Please enable JS
Militants d'ACO-Còrdova.

Acomiadar el curs amb l'Esperança posada en el Senyor

La diòcesi de Còrdova i les zona Besòs, Montserrat i Baix Llobregat expliquen les trobades finals

juliol 07/Joan Andreu Parra/

[ACO-Còrdova] L'Acció Catòlica Obrera de Còrdova hem celebrat la nostra assemblea final de curs a la parròquia de Villarrubia el 25 de juny passat acompanyats pel nostre consiliari Manuel Varo. Acomiadem el curs amb l'Esperança posada en el Senyor i amb l'alegria d'estar reprenent la normalitat després de la pandèmia.

Ha estat un curs difícil per a moltes famílies treballadores que segueixen veient com la seva situació és cada cop més dura: segueixen a l'ordre del dia els desnonaments, la precarietat i les morts a la feina, les morts a l'estret de germans nostres… I tantes altres realitats tan contràries al “pla de Déu” per als seus fills i filles. Tot això contrasta amb els beneficis, cada cop més grans, de les grans empreses, l'individualisme i el consumisme que ofereixen una falsa sensació de felicitat de llibertat i l'auge d'ideologies que fomenten l'odi, el tancament de fronteres i l'“atac” al diferent.

Nosaltres, com a moviment obrer d'Acció Catòlica, en total sintonia amb l'Església universal, amb l'Evangeli a la mà, ens sentim cridats a estar de ple en aquesta realitat, fugint de la temptació de cercar “refugis” o “grups estufa”. Ens posem en mans de l'Esperit, que bufa sempre per construir un món més just tenint al centre les persones empobrides. I ens trobarem a les parròquies, als barris i als carrers amb totes aquelles persones i organitzacions que treballin en la mateixa direcció.

 

[ACO-Besòs] 

  1. Pregària

Volem començar aquesta trobada de final de curs de la nostra zona, posant l’accent en la situació dels immigrants que perden la vida intentant saltar les valles que els separen del nostre primer món i de les dones que encara no aconseguim estar en pla d’igualtat ni dignitat amb els homes, ni en la societat ni en l'Església. 

Hem preparat aquesta pregària, recollint-ne una altra que van fer un grup de noies joves, representant la Pastoral Obrera, i celebrant el dia 25 de novembre, de la No Violència contra les dones que just tracta d’aquests dos temes.

Quan la nostra manera de viure genera injustícia, o quan l’atzar deixa les persones a l’estacada, o quan els pobres ja no poden viure a casa seva, Déu ens recorda que cal protegir, acompanyar i estimar les persones més vulnerables:

 

“El Senyor, el vostre Déu, és el déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dona aliment i vestit. Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.”
Deuteronomi 10,17-19

 

Perquè encara avui moltes dones d’arreu del món són menystingudes, maltractades, discriminades i fins i tot assassinades per raó del seu gènere. No tenen accés als estudis, no poden elegir com serà la seva vida familiar, cobren menys, treballen més, veuen vetat el seu accés a determinades responsabilitats o són explotades sexualment contra la seva voluntat. Una situació no volguda per Déu, que ha creat la dona –igual que l’home– com una filla estimada: 

 

“Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, el va crear home i dona. Déu els beneí.”
Gènesi 1,27-28

 

Home i dona, junts per gaudir de la vida, de la comunitat. Un signe de pau i de justícia. Et demanem, Senyor, que ens ajudis a fer del nostre entorn un espai de pau on tota persona sigui acollida i estimada tal i com és: a casa, al barri, a l’escola, a la feina, a les entitats i associacions. Des del primer dia, Senyor, ens has fet homes i dones, reflex del teu amor, de la teva tendresa, de la teva intel·ligència, de la teva voluntat, de la teva bondat.

Recordem ara i esmentem, si volem, aquelles persones que en alguna d’aquestes situacions ens han transmès alguna cosa de Jesús.

 

  1. Grups

Els presents a la trobada compartim que hem treballat, en què hem participat, on ens hem implicat i com ens hem cuidat com a grup. 

