Servir el moviment
En les sigles del nostre moviment tenim l'A d'Acció. De ben segur que tots nosaltres, amarats d'aquesta A, ens impliquem en una o més accions cada curs, cada mes o cada setmana, segons les possibilitats. Les realitzem amb molta responsabilitat i donant el millor de nosaltres mateixos. Això ens dignifica a nosaltres i potser als altres, i ens enriqueix. Aquest enriquiment és el premi obtingut, encara que no sigui buscat. Les institucions, sindicats, associacions veïnals, parròquies, etc., són beneficiades pel treball voluntariós que hi dediquem i sovint ens ho agraeixen. Però estem tant immersos en aquests compromisos que tot sovint ens oblidem del nostre moviment, el qual també necessita voluntariat en el seu si. Si no pensem seriosament a dedicar-li hores, podria passar-nos que per no tenir casa nostra endreçada arribés el moment que no hi poguéssim entrar. L'organització de l'ACO facilita el nostre aixopluc. I pot passar que, si no la cuidem assumint les tasques i serveis que cal fer, les nostres referències, les nostres arrels, podrien arribar a desaparèixer. I si desapareixen, la font d'aliment que ens proporciona l’ACO es podria assecar. I com a conseqüència, podríem estar refusant aquest do que ens regala l'Esperit Sant d'entregar-nos als altres, i podríem caure defallits i deixar, aleshores, de donar fruit. Sento que Jesús ens interpel·la: "Qui tingui orelles que escolti!", Mc 4, 9.
En el moment del comiat de la Montse
És el moment d'acomiadar la Montse Ribas, de donar-li les gràcies, tots plegats, per la seva tasca durant aquests quatre anys fent el servei de presidenta. També hem de donar-li les gràcies pels altres serveis que ha fet al moviment al llarg dels anys que porta com a militant. Gràcies Montse! La teva entrega al moviment no és fàcil de resumir. Tens un bon currículum de serveis a l'ACO. No farem el llistat. però sí que volem remarcar el teu testimoni de senzillesa, de preocupació i ocupació pels altres, d'esperança, d'il·lusió, de tarannà educatiu… I sobretot d'acolliment. No cal dir que ens hem sentit acompanyats, els militants amb la teva presència en diferents actes o reunions de zona o de grup, i nosaltres, el Comitè Permanent a cada reunió a Rivadeneyra i ara a Tapioles; portant la companyonia i la feina al dia. I personalment dir-te que, a mi, m'has fet fàcil poder anar assumint les tasques del servei de president. Que Jesús et continuï guiant per continuar construint el seu Regne entre els més desfavorits, aquest camí que ja estàs fent. I també et desitgem que puguis gaudir del néts i de tota la família amb més tranquil·litat! Gràcies novament, Montse, per haver estat la nostra presidenta aquest últims quatre anys!
