La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants denuncia la retallada de drets del nou Projecte de Llei d’Estrangeria
Nota de premsa del 29 de juliol de 2009 Es debat a les Corts espanyoles el Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, coneguda com a Llei d’Estrangeria. En els darrers mesos, agents i entitats socials, associacions i fins i tot organismes de l’Administració de l’Estat han alertat dels errors i defectes d’aquesta reforma, alguns dels quals s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el Projecte de Llei que actualment es debat. La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants celebrem algunes de les millores que s’han introduït, però volem posar de manifest que en determinats punts hi ha un retrocés en drets. 1.Accés a l’empadronament El Projecte de Llei estableix que tindran accés al padró municipal aquelles persones en situació d’estada o residència legal a Espanya, amb la qual cosa tots els estrangers irregulars no hi podran accedir. Aquesta exclusió pot obstaculitzar greument l’accés a una sèrie de drets bàsics que van vinculats a l’empadronament, com són el dret a l’assistència sanitària, a l’educació i a les prestacions socials bàsiques. Per altra banda, aquesta restricció afectarà també a les administracions locals i autonòmiques, que veuran com creix la seva població real i, per tant, la seva necessitat de recursos, però no la seva població oficial. A més, es desvirtua així l’objectiu de l’empadronament, que no és altre que el de deixar constància de les persones que viuen en el municipi, tal com diu la Llei de Bases de Règim Local. 2.Allargament del període màxim d’internament Quant al període màxim d’internament, volem manifestar el desacord amb l’ampliació de 40 a 60 dies del període d’internament, així com amb la possibilitat de prorrogar-lo en determinats casos, ja que considerem que allargar la durada màxima actual resulta una mesura absolutament desproporcionada, atès el gran sofriment humà que comporta la privació de llibertat, i més tenint en compte la manca de garanties del procediment així com les inadequades condicions existents en els centres d’internament. 3.Sancions a l’hospitalitat Considerem positiu que el nou Projecte de Llei no castigui les entitats que donen suport als immigrants en situació irregular, però entenem que segueix penalitzant la solidaritat individual i l’hospitalitat, ja que sanciona amb multes que poden arribar fins a 10.000 euros la persona que té a càrrec un estranger, al qual va convidar mitjançant una carta d’invitació, una vegada ha passat el temps d’estada regular a Espanya. D’altra banda, ens sembla inadmissible que se segueixi sancionant amb la mateixa multa l’empadronament d’un estranger en un domicili no habitual. Pel que fa al dret a reagrupar els ascendents, entenem que el Projecte de Llei segueix essent excessivament restrictiu, perquè només permet reagrupar els ascendents menors de 65 anys quan concorrin raons de caràcter humanitari i tan sols quan el reagrupant porti més de 5 anys vivint de forma regular a Espanya, mentre que la normativa europea estableix que al reagrupant no se li pot exigir més de 2 anys de residència legal al país. 4.Abans estranger que menor La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants considera que el Projecte de Llei segueix incorporant de forma incorrecta els criteris del Tribunal Constitucional, en relació al tracte als menors immigrants no acompanyats, a qui considera estrangers molt per sobre de la seva condició de persones menors d’edat a qui cal protegir. 5.Discriminació en l’accés a la formació Pel que fa al dret a l’educació, el Projecte de Llei ha modificat la redacció dels anteriors avantprojectes, però segueix incorporant incorrectament els criteris del Tribunal Constitucional, ja que estableix novament que només els estrangers majors de 18 anys, amb residència legal a Espanya, tenen el dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries, a l’obtenció de les titulacions corresponents i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols, quan el Tribunal Constitucional considera que aquest dret correspon a totes les persones independentment de la seva situació administrativa. En conseqüència, les entitats cristianes que acollim persones procedents de països estrangers rebutgem sense pal·liatius els articles citats denunciant la retallada de drets que suposen i demanem als partits polítics que esmenin aquest Projecte de Llei durant el seu procés de discussió a les Corts. Barcelona, 28 de juliol de 2009. La Plataforma està formada per les següents entitats: ACCIÓ CATÒLICA OBRERA (ACO), CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA.
Homilia en el comiat d’en Josep Lluís
“La veritat és que davant de fets com la mort tan sobtada d’en Josep Lluís, ens quedem sense paraules per expressar tot el que el nostre cor encongit i plorós, sent en aquest moments. Pels que som cristians només ens queda la Fe en Jesucrist Mort i Ressuscitat i també la seva Paraula.
Professor Huertas
La facultat de periodisme Ramon Llull presenta un llibre dedicat al periodista JOSEP Mª HUERTAS CLAVERIA mort fa dos anys.
