El primer dia ens introduí en els exercicis de la mà del profeta Elies, que ens va empènyer cap al desert per trobar-nos sota «el murmuri d’un ventijol suau» amb la Paraula de Déu i descobrir què ens diu a cadascú, segons el nostre moment vital i concret, respecte de les nostres necessitats i desitjos, de la nostra militància, del nostre compromís cristià.

El segon dia ens conduí a trobar-nos amb Jesús, Jesús pregunta als deixebles que el seguien «Què busqueu?», una gran pregunta per als exercicis: què busquem?, encara busquem o ja ens hem acomodat, busquem la tranquil·litat? O encara tenim inquietuds, desig de ser acollits per Jesús, interpel·lats per la Paraula de Déu? A partir de la pregunta què busqueu, Jesús ens crida a néixer de nou, reflexió que ens fa a través de la figura de Nicodem, néixer a una vida nova que pot transformar tot el nostre entorn.

El tercer dia la meditació ens enfronta amb les dificultats que ens paralitzen com el paralític, vivim en la nostra zona de confort, esperant que algú ens digui què hem de fer o que ens solucioni la vida com el paralític que portava 38 anys esperant? Nosaltres ens volem moure però no acabem de confiar, necessitem ser guarits per Jesús que és qui ens ajuda alçar-nos i caminar, carregant, però, sempre la nostra «llitera», la nostra història personal. Per nosaltres Jesús és el Pa, l’aliment de la nostra vida interior, de Fe, i així ho descobrim en la multiplicació dels pans.

El quart dia aprofundim en la misericòrdia de Jesús a través de la dona adúltera. Moltes vegades els nostres pecats, les nostres incongruències i sobretot els nostres judicis cap als altres ens porten als peus de Jesús per a què siguem castigats i, a canvi, ens trobem una i altra vegada amb el seu Amor que ens perdona i ens dona una nova oportunitat. Jesús ens mostra el rostre misericordiós de Déu. Jesús en la creu, màxim exponent del seu amor per la humanitat, i al peus la seva mare dreta (stabat) i el deixeble estimat, Jesús infon el seu «alè» sobre ells. Amb la dignitat de la seva mare, com a dona (representant la humanitat sencera) junt al deixeble neix l’església, els uneix per poder fer un món millor, fer una església de totes i tots i fer possible aquest Regne de Déu d’amor, justícia i pau que tant anhelem.

Al final el reencontre amb Jesús Ressuscitat, que és qui ens infon la seva pau i ens porta alegria. És amb la descoberta d’aquest Jesús ressuscitat que nosaltres podem superar les pors i trobar la força en la Fe, fruit de la nostra relació personal amb Ell i el testimoni de la Comunitat, que ens empeny a «sortir» a la nostra missió: anunciar que Déu estima la humanitat.

VALORACIÓ PERSONAL

Aquest any he tingut l’oportunitat de participar, per primera vegada, en els exercicis espirituals d’ACO. Ha estat una experiència MOLT i MOLT ENRIQUIDORA!!!

Al llarg d’aquests dies no solament he descobert totes les coses que consten més amunt, en el petit resum, amb un agraïment immens al Joan que m’ha desvetllat l’evangeli de sant Joan, tan difícil d’entendre, sinó que he experimentat, cada vespre, la Joia de Compartir entre tots i totes els participants, el que m’ha enriquit moltíssim els exercicis i això és d’un gran valor, ja que a vegades quan es parla de moviment sembla que parlem de coses etèries, i és important d’adonar-nos com entre totes i tots anem expandint el regne de Déu.

Les celebracions de les Eucaristies de cada dia les he viscut com una benedicció!!, cada dia un grup les ha preparat aportant cadascun les seves sensibilitats, els seus dons… realment han estat molt viscudes.

