Es va partir de tres testimonis i després vam tenir una mena de xerrada-tertúlia on lliurement vam poder expressar cadascú la nostra opinió. La veritat és que vam estar tan a gust que se'ns va passar l'hora i quan ens vam adonar ja era l'hora de dinar. Després vam poder seguir conversant en el dinar i ja estem pensant en celebrar una propera trobada després de primavera.

A manera de resum vam arribar a les següents conclusions:

• És molt important el nostre testimoni, l'exemple que els anem donant.
• Hem de ser capaços de donar-los eines perquè siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions, d'afrontar els seus problemes.
• Es viuen contradiccions entre el que intentem transmetre, el que la societat els diu i la postura que prenen els nostres fills.
• Educa la família, però també l'escola, l'institut. L'aprenentatge que s'ofereix des de les institucions està destinat a triomfar, a competir, no a crear humanitat i comunitat.
• No hi ha espais de referència per als joves, precisament a l'inici de l'adolescència, quan els pares ja no arribem a ells.
• Volem transmetre'ls la importància de ser persona, aprendre a escoltar l'altre per poder posar-nos al seu lloc.
• Aprenem els pares molt més dels fills que viceversa, principalment quan ens fan enfrontar-nos a les nostres pròpies incoherències. Per això hem de treballar-nos quan i on estem sent coherents (o no).
• Quin lloc ocupa a casa nostra el diàleg, la comunicació, l'explicar les coses…?

L'entrada El camí d’intentar educar als fills i filles en el do de la fe ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.