Please enable JS
Marc Andreu va moderar la taula de la jornada amb Montse Santolino i Sergi Picazo.

Les perifèries existim

Jornada de comunicació de l’ACO, el 26 d'abril, dedicada a analitzar la mirada dels mitjans als barris

abril 28/Joan Andreu Parra/

Per al periodista Sergi Picazo no és anecdòtic que a l’espai El Temps de TV3 pràcticament mai surtin fotografies de paisatges de l’àrea metropolitana de Barcelona. És un exemple del maltracte (perifèries a les seccions de successos de la tele com a llocs perillosos o als espais d’entreteniment amb una imatge «cutre/cañí») o no tracte de les regions perifèriques on, precisament, viu la majoria de la població. «La Florida i Morad han estat paradigmàtics de l’apropament que han fet els mitjans als barris. Per què no surten fotos de La Florida a El Temps? TV3 no ve aquí i els que hi vivim al barri no tenim educada la mirada, ens han educat per pensar que la Catalunya bonica és l’Empordà. No es troben mirades complexes, sinó una caricatura dels extrems», es va lamentar Montse Santolino, l’altra participant a la taula de la jornada. Aquest va ser el punt de partida de la VII Jornada de comunicació de l’ACO Les perifèries als mitjans. Canviar la mirada per transformar que es va celebrar el dimecres 26 d’abril a Cristianisme i Justícia.

Entre altres qüestions es va abordar l’origen i on vivien els periodistes (per alguns això era més rellevant que per altres), els criteris periodístics vigents («el periodisme busca notícies d’impacte, la velocitat i immediatesa permanent, els conflictes, la violència física, no pas l’estructural. Això porta a la poca profunditat i una informació sensacionalista», va dir Picazo) o la propietat dels grans mitjans: «El que volen és guanyar els diners i mantenir l’statu quo. Una manera és no visibilitzar altres realitats que podrien canviar això: feminisme, ecologisme, anticapitalisme....», va plantejar Picazo. «Igual que no volen això, no volen mostrar les necessitats, els problemes, les lluites... podrien ser les llavors d’alguna cosa. Per tant, o no s’expliquen o s’expliquen com ens està arribant», va continuar. Picazo va concloure que «no hi ha possibilitat de canviar el sistema dels mitjans de comunicació a curt i mitjà termini, ho sento! Estem en plena onada liberal privatitzadora i amb els majors índex de desigualtat global, no s’albiren canvis de profunditat en el sistema».

 

L’escola d’en Huertas Clavería

En qualsevol cas, a partir de la menció del mestre de periodistes Huertas Clavería per part de Marc Andreu, que moderava la taula, s’ha destacat que «hi ha una generació de periodistes joves que fa reporterisme social, amb molta voluntat de seguir el llegat d’en Huertas Clavería. I surten mitjans locals nous amb una altra visió, no tan acomplexada», va destacar Santolino. El periodisme, certament, no té a veure amb un exercici individual de l’ofici (amb baixos nivells de sindicació i una auto-imatge de professió liberal): «La bona feina periodística o és col·lectiva o és impossible. Les grans investigacions s’han fet en xarxa, aquest és el periodisme potent i que pot canviar coses», va recordar Santolino.

Com a propostes, Montse Santolino va apostar per les noves capçaleres independents (El Crític, La DirectaLa Marea o elDiario.es), algunes en format de cooperatives i va suggerir que «és important organitzar-se perquè hi hagi agenda social. Les entitats han de tenir capacitat per generar relat, sense competir entre nosaltres per espais molt limitats als mitjans. També ens hem de queixar com a lectors quan hi ha coses que estan malament explicades dels nostres barris».

El Crític, on Picazo és periodista i editor, han publicat molts mapes sobre segregació urbana que confirmen que les perifèries no són només al Barcelonès: «Hi ha barris de Figueres, Vic i Manlleu molt castigats i marginats que no surten als Telenotícies. Les pitjors dades d’accés a l’educació i a la universitat són a Salt. La renda per càpita més baixa no està a l’àrea metropolitana sinó a Terres de l’Ebre. Hi ha una sensació de lluita entre pobres: si estem igual de fotuts i fotuts pels mateixos, unim-nos!»

En tota la jornada, la desigualtat va ser una qüestió de fons que va travessar el debat: «Parlar de perifèries ha de servir per adonar-nos que el 90% som perifèries per alguna raó. Només una petita part de la població té el control del poder i dels recursos. Em preocupa que hi ha desigualtats internes dins les pròpies ciutats. S’estan generant perifèries dintre les pròpies perifèries. Aquí la ultradreta creix», va observar Santolino.

Ara bé, no tot el relat es construeix des dels mitjans de masses: en particular, els joves de menys de 20 anys ja no s’informen aquí, sinó que ho fan a través de les xarxes socials (TikTok), grups de whatsapp..., tot «un nou ecosistema on es va colant el discurs d’ultradreta», va alertar Montse Santolino. La periodista també va recordar que «la música urbana i les imatges que l’acompanyen està generant molt relat perifèric. Aquesta gent adolescent i jove té molta creativitat i imaginació des de la precarietat, surten del no-res».

En el diàleg obert, Sonia Herrera, de Cristianisme i Justícia, va apuntar que el cinema també genera relat sobre els barris, amb les resistències i les lluites veïnals (ChavalasEn los márgenes...). Josep Maria Pujol va admetre que «tenim camí a recórrer a valorar la bellesa dels barris que habitem». I Quim Cervera va anotar que el concepte perifèria no és només geogràfic, sinó que també és social, cultural, racial...

La jornada es va seguir a través de Twitter amb el hashtag #JdacomunicacioACO. A l'enllaç podeu consultar l'àlbum de fotografies i també podeu consultar la gravació a l’enllaç: https://www.youtube.com/live/dyd68kJbbU0?feature=share



Altres articles