Valoro també, com una gran aportació als exercicis, els escrits de Madeleine Delbrêl, en ella descobreixo la seva espiritualitat encarnada en la vida del dia a dia, sovint sentia en el meu interior: “jo vull ser així, vull fer de l’evangeli vida”

Tiana, el lloc escollit aquest any, ha estat molt bonic, amb unes grans vistes, rodejat de natura i molta vegetació que ajudava a refrescar l’ambient (amb els inconvenients que comporta com són els mosquits, amb els que hem hagut de lluitar, però també ho he superat).

La casa compta amb unes instal·lacions molt correctes i les religioses ens han acollit molt bé, ho han tingut tot a punt i ens han facilitat tot el que ha calgut quan ha estat necessari. Si alguna cosa es pot esmentar com a millorable és el menjar, tot i que tot estava bo i les quantitats eren correctes, mancava una adaptació del menú a la climatologia, en el sentit següent: vam menjar calent els dies més calorosos i el menjar més fresc el van gaudir els dies que va baixar la temperatura ambiental, també ressaltar la manca de fruita i verdura.

Un agraïment especial a la Maria i la Maribel, responsables des de l’ACO de la marxa dels Exercicis, pendents en tot moment de tot, així de bé han sortit!!!!

En nom de totes i tots s’ha lliurat un regal al Joan, el llibre “Devoción” de Pablo d’Ors, i un altre detall a la Paquita, una planta preciosa, amb un rosari inclòs, per la seva aportació amb el ioga i la seva delicadesa espiritual que traspua tot el seu ser. Ella per la seva banda, ens obsequià amb dues poesies, una sobre sant Jordi i l’altra sobre Maria, amb la bellesa amb que s’expressa.

Tot plegat, ha estat una experiència profunda, que ha remogut el meu cor i m’ha ajudat a veure que la meva i nostra militància ha de estar sostinguda per l’Esperit Sant (Ruah) que em i ens impulsa a ser millors deixebles de Jesús Ressuscitat i millors apòstols.

Amb aquest sentiment i desig profund he sortit d’aquests Exercicis, ara he de posar-ho en “solfa” en la meva Galilea particular, que l’Esperit de Déu m’acompanyi junt amb la comunitat!!!

Gràcies ACO per aquest servei que ofereixes d’Exercicis Espirituals.

Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:

L'entrada Joan Codina introdueix els participants dels Exercicis de l’ACO en l’Evangeli de sant Joan ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Cada matí, a ¾ de 8, amb la Paquita, fent ioga a la terrassa, als peus del Tibidabo, la torre de Collserola i al nostre costat la de Bellesguard. Un bon començament del dia. Després de l’esmorzar, ens trobem tots a la sala per fer els treballs del matí i posteriorment de la tarda, portats per en Pepe Baena, darrer consiliari general, sobre el tema puntal d’aquest any, “Espiritualitat amb olor d’ovella”. Cada treball té la seva cançó, textos bíblics, testimonis, proposta de reflexió i documentació per consultar i ajudar a orientar la nostra vivència. Durant tres dies (veure, jutjar i actuar) han estat un seguit de pistes que tothom ha treballat segons el seu procés personal, però sempre amb l’actitud d’ovella que cerca el seu pastor.

Al vespre, abans de sopar, l’eucaristia. En Pepe es fa com un més, abaixa la cadira de l’alçada de l’altar fins arran dels bancs. Tothom qui vulgui pot comentar el text de l’Evangeli que es llegeix aquell dia i que es troba escrit al treball de la tarda; s’ofereixen pregàries, poesies… fins i tot a la darrera que es fa el dijous concelebra amb el Pepe un matrimoni. Gràcies per tot, per aquesta fe viva.

També es va fer una sortida voluntària un dia, després de l’exposició del matí, abans de dinar, a la torre Bellesguard, preciosa. Gaudí era creient, tenia un lligam amb la natura i ho mostra en les seves construccions. En aquesta, també.

