Valorant la 4a temporada del “Llevat dins la pasta”
“És com una mena de miracle. Portem 168 programes, en quatre temporades, que preparem entre uns quants militants de moviments diversos de la Pastoral Obrera”, explica Mercè Solé, en aquest post valorant el programa de la Pastoral Obrera de Catalunya a Ràdio Estel: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/fent-radio-llevat-dins-pasta-306992
Joseba Segura, bisbe de Bilbao: “Les diferències econòmiques entre classes s’estan engrandint de manera preocupant”
Joseba Segura és bisbe de Bilbao des de fa dos anys, en aquesta entrevista que li fan a El Economista fa algunes reflexions interessants pel que fa a l'economia i el treball: https://revistas.eleconomista.es/pais-vasco/2023/julio/joseba-segura-obispo-de-bilbao-las-diferencias-economicas-entre-clases-se-estan-agrandando-de-forma-preocupante-LA14501749
Assemblees de final de curs per valorar i agrair el camí fet
Per final de curs els calendaris treuen fum i resulta complicat encabir més trobades, però les de l’ACO no són una més. Tot seguit diverses zones i diòcesis comparteixen cròniques i/o fotografies d’aquestes trobades: · Final de curs a Lleida, el 3 de juny. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM76W · Final de curs a Montserrat, el 4 de juny. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM78V · Final de curs a Vic, el 4 de juny. El passat 4 de juny l’ACO de la diòcesi de Vic va celebrar la seva jornada de final de curs a Sant Maure, als locals parroquials amb vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada, Ripoll i convidats. Vam començar la jornada assistint a la missa parroquial de les 11, oficiada per en Josep M. Pujol, qui forma part d’un dels equips de l’Anoia. Seguidament ens traslladàrem als locals parroquials, on la Marta Ruiz Palau, antropòloga i especialista en comunicació humana i noves tecnologies, ens parlà sobre “La persona, el simbolisme i les relacions interpersonals. Com ens influeixen les noves tecnologies?” Ens exposà les noves tecnologies digitals, com cercar l’equilibri per no perdre el sentit de comunitat i quedar-se sol: avantatges i inconvenients en el nou model de comunicació. Hem acabat l’acte amb un dinar i posterior valoració de curs. · Final de curs a Còrdova, el 25 de juny. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM77Y Diumenge passat, 25 de juny, l'ACO vam celebrar la nostra Assemblea final de curs amb l'objectiu d'avaluar el curs 22-23 i celebrar l'Eucaristia juntament amb militants, simpatitzants i amics. Vam començar el dia celebrant l'Eucaristia, presidida per Manuel Varo, el nostre consiliari diocesà i donant gràcies al Pare Déu per la vida i per tots els processos alliberadors en què hem estat immersos els militants de l'ACO durant el curs. El nostre comitè diocesà ha preparat el contingut de l‟assemblea a partir de les aportacions que hem fet els equips de vida. A manera de síntesi, traiem en clar diversos aspectes fonamentals: El curs ha estat ple de fets d'esperança per als militants, en ser presents a Associacions veïnals, AMPAs, col·lectius ecologistes, sindicats, parròquies, moviments juvenils d'AC… Aquest és el tresor de l'ACO, fer present l'Evangeli en aquests ambients per anar descobrint amb altres persones el “pas de Déu per la vida” i intentar construir una vida més digna per a la gent més humil. Hem de continuar aprofundint en la nostra espiritualitat, íntimament relacionada amb l'apassionant tasca de ser militants a la frontera Església-món obrer. També volem créixer la nostra capacitat d'arribada a la societat, als barris, a la ciutadania… amb l'objectiu de fer arribar la Bona Nova a un món obrer que té una realitat difícil i precària per poder transformar-lo en la direcció que marca l'Evangeli. · Final de curs al Vallès Oriental. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAMEPD [Fidel Membrive Sola, Grup Granollers I] El dia 25 de juny, la zona Vallès Oriental va celebrar la trobada de final de curs al santuari de Puiggraciós (La Garriga), un indret en plena natura, molt apreciat pels vallesans. Des d’aquí mostrem el nostre agraïment a les religioses que ens van acollir i ens van cedir l’espai. El tema central: la pregària, compartim experiències. Hi vam assistir unes 40 persones entre militants d’ACO i convidats. La posada en comú inicial va ser molt enriquidora, doncs vam constatar que hi ha una gran diversitat de recursos i maneres de fer pregària: a casa, en una església, en horari fix, anant amb el cotxe, al tren, passejant pel bosc, al matí o al vespre, o a l’hora de dinar; fent Estudi d’Evangeli, amb l’ajuda d’un llibre de pregàries, meditant el Parenostre, participant a l’Eucaristia, i moltes més. L’exposició va ser lliure i sense cap judici per part dels assistents. Després d’acollir les experiències compartides, la Teresa Vallvé ens va ajudar amb saviesa i discreció a aprofundir en el tema. Remarcaria aquests aspectes de la xerrada: – El desig i la necessitat de silenci per arribar al nostre interior. Hem de deixar que els sorolls del pensament vagin passant i deixin pas al silenci per arribar al fons d’un mateix, jo profund (entès com el que soc, no el que faig) per anar a l’encontre de l’Altre. Allà trobarem el Senyor, que sempre hi és. En Ell trobarem l’amor, la pau i el repòs que anhelem. – No podem dir que no sabem pregar. Es pot pregar en qualsevol moment i hi ha moltes maneres de fer-ho. Cadascú fa un itinerari al llarg de la vida. – De vegades no cal dir res, només oferir allò que hem viscut, escoltar, sentir, confiar. – El desig: Vingui a nosaltres el teu Regne, faci’s, Senyor, la teva voluntat. En la segona part de la trobada, la Montse Gómez ens va introduir a la biodansa. He trobat una descripció que coincideix amb el que jo, i segurament molts dels participants, vam experimentar: La biodansa ens convida a dansar la vida, a l’expressió saludable del que som, i per això no s’ha de saber ballar. És una proposta que ens porta a través de la música, el moviment, les emocions i el grup, a l’experiència intensa de l’Aquí i Ara, i a l’encontre autèntic d’un mateix, de l’altre i d’allò que ens envolta. Va ser com una continuïtat de la xerrada, una manera de viure l'experiència de sentir-nos acceptats i estimats en comunitat amb els que hi érem, amb els qui no van venir, amb la natura que ens envolta i amb tota la humanitat. En acabar vam gaudir d’un refrigeri amb coques i begudes. En general s’ha fet una valoració positiva de la trobada. No obstant, ens hem quedat amb ganes d’aprofundir més sobre la pregària i ens emplacem a cercar noves ocasions per fer-ho. · Final de curs a Madrid. Fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAM7ai Al voltant d'una gran taula, a la parròquia de La Crucifixión vam celebrar el nostre final de curs la Zona de Madrid. Vam començar esmorzant: unes porres amb xocolata, pa de pessic… Tot és més saborós compartit i acompanyat de converses. L'assemblea en clau d'eucaristia va començar amb
Àngel Mena i Josep Ramírez, expresidents d’ACO, marxen al Pare de la mà
Els expresidents de l’ACO, Àngel Mena (1976-1979) i Josep Ramírez (1973-1976), han mort amb pocs dies de diferència a 90 anys. Recordem que l'abril passat també ens va deixar un altre expresident del moviment, Josep Sànchez Bosch. Tot seguit, us enllacem l’escrit de Mercè Solé sobre Àngel Mena publicat al blog ‘A jornal’ (https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/angel-mena-somriure-militant-306567) i també transcrivim l’escrit que Josefina Faidella, esposa d’en Josep Ramírez, va llegir en el funeral de l’Àngel Mena: DOS GRANS AMICS L’Àngel treballava de meritori amb 17 anys a un banc i el Josep també s’hi va incorporar. Tenien la mateixa edat, deu dies de diferència i aprofitant que eren del mateix barri el va invitar al grup de la JOC que ell participava. Barri, treball, la JOC els va facilitar una trobada que va marcar tota la vida. En el barri formaren amb un grup d’amics la Penya Cuni, varis d’ells entraren a la JOC. Al fer-se adults i casar-se el Josep amb mi i l’Àngel amb l’estimada Montse, canviar de barris, tenir fills igual que la resta de la Penya no es veuen tant però l’amistat i l’aprofundir en la vida seguia igual ja que els dos entraren a l’ACO. I quan ja més grans i menys obligacions tornaren a trobar-se els de la Penya Cuni, afegint-hi totes les dones, fem trobades, sortides, excursions i dinars. Uns últims anys gaudint de l’amistat i donant valor a tot el que la vida ens ha aportat. Van començar junts i també ens en deixat gairebé alhora per anar cap el Pare. Vida plena de la qual hem participat tots. Donem gràcies al Pare per haver-los tingut entre nosaltres Sempre els recordarem. També podeu consultar els escrits de comiat al Josep Ramírez de la seva filla Montse i de la seva neta Anna.
