Virginijus era una persona sense sostre, «anònima i sense veu com tantes d’altres que malviuen a la nostra ciutat», veí del barri de Canyadó des de feia anys, al qual molts veïns recorden «com una persona amable, afectuosa i simpàtica que saludava a tothom i desitjava anar a Lituània a visitar la seva família». La seva mort tràgica fa un any ha motivat aquest funeral: «Després d’un cúmul de desatencions de la malaltia que patia, va morir el 7 de juny de 2024 a l’Hospital Municipal de Badalona. La manca d’atenció sanitària i social que va patir, posa en evidència fins on pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el nostre sistema d’atenció social», van denunciar des de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona en les paraules introductòries.

«Aquest sistema liberal que respirem diu respectar el Déu de la religió però no respecta els fills de Déu que pateixen», va indicar en l’homilia el jesuïta, Isidre Ferreté. Precisament, les lectures del Diumenge de la Santíssima Trinitat eren molt transparents. El llibre de l’Èxode (Ex 3,1-10) «ens diu que Déu segueix sentint el clam dels pobres, que compta amb nosaltres per enfrontar-nos als “faraons” de tots els temps en solidaritat amb els empobrits; que compta amb les nostres decisions generoses més que amb les nostres qualitats». A continuació la carta de Jaume (Jm 2,1-2.14-17), «un fragment de la qual hem escoltat, és un text que molts cristians voldrien suprimir de la bíblia; és massa clar, és difícil de tergiversar». I, finalment, l’Evangeli de Joan (Jn 16,12-15): «La festa d’avui ens recorda que l’inabastable i incomprensible Déu trinitari només el podem trobar, potser només ensumar!, on sembla que no hi és: en el servei als germans, rentant els peus als deixebles, també a Judes!, o rebent mocs i bufetades de les autoritats que haurien de ser curoses en el servei dels ciutadants.»

La sonoritat de l’idioma lituà va estar present en diferents moments de la celebració, a través de dues representants de l’associació Catalano-Lituana, i van ser especialment emotives en llegir unes paraules en nom de la família de Virginijus. Les pregàries i l’ofertori també van estar plenes de moments simbòlics i encarnats. Un cop acabada la celebració, diversos participants es van dirigir a la porta de l’Hospital Municipal de Badalona, on va morir Virginijus a dipositar un ram de flors.

A continuació es pot consultar el text de l’homilia.

I el llibret del funeral:

L'entrada Virginijus Ridikas, exemple de la dignitat incontestable de tot ésser humà ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

El llibre deixa constància de les activitats realitzades, l’esperit comunitari, participatiu i celebratiu amb què les feien i vol “reconèixer i recordar les persones que al llarg d’aquest vint anys s’hi han acostat i participat i amb les quals hem compartit coneixements, sentiments, lluites, compromisos i somnis”.

Des de l’EPO han treballat per donar a conèixer Jesús de Natzaret entre els treballadors com una proposta de vida plena de sentit; afavorir la formació de la consciència social i política dels cristians; i ajudar a superar les desavinences històriques entre Església i món obrer.

Conferències, reflexions, itineraris obrers per la ciutat, cursos… són la materialització d’un doble compromís obrer i cristià. Podeu adquirir el llibre al preu de 15 € a la parròquia de Sant Pau, a la capella de la Salut Alta i a l'Ateneu de Sant Roc de Badalona o bé a l'espai d'exposició de llibres que hi haurà a la propera Jornada General de l'ACO.

L'entrada L’Equip de Pastoral Obrera a Badalona compleix 20 anys ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.