Després de sopar mirem de compartir el que s’ha treballat al llarg del dia. Qui vol explica el que li han aportat els textos del matí i la tarda. El conte que es llegeix ajuda a centrar. Quantes experiències de vida que surten! És un moment de buidar-se, donar-se. Un actuar també vol dir paciència, confiança.

I, finalment, el divendres fem cinema, amb la pel·lícula Johnny, del 2022, una historia real d’amor pel món i per altres persones, sobre el fet que tots mereixem una segona oportunitat. Comencem amb un cant, AXET (celebra la vida). Tothom mereix el perdó.

Es fa una valoració final d’aquests dies. Molt positiva, els treballs, les aportacions… Un regal per a la Paquita, un ram de flors, i per al Pepe, dos llibres. També, d’una manera especial, s’agraeix a en Joan Comella la seva tasca duta com a responsable de la sortida i de l’organització perquè tot funcionés bé, alliberant en aquest cas a l’Àngela Rodríguez que també ens ha acompanyat.

Dinem per darrera vegada a la casa. Felicitem al servei de cuina i menjador. Moltes gràcies per la feina feta! Anem a recollir les nostres coses. Ens acomiadem mútuament, fins al proper any!

Podeu consultar les fotos a l'enllaç.

L'entrada Un any més d’exercicis “amb olor d’ovella” ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Després d’instal·lar-nos i decidir els horaris, vam acordar fer cap al final de l’estada una celebració del Perdó i una Eucaristia. La primera proposta de l’Emilià va ser que penséssim en aquells moments de la vida que ens hem sentit petits i fràgils, per preparar-nos per a la primera xerrada de l’endemà.

EL MAGNIFICAT

Un cop fets aquests primers deures, els de constatar les pròpies petiteses, vam elaborar el nostre Magnificat personal, ajudats pel llibre de l’Emilià Històries d’amor d’un capellanet obrer i per la seva exposició matinal. Amb el Magnificat prenem consciència del que estem vivint, per redescobrir que –malgrat les contradiccions personals i col·lectives–  Déu s’ha fet present en la nostra història. Vista la nostra petitesa, assumim que els creients no donem respostes a preguntes que ningú no es fa, sinó que hem de crear preguntes sobre el compromís i la justícia, lluny del voluntarisme i gaudint dels processos que fem i acompanyem.

EL CREDO

Després del Magnificat, l’endemà ens centrem en la complexitat de les persones, per veure que és important escoltar molt i respectar el ritme de cadascú, donant temps al procés. Si anem de “salvadors” de l’altre el situem com víctima o necessitat i ens podem equivocar molt, potser ens perdrem les seves aportacions. Acollim l’altre, compartim, patim amb ell, però amb respecte, sense provocar dependència. En l’àmbit col·lectiu, l’Emilià ens fa veure que segur que perdrem o hem perdut ja algunes lluites o reivindicacions, però que és important el camí fet i l’aprenentatge, que ens apropa als altres. Acabem amb un altre encàrrec de feina personal, l’elaboració del propi Credo, per formular la nostra relació amb Déu, aquest Déu que camina amb nosaltres: els deixebles d’Emmaús van trobar Jesús perquè estaven en camí. Si ens estanquem, perdem la nostra essència.

EL BON PA

De quina manera serem nosaltres facilitadors de la presència de Déu? Reflexionem sobre el fet de la nostra nuesa i fragilitat, veiem que som creïbles quan estem a peu pla amb l’altra gent, patint amb ells, sabent que com ells vam néixer nus i així seguim, despullats i fràgils, però compartint des de la petitesa i l’amor.

A la tornada a la vida quotidiana, esperem ser bon pa per als altres. Un pa fet amb la millor flor de farina, amb aigua (símbol de vida), amb un punt de sal (alegria de viure), amb llevat per fer-lo créixer i, sobretot, amb un temps llarg de cocció, temps per estar al costat dels altres sabent que tots, les dones i els homes, som petites obres d’art perquè som fetes a la imatge de Déu. 

