Tica Font, en memòria d’Arcadi Oliveres: https://www.ivoox.com/amb-tica-font-memoria-d-arcadi-oliveres-audios-mp3_rf_69445705_1.html

Mercè Solé, Pasqua i el Primer de Maig: https://www.ivoox.com/merce-sole-pasqua-i-primer-maig-audios-mp3_rf_68980814_1.html

Juan Antonio Delgado de la Rosa, conèixer la història del moviment obrer: 

https://www.ivoox.com/juan-antonio-delgado-rosa-coneixer-la-audios-mp3_rf_68980901_1.html

Noemí Rocabert, l’educació en barris desfavorits: https://www.ivoox.com/noemi-rocabert-premi-rafael-juncadella-audios-mp3_rf_67611137_1.html  

L'entrada «Llevat dins la pasta»: els programes d’abril i maig ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

En efecto, esta nueva incursión de Juan Antonio en el ensayo acaba de publicarse con la Ediciones Endymion y puede adquirirse bien a través del enlace o escribiendo un correo electrónico a ediendymion@yahoo.es. La portada es obra de Miryam Pérez, también autora de la imagen de este curso de ACO. «Creo que es una  buena lectura para estos tiempos aciagos donde el jesuita José María de llanos puede hacernos mucho bien. Muchas gracias». Os aproximamos la obra en este diálogo: 

Hace cuatro años publicaste El profetismo del padre Llanos (1906-1992). Entre la perplejidad y la frontera (Ediciones Endymion, 2016). ¿Qué has descubierto de nuevo que te ha llevado a publicar sobre la misma persona?

La clave de este libro (aunque recoge cuestiones del anterior) es sobre todo pensar en las biografías de personas que son necesarias tener en cuenta tanto a nivel de praxis evangélica o pastoral como en el ámbito del estudio teológico, ya que no se considera válido este tipo de estudios para hablar de teología.

¿Qué es lo que te subyuga de Llanos?

Llanos es un personaje fascinante, su modo de vivir y pensar me han ayudado a vivir la fe. Llanos como explicaba Alberto Iniesta (fue obispo auxiliar de Madrid), tiene unas dimensiones y formas muy diversas y quien crea que conoce a Llanos no lo conoce de verdad, es un personaje de fondo, y de contrastes siempre llevado por seguir a Jesús, muy distintos y esto se constata en el libro de forma clara.

Llanos es un hombre de religiosidad profunda, de vida intensa, de amarguras llanosianas, de temperamento especiado con el dolor de estrellas. Dios le llamó en su toque de gracia y le encarnó en el barro del Pozo del Tío Raimundo, viviendo la experiencia belemítica y nazarena.

«Quisiera invitarlos a pensar en el después porque esta tormenta va a terminar y sus graves consecuencias ya se sienten», proponía el papa Francisco en una carta a los movimientos y organizaciones populares el 12 de abril pasado. ¿Este nuevo libro puede ayudarnos a ello? ¿En qué manera?

Este es un libro para tiempos aciagos donde nos encontramos a un cristiano que ha vivido pensionado en este mundo para conocer y reconocer al Dios de los sencillos en medio de su pueblo vallecano. Ha realizado con su vida desde luego sin pretenderlo del todo, una entrega que se ha convertido en una biografía teológica, es decir, es una vida transitada por Dios que nos deja esperanzas, luces y sombras (como se indican en el libro), que nos invita a repensar la importancia de elevar la vida de cada persona a su valor en dignidad…

Defines a José María de Llanos como un «jesuita atípico en tiempos aciagos de crisis que se dedicó a vivir plenamente en el cambio y transformación del mundo». ¿Cómo Llanos puede (y en particular este libro) ayudarnos a leer los signos de los tiempos que se nos presentan derivados de la pandemia del Covid-19?

Su obra su obra 9 signos de los tiempos de 1968 puede ser clave en este tiempo de confinamiento, por los siguientes motivos:

En primer lugar, el posicionamiento del cristianismo ante las armas. Planteando que todo el Evangelio, vida y doctrina del Maestro, está empapado de su mansedumbre tal, que sitúa al discípulo en un plano de paz, de amor y de renuncias superadoras de todas las prescripciones mosaicas y naturales: “La mansedumbre de Cristo es un misterio de luz que pide una aceptación en fe tan enorme que llegue a nuestra misma conducta”. El Evangelio no pierde actualidad y con el tiempo, siendo en sí inmutable como revelación, cobra luz de los hechos y pasos de los hombres, sufriendo las tensiones.

En segundo lugar, la guerra como determinante generacional. Llanos entiende, que en el fenómeno de las generaciones se dé un proceso continuo de humanidad cuando un sucedido de notables dimensiones se produjera por obra de los hombres: “Tal hecho, impreso inevitablemente en el común talante de sus protagonistas, de tal modo va a caracterizarlos, frente a sus inmediatos seguidores, vírgenes de la dichosa señal, que la diferencia y sus graves consecuencias surgirán constituyendo un conocido contraste histórico llamado generacional”.