Comunicat de la plataforma d’entitats cristianes amb la immigració
AMB MOTIU DE LES PROPERES ELECCIONS A CORTS GENERALS (9 DE MARÇ DE 2008) Davant la convocatòria d’Eleccions Generals, la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració, amb el desig de contribuir al debat social i polític sobre els reptes que planteja el fenomen migratori al nostre país, vol proposar les següents consideracions: 1. Creiem que és fonamental que no es perdin mai de vista les arrels econòmiques i polítiques del fenomen migratori, principalment la pobresa i les enormes diferències econòmiques que encara persisteixen a escala mundial. És per això que demanem, un cop més, que els poders públics i la ciutadania multipliquin, en quantitat i qualitat, els esforços de cooperació al desenvolupament dels països més pobres i corregeixin aquelles polítiques que contribueixen a la generació de pobresa, desigualtat i guerra (deute extern, regles injustes del comerç internacional, exportació d’armes….). 2. La immigració no hauria de ser contemplada en els programes i actes de campanya electoral dels partits polítics com una eina de pura confrontació partidista, ni com una forma de captació fàcil de vots mitjançant l’explotació d’algun malestar social, ni simplement com un problema, sinó com un fenomen que, malgrat les dificultats, genera importants beneficis de tota mena per a les societats d’acollida i per als nouvinguts, sempre i quan es gestioni adequadament. 3. Amb tot, és essencial fugir de la tendència actual a fer un tractament purament utilitarista i mercantilista de la immigració, que la considera com a simple mà d’obra al servei de les necessitats econòmiques i dels interessos polítics del país o de càlculs electorals d’un govern, utilitzant els migrants com a boc expiatori quan disminueix la bonança econòmica i oblidant que es tracta de persones, amb els seus drets i la seva dignitat. 4. En aquest sentit, cal tenir sempre present que les problemàtiques que s’associen habitualment a la immigració són sempre mancances socials que ja existien abans de l’arribada d’immigrants. La immigració el que fa és posar de manifest aquestes mancances, que es poden agreujar quan els poders públics no prenen oportunament les mesures polítiques adequades. 5. Ens cal una altra actitud i una altra política d’immigració, diferents de la predominant actualment a Espanya i Europa, que mostra una tendència preocupant cap a l’enduriment del control de fronteres i la seguretat com a obsessions. Creiem necessari, en benefici del conjunt de la societat, una política que tingui com a veritable prioritat, més enllà de la retòrica, el respecte dels drets humans, la prevenció de la guetització, la promoció de la integració i la cohesió social, dedicant-hi els recursos econòmics necessaris. 6. Ens cal una política migratòria que, més enllà del combat contra la immigració il·legal, faciliti vies legals i segures per a l’entrada al nostre país, actualment molt restringides, per tal de reduir la mortalitat en les fronteres, evitar l’acció nefasta d’organitzacions que trafiquen amb éssers humans i reduir el volum de persones en situació irregular, condemnades a l’explotació laboral o l’exclusió social. 7. Així mateix, ens cal una política que prioritzi el respecte íntegre dels drets fonamentals de tota persona, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa, que garanteixi la subsistència o el dret a treballar a tota persona mentre es trobi al nostre país, avanci cap a la igualtat en el tracte de nacionals i estrangers, i faciliti l’accés a la plena ciutadania als estrangers residents, incloent el dret de sufragi. 8. Finalment, com a Plataforma d’entitats cristianes, som molt sensibles a la llibertat religiosa, la qual comporta el dret a manifestar públicament les pròpies creences, com també a exercir amb llibertat i en condicions dignes les pràctiques corresponents a les diferents tradicions. Per això, demanem que es faciliti a les diferents comunitats religioses l’accés a llocs dignes dedicats al culte i la pregària. Ens preocupa, d’una manera especial, la instrumentalització política que sovint s’ha fet de les resistències que una part de la població ha manifestat vers aquests nous centres de culte. Barcelona, 26 de febrer de 2008 La Plataforma està formada per les següents entitats: ACCIÓ CATÒLICA OBRERA, ASOCIACIÓN SOCIAL ESTE-OESTE, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC).