GRÀCIES

Gràcies a l’Emilià per la seva profunditat, senzillesa i sentit de l’humor. I pel seu llibre, que ens enduem cap a casa per seguir treballant i gaudint-lo. Gràcies a la Casa d’Espiritualitat Santa Maria de Lavern per l’acollida. Malgrat la precarietat de les habitacions, la calorada i el soroll constant de l’entorn, l’amabilitat del Melcior i la bona cuina de l’Elisabeth van fer que ens sentíssim prou bé. Gràcies a tots els qui vam participar del recés compartint el que podíem oferir: el ioga, la música, la preparació de les pregàries, les converses enriquidores, els qüestionaments incisius i els testimonis sincers, sovint corprenedors. Crec que ens en vam anar del Penedès sentint l’amistat i l’escalfor de dones i homes que, des de la pròpia petitesa, volem ser bon pa per als altres.

Podeu consultar l'àlbum de fotografies a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjA4Xgw

L'entrada Volem ser bon pa per als altres ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Però tot això, com a grup cohesionat que som, ho vam superar. Poguérem compartir l’experiència i les pautes de reflexió que ens oferí en Pepe Rodado, fins ara delegat de la Pastoral Obrera de Catalunya i de l’orde del Pradó, examinant la nostra mirada al voltant, i les actituds respecte als més marginats (leprosos, cecs, paralítics), la visió de Maria… implicant-nos en la nostra vida i els marginats actuals. Totes les exposicions, les del matí i de la tarda, començaven amb un cant de Taizé. Fantàstic!

Al matí, la Paquita, abans de baixar a esmorzar, ens oferia la seva classe de ioga per obrir l’ànima; el divendres, però, substituírem el ioga per una excursió a la capella de la mare de Déu de l’Ajuda. Preciosa.

Cada dia, a la tarda, a l’eucaristia compartíem les nostres vivències i reflexions sobre els textos del que s’havia treballar a la jornada. Reflexions que ajuden a compenetrar-nos dins d’una mateixa comunitat que celebra. Els cants ja els dúiem preparats. Carme, Jordi i Ramon se’n cuidaven. Abans, però, ens havien preparat una mica de berenar, després de la reflexió.

Els àpats, amb la benedicció, aquest any compartida per diversos. No vam aconseguir fer-ne un de sol en silenci. Normal, ens explicàvem coses. Ja en fèiem la resta del dia…

Això, sí, a diferència del darrer any, vam compartir dos aniversaris, el de l’Antònia, el 17 d’agost, i al mateix dia el del Jordi Fontbona, que li hem enviat en vídeo.

Després de sopar mirem de compartir el que s’ha treballat al llarg del dia. Hi hagué grans testimonis de superació que ens enriquiren per la valentia en compartir-ho, com la Paqui, que s’aixecà de la seva por i, amb el suport de l’equip de l’ACO, es feu dona lliure…

I, el darrer dia, a l’eucaristia que es va fer abans de dinar, s’exposen les valoracions del que han estat aquestes jornades. Tots ens hem sentit interpel·lats per l’evangeli, la companyonia i la petjada que ha deixat dins la nostra vida.

Dinem per darrera vegada. Esperem trobar-nos l’any que ve. Donem les gràcies a tots qui ens han atès tan amablement vetllant que no ens faltés de res.

Al digital CatalunyaReligió.cat també s'han fet ressò d'aquests exercicis amb l'entrevista a una de les participants: Maribel Matilla. Podeu consultar-la a l'enllaç: https://www.catalunyareligio.cat/ca/aco-entenc-alguna-cosa-costava-abans-regne-deu

L'entrada Exercicis d’estiu en harmonia ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

A la reunió es va compartir com s’ha viscut el temps de confinament ocasionat per la crisi sanitària del Covid-19. En un primer estadi, pràcticament totes les zones i diòcesis van quedar aturades per l’inesperat de la situació i va ser a mida que avançaven les setmanes que es van reprendre els contactes amb els militants. S’ha observat que la majoria de grups han continuat trobant-se amb la intermediació de pantalles (en el cas dels grups joves, alguns fins i tot han incrementat la freqüència de les trobades) i que això ha ocasionat més dificultats en els grups de més edat.