En tercer lugar, la paz de verdad como cuestión de fe. Llanos entiende por paz de verdad una acción, una decisión y el valor ciertamente mayúsculo por pacificar: “La paz en este mundo creo que tan sólo tiene dos puntos eficaces de apoyo y de partida. Uno de ellos, el de fuera y mirando a lo que llamaría la macro paz, es la formación de un ejército de la ONU que, como policía de las naciones todas, evitara líos del interés y de la dignidad… pero la macro paz no es sino resultado de una infraestructura que debe resolverse en otros planos. La macro paz reside en el hombre, en su valoración personal de actitudes humanas, en sus acciones y reacciones ante las circunstancias diversas, en su misma e íntima educación. Pues bien, aquí hay que llamar a la fe y reconocer que tan sólo ella ofrece y exige el esfuerzo debido para crecer y aceptar y propagar la paz”.

En cuarto lugar, el ejemplo de Lutero King, sangre para la paz. Para Llanos esta sangre derramada es un grito que debía golpear las conciencias de todos los humanos: “sobre el cadáver de Lutero King, el hombre de la paz más unánimemente reconocido, sobre sus despojos, todos pusimos nuestras manos. Las de unos, porque no supieron sacudirse sus prejuicios de raza o nación y se reservan sus ansias de revancha; sobre otros, apasionados y ardientes en la defensa y proclamación de cualquier ideología, porque en el fondo de sus entusiasmos late algo dispuesto a cobrarse en muertes tanta fidelidad; sobre algunos también, porque todavía en 1968, creen que la violencia, el golpe, la sangre derramada, son capaces de poner orden y armonía entre los hombres”.

Llanos intentaba interpelarse, sobre todo, desde dónde estaban los pobres y la injusticia para transparentar al Dios de la vida. Llanos en este sentido no jugaba a la confusión, al acomodarse. Buscaba segar de raíz la alienación que el pueblo sufría. Para Llanos el mundo era injusto porque los hombres y mujeres hablaban demasiado, sin dar pasos hacia la acción, la transformación.

José María de Llanos, el viejo Llanos, el publicista, el jesuita de la perplejidad. Leerle nos hará mucho bien. Hay que agradecer a Diego Iturriaga de la editorial ENDYMION que el libro haya visto la luz. Solamente me queda animaos a leerlo, se puede conseguir a través de Amazon o de la propia editorial. Gracias.

L'entrada Juan Antonio Delgado: «Llanos es un personaje fascinante» ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

En el cas de Cardijn, el nostre company de la diòcesi de Madrid, l’historiador Juan Antonio Delgado de la Rosa, ha assessorat els autors. Podeu consultar-ho a l’enllaç.

L'entrada La vida de Cardijn en un còmic ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Royo (1930-2001), originari de Renteria, va ser president nacional de la JOC en els anys 50 i «va renovar el moviment, fent-lo més sòlid i vinculant-lo amb les JOC d’Europa i Sudamèrica», explica Delgado. Va conèixer el fundador de la JOC, Joseph Cardijn, i va assimilar «una manera d’entendre la vida aproximant-se als més desfavorits».

Les vinculacions de Royo van ser molt variades: amb l’economia social i la corporació Mondragón, a través de la seva amistat amb el sacerdot José María de Arizmendiarrieta; amb el sindicat USO, del qual va ser cofundador i primer secretari general; també va ser conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid i voluntari a la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado).

En el llibre també es fa menció de la intervenció de Royo, l’any 1963, en l’intent d’integració de l’ACO a la HOAC. Diversos mitjans s’han fet ressò de la publicació del llibre: fep-uso, El Diario Vasco o en aquesta entrevista a la ràdio.

Juan Antonio Delgado s’ha especialitzat en biografies sobre capellans obrers o inspiradors d’aquest moviment com Mariano Gamo, Francisco García Salve, José María de Llanos (que va presentar-se el març de l’any passat a Barcelona) o José María Díez-Alegría. A l’enllaç podeu llegir una entrevista que li van fer amb motiu de la seva participació en una jornada sobre capellans obrers a Gijón, en aquesta crònica i en aquesta entrevista a la televisió (minut 14'41" al 16').

L'entrada Eugenio Royo, jocista i compromès amb els exclosos ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Compartir la situació actual de les Zones i Comissions i quins són els objectius que s’han marcat per aquest curs va ser el primer punt que es va abordar i al qual es va destinar més temps. La Comissió d’internacional va explicar que els moviments europeu i mundial (MTCE i MMTC) «estan en ebullició, en un moment de canvis i convé que hi siguem presents». La Comissió d’iniciació va recordar quin és el sentit de la iniciació —«presentar Jesús allà on estem»— i que s’ha de fer amb el doble enfocament que «tots som iniciadors i tots estem en procés d’iniciació». També es va subratllar l’obligació que l’ACO té com a moviment adult d’acompanyar el moviment infantil (MIJAC) i jove (JOC). La Comissió de formació, per la seva banda, va explicar els propers documents que editaran. I les Comissions d’economia i comunicació van fer les presentacions que s’enllacen.

