Actualitat

«Dels capellans rojos no s’ha escrit i hem de conservar la memòria històrica.» L’historiador i militant d’ACO de la diòcesi de Madrid, Juan Antonio Delgado de la Rosa, ha esmerçat quatre anys en investigar la trajectòria, els escrits (més de 13.000 articles publicats) i l’espiritualitat del jesuïta José María de Llanos, conegut com el «pare Llanos» i per haver-se encarnat a El Pozo del Tío Raimundo.

El passat 30 de març, Delgado va participar a la taula rodona «Portar l’Evangeli avui a les perifèries de la ciutat», a la qual hi eren la religiosa teresiana Viqui Molins, l’escolapi Josep M. Monferrer i la directora de Migra Studium, M. Carmen de la Fuente. En aquest context es va presentar el darrer llibre d’en Juan Antonio: El profetismo del Padre Llanos. L’acte es va fer a la Llibreria Claret convocat per Cristianisme i Justícia, Jesuïtes Catalunya i l’ACO. El llibre pot adquirir-se a la mateixa Claret.

En Juan Antonio, que també ha estudiat i publicat un llibre sobre Díez-Alegría, gran amic de Llanos, —i actualment està treballant sobre la biografia d’Eugenio Royo Errazquin, que va ser el primer president de la JOC en els anys 50— va sostenir que tots dos eren «profetes en la frontera i en la perplexitat», subratllant que «tenien una vivència profunda de les virtuts teologals, però a la seva manera.»

«L’horitzontalitat és clau: els empobrits et marquen una manera d’entendre la vida que no t’ensenya la teologia ni la pedagogia», va aportat l’escolapi Josep M. Monferrer a partir de la seva experiència com a educador i activista veïnal durant més de quaranta anys al barri de La Mina. Monferrer va admetre que «m’han ensenyat a experimentar a viure com un marginal perquè entengui què els està passant.» L’escolapi va subratllar que se sent recolzat per l’Escola Pia i que el fet de viure a peu pla amb la gent «permet crear relacions de confiança, estima i protecció.»

M. Carmen de la Fuente, per la seva banda, va posar sobre la taula l’experiència de dirigir durant nou anys la Fundació La Vinya, una entitat d’acció social que treballa als barris de Bellvitge i el Gornal. «Quan convisc amb persones pobres, senzilles, fràgils, sento que estic més a prop de l’experiència que devia viure Jesús de Natzaret», va dir. La M. Carmen va destacar que «en la fragilitat Déu té espai i, alhora, es tracta d’una fragilitat fecunda: sent la teva acció més humil, el teu horitzó es fa més gran.»

Viqui Molins, va recordar una de les darreres frases que li va confiar sor Genoveva Masip: «Tu continuaràs amb els nostres, oi?» per tot seguit aclarir que «no m’han canviat els pobres, sinó l’Evangeli a través d’ells.» La Viqui, que viu a una comunitat de religioses al barri del Raval de Barcelona, sosté que ha descobert la mística del carrer («més que veure a Déu en els pobres, es tracta que els altres vegin Déu en mi») i la importància d’arrelar-se en la barriada. També va confessar que «s’ha de carregar amb la impotència de molts fracassos», tot i que es quedava amb «tota la gent que he conegut des que treballo en aquest món.»

Podeu consultar la taula rodona a la gravació en vídeo i l’article publicat a Catalunya Cristiana.