Please enable JS
Una de les dinàmiques de la Jornada d'iniciació d'aquest curs.

Jornada d'iniciació dedicada als joves de l'ACO

El diumenge 22 de maig es va celebrar a Sant Cosme una trobada inèdita

juny 09/Joan Andreu Parra/

[Bernat Oró, Comissió d'iniciació] Sota el lema Tensions vitals, ritme, identitat ACO. Què m’aporta el moviment?, la parròquia del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat va acollir la Jornada d’Iniciació d'ACO d’aquest curs que tenia un objectiu novedós: ser un punt de trobada dels militants més joves de l’ACO. 

L’origen d’aquesta trobada partia de la iniciativa que des de fa anys l’ACO de França du a terme en diferents zones per connectar els i les militants d’entre 30 i 50 anys i que, pel seu moment vital, comparteixen situacions similars en l’àmbit laboral, familiar, de compromís... També com una retrobada per militants que antigament havien format part de la JOC, i tot plegat, esdevenir així un espai de relació, estímul i motor pel moviment.  

Emmarcant aquest objectiu van donar la benvinguda a la Jornada la coordinadora de militants formada per preparar aquest acte, promoguda per la Comissió d’iniciació. Tot seguit, es va poder comptar amb la presència per videoconferència del membre del secretariat nacional de l’ACO de França, Bruno Cadez, que va explicar com s’organitzen allà per discutir temes o per conèixer-se entre els militants més joves del moviment, i va posar exemples com el de Lille, al nord de França, on els joves es reuneixen per parlar dels seus valors, la seva fe i les accions que volen emprendre a partir de sèries de televisió.

A continuació, es va celebrar una pregària a la parròquia de Sant Cosme, conduïda per militants de l’ACO de Madrid, que també van ser-hi presents a través d’internet. Podeu trobar el seu testimoni, la lectura i la cançó que van preparar al llibret virtual de la trobada, disponible aquí

A mig matí, i després de la presentació de cada zona present a la trobada, va ser el torn de la dinàmica central de la jornada dedicada als tres temes de fons anunciats al lema. En primer lloc, el com bregar amb el ritme frenètic del dia a dia i fer-ho des d’una mirada cristiana i militant. La segona dinàmica, partint del testimoni de la Mireia, militant del Besòs (que podeu trobar també al llibret) versava al voltant de la identitat del moviment, si la coneixem prou, com ens hi sentim reflectits, i com hi podem aportar. I finalment, la tercera dinàmica tenia com a eix el sortir de la “zona de confort”, és a dir com ens podem implicar al moviment més enllà dels nostres grups o zones. Tots els tres tallers, van ser preparats per diferents zones i hi va haver un espai en cada un d’ells on dialogar i posar en comú dificultats, avenços i reptes entre totes i tots. 

Finalment i com a tancament de la trobada es va acabar amb un dinar de germanor al Parc Nou de Sant Cosme, donant punt i final a una jornada molt participada, motivadora i il·lusionant.

A continuació, podeu consultar les fotos de la Jornada i llegir el testimoni de Lucía Brenlla, de la Comissió d'iniciació:

No sé si la Jornada d'Iniciació va ser la que havia de ser o la “que tocava” però sí que tinc la certesa que el diumenge 22 de maig vam celebrar la vida, vam celebrar la vida compartida en comunitat, i vam respirar aire pur. Vam respirar l'esperança que malgrat la pandèmia el tresor de la fe que hem rebut a la JOC i a l'ACO, i en altres moviments de l'Església, continua viu i ens demana que el cuidem.

Des del novembre del 2021 que vam començar a preparar la Jornada fins al maig del 2022 hem viscut experiències molt boniques. Primer a les dues persones més joves de la Comissió d'Iniciació Nacional se'ns va demanar que comencéssim a preparar una Jornada on la nostra generació es pogués expressar i posar en comú què demanàvem del moviment i què estàvem necessitant per poder viure la fe en aquest moment de la història que és el nostre.