Amb els companys de l’HOAC en l’Assemblea 2015
Els passats dies 12, 13, 14, 15 i 16 d'agost els militants de l'HOAC ens varen convidar a la seva XIII assemblea a Segòvia sota el lema: "Construyendo Iglesia en las periferias del mundo obrero. Justicia, Trabajo y Solidaridad". L'HOAC organitza aquest tipus d'assemblea cada sis anys. A la invitació nosaltres vàrem respondre amb una salutació per escrit i amb la meva assistència durant dos dies. Com acostuma a passar en aquests casos les dificultats personals queden compensades en escreix amb les vivències. La seva acollida va fer que en tot moment em sentís com un més i alhora vaig notar la seva consideració perquè em van donar el lloc corresponent com a president de l'ACO, semblantment que a d'altres representats d'altres moviments de dins i fora d'Espanya que hi van assistir. Una altra aportació significativa per a mi va ser poder constatar que encara hi ha persones creients i compromeses que són capaces de fer l'esforç de regalar cinc dies del seu mes de vacances per pregar, per analitzar la situació social en la que vivim, per construir Església en els llocs amb més necessitats i per fer un món més just tal com recollia el lema d'aquesta assemblea. Hi havia un bon clima, amb molta canalla i molta alegria. He tingut el goig de pregar amb ells en les estones assignades i de poder viure la celebració de l'Eucaristia de divendres a la tarda presidida per dos bisbes i uns 15 capellans d'arreu d'Espanya i un de Portugal. Aquesta celebració va ser molt participada i em vaig sentir plenament en comunió amb ells. També he pogut conèixer una mica més aquest moviment germà. Sobretot escoltant durant tot el dijous, en diferents moments, els representants de les 40 diòcesis que hi varen assistir quan explicaven la seva realitat concreta (com estaven, quants eren i què feien). I al mateix temps, he vist que ells tenen una organització interna més complicada que la nostra, la qual comporta un gran esforç i també és revisada pel conjunt del moviment. Durant aquests dies dedicaren un temps a valorar el treball fet per part de la Comissió Permanent, procediren a fer el relleu dels membres corresponents d'aquesta Comissió, concretaren el camí dels propers sis anys, modificaren els seus estatuts, etc. Dit això, vull afegir que em va cridar l'atenció la logística muntada per aquest esdeveniment, sobretot per dos punts: En primer lloc: l'hotel on es va celebrar l'assemblea. Va anar molt bé que fos un hotel gran ja que reunia unes condicions òptimes per l'acte: pels serveis normals d'hotel amb les habitacions on estaven hostejats els militants i per les vàries sales de que disposava, on feren diferents tallers o d'altres activitats i, sobretot, un menjador molt gran que es va habilitar amb taules i cadires degudament instal·lades per un aforament de més de 700 persones que calia per fer els plenaris. En segon lloc: la instal·lació d'un equip de so i imatge amb diferents pantalles que col·locades estratègicament feia que tothom pogués seguir correctament tots els actes. Un darrer tema que vull destacar és la improvisació d'un debat, el dijous a les 11 de la nit, sobre la situació actual que es viu a Catalunya respecte a l'autodeterminació i la independència. Aquest debat el vàrem proposar els militants de la GOAC (HOAC catalana). Hi varen assistir unes 200 persones i va finalitzar als voltants de 2/4 d'una de la matinada. En general el desenvolupament va anar força bé. Només van trencar el bon clima de la xerrada un parell d'exaltats que estaven en contra dels catalans i de la separació carregant-se en Pujol i en Mas i, també, un altre que anava de "pedagog". A aquests tres la improvisada assemblea els va fer callar per considerar que les seves intervencions estaven fora de to o massa llargues en el cas del pedagog. La resta d'assistents va agrair la informació que se'ls hi havia donat i semblaven entendre més o menys la nostra situació. Cal dir que hi va haver persones que fins manifestaven la seva adhesió i aprovaven camins de sortida. En tot moment, però, es va deixar clar que dins la GOAC hi ha diferents opinions en relació a si cal o no la independència per a Catalunya, que totes són molt respectables i que tots estem d'acord en què per sobre de tota idea política, nosaltres els militants, seguim en primer terme a Jesucrist.
