· El Mobile Social Congress, amb Claudia Bosch.

· Projecte Sense sostre, a la Barceloneta: una realitat creixent i projectes que donen resposta.

· Associació catalana de jueus i palestins-Junts.

· Mariona Pòrtulas i Quim Cervera, voluntaris a Fundació La Vinya, per la rehabilitació dels presos.

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de març i abril ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Lectura creient de l’informe Foessa ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Marc Andreu, periodista, historiador i militant de l’ACO, i actualment a l’executiva de CCOO de Catalunya, va confessar que havia confiat la realització de la presentació i un vídeo sobre la temàtica a la intel·ligència artificial. De fet, va nodrir-la amb diferents ingredients (presentació i apunts que va prendre al darrer seminari de l’MTCE, articles periodístics…) i el resultat va ser prou consistent.

D’una banda, es va aclarir que la mediació entre els fets i la seva transmissió no ha desaparegut, al contrari, està més privatitzada i monopolitzada que mai a través dels grans oligopolis de la tecnologia (Google, Apple, Microsoft, Amazon…). Precisament, en un context de crisi dels mediadors clàssics, com el partit, el sindicat, el diari, s’esdevé una intermediació oculta que no és controlada per la ciutadania. També es va indicar que la intel·ligència artificial ja està actuant a les guerres, provocant destrucció física, però també al món digital, provocant la destrucció de la veritat.

Pel que fa a l’àmbit laboral, es va revelar que un 60% dels treballadors europeus ja estan afectats per la gestió algorítmica i que, sovint, és amb una pretensió de control com a eina disciplinària i per a l’increment de la productivitat. Els algoritmes, caracteritzats per l’opacitat, ja estan condicionant acomiadaments, l’assignació de torns o els criteris de selecció de currículums. Si bé hi ha un marc normatiu europeu que obre una escletxa a regular-ho per la via de garantir el control humà dels processos, les grans tecnològiques nord-americanes són molt bel·ligerants i falta que la ciutadania organitzada ho entomi, en particular, els sindicats en la negociació col·lectiva.

Xavi Casanovas, professor a la Càtedrà d’ètica de l’IQS-URL, de la seva banda va aportar tres exemples positius i negatius de l’ús de la IA. En el primer cas, va recordar que el Premi Nobel de Química de l’any 2024 va desenvolupar a través de la IA el plegament de proteïnes, molt útil per a la investigació farmacèutica; que la IA permet diagnosticar molt acuradament el càncer de pell per la seva capacitat d’anàlisi d’imatges i patrons; o que la IA pot ajudar a millorar la mobilitat urbana gràcies a l’anàlisi dels patrons de trànsit. En canvi, la IA ja està demostrant la seva letalitat en la guerra sense intervenció humana, també s’ha donat algun cas de suïcidi incentivat per xatbots o, en l’educació, es revela eficaç al resoldre problemes sense que el subjecte humà aprengui com es fa.

El matemàtic i filòsof va apuntar tres transformacions en el món quan incorporem la IA: d’una banda es passa d’un model de comprensió a un model de predictibilitat, un contrast respecte a la Il·lustració que pretenia conèixer les lleis del món. De l’altra, el pas de la importància de la veritat a la versemblança, un fet que contribueix a la confusió per la dificultat de discernir el que és veritat del que no ho és. I, finalment, l’antropomorfització de la tecnologia, amb robots que tenen aparença humana i converses amb la IA amb respostes molt humanes, un fet que aprofundeix la confusió.

En aquest sentit, es van apuntar diferents possibles actuacions:

· Vigilar la fascinació i apostar pel principi de precaució. En un context capitalista, les aplicacions surten al mercat sense cap mena de control previ, a diferència dels productes alimentaris o farmacèutics. També caldria no introduir tecnologia acríticament en l’educació, quan en les coses bàsiques no cal fer gaires invents.

· Vetllar per la regulació per edats, com ja ens passa amb el consum d’alcohol o la conducció de vehicles.

· Recuperar l’agència humana i introduir debats democràtics com la regulació per edats o quines capacitats humanes deleguem en les màquines. Per tal que això es produeixi cal parar i sostraure’s a l’acceleració que introdueix la tecnologia.

