Please enable JS
Taula rodona sobre Quaresma i Ramadà organitzada per la Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona.

Isidre Ferreté: «Diàleg interreligiós és acostar-se a l’altre i acceptar la sinceritat de les seves conviccions»

El consiliari d'ACO participa a l’Associació Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona

setembre 01/Joan Andreu Parra/

El consiliari de l'ACO Isidre Ferreté pertany des de fa més de 8 anys al grup de persones catòliques, protestants i musulmanes impulsores del diàleg personal i de les relacions entre entitats religioses diverses, presents a Badalona. «No ha estat fàcil degut a les diferències culturals i polítiques que embolcallen les pròpies creences, i també pel variable impuls i la col·laboració de l’Ajuntament segons el color polític de cada moment. La convicció de les persones impulsores, després d’infinitat de reunions, d’intents i petites o grans realitzacions, des del 2019 estem constituïts com l’Associació Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona (ATDIB), encara en tràmit de la plena legalització. Els nostres objectius són: la promoció de la cultura de la pau; donar a conèixer les riqueses religioses presents a Badalona; la promoció del diàleg interreligiós; la prevenció i solució de conflictes; la defensa dels Drets Humans, culturals i lingüístics», ens explica.

Li formulem aquestes preguntes per entrar més en detall:

 

Des de que participes en iniciatives de diàleg interreligiós quins estereotips que tenies han caigut?

  • Que nosaltres tenim TOTA la veritat, sigui la religió que sigui. La Veritat és més gran que totes les veritats de les religions. (És cert que els místics, quan es troben al cim de la “Muntanya”, relativitzen el camí; els no-místics, “absolutitzen” el camí concret sense mirar prou el cim. També cal tenir en compte que les diferències principals entre religions, no rauen tant en com concebem Déu sinó en com concebem l’home).
  • Que no tenim res a aprendre dels altres i, per tant, si “dialoguem” és per condescendència o desig proselitista. (Amb d’altres religions, sobre tot amb l’Islam, tenim molts punts fonamentals coincidents: Un sol Déu, Font i Origen de tot, absolutament Trascendent i Immanipulable, però Misericordiós i Acollidor de les persones que se li confien).
  • Veure les altres religions com a blocs tancats, impermeables. (En realitat cada tradició és tan plural com el cristianisme en el seu conjunt).
  • La por a acostar-nos a creences i tradicions desconegudes i la subtil “por al terrorisme”. (Quan hi entres en relació personal tot canvia; veus les persones humanes “en su salsa”, que és similar a la nostra: cerquen Déu, els agrada acollir, que hi vagis. I experimentes que l’essència de totes les religions és la Pau. És cert que en totes les religions, també en la cristiana, hi ha una  minimíssima part fanàtica que mata en nom de Déu. Però és injust generalitzar i projectar!).

 

Aquestes altres creences t'han ajudat a descobrir o redescobrir dimensions de la pròpia tradició religiosa que les tenies oblidades, ignorades, deixades o menyspreades? En quin sentit està canviant la teva fe?

En Jaume Flaquer em deia : “A mi  -el diàleg amb altres religions-  no m’ha fet relativista o que tot és igual, però sí he descobert moltes riqueses en les altres tradicions. I sovint per contrast o per interpel·lació en el diàleg he après molt de la meva religió”.

A mi, m’ajuda a redescobrir o valorar més algunes coses:

  • La Trascendència de Déu i la relació d’adoració. (En altres tradicions religioses, el respecte i l’adoració amb el front a terra marca una radical actitud personal. La nostra familiaritat amb Déu manifestat en l’home Jesús, ens pot portar a una mena de mala ”campechanía” amb Déu. Compte! Déu és el nostre pare; però el nostre pare és DÉU! Com ens hi relacionem? 
  • La radicalitat amb la que es prenen els compromisos religiosos i les conseqüències exigents, sigui en temes de pregària, adoració, assistència a la comunitat, l’almoina, el ramadà... (evidentment, hi ha persones laxes a tot arreu), però m’ajuden a redescobrir el fons de l’expressió tan manifestada en el cristianisme llatinoamericà: “Primero Dios”. 
  • M’ajuda a canviar la vida perquè vaig més al fonamental, a la relació amb Déu i amb el proïsme a través de la pròpia consciència, i relativitzo més les formes, allò que veig superflu, que no m’ajuda. M’ajuda a anar passant de les pràctiques rituals a les vivències relacionals. (No tenim dret a renunciar o prescindir de la vivència trascendent. L’Oriol Xirinachs reivindica el Tornem Jesús als pobres, en el seu llibre que tant em va agradar. No tot s’acaba en el servei étic. Alguna cosa ens voldrà dir sant Pau a 1Cor 13,1-3. quan parla del fer i del “si no tingués amor, no valg res”).

 

Quines són les principals dificultats per aquestes iniciatives?