La vivència del Seminari a Portugal
Del 4 al 7 de juny de 2015, va tenir lloc a Alfragide (Lisboa) un nou seminari organitzat per la LOC/MTC. El tema va ser "El treball com a realització humana i desenvolupament social i sostenible". Al web i e-butlletí fèiem referència, concretament en l'apartat “La crisi econòmica no ens pot provocar ser dones i homes esclaus”, des d'allà podeu accedir a l'escrit que vaig utilitzar com a ponent de la taula rodona que va tenir lloc el dissabte conjuntament amb ACO de França, KAB d'Alemanya, KAP de la República Xeca, i LOC/MTC de Portugal. L'escrit està dividit en dues parts: la primera és una constatació de la realitat que estem vivint, el seu contingut el vaig obtenir de la síntesis del recull de les respostes de l'enquesta del treball fet per la POC, ja que reflecteix molt bé les conseqüències de l'actual crisi, i dóna peu a la segona part de l'escrit on hi ha fets que demostren que està en les nostres mans superar les dificultats per tal d'obtenir una millor qualitat de treball i vida. Tant la meva participació com la dels altres components de la taula rodona varen ser enriquidores per a tothom. També van ser interessants la resta de ponències fetes al llarg del seminari, com ara la del divendres a càrrec del Dr. Rogério Roque sobre el que representa el treball, en les seves diverses variants, per la dignificació de la persona i pel desenvolupament de societats justes i sostenibles; així com la darrera sessió a càrrec d'Armando Farias que ens va parlar dels convenis col·lectius com a reguladors de les relacions de treball assalariat, del diàleg social, del contracte individual del treball i del que representen per les condicions de vida i socials dels treballadors. També va ser enriquidora la visita temàtica que vàrem fer a l'empresa MTS – Metro Trasportes do Sul. Us convido a veure el vídeo on José Augusto Paixao, coordinador nacional de LOC/MTC, fa un resum general de com s'ha desenvolupat el seminari, i també us convido a llegir les conclusions del seminari. Per a mi, el fet de participar d'un seminari com aquest enriqueix tant personalment com a militant, fa sentir viu el moviment ACO, que no estem sols, que arreu hi ha militants d'altres moviments compromesos com podem estar nosaltres i que ens podem ajudar i enriquir-nos de les diferents experiències. Us voldria transmetre el meu enriquiment personal així com també el contingut de les ponències, per això us he adjuntat l'enllaç del vídeo i les conclusions del seminari. En un altre sentit, deixeu-me dir que la convivència que es dóna durant els dies del seminari donen peu a que neixin amistats entre els participants superant les dificultats de l'idioma. Jesús Jiménez
El miracle dels pans i els peixos a Can Bajona: valoració de la Setmana Santa
Joan 6, 10-13 Multiplicació dels pans Jesús digué: — Feu seure a tothom.– En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, en tants com en volien, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: — Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. — Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles; eren les sobres després d'haver menjat. El primer dilluns de Pasqua li vaig explicar a un amic capellà que em semblava que en general la trobada de Setmana Santa a Can Bajona havia estat una bona experiència. Tant és així, li vaig dir, que l'últim dia jo havia necessitat explicitar diversos agraïments en veu alta. No sé si em vaig deixar algú però recordo haver donat les gràcies: A tots els participants per haver compartit la pregària, per la bona predisposició durant les activitats, per la col·laboració i per l'amistat. Als que, malgrat no haver-hi pogut assistir per diferents motius, hi havien fet tasques que havien fet possible la nostra trobada. Al Jesús Lanao per ser el guia espiritual d'aquesta trobada. Pel seu paper de suplent del consiliari general que, en no ser alliberat de parròquia, no pot servir al moviment en dates com aquestes. I per la ponència que ens feu el divendres i que tant ens va servir. Als talleristes per la seva tasca pedagògica. Als músics per animar les celebracions amb els seus cants i les guitarres. A tots els pares i les mares que varen procurar que a les celebracions hi hagués força silenci, tot i tenir els fills amb ells. A la Cèlia pel seu treball silenciós; per ser-hi sempre; per l'atenció constant mostrada amb la frase repetida: — Què necessites?