La manca de proximitat personal de les plataformes virtuals ha fet que alguns grups hagin optat per compartir vivències, fer pregària o Estudis d’Evangeli i, en canvi, hagin deixat de fer Revisió de Vida. «Déu, malgrat tot, ens ha estat acompanyant en aquests moments», va dir Luisfer, responsable de la diòcesi de Còrdova. També un 60% dels grups han fet l’esforç de contestar el qüestionari que es va plantejar del XII Consell. Les responsables de zona també han valorat positivament l’acompanyament del coordinador de l’ACO i del Comitè Permanent durant aquest temps.

D’altra banda, les zones i diòcesis van informar de les Assemblees de final de curs que portaran a terme, totes de manera telemàtica o bé ajornades a l’inici del curs proper. Algunes d’aquestes zones recopilaran el treball que s’ha fet des dels grups per presentar-ho al final de curs.

Informes de les Comissions

Per la seva banda, Joan Comella, de la Comissió d’economia va remarcar que en aquest curs no serveixen les pautes de cursos anteriors i que es contindran les despeses referides a viatges i desplaçaments, la qual cosa podria fer que el dèficit aprovat per aquest 2020 (-7.300 €) sigui inferior. A banda, també s’han presentat projectes a les subvencions d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

Helena Antó, de la Comissió de formació va informar que la 2a Jornada de formació bàsica del militant s’ha traslladat al proper curs (14/11/2020) i estarà dedicada, com estava previst, a la pregària en les diferents tradicions religioses. Igualment, el Creixem n. 11, dedicat als menors migrants sense referents adults s’encartarà i s’enviarà a la militància amb la propera revista Salillum.

La Comissió de comunicació va informar que durant el temps de la pandèmia ha vingut treballant amb el mateix ritme (e-butlletí mensual, actualització web i xarxes socials) tot dosificant la informació. També es va compartir que durant la primera quinzena de juliol s’enviarà per correu postal la propera revista Salillum i que continua fent-se un ús intensiu del web acocat.org (increment 18% d’usuaris únics els cinc primers mesos d’enguany, 9.028 vs 7.630, i major freqüència de les connexions). De fet, algunes de les millores proposades pels grups al qüestionari de comunicació s’han tingut en compte de cara a la propera renovació del web. D’altra banda, s’ha continuat donant suport al programa de la Pastoral Obrera de Catalunya a Ràdio Estel (39 programes pels quals han passat 13 militants i consiliaris de l’ACO).

Quant a la Comissió d’internacional, es va informar que s’ha presentat la candidatura de Josep Jiménez Montejo a la consiliaria del Moviment Mundial de Treballadors Cristians i, si fos aprovada, seria efectiva a partir del curs 2021-2022.

S’ajorna un any el XII Consell

El Comitè General, a proposta del Comitè Permanent, va aprovar ajornar un any la celebració del XII Consell i traslladar-la al curs 2021-2022 (maig 2022). El replantejament que provoca la pandèmia, la necessitat de fer un bon treball sobre els documents que són pilars del moviment (Document d’identitat, Normes de funcionament i Carta econòmica), l’anàlisi de les respostes que han fet els grups al qüestionari del Consell i les incerteses davant possibles rebrots el curs vinent han portat a decidir aquest ajornament.

També es van aprovar el calendari del curs 2020-2021 i la distribució de tasques a les diferents zones i diòcesis. Els exercicis d’aquest estiu no es faran de manera presencial i, en el seu lloc, es facilitarà un material perquè els militants ho puguin treballar. El format de la Jornada General s’està discutint.

També es va recordar el proper final del mandat de la presidenta, Maria Martínez, i que el relleu s’hauria de fer efectiu en la propera Jornada General tot i que, a data d’avui no hi ha cap candidata. «És un regal i un goig participar en aquest servei al moviment. És molt important que l’equip del Comitè Permanent estigui fort amb tots els seus membres», va remarcar la Maria.

Per últim, el coordinador Joaquim Villanueva va informar que deixarà el càrrec el proper 31 de desembre per raons personals. «He treballat amb moltes ganes, entusiasme i esforç, però no puc continuar per tot el que significa de dedicació i disponibilitat», va dir. Per tant, aquest lloc quedarà vacant i el moviment iniciarà el procés per buscar la substitució properament.

L'entrada Final d’un curs atípic ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Vint-i-sis persones, entre militants i simpatitzants, poguérem compartir els ensenyaments que ens oferí la benedictina de Montserrat, Olga Nicolau i Balasch. Sempre molt ben estructurat, relacionats amb textos del Nou Testament i altres de l'Antic Testament i comprenent molt bé la seva composició. L'Oriol Garreta ens ajudava, formulant preguntes després de cada exposició, a tenir una pauta per a la reflexió personal. Mentrestant, la Mercè Solé fent fotografíes d'aquests moments i altres. Moltes gràcies, Mercè, Oriol, Olga.

El silenci —quin gran do!— com s'aprecia aquests dies, ja sigui en els moments de reflexió, o de lliure disposició de cadascú. El ioga al matí —gràcies, Paquita!— abans de començar la jornada, portat per una persona tant espiritual, i la pregària a continuació, seguint la litúrgia de les hores, d'acord amb el dia de la setmana. Gràcies, Senyor, per aquest nou dia que comença!

Els àpats, amb la benedicció de la taula —Antònia, si no vinguessis qui ho faria? No vam aconseguir fer-ne un de sol en silenci. Normal, ens explicàvem coses. Ja en féiem la resta del dia…

Al vespre, abans de sopar, l'eucaristia. Tots al voltant de la taula. Oferim les vivències del dia, preguem per allò que creiem necessari i ens surt del cor. Mengem el pa i bevem el vi, fem el memorial que ens va ensenyar Jesús. Cantem. Gràcies, Pere, per aquells cants tan ben preparats, lligant-los amb els salms que havíem tractat aquell dia i per l'acompanyament amb la teva guitarra. Em van venir molts records. Ens desitgem la Pau i resem el Parenostre conjuntament. Gràcies a tots pels vostres testimonis.

Després de sopar mirem de compartir el que s'ha treballat al llarg del dia. Costa. Es parla d'altres coses. Finalment, el dijous, el darrer dia abans de marxar, s'aconsegueix. Tothom esplica la seva reflexió del tema que s'ha tractat. Els que no han parlat ho faran l'endemà.

I, finalment, l'endemà, a l'eucaristia que es va fer abans de dinar, s'exposen les valoracions del que han estat aquests exercicis. Tots ens hem sentit interpel·lats per l'esperit, el companyerisme i la petjada que ha deixat dins la nostra vida.

Dinem per darrera vegada. Felicitem al servei de cuina i menjador. Moltes gràcies per la feina feta! Les maletes ja són a la porta. Ens acomiadem mútuament, fins al proper any!

En aquests enllaços podeu consultar:

· Algunes de les fotografies que va fer la Mercè Solé

· Entrevista a Ernestina Ródenas, participant habitual als Exercicis d'estiu de l'ACO, publicada a Catalunya Cristiana

· Article d'opinió de Mercè Solé, publicat a Catalunya Cristiana

L'entrada Exercicis d’estiu: una experiència d’agraïment ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La proposta que ens fa l’Olga Nicolau i Balasch per als Exercicis d’estiu és engrescadora. Enguany comptarem amb el guiatge d’aquesta monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat (des del 1996) i que ha estudiat Bíblia fins al doctorat (amb la tesi intitulada Poesia hebrea antiga, forma i sentit. Lectures del llibre dels Salms). Abans es va diplomar en Ciències empresarials (1992) i es va llicenciar en Direcció i administració d’empreses (1995) per la Universitat de Barcelona.

