Canvis en el món del treball: fenòmens i causes a la vida dels treballadors i les seves famílies
Aquest any s’ha celebrat a Àvila, el Seminari i l’Assemblea del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa. Aquest seminari s’ha dedicat als canvis en el món laboral i de com afecten als treballadors i treballadores i les seves famílies. Al començament del seminari van haver-hi dues experiències d’entitats de la ciutat, una de la PAH i una altra de la JOC. Dissabte vam gaudir de dues ponències entre elles una sobre l’informe de Càritas Europa, que ens parla de l’impacte que la crisi ha tingut sobre alguns països d’Europa. Aquesta ponència va ser a càrrec de Pedro Fuentes, membre de l’equip d’estudis de Cáritas, va ser molt amena i didàctica; i tant ell com en Thomas Wllimann de la KAB de Suïssa, ens van començar a donar pistes per la feina que més tard faríem als grups de treball. En el treball de grups que vam tenir al migdia, es va fer palès que la pèrdua de drets tant laborals com socials que venim tenint des de la caiguda del mur de Berlin, s'ha aguditzat amb la mal anomenada crisi. Això ha portat a la desesperança a moltes persones a causa sobretot de la manca de treball i a la visió negativa que es té de cara a un futur incert a causa de la gran transformació que està patint el món laboral, en el qual es creu que no hi haurà feina per a tothom. Tot això salvant les diferències existents entre els països del Nord, de l'Est o del Sud. En aquest document podeu consultar un resum de les aportacions. El que més em va sorprendre és que en un país com Txèquia, on la desocupació és d'un 5%, la més baixa d'Europa, també existeix una gran incertesa de cara al futur i els seus joves també emigren, però cap a l'Oest, i on els treballadors manuals (lampistes, electricistes…), són pràcticament inexistents i aquests llocs de feina s’han de cobrir amb persones provinents de la immigració. Portugal, Itàlia i Espanya coincidíem pel que fa a la desocupació i sobre tot a l’atur juvenil, la manca de perspectives per poder independitzar-se, cosa que els porta emigrar cap a altres països, i que també fa que hi hagi molt de patiment i desestructuració familiar, així com una gran part d’economia submergida… Amb el resum de tot el que es va treballar als grups vam arribar a una comunicació final com Moviment de Treballadors Cristians. A la tarda vam tenir l'oportunitat de visitar dos projectes de Càritas i vam fer una taula rodona amb els sindicats presents a la ciutat: CCOO, UGT i USO, en la que ens van explicar la realitat d'Àvila que és esfereïdora: amb un 20% d'atur, amb una indústria de només una planta de NISSAN, la resta de la població viu del sector serveis i la indústria agroalimentària. molts dels que treballen en aquest sectors guanyen menys del salari interprofessional, 6 de cada 10 persones estan a l'atur i no disposen de cap ingrés, per la qual cosa hi ha una gran bossa de pobresa que no es visualitza perquè és una ciutat molt conservadora i ningú vol que es conegui la seva situació. Això coincidia amb el que ens havien comentat els membres de la PAH i la JOC, que el dia anterior ens van parlar de la seva experiència. A l'Assemblea es van aprovar els comptes del 2016 i el pressupost del 2017. Com moltes entitats, el Moviment Europeu i el Moviment Mundial, estan passant un mal moment econòmic, portem dos anys amb un dèficit que ens ha portat a passar veritables penúries per fer front a alguns pagaments. També es va anunciar que el president del Moviment Europeu, Otto Meier, deixarà el seu càrrec el proper juliol, en el moment de l'Assemblea Europea i Mundial, que és quan són elegits els membres de les diferents coordinacions i el Buró del MMTC. Si us agrada el tema internacional i us animeu podeu presentar-vos a qualsevol d’aquestes candidatures abans del febrer: MTCE: President/a i membres de la coordinació MMTC: Presidenta (el president segueix), Tresorer/a i Consiliari.