…– Per tota la feina de coordinació i realització d'abans, de durant i de després de la trobada. A la Marilia pel treball imprescindible que fa des de la secretaria encara que no es vegi. A la senyora Carme de Can Bajona i a totes les treballadores per acollir-nos i per la seva paciència envers nosaltres. A les Zones pel seu treball imprescindible, abans de la trobada, i en concret als quatre militants d'aquestes que al final els hi toca redactar-ho tot. Al Josep Pascual per preparar la sortida del dissabte a la tarda. A la Carlota per animar la gresca del dissabte. A la Teresa, la meva esposa, per la seva paciència i la seva col·laboració. Al meu fill Pau per fer la tasca gratuïta del transport dels materials des de Tapioles fins a Can Bajona i, també, pel préstec i muntatge de l'equip de so. Retornant a la conversa amb l'amic us vull comentar que ell, en sentir com de bé havia anat la trobada, em va dir "això és el miracle dels pans i els peixos". Amb aquesta cita de l'Evangeli, amb la que he iniciat la meva personal valoració, sento que expresso com he viscut i quina és la impressió que m'emporto d'aquesta Setmana Santa 2015. Crec que hem pogut constatar que allò que fem possible entre tots ens enriqueix personalment i encara ens en sobra. Després de la valoració positiva hauríem d'esmenar allò que no va tant bé, són coses que ja heu posat a les vostres valoracions escrites, serrells que caldria retallar per tal de millorar una mica més i obtenir més qualitat. En aquesta línia cal insistir en aconseguir encara més silenci i/o concentració en les celebracions. La presencia dels més menuts no hauria de fer perdre el fil de la celebració. I remarco que els joves no poden jugar a llençar la cera de les candeles al parquet (el diumenge es va haver de recollir i ells no hi van ajudar tot i que se'ls hi demanà). Caldrà que en un futur els pares col·laborin a corregir aquest tipus de faltes dels seus fills. A les habitacions i als passadissos, durant el dia, no s'hi hauria de jugar en consideració a les persones, petites o grans, que necessitin descansar. Un aspecte molt diferent a considerar és que per tal que tot funcioni de la millor manera, hem de ser més disciplinats a l'hora d'apuntar-nos a la trobada. Fem-ho en els dies previstos al calendari. És bo per a l'organització. Respectar els terminis permet que la Cèlia i la Marilia puguin fer millor la feina en benefici de tots. En aquest mateix camp, és important enviar la documentació de les celebracions litúrgiques, dels tallers, etc, a la data assignada per poder elaborar el quadernet, i organitzar i preparar d'altres materials necessaris. Per no quedar-nos amb el mal regust d'aquests aspectes comentats que no han anat tan bé com podrien haver anat, és just i agradable dir-vos que en les vostres valoracions queda clar que la majoria esteu satisfets de com ha anat aquesta Setmana Santa. I afegeixo que per part del comitè permanent recollim les aportacions que heu fet per millorar la trobada, tant les que demaneu mantenir perquè ja funcionen, com les que caldrà millorar: la infraestructura de la casa, o millorar els menús infantils, o… Per finalitzar, vull agrair-vos les trenta-sis propostes de possibles tallers que heu suggerit per a properes trobades. Que consti que tots no els farem el 2016! Jesús Jiménez
Compartim la vida a Madrid. Coordinació amb les diòcesis de fora de Catalunya
