‘Salillum’ comença a caminar
El passat 18 de març es va presentar a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona la nova revista de l’ACO ‘Salillum’. Es va fer en el marc d’una taula rodona on van participar Oliveres, Molins i Jover i que va moderar Quim Cervera. Tots tres van destacar el mèrit d’estrenar una revista en paper. En particular, Dani Jover va dir “en els temps que corren és un atreviment i un acte d’audàcia treure una revista que a més és útil i maca”. “La revista té la capacitat de combinar l’estètica i l’ètica. Si hem d’obrir el discurs i la proposta i tenir una missió profètica, el nom de la revista és encertat. ‘Salillum’ pot ser una bona promesa davant aquells que volen abolir la paraula i volen imposar la tirania de la imatge i la cultura del cinisme i la ficció”, va continuar. Arcadi Oliveres va destacar que la barreja d’articles de fons, entrevistes, notícies d’actualitat i propostes relacionades amb el món del treball i l’economia solidària feien que la revista fos “àgil i atractiva a persones de dins i fora de l’ACO”. També va posar l’accent que “una de les mancances que tenim avui en dia és gaudir d’informació veraç i que els que feu ‘Salillum’ ens mereixeu confiança”. Viqui Molins va posar de relleu que la revista pot ser una bona eina “per donar ànims en un moment actual d’atur i de precarietat” i també va suggerir que ens propers números li agradaria que “hi hagués més part experiencial, això ajudarà a llegir-la” i que pugui ser “una plataforma per reivindicar la justícia, amb casos concrets”. Diferents mitjans s’han fet ressò de la nova revista, que podeu consultar als següents enllaços: Catalunya Religió Flama Església Barcelona (vídeo) Ràdio Estel
S’instal·la l’escultura homenatge als treballadors de la fàbrica Haissa
Des del 15 de març, la Plaça dels treballadors de la Haissa (al barri de la Morera de Badalona), té l’escultura commemorativa que recorda la tragèdia esdevinguda fa 41 anys. “Per fi, transcendint el dolor que de segur guarden en els seus cors, membres de les diferents famílies que van veure faltar els seus tenen també el consol i l’alegria de sentir que els familiars desapareguts són recordats i reconeguts per sempre per la ciutadania”, va indicar Emili Ferrando de l’equip de Pastoral Obrera de Badalona, una de les entitats promotores. “La nostra utopia és que tothom pugui tenir treball (…) sense explotació i en condicions de màxima seguretat i de dignitat humana per tal d’evitar accidents, sofriments inútils i fins i tot morts. Valorem la dignitat del treball i dels treballadors. Les persones sempre han d’estar per sobre d’interessos econòmics. El treball ha de ser per a la vida i no per a la mort. Treballem per viure, no vivim per treballar. Tenim encara molts reptes per aconseguir en la qüestió de la prevenció dels riscos laborals”, va reblar Ferrando. Podeu consultar més informació als enllaços: · discurs d’inauguració · crònica i fotos
50è aniversari de l’ordenació com a sacerdot de Paco Aguilera
“Gràcies per aquests 50 anys donant-te de manera desinteressada a qualsevol persona que ha demanat per tu (…) has tingut la capacitat d’apropar-te a ell i fer la seva vida teva. Gràcies per donar-nos l’oportunitat de viure o haver viscut alguns anys al teu costat”, són algunes de les paraules que els equips d’ACO li dediquen a Paco Aguilera en un llibre amb records que se li ha regalat junt amb molta altra gent amb motiu dels 50 anys de l’ordenació com a sacerdot. Josep Ramírez i Fina Faidella, que van acompanyar els grups de Còrdova, també li dediquen unes paraules: “Estem al teu costat, perquè ens uneix la fe que tenim en Crist i en la classe obrera i també perquè ens sentim una mica pares junt amb tu d’aquesta bella realitat que és l’ACO de Còrdova”. · En aquest enllaç podeu consultar el llibre recordatori. · En aquest enllaç teniu més informació, vídeos i fotografies de l’acte de celebració.
Experiències de dones treballadores cristianes del segle XXI
El passat 6 de març es va celebrar a Còrdova una taula rodona de Pastoral Obrera pel dia de la dona treballadora. Tres militants (JOC, ACO, GOAC) van explicar les seves experiències de com la militància obrera i cristiana vertebra la seva vida en els diferents àmbits en els quals estan: família, treball, comunitat… Testimonis de lluita diària per l'equitat, per superar els rols establerts buscant la dignitat com a persones i la construcció del Regne, amb l'esperança en Crist ressuscitat. Per part de l'ACO ha participat Loli Pino. Aquí podeu consultar el testimoni.
