Actualitat

[Ramiro Pàmpols sj. Capellà obrer jubilat] El cap de setmana, del dia 2 al 4 de setembre, ens hem reunit a Orlay, prop de París, 60 capellans obrers francesos i 15 de la resta d’Europa. El tema escollit pels P.O. francesos ha estat ¡“Apasionats de fraternitat”! Nosaltres havíem d’escollir-lo per l’any vinent. Ells es reuneixen cada dos anys i nosaltres, els P.O. europeus, ens trobem cada any, un cop a França i l’any següent a Alemanya. Som una bona diversitat d’Alemanya, Suïssa, Holanda, Bèlgica, França i Espanya (vuit de Catalunya), homes i dones en el ministeri pastoral i laboral, i alguns membres laics i ordenats de l’Església anglicana.

El grup francès està constituït pels ja jubilats, alguns casats, i els que estan en activitat laboral que prenen el nom POAP (Prêtres Ouvriers en Activité Professionelle). Hem fet reunions junts i a part. Els companys francesos han entrat a fons sobre tres qüestions que els inquieten: “Actualitat de l’Evangeli en un món secularitzat”, “Acollir i compartir l’Evangeli en terra obrera”, “Companys d’humanitat  per viure l’esperança”. Han estat acompanyats per un teòleg molt proper a la seva sensibilitat, Maxime Leroy, i el bisbe francès sense diòcesi pròpia, Jacques Gaillot.

Després de presentar tres testimonis per impulsar el debat, van dividir-se en tres grups: un per cada tema. A mi em va atreure la seva posada en comú al final de la jornada. Els costava descriure què calia dir a l’hora de parlar “secularment”... Us ho diré mitjançant algunes frases que en realitat volien ser balbucejos, aproximacions, perplexitats:

• “Cal amoritzar la Vida i l’Univers” a l’estil de Theillard de Chardin
• “L’esperança és la convicció que alguna cosa té sentit avui i demà”
• “Què és allò que ens fa sentir i ser vius avui?” Els altres!
• “L’individu busca l’experiència d’una Alteritat benèvola en front del Mal”
• “Com unir Immanència i Transcendència”
• “Cal crear oasis de fraternitat”…

Per sobre tot això surava un fort sentiment d’esperança, difícil d’expressar, però que els feia sentir-se vius i perllongar fins la mort el que havia estat la seva condició obrera.

Per la nostra part, vàrem tenir una feina més elemental i senzilla: debatre quina qüestió tractarem l’any vinent, a quin país i la data. De menys a més vàrem escollir: Lille, al nord de la França, el mes de setembre de l’any 2023, per a la celebració de la Trobada, i com a qüestió de fons tractar: “Sentit que pren el treball després de la pandèmia, canvis que s’estan produint i que l’afecten en profunditat, i de quines noves opressions haurà d’alliberar-se el món del treball en el futur immediat”.

Prenent l’avió de tornada a Barcelona em colpejaven tres o quatre conviccions, expressades pels companys francesos al llarg dels dos dies de reunió: Un fort sentiment d’esperança en el futur del col·lectiu malgrat la disminució que pateix, un desig intens de justícia per a tothom, des d’Ucraïna fins a l’Amèrica Llatina, una voluntat de seguir dempeus organitzats, en Partits, Sindicats i Moviments populars, i viure la seducció del Crist.

L’Eucaristia del final de la primera jornada va dir la resta amb dues cançons composades per un dels P.O. francesos:

“Compagnon de colère, compagnon de combat

Toi qui l’on faise taire, toi que ne comptais pas

Tu vas pouvoir en fin le porter

Le chiffon rouge de la liberté”…

“Debout: Nous voulons vivre debut!

Avec tous ceux que ne peuven plus marcher!

Vivant! Nous voulons rester vivants!

Avec tous ceux qui n’ont rien à esperer!

Als enllaços podeu consultar l'àlbum de fotografies.