Humanitzar i Evangelitzar el Món del Treball
El passat 10 i 11 de juny va tenir lloc a Braga (Portugal) el XVIè Congrés Nacional de la LOC / MTC. Sota el lema: Humanitzar i Evangelitzar el Món del Treball, es van reunir els delegats i delegades dels equips de base i diocesans del moviment germà. Al Congrés es van aprovar les línies d'orientació per als propers tres anys. Aquestes línies van sorgir de les Revisions de Vida proposades pels equips de base i dels equips diocesans i per les conclusions que van extreure de la Trobada Nacional de Coïmbra. Després de l'aprovació per unanimitat de totes les línies d'orientació, es va procedir al nomenament dels càrrecs de coordinador i vice-coordinador, donant-se la circumstància que més que un nomenament va ser una renovació, ja que les persones que es van presentar van ser les mateixes que han estat en el càrrec els últims tres anys: José Paixão i Glòria Fonseca (en arxiu adjunt podeu trobar el comunicat amb les conclusions del Congrés, en portuguès). En el transcurs de l'Assemblea es va llegir la carta que el nostre president, Jesús Jiménez, els va fer arribar. Com sempre que participem en alguna de les trobades del moviment germà de la LOC, hem d'agrair la acollida i l'afecte amb què ens tracten.
Una perspectiva de les encícliques socials de l’Església
Del 2 al 4 de maig, ha tingut lloc a Brussel·les la coordinació europea del MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d'Europa). El dia 2, es va reunir la coordinació per terminar d’organitzar l’Assemblea i el Seminari que se celebrarà del 27 al 30 de octubre, que aquest curs tindrà lloc a Àvila. Es parlarà dels canvis del món laboral: Cambios en el mundo laboral, causas y consecuencias sobre la vida del trabajador. El dia 3, va tenir lloc el Seminari From Rerum Novarum to Laudato Si' que van organitzar conjuntament el MTCE i la COMECE (Comissió de les Conferències Episcopals de la UE). Les diferents ponències, totes elles molt interessants, van seguir el recorregut de totes les encícliques socials que al llarg dels 125 anys de la Rerum Novarum, s'han anat donant per part de diferents Papes, i l'evolució de la doctrina social de l'Església fins arribar a Laudato Si'. El seminari va acabar amb una taula rodona on els diferents ponents van debatre algunes qüestions al respecte. A la tarda-vespre va continuar l'esdeveniment amb la intervenció de dos parlamentaris europeus, un del Partit Popular Europeu: Elmar Brok, i una altra del Partit Socialista Europeu: Patricia Toia. Aquesta última part va ser bastant fluixa en comparació a tota la feina que s'havia realitzat durant el dia, únicament es va salvar la intervenció de la professora Gabriel Ingeborg, vicepresidenta del Justícia i Pau d'Europa, la intervenció va ser d'un gran calat humà. El dia 4 al matí, vam anar al Parlament europeu juntament amb els companys de l'HOAC i la LOC i vam tenir una entrevista molt interessant amb Paloma López, parlamentària d'IU. Durant l'entrevista ens va explicar d'una manera molt clara els problemes que estan tenint per tirar endavant algunes directives. Ens va parlar del TTIP, Renovables, Refugiats, Renda mínima. Comentar que durant el Seminari ens van acompanyar diferents bisbes com ara, Ambrosio Gianni, vicepresident de la COMECE i President del departament de Afers Socials, i Patrick H. Daly, Secretari General. La resta de bisbes no es van presentar. Un cop més aprofito aquest escrit per convidar als militants a la participació en la Comissió d’Internacional de l’ACO.
La coordinació a Fueruña
El 14 de novembre hi va haver una coordinació ampliada de les zones de fora de Catalunya, a Madrid. L'anomenem ampliada, perquè a ella assisteixen militants amb diverses responsabilitats de les zones / diòcesis de: Alacant, Còrdova i Madrid, no tan sols els responsables de diòcesis, com a la resta de les coordinadores. Van assistir per Alacant: Franc Ferrández, nou responsable de zona, Silvia Bernad i Lázaro García. Per Còrdova: Fabio Almedia, nou responsable de zona i Elena Montes. Per Madrid: Miryam Pérez, nova responsable de zona (aquí us enllacem la seva reflexió en assumir aquest servei), Silvia Fuentes, Ana del Castillo, Noelia Benito, Fernando Rivas, David González i Fernando Sainero. De Catalunya: la coordinadora Celia Santiago i el responsable de la zona del Besòs, Andrés Viedma. Es va aprofitar la trobada per fer formació a més de compartir la vida de les zones, equips i militants. Fernando Rivas, ens va parlar sobre els responsables en les primeres comunitats cristianes. Una xerrada amena i que ens va aportar dades molt interessants. Us convido a escoltar-la i també a llegir-la.