Un recés per aturar-nos a sentir com Jesucrist ens parla
El diumenge 8 de febrer es va fer el recés d'ACO a la parròquia Sant Pau de Badalona. El tema era la prioritat “La fe en Jesucrist, motor per a viure i compartir”, amb l’aportació i les pistes facilitades per en Jordi Fontbona i el testimoni de la Rosa Bresme. També van venir dos militants del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona i la seva presidenta Noemí Ubach. En Jordi va donar unes pistes per poder treballar en grup, però es va decidir fer-ho com a treball personal. Què retinc més del que hem escoltat? Escoltar Jesús que em parla, ara, a mi (aturar-se en algun dels textos que ens van donar) Podem pensar com sóc “camí, veritat, vida, llum, pa…” pels altres Què em demana? Què veig que haig de treballar per créixer en la fe i en el coneixement de Jesucrist? Alguns dels textos indicatius van ser els següents: Jn 15, 1-17 (“Jo sóc el cep”) Jn 14, 1-13 (“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”) 1 Jn 4, 7-21 (“Déu és amor. Qui estima està en Déu i Déu esta en ell”) Mt 25, 31-46 (“Tot això que feu o deixeu de fer a mi m´ho feu…”) 1Co 13 (“L´amor no pot morir mai”) A l’Eucaristia, senzilla, vam compartir alguna d’aquestes crides i també s’expressà en forma de pregària. Podeu consultar als enllaços: les pistes d’en Jordi Fontbona el testimoni de la Rosa Bresme la pregària de la Montse Ribas la crònica de l’Enric Blasi
La precarietat laboral, en primera persona
El reguitzell de condicions de precarietat que els treballadors han de suportar és cada vegada més extens, amb l’atur en primer lloc. La contractació a mínims, les disminucions salarials i l’enduriment de les condicions de treball per la reducció de plantilles incideixen directament en unes vides que es van enfosquin i empobrint. L’enquesta realitzada per la Pastoral Obrera és reveladora perquè dóna veu en primera persona a diferents testimonis que parlen d’aquestes experiències de precarietat laboral, de quines conseqüències està tenint, quines són les causes i quines accions transformadores estan tirant endavant. Us adjuntem: Resum de l’enquesta de precarietat Testimonis breus de precarietat
La ILP sobre la Renda Garantida de Ciutadania avança
El Parlament ha aprovat establir el termini límit del 27 d'abril perquè totes les compareixences pendents sobre la proposta de llei Renda Garantida de Ciutadania siguin substanciades davant la comissió de benestar, família i immigració. Aquesta acció ha estat possible mercès a la Carta pública signada per 121 persones representatives del món de la cultura i d'un ampli ventall d'organitzacions socials, ciutadanes i polítiques, entre les quals la Pastoral Obrera de Catalunya, que està adherida i dóna suport a aquesta iniciativa. La comissió promotora de la ILP demana que a partir d'ara “cal redoblar els esforços per assegurar que després de les compareixences la tramitació de la proposta de llei s'agiliti i s'aprovi sense retallades abans de finalitzar la legislatura”. Podeu consultar més informació al web de la ILP.
Immigració, educació i crisi econòmica: donem als nostres infants una oportunitat
L’entitat alerta que “vivim una situació social d’urgència que afecta el present de molts infants i que hipotecarà el futur de diverses generacions”. En el comunicat, fruit del treball realitzat durant el curs “Immigració, educació i crisi econòmica”, demana “prioritzar sense demora totes les polítiques necessàries per a assegurar que els nostres infants i joves puguin tenir una oportunitat”. En aquesta línia també hem pogut llegir recentment la carta de l’arquebisbe de Tánger, Monsenyor Agrelo, en què denuncia l’aberració jurídica que significa la nova Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana que obliga “germans nostres a arriscar la seva vida fins a perdre-la si volen donar-se l’oportunitat d’un futur millor”. Comunicat de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants Carta de Mons. Agrelo Nota de Càritas, Comissió Episcopal de Migracions, CONFER i Justícia i Pau Comunicat dels dirigents mundials de l’Església catòlica en referència l’ètica sobre els recursos de la terra
Un espai de confiança entre diferents religions
Quan els titulars sobre la intolerància religiosa abunden, cal valorar iniciatives com la del Fòrum l’Hospitalet, un grup de diàleg interreligiós adscrit al Fòrum Català de Teologia i Alliberament. Un dels portaveus, Josep M. Pujol, explica el sentit d’aquesta proposta: “Volem que hi hagi confiança entre les diferents religions. Conèixer-nos millor i ser una veu més de pau a l’Hospitalet. També volem que es conegui la diversitat que existeix a la ciutat i fer veure que les religions poden ser un pont cap a la llibertat i la convivència”. L’Albert Marín i la Maria Fernández han preparat aquesta experiència Compartim ACO. Podeu consultar més informació del fòrum al web.
