Llei de diligència deguda: drets humans i cura del planeta, al centre de l’activitat econòmica
Al món milions de persones treballen en condicions inhumanes i el treball forçat i l’infantil estan a l’ordre del dia. En molts països hi ha salaris per sota del nivell de subsistència, mentre que moltes persones segueixen treballant amb unes normes de seguretat que posen en perill la seva vida, patint conseqüències per a la salut. El medi ambient també pateix, amb un impacte devastador ja en el present i en els mitjans de vida de milions de persones. Precisament, al Parlament Europeu s’està tramitant una llei que ha de tenir un impacte important en les empreses i els treballadors, els drets humans i el medi ambient. És la Llei de diligència deguda en la cadena de subministrament, sobre la qual el Moviment de Treballadors Cristians Europeu vol posar l’atenció en el Dia d’Europa, que s’escau el 9 de maig proper. El 23 de febrer de 2022 es va aprovar la “Proposta de Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat”. El Projecte de Llei va ser adoptat pel Consell Europeu el desembre del 2022 i aquest maig s’espera que el Parlament Europeu acordi una resolució. Des de l’ACO hem preparat aquest comunicat. I també recordem que a la ponència d’aquesta darrera Setmana Santa, que va fer Salva Clarós, s’abordava la qüestió de les responsabilitats en la cura del planeta i les implicacions del sistema econòmic. Aquesta llei posa l’accent en respectar els drets humans en el si de les empreses i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en aquelles organitzacions en les quals es tingui alguna participació. Això, en una economia cada cop més globalitzada i liderada per transnacionals, de fet, molts dels productes i serveis que consumim són elaborats de manera complexa per transnacionals amb proveïdors i treballadors de diferents països. Aportacions sindicals per millorar la Llei A l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel el 19 d’abril passat va participar Cristina Faciabén, secretària confederal d’Internacional, Cooperació i Migracions de CCOO. Va explicar en primer lloc què és la cadena de subministrament (també coneguda com a cadena de valor/producció): «Consisteix en totes les baules (peces) que té un procés de producció i distribució de productes. Vol dir que hi ha una empresa matriu (normalment ubicada al Nord global) que deslocalitza la seva producció cap al Sud, generalment.» I va posar l’exemple d’Inditex, la multinacional espanyola de roba que no produeix a Espanya sinó als països del Sud: Turquia, el Marroc, Bangladesh o Vietnam, per exemple. L’estructura complerta és la cadena. Faciabén va recordar que el principi rector n. 11 de les Nacions Unides sobre empreses i els drets humans diu que «les empreses han de respectar els drets humans i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en què tinguin alguna participació», la qual cosa implica «prendre les mesures adequades per prevenir-les, mitigar-les i, si escau, posar-hi remei». Però el cert és que «malauradament, no té caràcter vinculant; és un desig, a hores d’ara les empreses no estan, encara, obligades a fer-se responsables de les seves vulneracions dels drets humans o dels drets mediambientals. Continuen explotant i violant reiteradament els drets al llarg d’aquestes cadenes de subministrament. I, no són penalitzades per aquest motiu». Els sindicats i altres actors socials són crítics amb l’esborrany del projecte de llei, mentre la patronal el considera excessiu. «Defensem com a model el tractat vinculant, un document en el que s’està treballant des de fa anys en el marc de Nacions Unides per a fer realitat la teoria que indicàvem abans. Té caràcter vinculant i això vol dir que les empreses estan obligades a complir i a reparar les víctimes; i, si no ho fessin, serien sancionades. La directiva, que està en discussió encara, és massa laxa perquè deixa fora la immensa majoria de les empreses que haurien d’estar dins (topalls en nombre de treballadors i de volum de negoci)», va explicar Faciabén. La sindicalista també considera que en l’esborrany hi ha mecanismes que no són prou rigorosos i que hi ha un nul reconeixement de la participació sindical. Un cop aquesta directiva s’aprovi serà d’obligat compliment pels Estats membres de la UE, que l’hauran d’adaptar a la seva legislació. Alemanya, França o Holanda, per exemple, ja han aprovat lleis nacionals amb aquests principis. Faciabén es lamentava que «a Espanya perdrem, malauradament, una oportunitat d’or que teníem. Des del Govern espanyol es va impulsar una llei espanyola de diligència deguda. Hi vàrem participar activament en el projecte de Llei; era novedosa i millorava la llei francesa, que és prou bona, però políticament s’ha impedit que tiri endavant en aquesta legislatura». Faciabén relatava que «l’empresariat espanyol no estava d’acord en aquesta normativa perquè consideraven que era massa restrictiva. Però si una empresa té diligència deguda en la seva activitat, hauria de voler que hi hagi una llei que persegueixi les empreses que no ho fan, així s’evitaria la competència deslleial». Per últim, com a consumidors també interessa una llei així perquè «ens garanteix que allò que estem comprant s’ha produït de manera justa, amb les persones i amb el planeta. És molt important saber que no s’estan explotant els treballadors, que no s’està forçant el treball, que no s’està emprant mà d’obra infantil». Per més informació es pot consultar l’article d’Adoración Guamán: “Frente a la irresponsabilidad: razones para aprobar una ley de derechos humanos, empresas y diligencia debida”.