L’Olga és deixebla del monjo benedictí Ramon Ribera-Mariné i ens acompanyarà del 19 al 23 d’agost als Exercicis d’estiu que farem al Casal de Pau d’Arbúcies. Recordeu que les inscripcions resten obertes fins al 25 de juliol. Teniu més informació al programa.

L'entrada Tot a punt per iniciar els Exercicis d’estiu amb Olga Nicolau i Balasch ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Podeu consultar als enllaços el material que va preparar Joan Codina.

L'entrada Posem a l’abast la documentació dels Exercicis d’Estiu ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Aquest curs li vam demanar al salesià Joan Codina que ens acompanyés. Ens va proposar com ens deia en la convocatòria-invitació, “unes meditacions sobre l’evangeli de Lluc. És un evangeli molt suggerent. Lluc ens pinta amb gran delicadesa i precisió el rostre misericordiós del Pare en la persona de Jesús de Natzaret perquè nosaltres siguem signes de la seva misericòrdia entre els nostres companys i companyes. (Maria Martínez)

Els espais de compartir a fons, de pregar i celebrar junts, han sigut molt rics i plens de vida, sentint-nos en comunió des de la diferència de cadascú, però units per l’Esperit que ens fa pregar tot dient Abba, Pare. (Montserrat Sidera)

Dies per omplir el cor de llum i d’amor,
per a tornar a posar al centre del cor
els malalts, els pobres,
els menyspreats i exclosos de la societat,
els qui pateixen fam, guerra,
violència i mort,
els refugiats, exiliats i empresonats (Oriol Garreta)

Vaig descobrir com sempre que l’Evangeli em deia coses noves i jo m’he quedat sobretot amb la Pregària, els pobres, l’esperit i amb Jesús que és ell qui em crida i fa camí amb mi, només cal fer silenci per sentir-lo. (Anna Maria Mutgé)

Contemplar Jesús pregant en aquest evangeli, amb la intimitat que manifesta amb Déu, em porta a mirar la pregària amb uns altres ulls i a intentar viure-la amb una altra actitud. (Josep Pasqual)

Els Exercicis Espirituals al Casal de Pau d’Arbúcies han estat per mi un desert afable, entès com a lloc de trobada íntima amb Jesucrist i els germans.
Altres deserts que es presenten a la vida:
-Espai interior incert, on sempre hi ha una excusa per no entrar-hi.
-Aridesa, sequera, quan sembla que el món no té sentit. Tanta és la set, que no tens esma d’anar a la Font.
-Desert envoltat d’indiferència: toques, però ningú balla.
Tot i ser molestos i no desitjats, des de la pregària aquests deserts esdevenen ocasions de trobament amb Déu i els germans. (Fidel Membrive)

Gràcies pel vostre acolliment, gràcies pel vostre testimoni, gràcies perquè plegats hem fet camí amb Jesús! (Lurdes Collet)

Tenía necesidad de silencio para el encuentro con el Señor, ha sido el lugar idóneo. Me he sentido llamada a un vaciamiento de todo cuanto estorba LA ESCUCHA: en la Palabra, en el Otro, en el día a día. A hacerme pobre entre los pobres. (Maite Mendía)

Jesús em diu: Quan et deixes seduir pel projecte de Déu i entres en la seva dinàmica, ja participes de l’eternitat. Quan estimes el proïsme, ja estàs preparada per ser seguidora de Jesús i també entres en la dimensió de l’eternitat. (Ernestina Ródenas)