Tots hem fet RdV i hem treballat els documents proposats i línies d’actuació del Consell i alguns grups també temes com el Sínode dels Bisbes, el Sínode de dones o Anem a fons, entre d’altres. De la mateixa manera hem participat en trobades, tant de zona com de moviment, quan ens ha estat possible, com a militants o grup (Jornada General, Castanyada, Nadal, formació, responsables). Les implicacions són múltiples i diverses: Comissions (Comitè permanent, iniciació, economia, formació, comunicació), preparació del Consell (línies d’actuació, mesa), de trobades de zona o Setmana Santa, coordinadora Alcem la veu, Sínode de les dones.

I compartim també la vida dels nostres equips, de com ens hem cuidat, de com és d’important per a tots i totes nosaltres tenir aquesta comunió amb el sentir dels companys, dels amics de camí de vida, un espai de trobada, que no simplement físic, on som capaços d’expressar-nos a “cor obert”, on l’acceptació i el respecte per l’altre són sincers i vivim la més intensa i profunda de les amistats. En resum, una xarxa invisible de mans que s’entrellacen i que ens sosté, que fa les caigudes més suaus i ens mou a aixecar-nos i seguir caminant tots plegats.

Els nostres desitjos i titulars quan mirem endavant són:

  • Reprenem el camí
  • Mantenim el grup unit tot i la distància
  • Aprenem a buidar per omplir
  • Volem seguir caminant encara que no hi arribem
  • Endavant en el camí
  • Socors! Retrobem-nos!
  • Trobem dia de trobada de grup i respectem-lo

“La nostra senzillesa i humilitat a l’hora d’explicar les nostres limitacions i de dir “no hem arribat” és la que mostra l’empremta evangèlica que tenim com a militants de l’ACO i seguidors de Jesús” (Ernestina).

 

  1. Acció

Per tancar la trobada, i recollint el contingut de la pregària inicial, veiem un vídeo que ens parla del moviment #Regularizaciónya que ha pres la iniciativa de presentar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que permeti una regularització administrativa per les prop de mig milió de persones migrants (d’on 1 de cada 3 d’aquestes són menors de edat) per obtenir així un permís de residència i de treball per millorar de manera significativa les seves vides: https://www.youtube.com/watch?v=krK5XTXc6Zo

La pàgina on s’explica com podem signar és: https://esenciales.info/ i on: https://esenciales.info/mapa-puntos-de-firma/

 

El Parenostre és la nostra pregària final en una sola veu: 

 

“Pare nostre, que esteu en el cel:

sigui santificat vostre nom; 

vingui a nosaltres el vostre Regne;

faci's la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. 

El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes, 

així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació, 

ans deslliureu-nos del qualsevol mal.”

 

La militant Mercè Solé també va fer aquesta reflexió al seu blog a partir d'aquesta trobada: https://mosquiticamell.blogspot.com/2022/07/cansament-novetat-i-incertesa.html

 

[ACO-zona Montserrat] Diumenge 3 de juliol, la zona Montserrat va fer una senzilla trobada de cloenda del curs a Sant Andreu de la Barca. Vam compartir la Missa dominical amb la comunitat parroquial a Sant Llop, amb una pregària, per donar gràcies del curs en que el compromís ha estat "sembrem grans de mostassa" i també fent memòria dels 28 anys de la creació de la zona Montserrat que va coincidir el mateix dia. Al final, vam compartir un refrigeri i vam comparir la cançó "Crida a la solidaritat" amb lletra d'en Xavier Morlans i música de Woody Guthrie, com una denúncia a la situacio que viuen molts germans que fugen de la guerra o de la fam.

 

[ACO-Baix Llobregat] El diumenge 3 de juliol ens vam trobar la Zona del Baix Llobregat a la parròquia de la Mare de Déu del Port. Després de dos anys virtuals vam poder celebrar la vida i la fe que compartim. Vam valorar el curs que hem viscut des de els grups i les comissions.

Tot treballant el text del gra de mostassa vam trobar petits fets de cada grup de la zona per construir un arbre “en el que fins i tot els ocells venen a fer niu a les seves branques”.

Vam retrobar-nos amb alguns dels més grans de la zona que feia temps que no veiem.

També vam fer una estupenda, no, dues estupendes paelles marineres que vam gaudir a l’ombra.

Una gran zona, plena de persones excepcionals!!

Aquí teniu l'enllaç a l'àlbum de fotos: https://flic.kr/s/aHBqjzYeeg

 

20220703 Trobada final del curs zona Baix Llobregat



Altres articles


Subscriu-te al E-butlletí

Rebràs les noticies per correu electrònic!

INSCRIU-TE