Joves, espiritualitat i diversitat religiosa
[Quim Cervera i Duran, consiliari d'ACO i membre de l’equip coordinador del Grup de Diàleg Interreligiós (GDI) de Gràcia] Una delícia de Taula rodona a Gràcia, a l’Espai Fontana el dijous 25 de maig per la tarda. Convocada i preparada per AUDIR jove (Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional) i pel Grup de Diàleg Interreligiós de Gràcia, vam escoltar sis joves sobre com viuen les seves creences religioses i espirituals. Vam gaudir del seu procés personal i lliure per decidir encaminar-se en una vivència espiritual profunda. Estaven presents en la taula, tres noies, una de tradició budista mahayana, una altra de la fe bahà’í i una tercera cristiana catòlica. I tres nois, un de la Federació de Famílies per la Unificació i la Pau mundial, un altre de Sūkyō Mahikari i un tercer de l’Església de Scientology. I com assistents hi havia, a més, 7 joves i 14 adults. En total, entre assistents i ponents, 27 persones, 19 dones i 8 homes. La sensibilitat pel fet religiós i espiritual, sempre ha estat més alta en l’àmbit femení. De les aportacions que van fer els sis joves val la pena destacar la naturalitat, lluminositat, conviccionalitat i claredat en expressar quelcom que no és massa “ben vist” actualment, com és el fet religiós, com ells mateixos van comentar. També les ganes de canviar la societat, tot reconeixent l’íntima vinculació de la seva creença amb la transformació social per tal que totes les persones puguin viure felices i amb dignitat, sense discriminacions. Van donar molta importància a compartir amb els altres el que un sent, experimenta i creu, i a donar exemple amb la coherència en l’estil de vida. Davant de la desinformació, rebuig i indiferència sobre el fet religiós van apostar per l’educació, la comunicació (fins i tot emprant en bon ús les xarxes socials –“són armes de doble fil”, deien). Les comunitats religioses i espirituals han de ser molt obertes, afables, acollidores, on els joves se sentin escoltats i acompanyats i es respectin els seus processos personals. La comunitat, el grup amb joves i adults, reforça la fe. Igualment remarcaven la necessitat de l’esperit crític i la responsabilitat de veure què es creu i què no es creu, davant dels infinits missatges, sovint falsejats, procedents dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Coincidien en molts aspectes com l’estar al costat dels que sofreixen i posar-se al servei dels altres, actitud fonamental en totes les religions. I arrel del diàleg que es va produir després, també van coincidir que era més important l’experiència (el “cor” per comprendre a fons la realitat de la vida i del món) que els pensaments o ideologies (el “cap”), ja que el viure una fe és un acte d’amor, d’haver sentit que reps amor i que l’has de donar, és a dir, estimar tothom i la natura. Van insistir molt amb les problemàtiques del canvi climàtic i de la desigualtat social. Cal començar per un mateix –“netejar el propi pati”, deien–, pel teu entorn i també incidir en tota la societat. Es van expressar, doncs, camins diferents que ens enriqueixen, vers una mateixa finalitat, que és la felicitat de tota la humanitat. Escoltar amb atenció aquestes persones joves, va emocionar els adults assistents. Veure que hi ha joves convençuts del que creuen, senten i viuen, dona molta esperança als adults que, a vegades, ens sembla que tot va de baixa, que ningú o molt poques persones segueixen les nostres aspiracions, sentiments i conviccions humanes, allò que ens fa viure. En aquesta hora i mitja llarga, i amb un grupet de persones, vam captar un tresor. A vegades els petits esdeveniments de no molta gent, en un racó de món, són d’una llum, potencialitat i creativitat impressionants. Tant de bo, moltes entitats, escoles i comunitats s’animin a organitzar una taula interreligiosa de joves, semblant. En vam quedar tant satisfets que estem disposats com a Grup de Diàleg a col·laborar en organitzar-ne i segur que ningú en quedarà defraudat.
