A la JOC

El Tano apareix a les nostres vides al final del franquisme, 1974, en plena crisi de la JOC, recent ordenat capellà el 13 de juny del mateix any. Amb formació pradosiana a Lió (França), fa opció pels més pobres de la classe obrera, els joves treballadors, en concret pels moviments d’Acció Catòlica especialment la JOC. Així arriba al Vallès on quedava un petit reducte i s’ofereix a acompanyar-nos com a consiliari, fent-se proper a les nostres vides, les nostres famílies, les nostres cases, a les places, algun punt o bar on sabia que es trobaven els joves dels barris. Mostrava sempre disponibilitat d’escoltar i interès per les vides de tots i totes i de cada u en particular. Es feia molt proper, feia que s’esdevingués una relació de confiança i amistat, entrava a les nostres cases com un de la família i així el consideràvem tots. Al Vallès va fer possible que es refés la JOC que va tornar a créixer formant molts militants. També ho va fer, juntament amb altres consiliaris, a Nou Barris i Osona.

Estava atent a cada jove i tenia molt encert per fer-los propostes segons les maneres de ser i les potencialitats de cadascú, tanmateix tenia en compte tant les necessitats materials, de salut, com les espirituals i la formació, tenia molt clar que calia la formació dels joves i així ho feia, ell i també altres persones a les que demanava col·laboració per aquest afer. Com ens va fer comprendre la frase de Cardijn!: “Un jove treballador val més que tot l’or del món perquè té la dignitat de fill de Déu!”. Seguia el procés humà i espiritual de cadascú amb respecte i molta paciència però també dient la veritat i animant a fer passes, fent propostes (“res de donar peixet”). Així anàvem fent camí en la fe i diversos joves nois i noies agafàvem responsabilitats dins el moviment, o altres opcions dins el món laboral. Feia que participéssim en les coordinacions a Catalunya i les Illes i també amb la JOC de tota Espanya. D’aquesta manera feia que anéssim agafant consciència de moviment, de comunitat, d’església dins del Món obrer. 

A l’ACO

Seguint el procés de cadascú ajudava a fer el pas als moviments adults sobretot a l’ACO, però també on cadascú triava amb la seva llibertat. Continuava fent de consiliari als grups que s’anaven iniciant. El primer va ser el  grup de Mollet i després el nostre grup, Granollers I. I després tots els altres. Per on passava anava formant grups de RdV. La Roca, Cardedeu… Va ser consiliari nostre fins… sempre atent i guiant-nos en el nostre itinerari espiritual com a grup i a nivell personal: “A tu et convindria fer E.d’Evangeli personal, a tu Exercicis Espirituals a l’ACO o de sant Ignasi… I obert a fer-nos acompanyament espiritual si li demanàvem.

Va ser consiliari general de l’ACO durant els anys 1989 al 1993. Vam coincidir en el comitè permanent durant dos anys quan vaig fer el servei de Presidenta. El Tano vivia una gran passió per la Missió de l’ACO: L’Evangelització del Món Obrer, perquè els militants de l’ACO coneguéssim a fons Jesucrist i l’estiméssim més i així poder donar-lo a conèixer. Deia: “¿Com el donarem a conèixer si no el coneixem nosaltres? Conèixer-lo i estimar-lo així compartirem aquest tresor amb els nostres companys treballadors.” Per això va fomentar aquest objectiu fonamental a nivell general i en els grups es va començar a fer estudi d’Evangeli. A més a més de ser fidels en el Jutjar de la RVO reflexionant amb el text que convenia de l’Evangeli.

En aquells anys va ser quan es va començar a fer els exercicis Espirituals de l’estiu a l’ACO i el recés de cap de setmana durant el curs. I, en la mateixa línia es va fer una formació –experiència de pregària dels diferents carismes de l’Església: jesuïtes, carmelites, franciscans, foucaulards, Pradó… Calia tenir experiència de pregària i de celebració de l’Eucaristia, això ho tenia molt clar el Tano.

També tenia molt clar que els moviments d’Acció Catòlica ens havíem de comunicar i relacionar, així durant aquells anys s’organitzava una trobada, jornada de formació anual amb el moviment germà GOAC i l’ACO. I es van donar passes d’acostament dels dos moviments. També va haver trobades amb Pobles i Comarques i Professionals… Calia portar la veu de l’Acció Catòlica dins tota l’Església. El Tano creia en el laïcat i apostava per la missió dels moviments dins el món i dins l’Església.

