Llibre de ruta del Comité Permanent

Per començar, és sa compartir que també els capellans ens enamorem una vegada i una altra. En aquests 25 anys he tingut l'oportunitat de descobrir en Crist aquest amor arrelat a la vida de cada dia amb tot tipus de gent: d'Església plural, del carrer i del camp, de frontera, d’infants protagonistes, de joves rebels, d'adults compromesos, d'ancians guerrers, de pobres que fan olor a dignitat, de presos alliberats, de dones empoderades, dels i les que encara estan per conèixer... Abans, de jove, vaig tenir experiències d'amor amb noies que resten en el meu cor al costat de tantes persones que m'han ajudat a fer-me fort en l'amor fratern. Des de les paraules de Jesús “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills...” (Lc 10,21) de la meva ordenació d'abril de 1997 fins les viscudes d'ara, abril de 2022, “que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 13,34), hi ha hagut un procés de maduració per dins i per fora. Com a prevere diocesà ho he gaudit en la centralitat de Crist i en l'evangelització dels i les pobres sent capellà de l'Associació de preveres del Pradó fundat pel beat Antoine Chevrier. Sí. Jesucrist i només Ell ho és tot, ha estat l'estrofa del poema d'amor que he anat recitant sense cansar-me. Per això, continua sent Ell el que em mou per fer del meu ministeri un diàleg d'amor amb els necessitats i les necessitades dels diversos mons en un mateix Món. Perquè siguin protagonistes actius, i no objectes d'una pastoral de la llauna de conserves, i sí la de l'ampolla de perfum trencada.

Avui amb vosaltres, en aquest ambient de germanor, dono gràcies a Déu Amor Trinitari i a l’Amorosa Mare de Déu en totes les seves advocacions pensant en tants homes i tantes dones, grups, moviments apostòlics, parròquies que acompanyo. I continuo demanant, des del servei evangèlic del davantal, perquè l'Església que formem part no perdi mai la riquesa de ser pobra amb els i les pobres del món.

Pepe Baena Iniesta