Jesús entre nosaltres, des del servei a l’entrega
Grup Llefià Mc 8, 27-30; Lc 9, 18-21. El missatge central del text és Jesús entre nosaltres, des del servei a l'entrega. Ens sentim deixebles de Jesús, ja que per nosaltres és molt important, encara que a vegades ens consta portar-lo a la vida. Jesús va més enllà, no és de carn ni de sang, la sensació que Jesús es fa present i que sempre hi és. Jesús és parlar a través de les persones, és escalfor, la seva estimació es manifesta en cada dia de les nostres vides. El trobem en el silenci, en les persones, en les trobades en el moviment.
“He anat descobrint que Déu i les persones no es poden separar”
GRUP FLORIDA Hem treballat la Prioritat en una sortida d’un cap de semana. El dissabte vam compartir el nostre Itinerari de Fe, preguntant-nos qui és ara Jesucrit per a mi, com ens hi ha ajudat i ajuda l’ACO i quina és la relació que tenim amb Jesucrist (Pregària). El diumenge vam fer un Estudi d’Evangeli de Lc 9, 57-62 i Jn 15, 1-17, i que vam compartir en l’Eucaristia. La majoria hem partit d’una fe més basada en unes pràctiques religioses i devocions (Verge Maria), que en la Persona de Jesucrist. Per alguns ha estat, sobretot, el pas per la JOC i ara l’ACO, que ha portat a centrar la Fe en Jesús i l’Evangeli, i a també a lligar la vida i la fe. Algunes de les afirmacions compartides: “Poc a poc vaig anar descobrint que hi havia algú més important que la Verge Maria” “Vaig anar descobrint que sóc estimat per Déu, i que he de donar als altres aquest amor rebut” “La RV m’ha ajudat, sobretot, al Jutjar, a trobar-me amb Jesús i l’Evangeli” “El contacte amb alguns consiliaris em va ajudar a conèixer Jesucrist” “Quan coneixes més Jesucrist, coneixes més les persones” “L’Evangeli em dóna la força que necessito” “Per a mi Jesucrist és el puntal de la meva vida” “Poc a poc vaig anar descobrint un Jesucrist que és Alliberador” “He anat descobrint que Déu i les persones no es poden separar” “Conèixer l’Evangeli m’ha ajudat a conèixer Jesucrist” “Conèixer Jesucrist m’ha transformat” “L’ACO és la meva Comunitat” “La Pregària em dóna força i pau interior”
La vocació i la missió de l’ACO
Estudi d’Evangeli de la prioritat d’enguany (grup Granollers 1). La fe en Jesucrist un motor per viure i compartir. Després de dedicar un temps personal a meditar l’Evangeli Mateu 16, 13-20 i compartir què ens comunica Jesucrist, com ens fa sentir i a què ens sentim cridats passem a treballar l’Actuar. Actuar Recordem que l’opció de l’ACO té dues branques: la vocació, personal i comunitària, a la crida que ens fa Jesucrist. la missió evangelitzadora del món obrer i dels pobres. Per tant, hem de donar a conèixer Jesucrist i compartir-lo amb els altres, però com fer-ho? Abans de parlar d’Ell, primer hem de saber qui és Jesucrist per nosaltres. Som conscients que Jesús és el camí, la veritat i la vida i que sense Ell no som res? Volem que sigui el centre de les nostres vides i compartir-lo. Realitat del grup d’ACO Granollers 1 A Bellavista tenim una petita comunitat cristiana que, junt amb el rector i a la vegada el nostre consiliari de grup Pepe Baena, es treballa amb un compromís ferm cap el món obrer i els més pobres. La pregària ens ajuda a estar immersos en aquesta acció evangelitzadora de testimoniar Jesús, tant individualment com col·lectivament dins de la parròquia, però, potser no especifiquem prou que aquesta vocació i dinàmica de l’acompanyament dels obrers i els més desfavorits, ens ve de la fe en Jesucrist i les eines que ens dóna l’ACO, la parròquia, i l’Església. Eines que dóna l’Església des de les parròquies: La pregària individual i comunitària, els sagraments, amb preferència l’eucaristia, la vida de la comunitat eclesial, la participació en diferents pastorals com càrites, catequesis, visita als malalts, etc. A Bellavista també tenim Pastoral Obrera, JOC, MIJAC i ACO. Eines que ens dóna l’ACO: L’Estudi d’Evangeli, recessos, documents, la revisió de vida, les trobades de Setmana Santa, els exercicis espirituals de l’estiu, la trobada del 12 d’octubre i altres propostes de formació, tant personals com comunitàries. A vegades aquestes eines no són prou aprofitades pels militants. Ens hauríem de preguntar el perquè. Des d’ACO som conscients de ser llevat dins la massa, però potser ens cal dir-ho i explicitar-ho, fent-nos presents a les parròquies, els carrers, al barri on vivim, i especialment en els actes reivindicatius, com per exemple el passat primer de maig, potser hi assistirem a nivell personal, sindical, polític, però no com a ACO. Per concloure l’Actuar a nivell de Zona proposem als grups treballar aquestes preguntes: Utilitzem prou les eines que ens dóna l’ACO? Tenim set de Déu? On anem a buscar la font d’aigua viva? Què demanem a la zona per tal que ens ajudi a cobrir les nostres necessitats com a militants? Som conscients que com a Zona ens cal tenir una doble militància cap el món obrer i l’Església per donar a conèixer el moviment. Tenim sentit de formar part de la família de Crist dins del nostre grup i amb els altres grups de la Zona? Bellavista, 6 maig 2015 Acabem la trobada de grup amb la lectura del salm 103.