La presencia de Jesús i María ha sido palpable en estos cuatro dias llenos de gozo. (Paquita Morillo)

Hem repassat la nostra vida cristiana emmirallant-nos en Jesús, bon samarità, i en l’actitud de Maria acollint la paraula de Crist. (Anna i David)

Aquests dies, als exercicis de l’ACO, hem pogut –gràcies al guiatge del Joan Codina– “esmicolar” molts passatges de l’Evangeli de Lluc per a vincular-lo més amb la nostra vida, entendre’l més… En definitiva, per contemplar com Jesús ens estima i com ens és aliment per a continuar el nostre camí. (Rafi Cáceres)

L'entrada Fragments dels Exercicis Espirituals, de tot cor ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

(Crònica d'Ana Maria Giménez i David Masobro) Dels dies 22 al 26 d´agost vam poder participar en els Exercicis d’Estiu organitzats per l’ACO: “La Missió del Poble que pateix”. Per a nosaltres va ser la primera vegada que fèiem uns dies de recés a partir dels textos de l’Antic Testament, concretament dels quatre cants del Servent de Déu que trobem en el llibre del profeta Isaïes. Tanmateix, vam tenir la sort de tenir amb nosaltres en Fernando Rivas, consiliari d’ACO de la diòcesi de Madrid, el qual va fer que el text fos assequible, proper, delicat i arrelat a la vida de Jesús i a la nostra pròpia vida. En Fernando, amb l’ajut del llibre de Carlos Mesters, “La misión del pueblo que sufre”, va mostrar-nos que es pot fer una lectura comunitària i actual d’aquests textos, ja que la situació de profunda crisi dels que els van escriure és molt semblant a la nostra.

El poble d’Israel viu a l’exili, com un emigrant en una terra estrangera. És una nació derrotada, trista, sense punts de referència com a poble, que ha perdut tota esperança i no troba qui el consoli (Lam 1,2; 2,13). Des d’aquests textos vam poder pregar i reflexionar sobre situacions concretes de persones del nostre poble: les causes i conseqüències del seu patiment i trencament interior i com són capaces de sobreviure en una “terra de patiment”.  

Els cants del Servent de Yahvé ens van mostrar que, malgrat tot, és possible viure essent una llavor de resistència contra l’opressió dels poderosos, lluitar a contracorrent, sense contaminar-se de l’estil de vida del poder i seguint l’estil de vida de Déu, el qual ens ha cridat per a ser “llum de les nacions” (Is 42, 6). Aquest cant ens va ajudar a valorar i pregar per totes aquelles persones i institucions que són llavor de resistència, base del nou poble de Déu cridat a fer germinar una nova societat. Només si som llavor amagada pot créixer un plançó d’esperança que solament despertarà d’un poble que resisteix i manté viva i amagada la llum de l’esperança. Quina pot ser la nostra missió concreta? Com podem empeltar-nos en el projecte de Déu, malgrat les resistències que trobem a nivell personal i social? Només podrem seguir lluitant si tenim el Senyor a prop, si trobem en ell consol i ajuda (Cf. Is 50, 7), restem units a la seva Paraula, esdevenim altres servents de Déu i deixebles del Crist pobre, sofrent i compassiu.

Els exercicis també van ser un temps de retrobament amb altres companys de l’ACO, amb els que ja fa temps que compartim una part del nostre estiu i considerem ja una petita família. Agraïts per les eucaristies diàries, molt viscudes i participades i per la pregària que cadascú va preparar des de la Paraula i des de la vida. Agraïts també per les estones a la piscina, per les converses i somriures i per les sessions d’astronomia i ioga. Moltes gràcies, Fernando, per la teva saviesa i sensibilitat i gràcies a tots els qui vau voler compartir aquests exercicis amb nosaltres.

L'entrada Exercicis d’Estiu: Com bastir una espiritualitat en temps de crisi ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.