La Setmana Santa de Can Bajona, vista amb perspectiva
Creure en Jesús Ressuscitat, amb aquest lema tan suggestiu vam trobar-nos alguns dels/les militants a la Granja Escola de Can Bajona, per celebrar la Setmana Santa plegats. En Jesús Lanao, consiliari en un grup de la zona del Baix Llobregat i d’un altre al Besòs, ha estat el capellà que ha presidit totes les celebracions i el que ens va fer la xerrada de Divendres Sant. Des d’aquestes ratlles vull donar-li les gràcies públicament per tot el que ens ha aportat i també per la seva disponibilitat, sempre que l’ACO li demana qualsevol cosa, està disposat, i mai ha tingut un “no”, a més que la seva alegria es contagia!!! Donar les gràcies també als/les militants i consiliaris que van dinamitzar els tallers, i al Jesús Ballaz, que sense ser militant de l’ACO es va oferir per fer un taller sobre “La joia de l’Evangeli”. Aquest any hem tingut vuit tallers, tots ells ben preparats i molt interessants, segons les valoracions que han fet els militants. Com estic donant gràcies, també cal donar-li al fill d'en Jesús Jiménez, en Pau, que ens ha fet dos serveis molt valuosos: per una banda ens ha ofert la seva furgoneta (i ell com a xofer), per poder traslladar tot el material (que és molt voluminós), des del c/ Tapioles a Can Bajona i diumenge de tornada; i també ens va deixar un equip de so amb el que aquest any hem pogut gaudir d’un so molt bo!!!! També ha estat un any de comiats, els responsables del MIJAC de Lleida que des de fa molts anys ens han fet el servei de monitors s’han acomiadat de nosaltres. Amb molta tristor els hem dit adéu, i també vull donar-los públicament les gràcies per tots els anys de servei que han ofert a l’ACO. Per la propera Setmana Santa ens haurem d’espavilar i buscar nous monitors que ens puguin fer aquest servei. Quant a l’assistència, cada cop és una mica més minsa. Aquesta vegada hem trobat a faltar molts dels “fidels”, és a dir a militants que participaven any rere any, sense saltar-se cap. La majoria són mares i pares de fills adolescents, als que això de la Setmana Santa de l’ACO ja no els atrau com abans, com quan eren petits i s’ho passaven d’allò més bé, però encara no són suficientment grans com per deixar-los sols; suposem que també influeixen altres aspectes con podria ser l’econòmic, bé aquesta és la realitat i esperem que els propers any l’assistència no continuï caient, ja que ens hauríem de repensar el model de Setmana Santa. La meva valoració de la trobada (la dono des del punt de vista de l’organització), en general ha estat bona, no hem tingut molts entrebancs i finalment crec tot ha sortit bé. Ja sabem que la casa no disposa de totes les comoditats que ens agradarien, però fins ara és el millor que hem pogut trobar. A més de les valoracions que els militants ja van fer a la trobada, agrairem tots aquells suggeriments que ens vulgueu fer per poder millorar!!! Cèlia Santiago
Els treballadors cristians europeus, pel treball digne front l’atur
Durant els dies 16 al 19 d'octubre s'ha celebrat a Amadora (Portugal), el Seminari i l'Assemblea del MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d'Europa). Hem assistit com a delegats d'ACO el president en Jesús Jiménez, el consiliari general en Josep Jiménez i servidora com a membre del grup de coordinació, també ens va acompanyar la Teresa Canals, l'esposa de Jesús. Sota el lema La lluita contra l'atur. Perspectives per a un treball digne en una Europa solidària, delegats dels països membres hem debatut i treballat mitjançant el mètode de la RdV, la xacra que suposa per a tota Europa la desocupació. Durant el Veure es van presentar diferents testimonis d'atur a Europa, dos testimoniatges d'adults i d'un jove de la JOC de Còrdova. En els tres casos la frustració personal i el patiment tant personal com familiar va ser molt patent. Més tard vam tenir una taula rodona on es van exposar tres experiències: una associació que atén de manera integral a persones desocupades en un centre privat. Allí són acollides i acompanyades de manera que puguin tornar a ser persones autònomes i realitzades, el nom