L'entrada Per Quaresma, dejuni digital ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L’edició de l’Agenda 2026 està dedicada a l’educació política i els promotors proposen que «cal treballar en l’educació política de la gent, les comunitats, els pobles, de tots els sectors socials, deconstruint la concepció imposada pels poderosos, que la política es redueix a l’acció dels governants que ja no representen els interessos de la comunitat encara que tinguin programes socials o populistes».

En un context de «difusa esperança», com sosté el periodista Enric Juliana, Jover va proposar «veure més enllà de les aparences per copsar la dimensió de misteri i adonar-se que, més enllà de la ideologia i de l’emotivisme banal, en la realitat palpita l’esperança». Per la seva banda, Rosa Cañadell va admetre que «el sistema ha fet el possible per despolititzar-nos» i va lamentar que «els partits i organitzacions d’esquerra no han donat resposta a les necessitats de les classes populars», i per això aquesta deriva als cants de sirena de les opcions populistes. Per Cañadell, el millor antídot és la formació política i la repolitització de la societat, és a dir, «entendre què està passant al món i fer servir les eines per poder-lo millorar», no només des de les institucions, sinó «amb una societat informada, conscienciada».

Certament, no hi ajuda el fet d’estar transitant d’una societat més comunitarista a una societat més individualista. En aquest sentit, Dani Jover va proposar «tornar als espais comunitaris de fraternitat, reivindicar el dret al silenci (davant l’estupidització col·lectiva) i a la bellesa». Per Cañadell, el repte és «com transmetre el goig de fer el bé als altres».

En la secció del Jutjar, Cañadell va fer una crítica severa a un sistema educatiu que està limitant l’accés al coneixement a les classes populars en una carcassa «progressista»: «No estem transmetent coneixement i per això hi ha un escorament dels joves cap a la ultradreta. No oblidem que qui inspira totes aquestes reformes, l’OCDE, vol que l’escola formi treballadors competents i submissos». I va entrar en diversos aspectes fallits com la privatització educativa que segrega, l’aprenentatge per competències i per projectes, l’educació virtual i en pantalla o les condicions laborals del professorat.

Finalment, Cañadell va demanar que l’educació política «es faci a tot arreu, no només a l’escola» i va explicar com al Seminari Ítaca d’Educació Crítica apleguen famílies i docents en desacord amb aquest sistema d’ensenyament. Davant les dades que aporta l’Informe Foessa sobre la fragmentació social, Dani Jover va apostar per anar transitant del ben-estar al ben-cuidar: «La cura no funciona sola, necessita de confiança, respecte i responsabilitat.» Tant la Rosa com el Dani van compartir com entrenen l’esperança, la primera viatjant sovint a Amèrica Llatina: «Hi ha una dimensió intel·lectual/racional de l’esperança i una altra més emocional/mística que m’ensenyen els militants del Moviment Sense Terra». Per la seva banda, en Dani va subratllar com són de necessaris els espais celebratius i que la «praxi de l’esperança és acció conscienciada. No hi ha una vareta màgica, cal el diàleg per arribar a decisions compartides».

Podeu consultar la taula rodona al vídeo:

L'entrada El repte de repolititzar la societat ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La també militant Marta Candial va aportar la seva experiència a la Comunitat Pastoral La Marina, de Barcelona. La Pastoral del Treball centra la seva aportació a les comunitats parroquials en la construcció d’una Església en sortida: creant llaços i col·laborant amb les organitzacions que al seu territori treballen pel bé comú. Cridada a ser hospital de campanya: la parròquia ha d’estar atenta a les alegries i les penes que viuen les persones dels nostres barris i pobles: acompanyant les situacions d’exclusió, les dificultats habitacionals, la manca de dotacions públiques, la realitat de desocupació, la precarietat, acollint les famílies migrants, etc. mostrant la seva solidaritat en els conflictes i les lluites laborals o veïnals, etc., sent testimoni de l’esperança enmig d’elles.

Tot seguit podeu consultar els materials elaborats:

Teniu més informació en aquesta notícia publicada a Noticias Obreras.

L'entrada «La pastoral del treball en les comunitats parroquials» ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Loading…

Taking too long?

Reload document

| Open in new tab

L'entrada La mirada pradosiana vers l’acció social de l’Església ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada “Per una vida lliure de violències contra les dones”, guia per a parròquies ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Militància, compromís i coherència (Rosa García)

• La militància és un compromís actiu, que transformi, maduri, arreli quelcom que volem canviar, o que volem que prengui una altra orientació.
• La militància com a compromís exigeix una coherència. No pot existir una militància per fora i una altra per dintre (a casa, a nivell personal…). Una possible línia de treball podria ser saber quines són aquestes incoherències.