XIII Jornadas de pastoral obrera
XIII JORNADAS DE PASTORAL OBRERA NUEVA DINÁMICA EVANGELIZADORA AL SERVICIO DE LA ESPERANZA EN CRISTO
Declaració amb motiu de la nota de la Conferència Episcopal Espanyola sobre les eleccions generals
Arran de la “Nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant de les eleccions generals de 2008” i tot el debat públic que l’ha succeït, els qui signem aquest document i aquells que s’hi vulguin afegir fem les consideracions següents. 1. Creiem que l’Església –tant el poble fidel com els seus pastors– té dret a intervenir públicament en els debats socials. La seva opinió ha de ser valorada i respectada com la d’altres agents socials. Per això, fem nostre el tercer punt de Nota, on es demana “llibertat i respecte per proposar lliurement la nostra manera de veure les coses, sense que ningú se senti amenaçat ni la nostra intervenció sigui interpretada com una ofensa o com un perill per a la llibertat dels altres”. Alhora, com a cristians també acollim amb respecte i atenció la paraula dels nostres bisbes 2. Apostem per una laïcitat integradora i no excloent, la “sana laïcitat” que recollint la tradició de l’Església ha descrit el papa Benet XVI: “La comunitat política i l’Església són independents i autònomes, cada una en el propi terreny. Ambdues, això no obstant, encara que per títol divers, estan al servei de la vocació personal i social de l’home (GS 76). (…) Per tant, és legítima una sana laïcitat de l’Estat en virtut de la qual les realitats temporals es regeixen segons les seves normes, sense excloure, però, aquestes referències ètiques que troben el seu fonament últim en la religió” [Benet XVI, Discurs al president Carlo A. Ciampi, 24 de juny de 2005]. 3. Fem nostres les paraules de l’abat de Montserrat i les que en la mateixa línia han expressat diversos membres de l’episcopat sobre la legítima pluralitat d’opcions polítiques entre els cristians: “Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació” [Homilia abat Josep M. Soler, 3 de febrer de 2008]. 4. En aquest sentit, pensem que el contingut de la nota de la Conferència Episcopal i la seva presentació pública es contradiuen amb aquesta visió esperançada de la societat i de llibertat d’opció política dels cristians. D’una banda, una lectura literal de la nota impedeix que els cristians puguin orientar el seu vot a qualsevol dels partits que actualment hi ha representats democràticament al Congrés dels Diputats. D’altra banda, el contingut de la nota accentua aquells aspectes que s’assimilen al discurs d’un determinat espectre polític i arracona al final de la mateixa nota altres consideracions que també són fonamentals en la Doctrina Social de l’Església i que per molts cristians també són determinants per discernir el seu vot. Aquests i altres factors han conduït que la Nota hagi contribuït a identificar la veu de l’Església amb els interessos d’una opció política. Aquesta situació ens crea especial preocupació i desencís. L’assimilació de l’Església amb una opció política o amb determinat model social és un risc que, d’una banda, trenca la unitat de la comunitat catòlica i que, d’altra banda, no aporta cap benefici a la difusió del missatge de l’Església. El mateix papa Benet XVI ha advertit els cristians sobre aquest risc: “En tots els segles s’ha provat de seguir aquest camí d’assegurar la fe amb el poder, i aquestes abraçades sempre van amenaçar d’ofegar-la. La lluita per la llibertat de l’Església, la lluita per evitar que el Regne de Déu no s’identifiqui amb cap credo polític, cal que s’emprengui al llarg de tots els segles. El preu d’un ajuntament de la fe amb el poder polític és que sempre, al final, la fe es posa al servei del poder i es doblega a les seves conveniències” [Benet XVI. Jesús de Natzaret, 2007]. 5. De manera particular, manifestem la nostra preocupació sobre el punt 8 de la Nota, que fa referència al diàleg amb els grups terroristes. La recerca de la pau i de la justícia es troba en el nucli indissociable del missatge cristià i ha estat l’orientació de l’acció de l’Església per lluitar contra la violència arreu del món. Des d’Irlanda fins a Timor, des de Perú fins a Itàlia, des del Congo fins al País Basc mateix. No podem entendre com l’Església, que ha estat espai de trobada i mediació en molts conflictes, ara aixequi una veu contra el diàleg i una possible negociació. Ens dol que la seva posició s’assembli massa a la posició expressada reiteradament només pel Partit Popular, i que la Nota contribueixi a atiar la polèmica sobre un tema que crea greus fractures socials. 6. Al marge de la Nota, la polèmica creada culmina un procés dels darrers anys en el qual moltes veus d’Església que arriben a la societat espanyola apareixen més com un element de confrontació que de reconciliació. L’actitud i les declaracions d’una part dels membres de la Conferència Episcopal Espanyola, el model de presència pública que promouen algunes entitats catòliques, així com el paper d’alguns mitjans de comunicació de l’Església, no afavoreixen el necessari clima de diàleg que l’Església hauria de testimoniar. En aquest sentit ens sembla especialment rellevant la reflexió aportada pels bisbes de Catalunya en seu recent document “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”: “A través del diàleg, no cercant la confrontació, els cristians laics, «no poden abdicar de la política, com a activitat destinada a consolidar i a promoure el bé comú». [CPT, 106]. El diàleg demana sentit d’identitat i, alhora, acceptació de l’altre amb voluntat de convivència. La història del nostre segle XX ens adverteix sobre els mals de la confrontació excloent: ni volem contribuirhi ni volem ser-ne víctimes. Per això animem els fidels cristians a, d’una banda, no avergonyir-se mai de ser deixebles de Jesús i, d’una