La Fe ferma ens porta a descobrir Jesús sempre enmig nostre
Després d’escoltar el testimoni de vida i fe de la Rosa Bresme i les reflexions i pistes pel treball personal que en Jordi Fontbona amb molta cura i entusiasme havia preparat, i que ens va exposar, em va venir d’immediat al pensament l’Empar Sancho. L’últim Nadal abans de deixar-nos ens va enviar una postal on ens deia: “Estic contenta, sabeu per què? Perquè sento un Amor, el de Jesús, que neix nou a dintre meu”. Amb quina senzillesa parlava ella del seu Amor i la seva Fe en Jesús i quina resposta tan exacta a la pregunta que en Fontbona ens feia a tots el presents en aquest recés i que jo considero hauríem de fer-nos tots el militants d’ACO: Per a cadascú de nosaltres, qui es Jesús? En el llibre “El medi Diví” en Pierre Teilhard de Chardin diu “L’amor de Déu se’ns descobreix pertot arreu, quan el cerquem a les palpentes (entenc vol dir sense malícia) com un medi universal, perquè és el punt darrer on han de convergir totes les realitats”. Viure conscients que l’amor de Déu és per la humanitat, per tota la humanitat, no solament per a nosaltres. Crec és el més important que Jesús ens ha ensenyat a compartir i ajudar als altres i, encara que solament sentim una minúscula partícula de l’amor que Déu sent pels humans, segur que ha de bastar per transformar per sempre les nostres vides. Considero que l’amor del Senyor és una força universal i que en aquest mateix instant milers de persones en tot el món gaudeixen del mateix sentir que nosaltres. Hi estic segur que tota persona que s’interessi pel respecte i el benestar dels altres es germà nostre. Considero que la globalització no és un triomf del capitalisme sinó que serà la unió i el compartir de tots el pobles del món sota el mateix sentiment diví. El meu treball d’aquest recés va ser una conversa personal amb Déu: Senyor… Amic meu. Et dono les gràcies perquè sento el teu amor sempre al meu costat, però el “meu actuar” s’enfronta amb el meu sentit de propietat i responsabilitat acumulats en tots els anys viscuts dins una societat del consum individual i et confesso que sóc incapaç de donar tots els meus béns i propietats als que no tenen res. Els vull traspassar als familiars i amics amb els quals he compartit els moments més importants de tota la meva vida: naixements, baptismes, casaments i defuncions i també festes, excursions i trobades. No sé si el que faig és el correcte, més ben dit sí sé que tu em dius que ho tinc de donar tot però… Veuràs hi ha coses en els evangelis que no comprenc, per exemple quan dius: “Deixa pare i mare i segueix-me”… Això està be però, el sentit de responsabilitat innat en mi fa que consideri que aquesta decisió depèn de la situació en què et trobis familiarment. Quantes persones estan lligades a cuidar i ajudar els pares o germans fins a la seva mort? Ajudar als altres, bé. Però donar-los-hi tot i quedar-me sense… perdona’m, no en sóc capaç. Per què?… comoditat… inseguretat… manca de fe i sinceritat amb tu..? Sentir el teu amor és el millor regal que es pot tenir en aquest món i poder donar-lo als altres satisfà qualsevol mala cara. No m’acomiado de tu perquè tu estàs ja per sempre dins meu, però sí d’aquest moment compartit. Jo exposant els meus pensaments, a alguns del quals espero trobar resposta amb el temps o més tard, mes enllà d’aquest planeta, i tu removent les meves entranyes amb les teves respostes. La meva Fe és que l’Amor és l’única força que omple i coordina l’univers on vivim i del qual tots formen part. Senyor no em deixis mai i gràcies per la teva paciència amb mi i…. T’estimo cada cop que estimo als altres, crec que aquesta és una altra manera de parlar amb tu directament. I acabo…: Per a tu, que acabes de llegir aquest escrit, qui és Jesús? Enrique Blasi (Grup Sants)