de l'associació ho diu tot: Aixeca't i camina; la que realitza Càritas espanyola amb el tema de l'atur; i el testimoni d'un representant de ETUC (Confederació Europea de Sindicats), que ens va presentar la desocupació des del punt de vista polític i econòmic. Algunes dades: des del 2007 la desocupació ha pujat d'un 7% al 12% a Europa, en xifres absolutes significa 26.000.000 d'aturats, 10 milions més que al començament de la crisi. Gairebé la totalitat de les noves ocupacions són a temps parcial. Per preparar el Jutjar a secretari general de la COMECE, Patrick Daly, ens va parlar de la missió política que té aquest organisme dins de la Unió Europea, donant a conèixer la Doctrina Social de l'Església i ens va donar algunes pistes de treball sobre l'Exhortació Apostòlica del papa Francesc Evangelii Gaudium. Abans de començar amb l’Actuar i com a inici vam tenir la sort de comptar amb Mikel Lezamiz, director de difusió i cooperació de la Corporació Mondragón, que ens va explicar les bases fundacionals i el funcionament d'aquesta corporació. Tots aquells que no coneixíem en profunditat a aquesta entitat vam quedar sorpresos i esperançats, ja que demostren en el dia a dia que una altra economia és possible. Per acabar l’Actuar ens vam dividir en tres grups de treball, cadascun dels quals va treballar un aspecte diferent, encara que tots ells relacionats: la desocupació, atur i emigració i el Tractat Intercontinental de Lliure Comerç (TTIP), que des de fa un temps (encara que els mitjans de comunicació no s'han fet ressò) estan redactant la Comissió Europea i els EUA. Si aquest tractat s’arriba a signar canviarà de manera dràstica la forma de comerç i el món laboral europeu i segur que no per a millor, abocant també a altres països de fora del tractat a més pobresa. Fruit d'aquest treball de grups ha sorgit la Declaració d'Amadora, que ens enviaran en els pròxims dies. Fins aquí el relat del Seminari, més tard vam tenir l'Assemblea General on es va triar a un nou consiliari i un nou membre del grup de coordinació del qual formo part des de l'any passat. Així mateix l’Assemblea va ratificar l’allargar per un any més la responsabilitat del coordinador Marc Michiels, a causa de la impossibilitat d'escollir entre els dos candidats presentats per falta d'informació anterior. També es va aprovar el balanç de gestió de 2013 i el pressupost de 2014 i 2015. Per alguns de nosaltres el treball va acabar aquí, però no així pels consiliaris que juntament amb alguns del MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians) van seguir treballant el tema de l'acompanyament espiritual durant dia i mig més.
Experiències a Portugal
El cap de setmana passat em vaig desplaçar fins a Portugal per fer un testimoni davant de persones de diferents àmbits eclesials sobre el meu recorregut i compromís en el Pradó. Sempre que vaig a Portugal no deixa de sorprendre’m l’afecte amb que sóc / som acollits; els portuguesos, almenys els que jo conec, són persones senzilles i molt, molt acollidores. Amb anterioritat a la trobada ens havien fet arribar diverses cites evangèliques perquè les treballéssim a casa i al matí del dissabte la pregària es va fer amb les aportacions que la cinquantena de persones que participàvem en la trobada vam fer. Més tard el pare Horaci va exposar de manera senzilla i molt didàctica els punts essencials de les cites evangèliques. Després de dinar, i malgrat les dificultats idiomàtiques, vaig presentar el testimoni: què m’ha portat a fer el compromís amb el Pradó. Vaig fer la meva exposició en castellà, i tanmateix la gent va fer moltes preguntes sobre qüestions que els havien impactat, o aclariments d’algunes coses que no havien entès o s’havien entès malament. A continuació es va fer un treball per grups i més tard una plenària, en què els diferents grups van exposar el que els havia interpel·lat del testimoni i la intenció, o no, d’organitzar-se regionalment per aprofundir una mica més en l’espiritualitat pradosiana. Dono gràcies al Pare per haver fet possible aquesta trobada i pel que per a mi ha suposat de reflexió i qüestionament.