A la Pastoral Obrera

Com a delegat de P.O. de Barcelona i de Catalunya va treballar perquè els moviments en el món obrer tinguéssim una participació activa en l’elaboració del document La Pastoral Obrera de tota l’Església, el 1994. També en el Concili Provincial de la Tarraconense el 1995. Veiem com aquells joves rescatats dels carrers, dels barris obrers portaven la veu com a militants obrers cristians dins l’Església. El Tano aprofitava tota ocasió perquè fos així i perquè tots i totes coneguéssim i estiméssim l’Església de Jesucrist i així entre tots i totes i l’ajuda de l’Esperit Sant, col·laborar en que fos més Evangèlica.

Tanmateix es va començar la participació de l’ACO en la trobada anual de la P.O. d’Espanya malgrat no ens consideraven un moviment de ple dret.

Reunions amb els bisbes i arquebisbe corresponents per portar la veu dels moviments en M.O. Els convidava a les nostres reunions, el bisbe Joan Carrera venia a les reunions de la P.O., per exemple.

Va iniciar les trobades amb el món obrer, es feien reunions amb els sindicats per escoltar la seva veu i, des de la realitat del món del treball, la P.O. es solidaritzés i es fes present a les lluites i reivindicacions per la dignitat de tots els treballadors i treballadores.

Facilitava aquesta relació entre tots els agents pel bé de tots plegats. I sobretot perquè el món conegui el verdader rostre de Jesucrist.

Anava a fer estudi d’Evangeli amb els presos de Quatre Camins i alguna vegada ens havia convidat a celebrar l’Eucaristia amb ells.

A nosaltres ens va acompanyar en el coneixement i formació del Pradó perquè li vam demanar i en formar part en el grups de laics que ell i la Pim Queralt van iniciar i acompanyar durant molts anys. I que encara la Pim acompanya. 

Ens consta, perquè la relació s’ha mantingut fins al final, tot el que ha fet després de marxar del Vallès: a la parròquia del Pi, amb els immigrants, amb les persones del carrer com “Dit i fet” i “ Víncles”, grups d’estudi d’Evangeli, acompanyaments espirituals… I un viatge a Terra Santa que va organitzar en clau d’itinerari espiritual i que vam participar una bona colla de militants de l’ACO, entre d’altres, un viatge que va ser una benedicció. 

Durant els darrers anys, patint la seva malaltia, sempre que l’anàvem a veure ens rebia amb molt de carinyo, amb molta serenor i pau, intentant “recordar” el que havíem viscut plegats… Era una persona de molta humanitat. El darrer dia que el vam veure el 16 de juliol d’enguany es despedia tirant-nos petons amb la mà, no se'ns oblidarà mai aquest gest!

El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist, pradosià, deixeble, apòstol, consiliari, educador, germà, amic… ha lliurat la seva vida per l’evangelització dels més petits, dels més pobres, del món obrer i de molta més gent.

El millor homenatge que li podem fer és seguir els seus consells i el seu exemple.

Gràcies Tano per venir un dia al Vallès i oferir-te com a consiliari nostre! Des del Cel continuaràs acompanyant-nos i pregant per tots nosaltres.

Gràcies a Déu per la vida del Tano i per posar-lo en les nostres vides!

Altres obituaris en record del Tano

• Pim Queralt: https://www.catalunyareligio.cat/ca/mor-tano-casacuberta-capella-lliurat-en-cos-anima
• Militants de la GOAC: http://goacbarcelona.blogspot.com/2022/08/record-i-gratitud-de-la-goac-pel.html
• Mercè Solé: https://mosquiticamell.blogspot.com/2022/09/en-tano-i-lurdeix.html

L'entrada El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La Maria finalitza el seu missatge valorant que «he gaudit molt d’aquesta experiència que després de quaranta anys en el moviment i de dir vàries vegades que no era el meu moment per assumir aquesta responsabilitat, vaig escoltar l’Esperit de Déu que em deia: “medita, prega, revisa”». A la vegada, la presidenta sortint proposa a les militants diferents eines per fer un discerniment de cara a aquesta responsabilitat a la qual, de moment, no hi ha cap candidata que s’hagi postulat.