Ser llevat dins la pasta (Jordi Fontbona)

• La millor definició de militant obrer cristià és ser llevat dins la pasta. Això comporta estar actiu allà on sóc. Optar per un estil de vida molt concret: el de Jesús de Natzaret, és clar.
• Algunes precisions: cal no només “mirar” sinó “ser-amb” els de més avall; atenció als treballadors immigrants; creure en la Utopia. Per la fe en Jesucrist creiem que la utopia cristiana no és una quimera. És un crit d’esperança.
•  L’ ACO ha estat i ha de continuar essent una escola d’espiritualitat militant.

Treballar amb els altres i per als altres: el sentit col·lectiu (Ernestina Ródenas)

• Som hereus de dues grans tradicions. Ser cristians ens compromet i ens impulsa a viure comunitàriament, compartint els béns com a germans, fills del mateix Pare. I com que formem part, socialment, de la classe obrera, som hereus per opció i per necessitat dels valors que s’han viscut i es viuen en el moviment obrer.
•  Humanitzar el treball és passar d’una mentalitat individualista a una mentalitat social.
•  Per als militants de l’ACO, el treball ha de ser viscut com un lloc bàsic de compromís.
•  Més que mai, avui concretar el compromís és un repte.
• Hem de lluitar per superar totes les opressions que ens imposen.
•  “La lluita no és possible sense la gran esperança que les coses poden canviar” 

La crida a la militància també avui (Mercè Solé i Josep Lligadas)

• Hi ha un desgast de la paraula “militància”, per diversos motius: la nostra militància personal ha anat canviant de signe i de contingut. L’hedonisme, el benestar, el consum, han afectat tant les nostres vides que ni ens n’adonem. Hi ha una pèrdua d’horitzó col·lectiu i de consciència de classe, que es tradueix en un gran individualisme.
• Quan la militància es fa concreta. Som militants de l’ACO amb tota la vida. Però posats a ressaltar alguns aspectes, assenyalarem aquests:
  • l’austeritat;
  • valorar i assumir com a acció militant el fet d’atendre familiars que ho necessiten
  • aprendre a escoltar i estar atents a les necessitats d’amics, veïns, companys de feina…
  • encara que no es militi directament en associacions, sindicats, partits… estar-hi al cas tant com sigui possible.

L'entrada Militància, compromís i coherència ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Proposem un mitjà preferent per a tot el Moviment: el mapa de l’acció dels i les militants a cada zona. En algunes zones ja han començat a fer-ho i, de fet, aquestes experiències són les que ens han ajudat per oferir un model unificat, que cada militant, sense presses però sense pauses, haurà de contestar al llarg de tot el curs. Aquells militants que ho havíeu facilitat a la zona, caldrà que ho torneu a fer traslladant-ho a aquest formulari on també observareu que es recull la vostra dedicació professional. Ara que s’acosten festes de Nadal, potser podries trobar una estona per fer-ho. Tot seguit et facilitem els enllaços:

• en català
• en castellà

Esperem que sigui un mitjà que ens ajudi a prendre consciència dels nostres compromisos, que són molts i molt diversos; a compartir-los i socialitzar-los, traient-los de l’anonimat en el que sovint es viuen; i a possibilitar contactes i accions entre els que comparteixen compromisos.

L'entrada Contesta a l’enquesta per dibuixar el Mapa de l’acció de la militància ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Era el més conseqüent després de comprovar que «a les Revisions de Vida i Estudis d'Evangeli que fem, encara que de vegades reproduïm valors del sistema (individualisme, superficialitat…), ens ajuden a ressituar-nos i a mantenir la tensió i col·laborar al projecte que Déu Pare/Mare té per a nosaltres. Observem al nostre entorn la necessitat de tenir unes relacions més profundes, de disposar d'espais d'escolta i acolliment i de trobar alleugeriment i esperança a l'Evangeli. L'eina de la RdV clarament ajuda a posar en diàleg fe i vida», explica Silvia. Per arrencar aquesta primera Revisió de Vida Oberta, van fer un llistat d'antics militants de la JOC, un antic equip en iniciació, companys de feina… a qui es va oferir.

Fins ara porten celebrades set edicions de RdV oberta. «Estem sortint de la zona de confort amb l'objectiu d'arribar a altres persones i possibilitar aquesta experiència tan enriquidora de revisar la nostra vida des de la fe. A més, descobrim que altres persones també se senten en missió, ja que hi ha convidades que animen a altres i, per tant, és un cercle que es va obrint cada vegada més. És aquí on descobrim que l'Esperit està treballant i que ja no depèn de nosaltres», subratlla Toñi. Aquesta militant també apunta que la RdV oberta «ens suposa una experiència humana preciosa i profunda. Estem posant la nostra vida a la taula davant de gent que no ens coneix. Això es reflecteix en l'alegria i l'agraïment de la gent quan acabem. Experimentem que l'Esperit és present i ens fa sentir una connexió de germanor».