En Bernat des de Bilbao i jo des del Prat ens connectàvem en línia i pensàvem per on començar. El projecte de França de la Jornada del 2017 estava de fons. Volíem plasmar una cosa semblant. I vam demanar ajuda. Qui pogués, de cada zona i grup més jove d'ACO, donar una mica del seu temps per crear una petita Coordinadora amb vista a la Jornada 2022. Laura Ruiz del Besòs, Urco de Montserrat, Yenni de Nou Barris i Ana des de Madrid van dir que sí. Recordo la primera reunió que vam convocar en línia i ens recordo al Bernat i a mi pensant “si no es connecta ningú no passa res, seguirem endavant”… “és normal que encara no s'animin” …i així un a un van començar a connectar-se.

La vivència en aquesta petita coordinadora va ser molt especial. Primer vam escoltar la necessitat dels nostres equips. Ens escoltàvem els uns als altres i l'experiència era de descalçar-nos perquè l'experiència de l'altre és terreny sagrat, és Crist mateix en cada comunitat expressant la seva necessitat, el seu “tinc set”. I així van sortir les dificultats i el que ens preocupava a tothom:

“Anem molt ràpid, no tenim temps de res, no sabem ben bé quina és la identitat del moviment del què formem part; Jo no he anat mai a una Pasqua ni al 12 d'octubre… quan passem a l'ACO en realitat on estem entrant… com s'organitza…”

Així vam arribar al febrer del 2022, quan ja havíem centrat les preocupacions en tres grans grups. Cada zona present a la coordinadora es va identificar amb una de les tres preocupacions i vam decidir deixar de connectar-nos uns mesos per treballar la idea als nostres equips. Així els mesos de març i abril cadascun es va buscar ajuda a la seva zona per preparar el taller i la feina que exposaria a la resta del moviment. Tot un repte.

I el miracle es va donar i tres i quatre de cada zona presents a la coordinadora van decidir donar un cop de mà i així ens vam anar involucrant. Podríem donar les gràcies a molts noms dels que després vau participar de la Jornada, des de les parròquies del Prat que van posar tot a disposició per aquell dia, passant per cadascun dels que vau posar la ment a preparar les dinàmiques fins als que vau ajudar a preparar les sales i a carregar cadires al cotxe perquè poguéssim menjar tots al parc. Els que us vau encarregar de les fotos, les monitores de l'Esplai que també sou a la JOC, una sort comptar amb vosaltres l'Alba i la Maria.

I Madrid, des de la distància, va fer el miracle de no passar de llarg i preparar la pregària.

I França s'hi va interessar i va voler participar amb el Bruno (responsable de relacions internacionals de l'ACO-França) i amb Mirella des de Nancy i amb els seus testimonis.

I els nostres fills van voler col·laborar a preparar les sales i sobretot a passar-s'ho bé. Saben que són fills d'un moviment cristià i obrer. Potser no ho saben explicar, però saben que els seus pares lluiten per alguna cosa important i aleshores ells ho recolzen. És un altre miracle.

I després vam decidir que ho faríem al Prat on resulta que un antic consiliari d'ACO, Rafa, va acompanyar durant 14 anys molts dels joves de la zona de Montserrat que ara van venir a la Jornada alguns casats i amb fills. Una altra casualitat.

I així va sorgir la curiositat en militants més grans que ens van voler acompanyar per veure què passava. I el que estava passant era la VIDA.

I és clar que no va donar temps a res, ni a acabar de parlar de tot el que ens preocupa, ni acabar de veure com volem que sigui el moviment en el futur, però queden Jornades, i això només va ser un principi. Necessitem aquests espais “nous” on puguem assistir i sentir que puc portar amb mi tota la meva realitat, incloure els meus fills, una taula per menjar… espais nous per a idees noves i necessitats diferents, però el que és important és tornar a sentir que el Déu dels nostres Pares ens segueix cuidant i buscant maneres noves de seguir present entre nosaltres. Només des d'aquí podrem seguir INICIANT i trucant als altres. Primer jo mateix/a m'he de trobar bé, al meu lloc, convençut/da i feliç. Després ja arribarà l'anunci, perquè l'anunci arriba només quan un és ple “del que vessa el cor parla la boca”.

Un mirall, unes hores, les realitats en les que ja estem presents, una corda per valorar en quin moment estic en el moviment, uns germans que estem a la mateixa lluita. Necessito de vosaltres, però i potser el més important, el moviment, Crist darrere de tot, necessita molt més tot allò que jo soc.

I ara, Senyor, fes tu el miracle de la multiplicació.

GRÀCIES A TOTS DE COR!!!!!

 

 

20220522 Jornada d'iniciació ACO



Altres articles