El següent treball va ser analitzar com s’han enfocat les línies d’actuació d’aquest curs i que emanaven del Consell. A partir d’aquí es va desenvolupar un debat interessant amb aportacions com les del responsable de la diòcesi de Madrid, Juan Antonio Delgado: «Hi ha qüestions de fons, que estan en l’origen i en l’humus del Moviment, i que hem de tornar a reprendre. Hem d’aconseguir una ACO creguda, creïble i creient» o del consiliari general, Josep Jiménez Montejo: «A Jesucrist el descobrim no tant sabent coses d’Ell, com veient-lo en les coses que estem fent i en nosaltres mateixos».

Igualment, es va aprovar una proposta del Comitè Permanent per posar ordre a les inscripcions a les diferents trobades del Moviment (Setmana Santa, Consell, Exercicis d’estiu…) de la qual us informarem properament. Durant la Jornada també es va reconèixer la tasca de la coordinadora sortint, Cèlia Santiago, i se li va fer un obsequi d’una ploma personalitzada.

L’endemà, el dia 21 de gener, hi va haver una reunió de les diòcesis d’Alacant, Còrdova i Madrid, en què es va tractar la qüestió de la desafecció vers el Moviment d’alguns militants que els ha portat a abandonar-lo i l’organització de properes trobades. També, amb la participació del responsable d’iniciació, Josep Ferrer, es va abordar la iniciació i extensió en aquestes diòcesis i com pot ajudar la Comissió.

Podeu consultar a l’enllaç les fotografies amb diversos moments del Comitè General.

L'entrada El Comitè General de l’ACO s’acomiada de la coordinadora general, Cèlia Santiago ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Podeu consultar l’article a l’enllaç de la Mediateca.

L'entrada Conèixer millor Cardijn, a 50 anys de la seva mort ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

El passat 30 de març, Delgado va participar a la taula rodona «Portar l’Evangeli avui a les perifèries de la ciutat», a la qual hi eren la religiosa teresiana Viqui Molins, l’escolapi Josep M. Monferrer i la directora de Migra Studium, M. Carmen de la Fuente. En aquest context es va presentar el darrer llibre d’en Juan Antonio: El profetismo del Padre Llanos. L’acte es va fer a la Llibreria Claret convocat per Cristianisme i Justícia, Jesuïtes Catalunya i l’ACO. El llibre pot adquirir-se a la mateixa Claret.

En Juan Antonio, que també ha estudiat i publicat un llibre sobre Díez-Alegría, gran amic de Llanos, —i actualment està treballant sobre la biografia d’Eugenio Royo Errazquin, que va ser el primer president de la JOC en els anys 50— va sostenir que tots dos eren «profetes en la frontera i en la perplexitat», subratllant que «tenien una vivència profunda de les virtuts teologals, però a la seva manera.»

«L’horitzontalitat és clau: els empobrits et marquen una manera d’entendre la vida que no t’ensenya la teologia ni la pedagogia», va aportat l’escolapi Josep M. Monferrer a partir de la seva experiència com a educador i activista veïnal durant més de quaranta anys al barri de La Mina. Monferrer va admetre que «m’han ensenyat a experimentar a viure com un marginal perquè entengui què els està passant.» L’escolapi va subratllar que se sent recolzat per l’Escola Pia i que el fet de viure a peu pla amb la gent «permet crear relacions de confiança, estima i protecció.»

M. Carmen de la Fuente, per la seva banda, va posar sobre la taula l’experiència de dirigir durant nou anys la Fundació La Vinya, una entitat d’acció social que treballa als barris de Bellvitge i el Gornal. «Quan convisc amb persones pobres, senzilles, fràgils, sento que estic més a prop de l’experiència que devia viure Jesús de Natzaret», va dir. La M. Carmen va destacar que «en la fragilitat Déu té espai i, alhora, es tracta d’una fragilitat fecunda: sent la teva acció més humil, el teu horitzó es fa més gran.»

Viqui Molins, va recordar una de les darreres frases que li va confiar sor Genoveva Masip: «Tu continuaràs amb els nostres, oi?» per tot seguit aclarir que «no m’han canviat els pobres, sinó l’Evangeli a través d’ells.» La Viqui, que viu a una comunitat de religioses al barri del Raval de Barcelona, sosté que ha descobert la mística del carrer («més que veure a Déu en els pobres, es tracta que els altres vegin Déu en mi») i la importància d’arrelar-se en la barriada. També va confessar que «s’ha de carregar amb la impotència de molts fracassos», tot i que es quedava amb «tota la gent que he conegut des que treballo en aquest món.»

Podeu consultar la taula rodona a la gravació en vídeo i l’article publicat a Catalunya Cristiana.

L'entrada L’espiritualitat de la frontera ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.