«Llevat dins la pasta»: els programes de juny i juliol
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). L’experiència d’una cooperant a Uganda del Servei Jesuïta als Refugiats: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2022-2023/CAPITOL_66_20230705_LLEVATDINSLAPASTA___PANDEMIA_SITUACIO_LABORAL_UGANDA.mp3 Maria Outomuro i Cèlia Monteagudo, militants de la JOC: https://www.ivoox.com/maria-outomuro-i-celia-monteagudo-militants-la-audios-mp3_rf_111396997_1.html Dolors Clotas i la cooperativa Conreu Sereny: https://www.ivoox.com/dolors-clotas-i-cooperativa-conreu-sereny-audios-mp3_rf_111374566_1.html Xavier Pedrós i la Fundació Marianao: https://www.ivoox.com/xavier-pedros-des-fundacio-marianao-audios-mp3_rf_111374418_1.html
Pepa Torres: «Un grito silenciado, pero imparable: las mujeres en la Iglesia»
Ja estan disponibles al canal de YouTube de l'HOAC de Múrcia les conferències del cicle Líneas Rojas 2023. Aquí teniu la de la teòloga feminista i educadora social Pepa Torres: https://youtu.be/nmzl5wAy7Bc
La influència determinant de Cardijn en el magisteri de l’Església
En aquest article de Joan Ramon Marín podem veure de quina manera el fundador de la JOC va influir en el Concili Vaticà II i en diverses encícliques: https://esglesia.barcelona/articlesopinio/joseph-cardijn-1882-1967-fundador-de-la-joventut-obrera-cristiana/
«Que l’esperança us ompli d’alegria», decidit el lema per al curs del 70 aniversari de l’ACO
Perfilar el pla del proper curs va ser el propòsit central del darrer Comitè General d’aquest curs que es va celebrar el dissabte passat, 17 de juny, a la seu de l’ACO. Bona part de les zones i diòcesis van revisar la proposta i van fer diverses aportacions com que en el mapa d’acció dels militants també es reculli la seva activitat professional, que el pla de curs incorpori revisions de vida programades, pensar bé i en clau de convidar a no militants les trobades que es fan a les zones i diòcesis, que hi hagi mentors o acompanyants pels nous militants… A partir d’aquí, el consiliari general, Pepe Rodado, va explicar més detalladament com serà el Pla de curs 2023-2024 que es va proposar i aprovar que tindrà com a lema Que l’esperança us ompli d’alegria (Rm 12,12). Les 3 línies que van sortir del XII Consell s’intercalaran en el decurs dels tres propers cursos i estaran centrades en la missió (línia D), la comunitat (línia A) i l’espiritualitat (línia B), amb objectius i mitjans específics per a cadascuna. «Són tres aspectes centrals per a un militant. Un cristià, un moviment que oblidin la seva missió s’equivoquen. També hem de veure com està la nostra vivència de comunitat cristiana (ja sigui en el grup, a les zones, al moviment i amb la gent amb la que compartim la vida). Hem de saber-nos Cos de Crist a partir de la corresponsabilitat i la sinodalitat. Per últim, l’ACO no és una màquina de fer coses, fem coses per a que transformin i ens transformin, des de l’Esperit de Jesús», va argumentar en Pepe. Aquest material es lliurarà a la militància en la propera Jornada General. Els Exercicis d’estiu, que acompanyarà Pepe Baena, l’anterior consiliari general, admeten inscripcions fins al 3 d’agost. I també Xavier Such, de la Comissió d’internacional, va animar a participar en el Seminari i Assemblea de l’MTCE que se celebrarà del 21 al 24 de setembre a Barcelona i en el qual l’ACO serà amfitriona. A principis de setembre s’informarà a la militància del programa per tal que aquells militants que estiguin interessats en assistir a alguna de les conferències del Seminari (dijous o divendres) o a l’Eucaristia (dissabte tarda) ho puguin sol·licitar. Igualment, caldran voluntaris per fer els trasllats dels participants de l’aeroport a la residència de Martí Codolar. En la trobada es va aprovar el calendari i la distribució de tasques del curs vinent, amb cinc reunions previstes del Comitè General (on s’incorporaran les monografies de zona per poder conèixer i dialogar sobre les inquietuds en cada territori) i la Trobada de responsables que ocuparà el cap de setmana del 17 i 18 de febrer, per permetre la convivència i una formació més aprofundida. Igualment, s’ha informat del canvi d’entitat bancària a Fiare Banca Ètica (per aportar millor servei i condicions que Triodos Bank) i es va aprovar fer-se socis. En la pregària, preparada per la zona Montserrat, es va tenir present l’Àngel Mena que va morir el 15 de juny passat i havia estat president de l’ACO (1976-1979), «un militant coherent durant tota la seva vida, fermament creient en Jesús i en les persones», va recordar el consiliari general.