El dissabte 15 de novembre de 2014 la Cèlia i jo vàrem assistir a la coordinació ampliada formativa sobre la responsabilitat de les diòcesis de fora de Catalunya que es va fer al barri de Lucero de Madrid. Vàrem ser un total de 13 persones: els tres responsables de les diòcesis (l'Ana de la diòcesi d'Alacant, el Pedro de la de Còrdova i la Silvia de la de Madrid), els responsables de grups de Madrid: la Míriam, l'Ana i el Fernando de Getafe (la darrera incorporació a l'ACO és la del seu grup); de grups de Còrdova: el Rafael (Faelo) i la Carmen (la Rubia) i dels d'Alacant: el Vicent i el Franc (responsable d'economia). I com a consiliari ens va acompanyar l'Ángel Frías, de Madrid. La trobada tenia com a finalitat compartir i celebrar els treballs i la vida de les diferents zones, tot allò que s'està fent: els moments, els somnis, les il·lusions, els objectius de la zona, els reptes, les passes donades… La dinàmica va ser la següent: Primer començàrem amb les corresponents presentacions i acte seguit seguírem amb la pregària, preparada pels militants de Còrdova. Després férem un treball personal a partir d'un material que recollia quatre apartats: Algunes claus per a viure la responsabilitat. Mirem Jesús i l'Evangeli. Comp@nys i còmplices en la vida. La nostra experiència. En aquest últim apartat, reflexionàrem de forma personal la pròpia vivència com a acompanyants i alhora també acompanyats tenint en compte les accions, les situacions derivades de la crisi que patim, etc. Responguérem diferents qüestions com ara: Quines dimensions estàs cuidant més i quines et costen més? En què hi poses el teu empeny (contingut de les reunions, calendari, la vida de la gent…)? Quines experiències concretes estàs tenint? Et sents acompanyat? Per on passa avui la tasca del responsable de l'ACO? Què creus que ha de ser prioritari en el moment present? Què t'aporta aquesta reflexió? Tota aquesta reflexió personal va ser un treball individual al que dedicàrem uns tres quarts d'hora. Posteriorment el posàrem en comú en el grup assignat. Havíem fet dos grups per compartir. Després de dinar i descansar una mica, ja de tarda, vàrem posar en comú el treball dels grups i, a continuació, dedicàrem uns minuts per a l'organització: el calendari, les trobades, els materials. La Cèlia va donar-los el material de la Jornada General del 12-O. Redacto a continuació, en forma sintètica, alguns reptes que varen sortir en el treballs de grups. A nivell general: No som estàtics. Hem d'escoltar sense prejudicis. Hem de transmetre i rebre alhora. La responsabilitat cal que la visquem de forma cooperativa, fent-la comuna. Podem gaudir del servei de ser servidors. Podem intentar que el calendari no sigui essencial i sí que ho siguin, en canvi, les realitats dels militants. A nivell espiritual i a nivell de persona: Hem de despertar l'espiritualitat i cuidar la pregària. La Fe i el món obrer han de ser eixos vertebradors de la nostra vida. Cal estar atents a les debilitats dels militants, cuidar l'atenció personal, fer un seguiment més de tu a tu. Podem acompanyar sense ser vistos i veure en els altres quelcom més del que creiem que ja coneixíem. Cal acompanyar amb amor, però també amb exigència. El propi responsable s'ha de preguntar com està fent aquest servei. Descobrim que cal autoqüestionar-nos com fem l'acompanyament. És convenient fer un seguiment de com van les accions derivades dels compromisos dels militants del grup. Com a moviment: Ens cal tenir clar el sentit de moviment, reconèixer-nos com a moviment (encara que el grup sigui petit), ser cooperants a l'hora de preparar les reunions, transmetre la riquesa de la responsabilitat als altres, viure la responsabilitat amb alegria, tenir present l'acció com a element imprescindible del moviment, valorar el reconeixement del que com a responsable ja s'està fent. La trobada va acabar amb la celebració eucarística que compartírem i que va dirigir el consiliari de Madrid, Ángel Frías. Annex: Personalment dono gràcies a Déu d'aquesta trobada, perquè m'ha permès conèixer millor el moviment ja que m'he pogut relacionar amb alguns dels nostres germans militants de fora de Catalunya. Jesús Jiménez
Impressions sobre les visites a les zones
