En Pepe també ha estat entrevistat a Ràdio Marina al programa Foro Social d’Ivan Molinos:

I, al mateix programa, també ha estat entrevistat el responsable de Comunicació, Joan Andreu Parra:

L'entrada Cristians de base a Torre Baró ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

El jove prevere va advertir que no és fàcil fer aquesta lectura dels signes dels temps ja que «a la realitat mateixa es barreja el blat i el jull». En aquest sentit, va subratllar que el mètode de la Revisió de Vida pot ser una bona eina i va recuperar la carta encíclica de Joan XXIII, Mater et Magistra, on «es consagra el Veure, Jutjar i Actuar. El Concili Vaticà II el consagra com un mètode per llegir la vida. Posa un accent especial en els joves i en els límits d'aquest mètode. Podem arribar a conclusions ben diferents». Per això va proposar que «quan ens reunim en un grup de Revisió de Vida i plantegem situacions de dificultat que ens desborden és molt important portar-ho a la pregària i tenir present a Déu».

La Jornada, a la qual van participar un centenar de militants, es va transmetre per xarxes socials amb l’etiqueta #JordiTresFormacioACO. Podeu consultar la ponència de Jordi Tres, al vídeo i també al guió escrit.

L'entrada «Llegir la realitat en clau cristiana», Jornada de formació amb Jordi Tres ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Fer la Jornada telemàticament ha facilitat la participació de responsables de grup de diòcesis (com Còrdova, Girona o Madrid) que no ho podien fer anteriorment per la distància física. La trobada s’ha iniciat amb una pregària preparada pel consiliari general, Pepe Baena, Pregària sense virus per als responsables d’ACO. A partir d’aquí, cada responsable de grup o comissió ha comptat amb un breu espai per explicar el més destacable de les vivències i la reflexió que s’ha fet al grup durant aquest temps de crisi sanitària.

Un resum de les aportacions es pot trobar en aquests punts:

· El confinament ha incrementat la freqüència de trobada d’alguns grups de Revisió de Vida (alguns fins i tot s’han trobat diàriament per pregar o han reprès eines com el Quadern de Vida).

· Molts militants han valorat aquest temps de pausa per dedicar espais al silenci i a la contemplació (pregària, lectura, reflexió, assistència a misses retransmeses…); de fet, cada casa ha pogut convertir-se en un temple.

· Es valora el grup con un espai privilegiat on compartir l’experiència de la pandèmia i on treballar la confiança en Déu i en el proïsme.

· Hi ha hagut un progressiu aprenentatge i adopció de les tecnologies informàtiques (grups de missatgeria instantània, videoconferències…) i això ha permès mantenir trobades de grup (a vegades incorporant consiliaris grans), Comitès de Zona, celebracions del Primer de Maig o d’Estudis d’Evangeli. També, s’ha posat de relleu la necessitat de cuidar aquests espais virtuals: assegurant que tots els participants estiguin al mateix nivell (figura del facilitador que també pot donar un cop de mà a grups més grans i amb dificultats amb les tecnologies), trencant l’individualisme i la tendència a l’encapsulament per la via de col·lectivitzar el coneixement.

· L’acompanyament dificultós dels fills i filles i els pares i mares ancians mentre s’ha estat teletreballant o les afectacions laborals (ERTOS, autònoms, acomiadaments…), són fets que s’han portat a moltes Revisions de Vida.

· Diversos militants han teletreballat. Alguns aspectes que es destaquen en negatiu són la major dedicació i la invasió de l’espai personal, les dificultats per desconnectar, la possible pèrdua de drets (per això cal regulació), vetllar perquè això no generi una individualització (per tal que la consciència grupal i de reivindicació no es perdi en el camí, caldrà reinventar com reivindicar i alçar la veu en la nova precarietat).

· La solidaritat ciutadana que ha aparegut durant la pandèmia i en la qual molts militants s’hi han implicat: distribució d’aliments, confecció de mascaretes, acompanyament a ancians… S’ha subratllat la creativitat i la capacitat d’adaptar-se a la situació en favor dels altres.

· S’ha posat en valor la importància dels treballs essencials molt sovint invisibilitzats, precaris i feminitzats.

· Incertesa davant el futur que s’obre pel que fa a la resolució sanitària de la pandèmia i a l’econòmica i qui marca el camí (elits econòmiques?).

· Grups que han viscut la malaltia o la mort de manera propera (familiars, amics…) tenen dolor per no haver pogut acompanyar o acomiadar adequadament.

· Les cures i la solidaritat són ingredients necessaris per sortir d’un atzucac en què ha quedat de manifest que hi ha una població que pateix injustament i que ha quedat totalment desprotegida. Els grups d’ACO són un espai on es poden agafar forces per revertir aquesta situació i canviar moltes coses a diferents nivells.

A banda, s’ha comptat amb un espai formatiu dirigit per Torre Jussana i orientat a la importància de les cures en les organitzacions. «A l’ACO teniu incorporada la cura (ja des dels valors), també en l'acompanyament en els grups de Revisió de Vida, com acolliu i us relacioneu. Us convidem a prendre consciència d'això i a donar-li valor, a reflexionar sobre quan us sentiu cuidats en el grup, en el moviment i com teniu cura vosaltres dels companys i del moviment», ha dit Cira Piquer, de Torre Jussana, que ha acompanyat el Comitè Permanent en el procés d’assessorament ja finalitzat.

«La millor manera de llegir els temps és fer Revisió de Vida. Aquest és l'eix de les cures a l'ACO. Ens hem d'adaptar a aquesta nova realitat: no és només utilitzar eines informàtiques, hi ha més coses a tenir en compte en aquestes reunions a distància», ha subratllat Miky Aragón, militant i director del Consell d’Associacions de Barcelona, que gestiona l’equipament municipal de Barcelona, Torre Jussana. Per tal de perdre la por a fer Revisions de Vida virtuals s’ha facilitat aquesta guia i eines.

La Jornada s'ha pogut seguir a Twitter amb el hashtag #JdaRespACO.

L'entrada Un món marcat pel coronavirus, compartit pels responsables d’ACO ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Mercè Solé que havia militat de jove a la JOBAC («allà vaig aprendre que Déu estima el món tal i com és i a nosaltres tal i com som»), va explicar que els Moviments «t’empenyen a participar en la vida de la gent i a sortir fora». I va continuar: «Si la nostra tasca és donar a conèixer Jesucrist, bé ens hi hem de relacionar». Al programa es pot veure els diferents llocs on Mercè Solé ha estat i està implicada: entre altres el Mamut de Viladecans («una festa senzilla i amb voluntat inclusiva»), el món sindical (va ser delegada de CCOO durant tretze anys), la militància política a ICV-EV, el seu treball a Càritas («els pobres són el nord. T’ajuden moltíssim a veure on està allò important a la vida: que la persona pugui arribar a ser ella mateixa amb llibertat») o l’actual, al Centre de Pastoral Litúrgica (CPL).

La militant també va abordar la qüestió obrera: «Els treballadors no tenim més eines per canviar les coses que nosaltres mateixos i la nostra unió» i el paper important de la Pastoral Obrera en l’Església, malgrat no estar gaire cuidada: «La Pastoral Obrera té clara vocació de pont entre els propis treballadors i amb l’Església». En aquest sentit, va apostar perquè «el papa Francesc pot ser una bona esperança per a la Pastoral Obrera».

Cardijn, la Revisió de Vida («és una bona manera d’aproximar-se a l’acció i a la contemplació»), la relació amb la pobresa («a l’Església anirem bé quan siguem capaços de tenir relacions d’igualtat i de qualitat amb els pobres») i la corresponsabilitat del laïcat («la prioritat és transmetre l’Evangeli de Jesús, cal reorganitzar-se i simplificar estructures») també van ser aspectes tractats al programa, del qual adjuntem l’enllaç.

L'entrada Mercè Solé i l’ACO, al «Signes dels temps» de TV3 ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.