Pel que fa a les dificultats, s'anota la continuïtat en el seguiment de les persones convidades; identificar-se com a militants obrers i cristians i perdre la por a acceptar el no com a resposta (és més fàcil arribar a gent que té alguna connexió amb la fe); la visió d'una possible competència per part de les parròquies; la diversitat de la gent que hi participa fa que costi centrar cada part de la RdV i la gestió dels silencis quan el format és online. «També ens falta formació per dinamitzar la RdV, sobretot al Jutjar, i aportar textos apropiats. Ens trobem que cada cop hi ha grups més nombrosos i és difícil assegurar la participació de totes. En definitiva, el més difícil és adaptar el mètode a la participació sense perdre les claus de la RdV», comparteix Maribel.

Per a Noe, les claus de la RdV oberta són «que és una eina que ens ajuda a obrir processos amb persones del nostre voltant i a escoltar els seus crits silenciosos. És una aventura creient on sentim que és l'Esperit qui està bufant. Aquesta experiència —il·lusionant, alegre i laboriosa—, ens fa sentir més sentit de pertinença al moviment i a una Església missionera i obrera, al costat dels pobres. Veiem com va creixent en nosaltres la necessitat d'anar-nos alimentant i conèixer més l'Evangeli, l'essència de la RdV, les encícliques del Papa, la vida de les persones empobrides… Aquesta experiència exigeix reflexió, contemplació i celebració».

Tal com assegura Maribel, la RdV oberta «és una onada que no sabem on arribarà, això és a les mans de Déu. Creiem que és important generar processos en el temps, que generin comunitat, com diu el papa Francesc a Evangeliï Gaudium. Estem gaudint d'aquest procés i els fruits els anirem veient o no, no ens preocupen els resultats a curt termini. La veritat és que aquesta onada ens ha donat impuls a la diòcesi (més militants implicats i dels mateixos participants) i falta que es donin processos més naturals amb persones dels nostres entorns.»

L'entrada La zona de Madrid explica la Revisió de Vida Oberta ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

• Pili Calle, amb la Revuelta de Mujeres: https://www.ivoox.com/pili-calle-amb-revuelta-mujeres-audios-mp3_rf_104448915_1.html
• Claudia Frontino i les dones sense llar: https://www.ivoox.com/claudia-frontino-i-les-dones-sense-llar-audios-mp3_rf_103951533_1.html
• David Díaz de Quijano, Oikocrèdit, per revifar l’economia dels més pobres: https://www.ivoox.com/david-diaz-quijano-oikocredit-per-revifar-l-economia-audios-mp3_rf_103639991_1.html
• Diana Janés Campmajó, erradicar el racisme de les relacions laborals: https://www.ivoox.com/diana-janes-erradicar-racisme-les-relacions-audios-mp3_rf_103514222_1.html

L'entrada «Llevat dins la pasta»: els programes de febrer i març ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Un cop més, la Comissió de Formació hem repescat un document antic i n’hem extret uns quants fragments per la reflexió. Es tracta del Document d’ACO n. 7: Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu, escrit per Oriol Xirinachs.

• Acollir (…) vol dir admetre’l en la nostra companyia.

• Decididament, acollir no és tan senzill! I malgrat això, en l’acolliment, com a actitud radical de vida, ens hi va tot.

• Si un dia Jesús podrà dir: “Veniu a mi els cansats i afeixugats…”, exclosos, rebutjats, fracassats… és perquè té una mirada atenta.

• Jesús prou que mirava i descobria els qui volien ser rebuts per ell, abans i tot de presentar-se-li, però els qui l’envoltaven i volien acaparar-lo s’esforçaven encara més per amagar-los-hi.

• A Jesús, l’home malferit, i la cananea, i la viuda de Naïm, i Bartomeu, i tants i tants, li toquen el cor: “Se’n va compadir”.

• Rebre a casa no és només donar, és aconseguir que els ningú –cananea, cec de naixement, adúltera, Zaqueu, immigrant, parent estrany o disminuït– puguin trobar el goig de saber que són algú.

• Acollir l’altre vol dir estar disposat a canviar coses.

• (…) hauríem d’avançar pel camí del saber-nos fer “acollibles” per part d’aquells a qui volem acollir.

L'entrada «Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu», d’Oriol Xirinachs ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.