El Comitè Permanent, amb ganes de fer-nos més propers als militants i a les zones per conèixer millor la realitat que entre tots som, vam pensar assistir a les trobades de zona d'aquest curs. Ens les vam repartir i a mi em va tocar compartir, amb la zona de Girona, un estudi d'Evangeli; amb la de Barcelona Nord, la visualització del vídeo titulat PER UNA SOCIETAT (IN)DIGNA; i, amb les zones del Baix Llobregat i Montserrat, el final de curs. Els militants de la zona de Girona van fer la trobada a Arenys de l'Empordà, a casa d'ells. Vam fer un estudi d'Evangeli molt ben preparat i després una paella per dinar. Del Comitè hi assistírem la Cèlia i jo. Personalment no coneixia a ningú, però compartir amb ells la pregària, aquell estudi d'Evangeli i l'esplèndida paella no em va representar cap dificultat. Em vaig sentir com a casa. La trobada em va enriquir espiritualment, suposo que per la fe que es destil·lava de la manera de pregar i les aportacions de cadascú. A la posada en comú, tot compartint la taula, conversàvem amb molta naturalitat sobre les dificultats que tenen per trobar-se: cal tenir present que són dos grups, un de Girona i un d'Arbúcies. A continuació ja van passar a comentar les realitats laborals i familiars actuals de cada militant per posar-se al dia. I per acabar ens acomiadàrem amb ganes de retrobar-nos aviat. Del final de curs de la zona Baix Llobregat, a la parròquia de la Mare de Déu de Port, em va agradar que comencessin la trobada amb la celebració de l'eucaristia, per cert molt ben preparada entre tots els grups. Al llarg del matí vaig poder veure la riquesa que hi ha a la zona i com s'enriquien els uns dels altres. Aquesta riquesa també es va constatar en el powerpoint que van projectar, que recollia la situació de cada grup. Si durant la primera part de la trobada es va veure aquesta varietat personal, formativa, espiritual, etc., a la següent també es feia palpable la bona comunió i bona relació que hi ha entre els militants de la zona, quan tot agafava un aire més festiu per l'elaboració d'unes fantàstiques paelles que per qüestions que no vénen al cas no vaig tastar; però tinc referències que els cuiners s’hi van lluir i tots els comensals les van aplaudir. Sols hi ha una nota un xic preocupant: qui es comprometrà per fer el relleu del responsable de zona? Estimar-nos la zona també és plantejar-nos no tenir por i escoltar la voluntat de Déu en nosaltres i servir la zona, si aquest fos el cas. De la visita a la zona Barcelona Nord, també acompanyat de la Cèlia, us puc dir que mireu el vídeo PER UNA SOCIETAT (IN)DIGNA i traieu les vostres pròpies conclusions. Penso que parla per si sol. Suposo que estareu d'acord amb mi que cal que els militants actuem compromesos allà on la precarietat es fa palesa perquè hi manca el respecte a la dignitat de la persona. Des de diferents àmbits es fan aportacions de noves maneres de contribuir a la justícia: borrons nous entre un bosc que s'asseca. Felicito la zona pel treball fet i ànims per continuar tant en la línia del compromís social dels militants com per l'esperit comunitari de joia que mostreu a la zona! Del final de curs de la zona Montserrat, aquest cop acompanyat per la presidenta, la Montse, i el Justo, el seu marit, m'agrada comentar-vos que celebraven els 20 anys de creació d'aquesta zona, la meva com a militant. Que per molts anys continuï! La zona va aprofitar la trobada per fer una aturada i veure el seu ahir, el seu avui i el demà. L'ahir es va reviure amb comentaris de militants que van ser a la fundació. Per a l'avui es va projectar un powerpoint en què cada grup responia, de maneres diferents i molt creatives, a les preguntes: què ens caracteritza?, on som?, què ens preocupa?, quins límits tenim?, quines esperances?, què ens indigna? i què hi fem? I el demà va consistir a veure en quins compromisos els militants es veien amb cor de treballar. Els compromisos proposats van ser: participar en les trobades, pagar la quota, el grup de RdV, participar en la formació, col·laboracions puntuals, responsable de grup, altres responsabilitats, presència de l'ACO a les parròquies, presència de l'ACO en l'entorn, presència de l'ACO en la pastoral obrera. Es van recollir aquests compromisos en una gràfica de barres on quedava palès quins compromisos quedaven poc triats i els que més. La celebració de l'eucaristia, el dinar compartit i la gresca com a final de trobada van mostrar la relació familiar que tenim entre els militants. Com en les altres zones visitades es va poder veure que estem en un moviment on hi ha molta riquesa. Aquestes són algunes de les impressions que he volgut compartir amb vosaltres. Gràcies a tots plegats per la tasca que esteu fent! I molts ànims per al curs que comencem!