Les llàgrimes dels amics son llàgrimes de Déu
Revisió de vida sobre” La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir”. Zona Besòs. Grup Poblenou I Roda de fets Un home em ve a trovar perquè necesita explicar el fet de la mort sobtada d’un amic, a casa seva. Em diu que ell no venia a l’església, la seva mare sí. En l’accident d’aviació em va impactar tant de moviment de polítics. Veure El moviment dels polítics s’entén per no ser criticats pels adversaris polítics. No s’ha d’exagerar en els mitjans de comunicació. Cal ser més madurs i saber racionalitzar els sentiments; per part dels psicòlegs donar com a una posibilitat de fer un enterrament comú. Pensem que és bo que les famílies dels viatgers estiguin juntes. Pot haver persones que no acceptin un enterrament comú. Jo voldria saber que el meu familiar és mort, però no recollir les restes. Tots mirem cada dia els informatius, es passa una mica de “morbo”. Pensem que és bo viure el sofriment de forma col·lectiva i trobar suport i fer el comiat col·lectiu. No s’ha demanat, que sapiguem, una ajuda desde la fe. Pot ser que no sigui una actitud d'actualitat, moderna. Pensant en els pares del copilot millor no avançar informacions sense estar confirmades, separar-los de les altres famílies és una bona cosa. Tinc les cendres del meu germà a casa. ¿Què faig jo en el tanatori?.- Acompanyar la família, l’amiga. Jo agraeixo que vinguin a donar-me consol!!! La colla de nois i noies!!!! Com Déu pot permetre això? Perquè som lliures!!! Déu respecta la llibertat de les persones, però Déu està al costat dels que pateixen. I nosaltres? És la fe que hem d’intentar viure!!! Penso que Déu existeix. Senyor tu m'has donat moltes coses, entre elles la fe. Què em tocarà aquest any?: la coixera. El responsable de l'accident ha d’haver patit molt per la seva enfermetat. Evangeli: Lluc 8,49-56 Encara ell parlava, que en vingué un de casa del cap de sinagoga a dir-li: La teva filla ha mort; no amoinis més al Mestre.- Jesus, que ho va sentir, li respongué: No temis tan sols tingues fe i se salvarà. Arribat a la casa, no deixà entrar ningu amb ell sinó a Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia. Tots ploraven i la planyien. No ploreu, els digué, que no és pas morta sinó que dorm. I es reien d’ell, sabent que era morta. Però Jesús, agafant-la de la ma, digué en veu alta: noia aixeca’t! I va recobrar la vida, i a l’instant va aixecar-se, i ell ordenà que li donessin menjar. Els seus pares quedaren meravellats; però ell els manà de no dir a ningú el que havia passat. Jaire tingues fe, Déu esta amb tu. Davant de la mort, van pensar, la vida continua. La fe és vida? Sí, continuem vivint perquè queda alguna cosa. La capacitat que tenim de descobrir, que la vida no acaba amb la mort, la té tota persona que neix. Això ens diferencia dels animals. Els que no tenen fe, pensen que hi ha alguna cosa, també tenen un interrogant. Senyor t’estimo, estic, hi sóc… quan vulguis. Pensar què cal fer i pregar esta bé, però cal fer-ho!!! Les llàgrimes dels amics son llàgrimes de Déu.
Condema legal a la reunió del Sanedrí
Estudi d'Evangeli, grup PobleNou I Mc. 15 1-5 CONDEMNA LEGAL A LA REUNIÓ DEL SANEDRÍ Tot seguit, de bon mati, els grans sacerdots tingueren consell amb els ancians i escribes i tot el sanedrí. I, després d’haver lligat Jesús, el dugueren i lliuraren a Pilat. Jesús davant de Pilat es declara Rei. Pilat el va interrogar: ¿Tu ets el rei dels jueus? Tu mateix ho dius, li respongué ell. I els grans sacerdots l’acusaven de moltes coses. Pilat el va interrogar novament: ¿No contestes res? Mira de quantes coses t’acusen. Però Jesús ja no va respondre res, de manera que Pilat n’estava maravellat. Ens hem trobat amb acusacions de pobles immigrants per usurpar les ajudes oficials de Serveis Socials en detriment de les persones d’aquí. Ens pregunten si som catòlics i diem que som Cristians. Som vertaders jutges, ho jutjo tot i tothom. La cunyada està molt malament, amb situació familiar difícil per cuidar-la. Jo estic judicant el que fan i penso haurien de fer els fills. Acompanyant les persones amb empatia, amb carinyo, sense parlar és la millor manera perquè elles pensin en allò que fan i ho reflexionin. Ve el bisbe al nostre arxiprestat, després de la missa baixa i es presta a que li fem preguntes. Una dona li diu que li va enviar una carta sobre els problemas de les dones per ajudar a les Eucaristies i altres actes de la Parròquia. Ell li contesta que no és concient de la seva carta i que li torni a enviar. Per tres cops he demanat al rector de les nostres parròquies que podríem fer dins la catequesi d’adults xerrades formatives sobre la banca ètica. La resposta ha sigut "sí, ja et diré alguna cosa". D’això ja en farà tres cursos. VEIEM: Jesus defensa el Regne de Déu. Es declara rei d’aquest Regne. No acusa els grans sacerdots ni al sanedrí davant de Pilat que és pagà. Vol que Pensi per ell mateix. Som conciens que els grans sacerdots defensen la seva situació econòmica i de poder. No sempre cal callar, és bo fer un diàleg públic, crític amb caritat. Voldríem una diòcesi on no fos difícil el diàleg, aportar les nostres vivències i trobar resposta acollidora. Voldríem que en el seminari hi tinguesin cabuda els grups especialitzats que existeixen: capellans obrers del Pradó, ACO, JOC, JOBAC, HOAC… perquè els nous capellans estiguessin més arrelats a les persones a les que Jesús vol fer arribar el Regne de Déu.
¿Quién es Jesús para mí, ahora y aquí?
Estudio de Evangelio grupo Sant Adrià de Besòs: Mireia Gómez, Laura Gómez, Alberto Larraz, Javi Aliaga, Mireia Arrufat. Consi: Luisma Alonso. Mt 16, 13-20 y Filipencs 1, 1-11. Ser cristiana y creer en Jesús me hace más feliz, me llena. Jesús es un amigo, un alivio en los momentos duros, es cómplice contigo en los momentos de alegría, es el camino hacia Dios. Le pido a Dios que nos envíe el mismo espíritu que le envió a Jesús, para vivir la vida como él la quiso vivir. Quiero mantener el dialogo con él vivo, a diario, no vivir de renta… Realizar una plegaria activa para actuar desde el espíritu y compartir la plegaria en el grupo. … Implicación personal y social. Ejemplo de Pedro: lo ve claro y luego le niega… Jesús nos pide, como a Pedro, ser duros y firmes para edificar la acción. Fe y acción ligadas. Ser seguidor de Jesús es un Servicio. Jesús es un amigo y está siempre acompañándome, en las personas con las que yo comparto… Me anima, aporta esperanza, me impulsa al compromiso, a la acción, a gozarla de una manera intensa… La reflexión y la oración es necesaria para vivir a Dios. … Mi relación con el Padre… Su amor me consuela, me calma. En Jesús, en él, todo tiene sentido. Mi paso por la vida es temporal. No quiero descuidar la conexión con él, la oración… sentirme en silencio para sentirle a él. … Jesús és el fill de Déu, del Pare-Mare. Parlo més que mai amb ell i amb el Pare-Mare, com si fossin un, però sento a Jesús més com a un igual que va viure un munt de situacions concretes en la seva època i que va procurar sempre ser just i honest. Per a mi Jesús ens demana que siguem justos, que actuem per la igualtat, la pau, la justícia i l’amor allà on siguem, a casa, a la feina, amb els amics, sempre. Filipencs 2,1-11: “unidos por un mismo amor, por un mismo espíritu y por un mismo propósito. No hagáis nada por interés personal ni por orgullo, sino con humildad, y que cada uno considere a los otros como mejores que él mismo”… También hoy para mí es un amigo con el que dialogar y hacer oración, después de hablar con él me siento más libre y más feliz, más dispuesta a lo que el Padre-Madre dispongan…
Assemblees de final de curs
Durant juny i juliol anem cloent el curs a les diferents zones en assemblees, que són un bon moment per conviure i valorar el treball fet. Us relacionem les assemblees que tenim: Barcelona Nord, 12 de juny Nou Barris, 14 de juny Madrid, 21 de juny i Taula rodona el 27 de juny Còrdova, 27 de juny Baix Llobregat, 28 de juny Besòs, 28 de juny Vic, 28 de juny Alacant, 28 de juny Montserrat, 5 de juliol Vallès Oriental i Occidental, 5 de juliol
L’accés a un treball decent, meta prioritària
La declaració “Església unida pel treball decent” insta a promoure i crear un entorn propici al treball decent com a via essencial per fer front als canvis actuals de creixent injustícia social i desigualtat, reforçant al mateix temps la dignitat humana i contribuint al bé comú. La declaració té el seu origen en un seminari organitzat pel Pontifici Consell de Justícia i Pau que se celebrà a Roma el 29 i 30 d'abril de 2014. Hi van participar prop de trenta delegats de l'Organització Mundial del Treball i organitzacions d'inspiració catòlica. El seminari va servir per aprofundir en la Declaració de les organitzacions d'inspiració catòlica respecte al treball decent i a l'agenda de desenvolupament post-2015. També s’ha creat una etiqueta a Twitter: #Iglesiaporeltrabajodecente. Podeu consultar la declaració aquí a la qual com a ACO i específicament la Zona de Madrid ens hi hem adherit.
Enllestint el Congrés del Laïcat a Catalunya
Aquest Congrés, organitzat per Laïcat XXI, té el propòsit d’impulsar un laïcat madur, compromès i transformador que faci sentir la seva veu dins l’Església i que sigui testimoni de compromís cristià. La preparació del Congrés que porta fent-se des de l’octubre de l’any passat està servint per reflexionar sobre els tres àmbits que hi haurà en el Congrés: Laics en l’Església, Cristians en el món i Espiritualitat laïcal. La proposta va dirigida a tot el laïcat català, però especialment a aquelles persones que no estan emmarcades en cap parròquia o moviment. El dia més intens serà el dissabte 3 d’octubre en què hi haurà diversos tallers, espais de pregària, xerrades… El Consell d’Acció Catòlica, del qual l’ACO forma part, tindrà presència en el Congrés impartint el taller “El món laboral, un espai d’experiència creient”. Us facilitem informació en els enllaços: Portal Laïcat XXI Programa provisional del Congrés Eixos i espais del Congrés Inscripció Fulletó Presentació parròquies
Idees i camins de millora per ‘Salillum’
Vora unes 40 persones van contestar durant abril i maig l’enquesta sobre la nova revista de l’ACO ‘Salillum’. Les respostes a l’enquesta i alguns correus enviats per la militància donen informació molt valuosa sobre la percepció de la revista i quins canvis s’han d’anar abordant per adequar-la a allò que volem. De la revista s’ha valorat que és una bona eina per connectar amb altra gent amb qui tenim punts de confluència i que convé que hibridi continguts que puguin ser d’interès tant per la militància com per gent de fora de l’ACO. En futures edicions s’introduiran alguns canvis en el cos de lletra i el fons de color de les pàgines per facilitar la lectura. També s’han apuntat molts i diversos temes a tractar: la banca ètica, el dret a decidir, la joventut i el futur, el Papa Francesc, el consum responsable, militància i participació política, Òscar Romero, el treball a les entitats i els barris per una major justícia, els horaris… Aquests resultats s’han valorat en el si de la Comissió de comunicació i en el Consell Editorial de la mateixa revista format per la Fina Faidella, en Josep Pascual, en Francesc Romeu, la Mercè Solé i en Xavier Such i ja s’està treballant en el número 2 que té previst editar-se el proper novembre. Recordem que la revista és un element de comunicació nou a l’ACO. L’anterior Butlletí que s’enviava en paper a la militància s’ha substituït per un butlletí digital que s’envia mensualment per correu electrònic. De fet, aquest butlletí també té una versió en paper per aquelles persones que tinguin dificultats per accedir a internet o senzillament que ho prefereixin en aquest format. Podeu consultar els resultats de l’enquesta en aquests enllaços: Resultats diòcesis Catalunya Resultats diòcesis Alacant, Còrdova i Madrid
