febrer 08/Joan Andreu Parra/
(Aquesta pregària, preparada per la Zona Vallès Oriental, va fer-se a l'inici del Comitè General Extraordinari del passat 23 de gener de 2016)
Mc 3, 20-21
Qui no s'ha sentit d'alguna manera jutjat com boig? ... Qui no ha patit la incomprensió de la gent que l'envolta? ...
Després de passar tota la setmana treballant en una fàbrica, oficina, escola, consulta..., amb les respectives matinades i complir amb les teves responsabilitats socials, al teu barri, al comitè d'empresa, amb els teus grans, amb els teus fills, amb la teva parella..., arriba l'esperat cap de setmana i el mateix dissabte t'aixeques relativament d'hora, has de posar un dia més el despertador per no fer tard i agafar puntual el tren de rodalies i després un metro, fins arribar al teu destí. Em faig càrrec que avui precisament alguns han hagut de fer trajectes molts més llargs. A casa es queda la teva família de la qual t'acomiades amb un: "Fins a la tarda, no sé exactament a quina hora arribaré...".
I arribes al teu destí on t'esperen companys que han fet el mateix procés que tu, i et preguntes: per què? millor dit... per qui? ... i se't dibuixa un somriure i contestes, pel Regne de Déu, per un "boig" anomenat Jesús de Natzaret, que es va atrevir a dir que tots som germans i fills de Déu, i va donar dignitat als més desfavorits.
Pregària
Demanem a Déu que l'ACO estigui plena de "bojos" que per Amor a Déu, donem testimoni d'Ell i dignitat a una classe obrera cada vegada més castigada per la desigualtat i la injustícia del sistema. Acabemos amb la pregària que ens va ensenyar Jesús... Parenostre...