L'entrada Maria Martínez finalitza el mandat com a presidenta ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Totes aquelles persones que penseu que podeu ser adequades per fer aquesta tasca important i us il·lusioni, us agrairem que ens envieu el vostre CV i la vostra motivació a coordinacio@acocat.org. Podeu enviar la vostra candidatura des d’aquest mateix moment i fins al 5 d’octubre del 2020. A partir de llavors us anirem convocant per entrevistar els candidats/es.

S’informarà de l’evolució del procés fins a la ratificació de l’elecció del nou/va coordinador/a per part del Comitè General.

L'entrada S’obre a la militància la convocatòria per a la plaça de coordinador al moviment ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

A l’homilia, que podeu consultar a l’enllaç, es reflecteixen trets molt significatius de la vida de Jaume, probablement desconeguts pels militants més joves de l'ACO i que, d'alguna manera, «demostren la talla humana i cristiana dels nostres primers militants, dels que molts ja han marxat i que agraïts reconeixem el seu llegat», subratlla Jordi Fontbona.

En aquest comiat, perfilat fins al darrer detall pel propi Jaume Ribas, hi va haver gran riquesa i la participació entranyable dels seus fills i néts. La seva neta, Meritxell, filla del Justo i la Montse, i que tenia una relació molt estreta i profunda amb el seu avi, va fer una aportació molt emotiva que, a l’ensems, és una semblança que descriu molt bé qui era en Jaume.

També us enllacem una reflexió pòstuma de Jaume Ribas Garcia a l’entorn de la corresponsabilitat, i que ha transcrit la seva jove, Conxi Yuste, a partir d'una conversa sobre per què ser corresponsable a l'ACO, poc abans de morir.

L'entrada La talla humana i cristiana de Jaume Ribas Garcia  ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Vam treballar amb l'esquema de la Revisió de Vida i també vam fer un treball per grups amb les preguntes:

• A què ens hem de convertir com a consiliaris en el nostre acompanyament en els grups, zones, comissions, moviment en general?
• Quines crides de Jesús, com a col·lectiu de consiliaris, tenim en referència a les demandes dels militants més joves en el conjunt del moviment?
• Quins elements, accents hem d’aprofundir com a consiliaris?

Vam partir del veure —amb els testimonis del Vicente Araque, del Pere Pérez i del Rafa Míguez—, del jutjar —amb l'aportació d’en Pep Soler— i com a actuar van sortir aquests reptes (oberts a un actuar més concret que s’ha de desenvolupar en els equips de consiliaris i en el moviment en general):

• Cuidar i acompanyar la iniciació dels nous consiliaris (preveres i laics)
• Acompanyar per aprofundir la pertinença de l’Església per part dels i les militants tenint en compte la diversitat que hi ha. 
• Anar més enllà amb els mitjans que té el moviment (revisió de vida, estudi d’evangeli, quadern de vida, pla de curs…). Per tant, ha d’haver sempre una renovació, formació, creativitat a l’hora de detectar Jesús a la vida i no quedar-se enquadrat en la forma i el mètode dels mitjans. Per exemple, és pot una revisió de vida correctament a nivell de metodologia seguint els passos pertinents i precària a nivell de esperit i conversió.
• Confiar més l’acció de l’Esperit i no quedar-se només en els esforços humans del nostre acompanyament. Això significa invocar, a cada reunió, acció, pregària… a l’Esperit Sant.
• Donar importància al testimoni de fe davant aquesta vida diversa, atrafegada… Requereix saber llegir la vida, potenciar la pregària del dia al dia.
• Tenir en compte les actituds que la i el consiliari ha de conrear: observar, pregar, escoltar, respectar
• Acompanyar les diverses demandes dels i les mateixes militants:
  • Treballar el concepte de la classe obrera
  • Aprofundir en la qüestió de l’espiritualitat i valorar tot el que vingui d’altres àmbits, experiències 
  • Aprofundir la qüestió de la celebració de la fe 
  • Treballar la pertinença a l’ACO distingint l’esperit del moviment de l’organització. I també ajudar a fer procés de la pertinença només al grup cap a la pertinença també al moviment des de l’experiència interior dels militants
  • Treballar l’organització de l’ACO perquè sigui més flexible
  • Reflexionar sobre la paraula militància i tot el vocabulari propi del moviment

L'entrada Com acompanyem els més joves del moviment ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

El vídeo es va gravar a la Jornada General de l’any 2014 i va comptar amb la gravació i l’edició dels companys Ignasi Flores i Jordi Soriano als quals agraïm la seva dedicació. Podeu consultar-lo a l’enllaç o a la secció del web ACO/Així som/Presentació.

