ser possible. Ah!, oblidava dir-vos que acabo de complir els meus 89 anys; sort la meva de sentir-me feliç Germaneta i desitjar ser cada dia més fidel apòstol entre els nostres, que són els més amics de Jesús.

Per fi arribo a la meva nova Comunitat de Sarrià (no a l'infermeria) de les Germanetes de l'Assumpció on romandré sent com sempre germaneta apòstol. Aquest nou destí és també la vostra casa i confio que ens trobarem algun dia. Ja podeu pensar que aquest canvi era el que menys imaginava i seria una mentida si dic que ho he acceptat amb alegria. Perquè m'està costant una mica després dels divuit anys de conviure i intentar passar la Bona Nova, amb els seus encerts i no, que Jesús ens va deixar anunciat en l'Evangeli, viscuts en l'estimat barri de Sant Andreu de Palomar (juntament amb la parròquia del nostre inoblidable Pep Soler).

 
El mateix es conserva encara poble i famílies obreres. Com a tot arreu, trobem els problemes, més o menys semblants, sobretot dels nostres adolescents i joves que no troben treball per a independitzar-se i poder orientar la seva vida com millor ho desitgin. Tenim la sort que encara no han arribat les nits de botellons, gamberrisme... La cultura catalana i els costums festius estan molt arreladas i serà per això que es coneix aquest barri per ser molt treballador i festiu. D'això en dono fe i ho he gaudit en la meva llarga convivència amb tots els estimats veïns, bé sigui en els temps lúdics, igual que en les moltes reivindicacions.
 
Sento no poder continuar amb el grup de Revisió de Vida on tant hem compartit revisant les nostres vides diàries a la llum de l'Evangeli. Encara que el mateix ho formem persones ja respectables, hem estat sempre responsables de la trobada mensual i intentant correspondre al que ens demanàveu el petit Comitè. Seria un error per part meva no agrair a Josep Hortet, el nostre consiliari, amb la seva gran atenció i escolta sàvia trobar l'Evangeli i sempre dir la paraula oportuna. Moltes gràcies Pep i també a l'Antoni que ha practicat la paciència en grans dosi.

Encara que he rebaixat la quota trimestral, seguiré rebent la documentació i la revista.

Estaré sempre amb vosaltres demanant que el Crist us vagi guiant els passos que siguin més necessaris i més encara en aquest temps difícil de la pandèmia mundial, economia, etc. Però com som persones creients i amb esperança, que hem d'intentar contagiar, tenim la seguretat que Déu no ens deixarà i sortirem de les maneres més inesperades que sap fer-ho Ell i tirarem tots endavant. No deixem de pensar i posar creativitat que podrem treure profit de tot aquest temps i sobretot que els desfavorits no siguin els més perjudicats.

Aprofito per felicitar la recent revista Salillum, començant per la coberta fins al final: articles molt ben triats, notícies que s'agraeixen, fotografies boniques i clares en tots els sentits. En fi, és una nova edició que agraeixo a tot l'equip i penso que serà molt ben acceptada per amics i d'altres persones en les quals pot despertar una cosa adormida a causa de l'ambient que respirem.

Una abraçada especial a Pep Baena, Maria, Cèlia... i als moltíssims noms incrustats en el meu cor on us recordo i no oblido en la pregària i Eucaristia. Per molts anys a l'ACO i que creixi en militants obrers, de joves parelles i altres persones, i mai es trenqui la cadena que van començar els nostres germans i germanes grans en un temps difícil i de dictadura molt forta. Molts d'aquests militants ja gaudeixen de la companyia de Déu i des d'allà ens recorden i ajuden. Servidora, durant aquest llarg camí, he pogut gaudir-ho durant 30 anys i n'estic molt agraïda en moltíssims sentits. Gràcies. Visca l'ACO.