Sant Joan de la Creu: viatge cap a la llibertat
Ens hem trobat disset persones, la majoria militants d’ACO, a la casa d’espiritualitat d’Hostalets de Balenyà per fer els Exercicis d’estiu del dilluns 24 d’agost al divendres 28 i acompanyats d’Àngels Dresaire, monja carmelita de Mataró, antiga militant de la JOC i ACO i actualment consiliària. Els jardins de la casa, malgrat tenir senyals de sequera, ajudaven a la pregària, a la reflexió i també al descans i contemplació de la natura. Moments forts del dia han estat les pregàries de laudes i vespres. Hem valorat la pregària comunitària a vegades acompanyats de la música i els cants. Vàrem tenir un petit debat sobre si durant els àpats havíem d’estar en silenci. Vàrem optar per aprofitar aquests moments per compartir. Sant Joan de la Creu és de molta actualitat: ens proposa un camí i una alternativa a les respostes individualistes en front d’un món ple de conflictes, violències, de pors. El viatge cap a la llibertat, cap a l’Amor, en definitiva cap a Déu, tal com ens diu Joan de la Creu i ens va mostrar l’Àngels, el vàrem treballar especialment a partir de tres poemes. Els dos primers destacarien el camí de l’home vers Déu i en el tercer és Déu qui cerca l’home però no és escoltat. 1.- La noche oscura Com sortir de la nit fosca? De les nits personals, del mal que trobem al nostre voltant? El poeta ens parla d’una força interior moguda per l’esperança, ja que creu que som estimats per Algú. I empren un camí ardu i difícil enmig de dubtes i dificultats. Camí d’acció i compromís fins a l’encontre de l’Estimat. 2.- La fonte En aquest poema Joan de la Creu ens descriu a Déu com una font misteriosa, origen de totes les coses, amagada però de la que n’està segur de la seva existència, de la seva llum, la seva bellesa, la seva força i a la recerca de la qual encamina els seus passos. Es tracta d’una mística de tocar de peus a terra; no és una espiritualitat enganyosa, no es tracta de fugir d’estudi: per això a cada estrofa va repetint “aunque es de noche”. 3.- Un pastorcico Preciós i senzill poema en el qual, a diferència dels anteriors, és Déu sota la imatge d’un pastoret, qui cerca l’home, la seva estimada i no a l’inrevés. El que més commou del poema és que el sofriment del pastor no prové de la pobresa, del cansament, de la vida de pastor. Res d’això li dol realment. El que fereix el seu cor és sentir-se oblidat per la pastora. Mor sol, abandonat, estenent el braços dalt d’un arbre. 4.- Edith Stein Vàrem visionar un documental sobre Edith Stein, filla de família jueva, que al fer-se catòlica i entrar a l’ordre de les carmelites va adoptar el nom de Teresa Benedicta de la Creu. Va morir al camp d’extermini d’Auschwitz. Va ser beatificada l’1 de maig de 1987. 5.- I ara què? Aquests dies de recés s’acaben. Ara tornem al dia a dia. Àngels ens proposa unes reflexions: • Concretar uns compromisos no és activisme. • El mètode és escoltar, decidir, actuar (en altres paraules, la revisió de vida) • Prenem a Maria com a model. • Els compromisos seran coses senzilles (que no vol dir fàcils), respostes a la vida quotidiana. 6.- L’ Eucaristia Divendres pel matí, amb en Pepe Rodado, vàrem celebrar l’Eucaristia, donant acció de gràcies per aquests dies de recés. Podeu consultar les fotos a continuació:
