ACO

Principi anys 50 (Segle XX)

Lleonard Ramírez i Miquel Juncadella inicien contactes amb els moviments francesos d’acció catòlica, llavor de la creació de l’ACO a Barcelona pocs anys després.

1953

Una entrevista de Lleonard Ramírez amb Albert Maréchal, consiliari de l’ACO Suïssa, a Barcelona perfila el naixement del moviment. Altres contactes internacionals amb l’ACO de França acaben per dissipar dubtes.

1954

L’ACO celebra la primera Setmana Santa com a moviment. Albert Maréchal comparteix la celebració amb el grup fundador. El novembre els grups de l’ACO ja són tres.

1955

24 i 25 de setembre: l’ACO celebra la que es pot considerar com la primera jornada (o jornades) general.

1956

S’aprova l’aportació del sou d’un dia per al manteniment del moviment.

1957

Miquel Juncadella entra a formar part de la comissió permanent internacional d'Acció Catòlica en ambients obrers adults.

1958

Es publica el numero 1 de Presència, que es podria considerar el primer butlletí de l’ACO.

Configurat el calendari anual del moviment: dues pregàries, una jornada d’estudi, un recés. Els responsables de grup es reuneixen tres cops l’any.

1959

El moviment ja compta amb 68 militants i set grups.

Primera reunió GOAC-ACO per mantenir una relació estable i explorar una possible unió dels dos moviments.

1960

El creixement del moviment fa plantejar la necessitat d'un secretari permanent i la cotització per cobrir el finançament.

1961

Congrés de Roma: Miquel Juncadella de l’ACO elegit membre promotor per crear el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC).

1962

L’ACO ja té 200 militants, repartits en 20 grups.

Un matrimoni de militants (Josep Sánchez Bosch i Lourdes Burzón) s’instal·len a Suïssa per donar suport als immigrants espanyols gràcies a l’ajuda de l’ACO suïssa.

1963

L’ACO refusa la unió amb la GOAC a la jornada general del 12 d’octubre. El moviment no vol renunciar a la revisió de vida.

1965

El moviment ja té 500 militants i 40 grups que s’estenen per diversos barris de Barcelona, el Maresme, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

1966

L’ACO juntament amb 11 moviments més signa una carta adreçada a l'arquebisbe en la qual es reclamava el respecte als drets fonamentals de la persona per part de l'Estat i es demanava llibertat en els nomenaments episcopals i que l'Església recuperés la seva veu profètica.

1967

L’ACO és reconeguda episcopalment dintre dels moviments d'Església de Barcelona i es dota d'estatuts.

1970

El butlletí deixa de publicar-se en forma de revista i ho fa en fulls ciclostilats i amb continguts gairebé monogràfics.

1975

La presència de 75 militants solament a la trobada general del moviment, el 12 d’octubre, evidencia la crisi que viu el moviment. Malgrat tot el butlletí es torna a editar en format revista.

1976

El moviment es planteja per primera vegada la implicació en una vaga general (12 de novembre).

1978

El moviment celebra els 25 anys de la seva fundació a Catalunya.

1979

Es comença a remuntar la crisi de militants i participació de la dècada dels 70: 274 militants en 32 grups.

1980

Puesta a punto de nuestro movimiento és el títol d’un dossier que reflexiona sobre l’estat del moviment a partir de diverses trobades de responsables i consiliaris.

Planteja diferents qüestions:

–necessitat d’un alliberat que hauria de tenir un sou mensual d’uns 120 € (20.000 pessetes), quantitat inassumible pel moviment en aquell moment.

–si l'ACO ha de rebre ajut econòmic del Bisbat; s’hi posen una sèrie de “condicions”, entre elles que no suposi cap coacció.

–si el moviment ha de prendre postura davant fets i situacions socioreligiosos.

–augmentar la cotització (fa quinze anys que no es toca la quota), i que cada grup tingui un tresorer.

–s'estructura l'organigrama, el Comitè (presidenta i president, consiliaris, responsables de zona, etc., del qual sortirà el “petit comitè” (presidents, consiliari i secretari).

–es redefineixen els instruments del Moviment: jornades, Setmana Santa, butlletí i consell.

1982

Primer Consell d'ACO (30 representants de 250 militants).

Neix l’ACO a Mallorca.

1986

Tercer Consell d'ACO (34 equips). El consell fa una crida a assumir responsabilitats dintre del Moviment.

Es proposa que la cotització al moviment sigui una hora de treball/mes per dotze mesos l'any. I la subscripció anual al butlletí, 600 pta (3,5 €).

L'ACO i la GOAC juntament amb altra gent posen en marxa una escola de formació social a Llefià (Badalona).

L’ACO subscriu el manifest “A favor de sortir totalment de l'OTAN”.

1987

L’ACO és acceptada com a membre de ple dret dins del Moviment Mundial de Treballadors Cristians MMTC.

1989

Quart Consell d'ACO amb assistència quasi completa: hi són presents 34 representants dels 39 designats.

Es crea la comissió de relacions internacionals.

1995

Mor als 99 anys, Albert Maréchal, fonamental per a la fundació de l’ACO a Catalunya.

S’acull a Llavaneres una reunió de responsables i consiliaris de l’MMTC, procedents de 14 països.

1996

L’ACO s’incorpora al recentment constituït Consell d’Acció Catòlica de Barcelona.

1997

ACO Mallorca s'incorpora a l'ACO Catalunya com una zona més.

Grups de Lleida i Vic procedents de la GOAC passen també a formar part de l'ACO.

2001

S’incorporen al moviment grups dels bisbats de Còrdova i Madrid.

2003

En el seu cinquantè aniversari l’ACO té 721 militants i 81 consiliaris, que formen 96 grups.

2005

Primer Intercanvi de militants de Madrid, Còrdova i Barcelona sota el lema: “¿Qué es la revisión de vida?”. Ponent: Oriol Garreta.

2008

Primera trobada de coordinació entre els grup de les diòcesis de Còrdova, Madrid, Bilbao, Catalunya i les Illes Balears.