  • Entendre malament el concepte “diàleg”. Diàleg és la comunicació fonda entre les persones. Diàleg interreligiós no és discussió proselitista; és acostar-se a l’altre i acceptar la sinceritat de les seves conviccions concretes.
    En paraules de Salvador Paniker, “diàleg és admetre la validesa de diferents perspectives”. “El diàleg interreligiós allibera l’espiritualitat de les estructures doctrinals rígides i crea noves connexions que van més enllà de les fronteres”. “Pluralisme no vol dir abandonar els propis valors o punts de vista; vol dir que no puc imposar la meva veritat.
    M’agrada recordar que hi ha 4 etapes del diàleg interreligiós:
    - diàleg de la vida; acostament personal, superació d’estereotips
    - diàleg del treballar junts per alguna causa comuna, comunitària, solidària (barri...)
    - diàleg del pregar junts. Començar “trobar-nos junts per pregar" (cadascú a la seva manera, al seu Déu), amb el desig d’arribar un dia a “trobar-nos per pregar junts”.
    - diàleg de continguts i formulacions. No per discutir els seus punts febles sino per preguntar-nos si entenem el que diuen. (Deixem-ho als teòlegs de cada tradició). 
  • Dificultats per trobar-nos a la ATDIB. No per prejudicis (que també hi son, en algunes esglésies i confessions) sinó per diferència d’interessos: (problemes laborals de treball, d’horaris apretats, de subsistència familiar, pocs temps disponibles, etc). o perquè tenen altres prioritats (atendre la Comunitat concreta, solventar qüestions estructurals o administratives, etc.). I també la diversitat d’hàbits culturals, pel que fa a reunions.
    De fet, a la TDIB maldem perquè hi hagi una representació el més pluralista de les tradicions religioses a Badalona; tanmateix, de fet encara, hi participen més persones i entitats catòliques i cristianes ja molt establertes, que d’altres confessions més noves a Badalona. (És més fàcil convocar per una col·laboració puntual, per organitzar un acte concret, que per un compromís permanent de coresponsabilitat en la causa i d’assistència a reunions. Però anem fent i no ens rendim).

 

Per què animar a la comunitat cristiana a conèixer altres tradicions religioses?

  • Perquè habitualment estan molt tancades en l’ambient propi, segur, conegut, amb el risc de respirar un ambient “ranci” i enrarit, com diu el Papa Francesc.
  • Perquè apropar-nos i conèixer altres formes històriques de relació amb Déu ens ajuda a trencar estereotips, és font d’enriquiment i creixement humà, i ens fa més lliures en les nostres conviccions. M’agrada apel·lar a les seves experiències positives en aquest sentit d’acostament.
  • Perquè no hi ha altre futur adult ni en el cristianisme ni en les diverses formes de fe. O diàleg i relació humana seriosa, o sectarisme i enfrontament social.

 

Quines accions públiques que feu consideres que encarnen el diàleg interreligiós amb autenticitat?

  • Fomentar el coneixement ciutadà de les tradicions religioses de la ciutat és font d’humanització, de convivència i d’integració en la diversitat.
  • Defensar el dret i la llibertat de les confessions religioses fa una societat més adulta i lliure, sense privilegis desiguals.
  • Fer pública les actuacions concretes de les diverses tradicions religioses mostren  que totes les religions cerquen els valors transcendents i la pau, la convivència, el respecte. 
  • Participar conjuntament en reivindicacions humanes i compromisos socials solidaris fa entendre que la fe es viu enmig de la vida.

 

Quines accions feu públiques preparades i convocades amb altres entitats civils, escoles...?

  • Participació d’un grup de cristians de Badalona a “La Nit de les Religions”, de Barcelona -(2016, 2017)
  • 1a Pregària per la Pau, amb plantada de la Olivera de la Pau, a Sistrells,) va arreplegar representació de l’ajuntament i de moltes entitats, unides per fomentar la pau al món. (2017)
  • 2a Pregària interreligiosa per la Pau, a l’Escorxador de BDN. (va aplegar 200 persones, amb, textos,  parlaments i cants d’una  coral evangelista i dos d’infantils, de mesquites de BDN. 2/2/2019).
  • Constitució legal de l'Associació Taula de Diàleg Interreligiós, de Badalona (ATDIB) (2019).
  • 2 realitzacions del “Capvespre amb les Religions”, tarda d’itineraris per conèixer in situ quatre tradicions religioses de Badalona. Van tenir la col·laboració de l’Ajuntament (2019 i 2021).  
  • Acte on line sobre «Pandèmia, religions i solidaritat» (26.6.2020)
  • Xerrada on line amb Mons. Cristóbal López Romero, cardenal de Rabat, sobre La realitat de Marroc i la seva diversitat religiosa (30/06/2021)
  • Taula rodona sobre Quaresma i Ramadà, amb Victòria Molins, religiosa teresiana, i Mohammed Eddabouzi, imam de la Mesquita Mariam (30/03/2022)
  • Participacions en diversos actes de protesta i solidaritat davant l’incendi d’una nau amb molts senegalesos que hi vivien i acabà en desnonaments; acte davant del mar pels immigrants morts ofegats;
  • Pregària interreligiosa sobre Ucraïna, a la parròquia de sant Pau, de Badalona (22/03/2022)


Altres articles