Per conèixer una mica més a fons quina és la tasca del responsable de zona i quines són les motivacions que han portat a donar aquest pas, li hem preguntat a les noves responsables de les zones Barcelona Nord i Baix Llobregat, a l’Alicia Chamorro i la Núria Estruga, respectivament.

– Què t’ha portat a donar el pas de ser responsable de la zona?

Alicia Chamorro: Sense parar-me a pensar en totes les coses que ja feia i que m’ocupaven temps, vaig dir sí a una necessitat de la zona, segurament per tot l’amor rebut, primer dels meus pares i més endavant de la JOC i l’ACO, i en definitiva de Déu. Però és cert que no sempre està tan clar, sobretot quan et superen altres coses que no et permeten fer la teva tasca com voldries, però tampoc es tracta de renunciar al que ja fas perquè sinó ningú faria el pas d’agafar una responsabilitat. En el fons és deixar-te portar per l’Esperit.

Núria Estruga: Ja fa temps que penso que de l’ACO estic rebent molt, m'omple i em fa feliç formar-ne part. No em deixa "adormir-me" ni "apalancar-me", em permet aprendre i viure, compartir i celebrar fe i vida. Sento que em toca correspondre.
Abans de l’estiu vaig accedir a fer una entrevista amb en Josep J. Montejo pel “càsting de presidenta”. Pels meus horaris de treball (dos matins, que no són sempre els mateixos, en funció de les necessitats del centre, cursos i reunions del comitè d'empresa, i totes les tardes fins les 20 h, que surto del barri de la Marina) aquest servei no el puc fer. Però, tot xerrant, me’n vaig adonar que fer de responsable de zona em seria relativament fàcil: ja havia estat al petit comitè feia uns anys, en aquest moment hi ha un equip de gent potent i els horaris i llocs de reunió són compatibles amb la meva feina.
I aquí estic.

– Què esperes donar i què confies rebre d’aquest servei?

Alicia: Espero acompanyar la zona des de la senzillesa, tenint en compte la realitat de cada grup i respectant tots els processos. I espero rebre comprensió, paciència i ajuda quan no arribi a tot. Així com formació i creixement de moviment.

Núria: Donar? Sóc una persona organitzada, treballadora, reflexiva, responsable (tot és millorable, ja m’enteneu), de tant en tant tinc alguna bona idea, i m’agrada treballar en equip. Això és el que espero poder aportar.
Rebre? Ja he començat a rebre: el Petit Comitè i el Comitè de Zona, al Baix, estan formats per persones molt interessants, que viuen i coneixen coses que jo desconec, amb un grau de compromís, militància i pregària molt elevats, dels que espero aprendre’n. Això ho rebo, a part d’amistat, més fonda amb persones qui ja havia compartit trobades i nova amb aquells que vaig coneixent.

– La figura de la responsable de zona és una peça clau per la marxa de l’ACO. Vist des de fora és un servei que sembla que té molta complexitat. Quina és la teva funció?

Alicia: Jo de moment faig el que bonament puc, cuidar els grups, les noves incorporacions, ajudar a que cada responsable de grup tingui el seu espai dins el comitè de zona i sobretot confiar en ells.

Núria: Estic aprenent que a més de representar la zona al Comitè Català i General i aquests a la zona, formo part d’aquells que prenen decisions sobre què és l’ACO i com ha de ser. Això en el treball de preparació del consell del curs vinent, serà quelcom important. És molt més interessant que complicat!

– Amb quin suport comptes? Com valores l’acompanyament que tens?

Alicia: Tinc un petit comitè, el grup de Revisió de Vida i la meva família. L’acompanyament és bo, no se’m demana més del que puc donar i això em tranquil·litza.

Núria: Em sento molt ben acompanyada: pel Petit Comitè i el Comitè de la Zona del Baix, la resta de responsables del moviment i tothom que forma part del Comitè General. També pel meu grup de revisió de vida i el Toni, el meu marit,  co-responsable i suport en tot el que faig. I espero que l’Esperit també faci de les seves!

– El Comitè Català, el Comitè General i el Comitè Diocesà de Barcelona són uns espais comuns per compartir. Com t’hi trobes i com valores el seu funcionament?

Alicia: En tots tres, els responsables tenim el nostre espai, i és on descobreixo la realitat de cada zona i la del seu responsable. De moment he anat a pocs Comitès i no puc dir gran cosa.

Núria: El Comitè Diocesà encara no l’he tastat, però en la resta m’hi trobo molt a gust. Tothom hi va per feina, es vol fer les coses bé i amb profunditat. Alhora l’ambient és molt cordial i agradable. M’hi sento molt escoltada: es té en compte cada aportació que fa qualsevol persona.

– La teva és una zona bastant gran, què us dóna cohesió? Quines activitats feu en comú?

Alicia: És cert, la nostra és una zona força gran, el comitè és força nombrós, però podem compartir la vida dels grups a través de les monografies, així com les accions a través del testimoni de militants en les activitats que fem. Per nosaltres és important compartir el que fem amb la resta de moviments de l’arxiprestat (MIJAC, JOC i MCA) i fem dues trobades conjuntes; el Nadal i la Vetlla de Pentecosta. Però l’inici de curs, que de vegades se solapa amb el 12 d’octubre, i el final de curs són dos moment també importants per apropar els grups més grans amb els més joves. També és cert que dins els grups hi ha processos diferents i cadascú hi participa en la mida que pot. Però per fer-nos més propers i créixer de l’experiència de moviment dels altres, alguns grups fan recessos junt amb d’altres grups.

Núria: Sí, la zona del Baix està formada per 21 equips i al voltant de 180 persones.
Hi dóna cohesió el Comitè de Zona, que es reuneix gairebé mensualment, més les trobades de principi de curs (Castanyada), de Nadal i de final de curs (darrerament amb paella o fideuà incloses), que  funcionen molt bé!
També fem tres Estudis d’Evangeli al curs i una activitat amb els MIJAC i la JOC de la zona. En aquests no hi participen tants militants, però el grau de satisfacció dels que vénen, és molt alt.

L'entrada “Dir sí a una responsabilitat, en el fons és deixar-te portar per l’Esperit” ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.