Please enable JS

Salutació nou consiliari general, Pepe Rodado

setembre 22/Pepe Rodado/

Em dic Pepe Rodado León. Vaig néixer en un petit poble de Ciudad Real, que es diu Alhambra, fa 60 anys. El tercer de sis germans, vam venir a Catalunya l’any 1972. Els meus pares volien un futur millor pels seus fills que al poble no podíem tenir. Vaig començar a treballar als 15 anys en una fàbrica tèxtil de Sabadell, la ciutat que ens va acollir. Vaig descobrir el moviment obrer en les grans mobilitzacions del sector tèxtil a finals dels 70. I al mateix temps, vaig redescobrir la fe en Jesucrist, la llavor de la qual portava del poble, ajudat pel capellà de Ciutat Badia, on ens vam traslladar a viure l’any 1976.

Entro al seminari als 19 anys i m’ofereixen la possibilitat de formar-me en l’ESMO (Encaminament Sacerdotal al Món Obrer), un pla especial dins del seminari, que permetia treballar al matí i estudiar a la tarda, vivint en un barri, com va ser Torre Baró i Vallbona, de Barcelona. Els dos darrers anys vam anar al Prat de Llobregat, deixant el treball per dedicar-nos més intensament als estudis finals. I vam fer el mes d’Exercicis de sant Ignasi a la Cova de Manresa. Tot just acabar un any de “mili” a la Seu d’Urgell, vaig rebre l’ordenació presbiteral, l’estiu de 1990 al Prat. Ordenat de prevere vaig seguir treballant com a peó de la construcció i en diverses empreses, tastant ja el que després coneixeríem com a treball temporal, a través d’ETT. Deixo la feina per un problema de salut i em dedico més plenament als moviments, els quals vaig descobrir a la meva parròquia de Badia (la JOBAC i la JOC) i, posteriorment, a Vallbona, el MIJAC. 

Mentre visc al barri de Sant Cosme i Sant Damià del Prat de Llobregat, durant 5 anys vaig acompanyar la JOC com a consiliari nacional de Catalunya i les Illes (1996-2001). En acabar, em van enviar com a rector a la parròquia del Bon Pastor, al barri del mateix nom de Barcelona, on vaig estar 11 anys. Allà vam començar el MIJAC i l’ACO, mentre seguia acompanyant grups de JOC. He estat delegat de Pastoral Obrera de Barcelona una colla d’anys, així com a director del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC). Aquestes dues responsabilitats, especialment, m’han fet descobrir l’amplada i la riquesa de la Pastoral Obrera tant a nivell català com estatal: la GOAC/HOAC i els seus militants, les Religioses en Barris, els Capellans Obrers... 

Després d’un temps de discerniment personal i eclesial, torno a viure el ministeri en el món del treball manual, deixant les responsabilitats parroquials, a partir de l’octubre de 2012, que deixo el Bon Pastor. Un fet decisiu per mi a partir del contacte amb els i les treballadores immigrants. De fet, vaig participar en la posada en marxa de diverses iniciatives de treball pastoral amb immigrants (Pastoral Amb Immigrants i Plataforma d’Entitats Cristianes amb la Immigració) fins a la represa del treball manual. 

Porto 10 anys com a capellà obrer, on he viscut l’atur, la formació ocupacional, les feines precàries com a ajudant de cuina en diversos llocs i, des de fa 5 anys, com a cambrer-netejador a la Residència Joaquim Blume, de joves esportistes en etapa de formació. Durant aquest 10 anys he viscut a Nou Barris: 9 a Trinitat Nova i, des de fa un any, a Vallbona. Aquest temps he estat consiliari de la zona Nou Barris de l’ACO, i federal de la JOC, acompanyant grups de militants d’ambdós moviments. Fa 5 anys que acompanyo a les petites comunitats parroquials de Torre Baró i Vallbona, sobretot en la celebració de l’eucaristia dominical. I fa uns anys que coordino la Plataforma Església pel Treball Decent de Barcelona.

Formo part del Pradó, associació de capellans fundada pel P. Antoine Chevrier. L’espiritualitat pradosiana m’ha anat acompanyant durant tota la meva vida des del seminari, igual que l’espiritualitat dels moviments apostòlics obrers, amb la referència fonamental de Joseph Cardijn. Ambdues escoles alimenten la meva vida de deixeble i apòstol de Jesucrist en el món del treball. Això és el que tinc i soc, amb les meves limitacions, i això és el que espero i desitjo aportar a l’ACO, amb l’ajuda de l’Esperit Sant i la de vosaltres, militants d’ACO, per poder respondre a la missió que ens encomana Jesucrist, a través de l’Església.



Altres articles


Som la Rocío Elvira, en Jordi Soriano (presidents), l'Àngela Rodríguez (coordinadora general) i en Pepe Rodado (consiliari general), les persones que formem el Comitè Permanent de l’ACO.

Periòdicament escriurem en aquest blog col·lectiu per explicar què fem i què pensem. 

Volem acostar-vos l’experiència d’estar al davant del moviment durant el temps que ens heu confiat. Us mostrarem la cuina i els fogons, allò que habitualment no es veu: la coresponsabilitat, la il·lusió, com ens amarem de tots vosaltres i també el cansament, la convivència amb altres responsabilitats i com recuperem forces. Tot plegat, us ho anirem explicant a cau d’orella.