· Fer-nos conscients que hi ha una dependència creada darrere el consum dels telèfons intel·ligents amb uns interessos capitalistes que busquen tenir-nos enganxats el màxim de temps possible per mostrar-nos anuncis i captar dades personals i preferències.

Podeu ampliar informació sobre la temàtica amb aquests tres llibres que es van suggerir: Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia (Nuevos cuadernos Anagrama, 2026), del sociòleg César Rendueles, Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025), del filòsof Daniel Innerarity i el darrer Quadern CJ, Desconnectats. Per una vida improductiva, del teòleg i músic Pepe Laguna.

L'entrada Ciutadania activa que embrida la tecnologia ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Les Trobades de Setmana Santa i Pasqua de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i de l’ACO.

· Trobar feina amb Càritas Lleida.

· Amparo Nanclares i Eugenia Curto, en els 150 anys de les Filles de Sant Josep.

· Jordi Ibáñez i el Projecte Redó de Saó Prat.

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de febrer i març ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

D’altra banda, Xavier Morlans, va parlar de la gestió de la diversitat des de l’experiència de l’Hospital de Campanya Santa Anna.

Jaume Ventura, veí de Badalona, membre de Justícia i Pau i de Badalona acull, va parlar del conflicte a partir de l’experiència del desallotjament de l’antic institut B9.

I, finalment, Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’impuls de comunitats acollidores i projectes d’hospitalitat, va fer una reflexió sobre l’hospitalitat i va posar deures concrets a la Pastoral Obrera.

Finalment, es va lliurar aquest manifest al representant de la Generalitat de Catalunya que hi va assistir:

A partir de tot plegat, la directora del SIPOC i militant de l’ACO, Mercè Solé apunta aquests cinc reptes de la Pastoral Obrera.

Aquí teniu una crònica més detallada de la Jornada d’Estudi.

Podeu consultar els vídeos amb les intervencions de la Jornada al canal YouTube de la Pastoral Obrera de Catalunya.

L'entrada L’hospitalitat, una necessitat comunitària ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La primera presa de contacte va ser amb les desenes d’entitats eclesials i civils que acompanyen els migrants que resideixen a Almeria. D’aquesta trobada es va desprendre la necessitat d’una coordinació d’aquestes entitats per poder donar una millor resposta a les necessitats i situacions amb les quals es troben els migrants.

A la tarda, els jesuïtes de la Casa Arrupe, a Níjar, van acompanyar la delegació a visitar l’assentament d’Atochares on viuen prop de 600 persones en barraques fetes de deixalles dels hivernacles i d’enderrocament d’obres. I, a continuació, al seminari d’Almeria va haver-hi una trobada amb persones treballadores migrants, principalment d’Àfrica i Llatinoamèrica, cristianes i musulmanes.

L’endemà dissabte es va cloure amb una trobada dels dos departaments de la Conferència Episcopal Espanyola a la Casa d’Exercicis d’Aguadulce, per reposar l’experiència. Podeu consultar una crònica més detallada a l’enllaç.

Reunió entre la Subcomissió i la taula de l’Església pel Treball Decent

El 25 de febrer es va celebrar una reunió entre la taula de l’Església pel Treball Decent i la Subcomissió d’Acció Social i Caritativa de la Conferència Episcopal. La iniciativa ETD es va constituir el 5 de maig de 2015 amb el propòsit d’impulsar en el si de l’Església i en la societat el compromís pel treball decent, inspirat en l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església. Podeu consultar amb més detall els fruits de la reunió a l’enllaç.

L'entrada Visita de Migracions i Pastoral del Treball a Almeria ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Entrevista a un mediador senegalès de l’institut B9 que es va desallotjar a Badalona ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Centres penitenciaris amb manca de recursos i disfuncions ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Mercosur i la pagesia, amb el fruticultor Josep Olivart.

· L’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”.

· Martí Olivella Solé i els tres anys de la plataforma Aturem les Guerres.

· Antonio J. Aranda, amb la Pastoral Obrera al Escorial:

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.