Cada dilluns, a la Plaça Universitat de Barcelona, ens trobem de 10 a 11 del matí, amb la Marea Pensionista de Catalunya. Allà trobem molta gent, també companys de la GOAC, amb els que ens sentim units en la mateixa lluita.
La Marea Pensionista és un moviment social que té com a objectiu la defensa del sistema públic de pensions independentment del govern que hi hagi, i en solidaritat amb tots els altres moviments socials que lluitin per unes condicions de vida dignes per tothom i en contra de totes aquelles pràctiques capitalistes que vagin en el seu detriment. A Catalunya porta més de 10 anys lluitant, coordinant-se amb la COESPE i la resta de moviments de pensionistes de l’Estat. Però a la vegada, animant a la formació de Marees a cada territori, a cada ciutat. La MP intenta portar les seves reivindicacions al debat polític i sindical.
Cada setmana ens posem al dia de la situació política i econòmica en relació a les pensions i en altres àmbits, i realitzem accions reivindicatives, tant pròpies, com de recolzament a altres col·lectius: sanitaris, estudiants, desnonats…; i en solidaritat amb gent d’altres països, per exemple, les “armilles grogues” de França o pensionistes argentins; i especialment, amb el poble palestí davant el genocidi que està patint: vam recolzar la vaga de fam de tres persones, una d’elles de la Marea Pensionista i membre de la GOAC; Llum Mascaray. Un cop l’any, a l’octubre, es fa una marxa a Madrid per reivindicar el sistema de pensions a nivell estatal i demanar una auditoria ja aprovada però que no es realitza, per veure què ha passat amb els diners que hi haurien d’haver a l’anomenada “hucha de las pensiones” que ha desaparegut. Dintre de la Marea, està la Comissió de la Dona de COESPE, amb reivindicacions específiques contra la pobresa i la violència que pateixen les dones, en concret, les dones grans. Una de les companyes, Luisa Oñate, té 85 anys i lluita a peu de carrer, muntant paradetes informatives i acudint a explicar les lluites de la Marea allà on l’hi demanin. És impressionant!!
M’ha impactat el testimoni dels qui cada setmana, plogui o nevi (!!!) es reuneixen allà, alguns ja bastant grans i amb problemes físics evidents, mantenint l’esperit de lluita per sobre de tants signes de desesperança que trobem a nivell polític, sindical… I fins i tot, entre la pròpia classe obrera que de vegades, segueix les consignes que s’escampen contra els pensionistes. Per exemple, aquelles que fan referència a la impossibilitat de mantenir el sistema de pensions. Se segueixen aquestes idees sense considerar cap més altre punt de vista, fins i tot, els econòmics que plantegen diferents opcions, com la de reduir la despesa bèl·lica.Com repetim moltes vegades, els qui formem part de la MP ara, ja tenim la pensió resolta, si seguim lluitant és per assegurar la dels que seran pensionistes d’aquí a un temps.
El meu compromís personal fins ara, ha estat assistir cada dilluns que he pogut a les concentracions a la Plaça Universitat, acompanyar en totes les accions que he pogut, col·laborar en les campanyes d’informació i recollida de signatures alguna vegada i ara, també ajudaré a la Luisa Oñate en les properes xerrades que farà que, he ofert també a l’ACO, a Alcem la Veu i a algunes parròquies amb les que tinc contacte: la Luisa és incansable!!!