Un gràcies ben gran a tots vosaltres i primeres sensacions com a president
Benvolguts i benvolgudes, El dia 6 de juny, estant a S. Roque – Porto (Portugal) assistint a un seminari promogut i organitzat per la LOC/MTC, vaig escriure un esborrany de les noves experiències d'aquest breu trajecte fet al vostre servei. Ara en temps d'estiu el passo en net i us l'amplio. Fa cinc mesos, concretament el 15 de març, durant la jornada general de formació de responsables a Vic, vosaltres vau dipositar en mi la confiança per formar part del nostre Petit Comitè com a president del moviment. Us en dono les gràcies. Ho faig de tot cor i ho faig ara, no vull esperar més endavant ja que aquests mesos que fa que hi sóc ja estan plens de motius per donar-vos-les. Us ho explico: Un dels motius és que fent de president començo a conèixer amb més amplitud de mires com de gran és el nostre moviment, què representa socialment i, també, la riquesa i gratuïtat que té això de poder formar-ne part com a militant. Aquest conèixer en profunditat el moviment l'inicies quan vas obrint les portes més enllà del teu grup de RdV i acceptes fer de responsable de grup; quan obres les portes de la zona i et fas responsable de zona o bé quan assumeixes fer-hi algun altre servei: secretaria o comissió d'iniciació o de formació, etc. En definitiva, quan vas agafant responsabilitats dins del moviment, passa que el coneixement que ja tenies dels militants, dels altres grups, de les altres zones i dels altres moviments s'amplia i s'aprofundeix en el vessant personal i també en l'organitzatiu. T'enriqueixes i pots actuar amb més coherència personal i sobretot amb més comunió dins el teu moviment. També quan surts del grup i agafes responsabilitats veus que hi ha altres moviments i grups cristians com la GOAC-HOAC, la JOC, el MIJAC (moviments obrers germans) i realitats més àmplies a les quals pertanyem com l’MTC (d'Europa), l’MMTC (d’àmbit mundial) o bé les diferents delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya, en què pots adonar-te que tots estem treballant per viure i portar l'Evangeli de Jesucrist a la nostra societat en les circumstàncies concretes que la conformen. Amb molts d'aquests grups humans, l'ACO fa anys que hi comparteix trobades, seminaris, etc. Jo ho he pogut experimentar en aquest seminari a Portugal, i per a mi ha estat molt i molt enriquidor adonar-me que som moltes les persones que, analitzant la realitat, fem propostes per treballar-hi dia a dia tot demanant al Senyor de ser llevat dins la pasta per tal que es vagi instaurant el seu Regne. Un altre motiu, per donar-vos les gràcies, és que em sento afortunat de formar part del meu propi moviment, el nostre, un moviment ric en vivències i serveis, en que tots ens alimentem de la mateixa saba, som militants cristians, obrers; o sigui compromesos en el món, persones que sento que esteu al meu costat, m'aprofiteu i em doneu suport. Si a tot això exposat anteriorment hi sumo la bona sintonia i la dinàmica de treball del Petit Comitè i els diferents responsables de zona i els responsables de les comissions, puc expressar-vos que, ara per ara, la responsabilitat de la presidència de l'ACO m'està resultant fàcil, poc feixuga, enriquidora i sobretot molt gratificant. Demano al Senyor que això que ja estic rebent us ho pugui retornar servint-vos durant el temps que queda i , també, que us animi a servir el moviment des de la vostra realitat concreta i sense por. Una abraçada!