La zona de Madrid explica la Revisió de Vida Oberta
El 2019 la Zona de Madrid es va plantejar acollir persones que tenien a prop a la feina, a l'escola, al barri… mirant de contenir les dificultats per sortir a trobar-les per les mateixes angoixes vitals. Precisament així, va sorgir la idea d'oferir una revisió de vida oberta a aquestes persones, com a compromís de l'Actuar d'una Revisió de Vida d'un dels grups de militants. Era el més conseqüent després de comprovar que «a les Revisions de Vida i Estudis d'Evangeli que fem, encara que de vegades reproduïm valors del sistema (individualisme, superficialitat…), ens ajuden a ressituar-nos i a mantenir la tensió i col·laborar al projecte que Déu Pare/Mare té per a nosaltres. Observem al nostre entorn la necessitat de tenir unes relacions més profundes, de disposar d'espais d'escolta i acolliment i de trobar alleugeriment i esperança a l'Evangeli. L'eina de la RdV clarament ajuda a posar en diàleg fe i vida», explica Silvia. Per arrencar aquesta primera Revisió de Vida Oberta, van fer un llistat d'antics militants de la JOC, un antic equip en iniciació, companys de feina… a qui es va oferir. Fins ara porten celebrades set edicions de RdV oberta. «Estem sortint de la zona de confort amb l'objectiu d'arribar a altres persones i possibilitar aquesta experiència tan enriquidora de revisar la nostra vida des de la fe. A més, descobrim que altres persones també se senten en missió, ja que hi ha convidades que animen a altres i, per tant, és un cercle que es va obrint cada vegada més. És aquí on descobrim que l'Esperit està treballant i que ja no depèn de nosaltres», subratlla Toñi. Aquesta militant també apunta que la RdV oberta «ens suposa una experiència humana preciosa i profunda. Estem posant la nostra vida a la taula davant de gent que no ens coneix. Això es reflecteix en l'alegria i l'agraïment de la gent quan acabem. Experimentem que l'Esperit és present i ens fa sentir una connexió de germanor». Pel que fa a les dificultats, s'anota la continuïtat en el seguiment de les persones convidades; identificar-se com a militants obrers i cristians i perdre la por a acceptar el no com a resposta (és més fàcil arribar a gent que té alguna connexió amb la fe); la visió d'una possible competència per part de les parròquies; la diversitat de la gent que hi participa fa que costi centrar cada part de la RdV i la gestió dels silencis quan el format és online. «També ens falta formació per dinamitzar la RdV, sobretot al Jutjar, i aportar textos apropiats. Ens trobem que cada cop hi ha grups més nombrosos i és difícil assegurar la participació de totes. En definitiva, el més difícil és adaptar el mètode a la participació sense perdre les claus de la RdV», comparteix Maribel. Per a Noe, les claus de la RdV oberta són «que és una eina que ens ajuda a obrir processos amb persones del nostre voltant i a escoltar els seus crits silenciosos. És una aventura creient on sentim que és l'Esperit qui està bufant. Aquesta experiència —il·lusionant, alegre i laboriosa—, ens fa sentir més sentit de pertinença al moviment i a una Església missionera i obrera, al costat dels pobres. Veiem com va creixent en nosaltres la necessitat d'anar-nos alimentant i conèixer més l'Evangeli, l'essència de la RdV, les encícliques del Papa, la vida de les persones empobrides… Aquesta experiència exigeix reflexió, contemplació i celebració». Tal com assegura Maribel, la RdV oberta «és una onada que no sabem on arribarà, això és a les mans de Déu. Creiem que és important generar processos en el temps, que generin comunitat, com diu el papa Francesc a Evangeliï Gaudium. Estem gaudint d'aquest procés i els fruits els anirem veient o no, no ens preocupen els resultats a curt termini. La veritat és que aquesta onada ens ha donat impuls a la diòcesi (més militants implicats i dels mateixos participants) i falta que es donin processos més naturals amb persones dels nostres entorns.»