L'entrada L’ACO en 5 minuts ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La RGC es una prestación económica de carácter subjetivo, destinada a personas y/o unidades familiares sin ingresos o con ingresos inferiores a los importes que indica la Tabla de Prestaciones de la RGC. El requisito de carencia de rentas se debe acreditar con respecto a los 6 meses anteriores al momento de hacer la solicitud.

Adjuntamos la hoja informativa y la guía completa de la Ley de la Renta Garantizada de ciudadanía para poder informar a las personas que se pueden beneficiar de este derecho.

L'entrada La Renta Garantizada de Ciudadanía ya es ley ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La RGC és una prestació econòmica de caràcter subjectiu, destinada a persones i/o unitats familiars sense ingressos o amb ingressos inferiors als imports que indica la Taula de Prestacions de la RGC. El requisit de carència de rendes s'ha d'acreditar pel que fa als 6 mesos anteriors al moment de fer la sol·licitud.

Adjuntem el full informatiu i la guia completa de la Llei de la Renda Garantida de ciutadania per poder informar les persones que es poden beneficiar d'aquest dret.

L'entrada La Renda Garantida de Ciutadania ja és llei ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Els moviments especialitzats i les delegacions de Pastoral Obrera van agrair la nota que els bisbes van fer amb motiu de la Jornada pel Treball Decent i van presentar el treball que es fa des de la Pastoral Obrera i els tres moviments especialitzats.

També es va fer una panoràmica de les transformacions que està vivint el món del treball, destacant la instauració d’un treball indecent que determina la vida de les persones i de les famílies, la creixent desigualtat, la realitat dels treballadors pobres…

Per últim, es van plantejar una sèrie de reptes respecte aquesta pastoral com el d’aprofundir en la campanya pel Treball Decent, reconèixer la tasca que es fa des dels moviments especialitzats i les delegacions i recordar la plena vigència del document La Pastoral Obrera de tota l’Església.

L’espai per presentar-ho, tot i que limitat (no va arribar a una hora), va servir per intercanviar idees i expressar la necessitat de continuar col·laborant de forma conjunta. A l'enllaç teniu les impressions de la presidenta, Maria Martínez.

L'entrada Presentem la Pastoral Obrera als bisbes de la Tarraconense ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Al Comitè, que va celebrar-se durant tot el 23 de gener, va haver-hi un consens general en diversos temes: el Consell ha de servir per abordar temes de fons com l’encaix de l’ACO en la realitat social i eclesial, l’organització del moviment adequada als objectius que ens marquem, vincular les prioritats a aquests temes de fons o la importància de recollir l’opinió de tots els equips, de manera que la participació sigui la màxima possible.

Les persones que van participar a la trobada van disposar prèviament d’una proposta de treball per al Consell –que ha de celebrar-se el maig de 2017– en què es dibuixen cinc eixos: L’encaix de l’ACO en el context social i eclesial, Quins han de ser els nostres objectius prioritaris?, Com millorar l’organització i la implicació de la militància, Com l’Evangeli ens porta a la conversió personal i com evangelitzar avui, El treball per a la transformació té sentit fet en xarxa.

Aquest document es va complementar amb una anàlisi feta des del Comitè Permanent, “La realitat de l’ACO”, a on es detallaven les principals dificultats que s’observen al moviment i que es va contrastar amb el diàleg entre els participants. Igualment, també van ratificar-se el balanç de 2015 i el pressupost 2016 que s’havien presentat i aprovat al Comitè Català del 12 de desembre passat.

Per últim, us enllacem la pregària que va preparar de la Zona Vallès Oriental.

L'entrada L’XIè Consell, una oportunitat per fer un ‘reset’ ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.