Les perifèries existim
Per al periodista Sergi Picazo no és anecdòtic que a l’espai El Temps de TV3 pràcticament mai surtin fotografies de paisatges de l’àrea metropolitana de Barcelona. És un exemple del maltracte (perifèries a les seccions de successos de la tele com a llocs perillosos o als espais d’entreteniment amb una imatge «cutre/cañí») o no tracte de les regions perifèriques on, precisament, viu la majoria de la població. «La Florida i Morad han estat paradigmàtics de l’apropament que han fet els mitjans als barris. Per què no surten fotos de La Florida a El Temps? TV3 no ve aquí i els que hi vivim al barri no tenim educada la mirada, ens han educat per pensar que la Catalunya bonica és l’Empordà. No es troben mirades complexes, sinó una caricatura dels extrems», es va lamentar Montse Santolino, l’altra participant a la taula de la jornada. Aquest va ser el punt de partida de la VII Jornada de comunicació de l’ACO Les perifèries als mitjans. Canviar la mirada per transformar que es va celebrar el dimecres 26 d’abril a Cristianisme i Justícia. Entre altres qüestions es va abordar l’origen i on vivien els periodistes (per alguns això era més rellevant que per altres), els criteris periodístics vigents («el periodisme busca notícies d’impacte, la velocitat i immediatesa permanent, els conflictes, la violència física, no pas l’estructural. Això porta a la poca profunditat i una informació sensacionalista», va dir Picazo) o la propietat dels grans mitjans: «El que volen és guanyar els diners i mantenir l’statu quo. Una manera és no visibilitzar altres realitats que podrien canviar això: feminisme, ecologisme, anticapitalisme….», va plantejar Picazo. «Igual que no volen això, no volen mostrar les necessitats, els problemes, les lluites… podrien ser les llavors d’alguna cosa. Per tant, o no s’expliquen o s’expliquen com ens està arribant», va continuar. Picazo va concloure que «no hi ha possibilitat de canviar el sistema dels mitjans de comunicació a curt i mitjà termini, ho sento! Estem en plena onada liberal privatitzadora i amb els majors índex de desigualtat global, no s’albiren canvis de profunditat en el sistema». L’escola d’en Huertas Clavería En qualsevol cas, a partir de la menció del mestre de periodistes Huertas Clavería per part de Marc Andreu, que moderava la taula, s’ha destacat que «hi ha una generació de periodistes joves que fa reporterisme social, amb molta voluntat de seguir el llegat d’en Huertas Clavería. I surten mitjans locals nous amb una altra visió, no tan acomplexada», va destacar Santolino. El periodisme, certament, no té a veure amb un exercici individual de l’ofici (amb baixos nivells de sindicació i una auto-imatge de professió liberal): «La bona feina periodística o és col·lectiva o és impossible. Les grans investigacions s’han fet en xarxa, aquest és el periodisme potent i que pot canviar coses», va recordar Santolino. Com a propostes, Montse Santolino va apostar per les noves capçaleres independents (El Crític, La Directa, La Marea o elDiario.es), algunes en format de cooperatives i va suggerir que «és important organitzar-se perquè hi hagi agenda social. Les entitats han de tenir capacitat per generar relat, sense competir entre nosaltres per espais molt limitats als mitjans. També ens hem de queixar com a lectors quan hi ha coses que estan malament explicades dels nostres barris». A El Crític, on Picazo és periodista i editor, han publicat molts mapes sobre segregació urbana que confirmen que les perifèries no són només al Barcelonès: «Hi ha barris de Figueres, Vic i Manlleu molt castigats i marginats que no surten als Telenotícies. Les pitjors dades d’accés a l’educació i a la universitat són a Salt. La renda per càpita més baixa no està a l’àrea metropolitana sinó a Terres de l’Ebre. Hi ha una sensació de lluita entre pobres: si estem igual de fotuts i fotuts pels mateixos, unim-nos!» En tota la jornada, la desigualtat va ser una qüestió de fons que va travessar el debat: «Parlar de perifèries ha de servir per adonar-nos que el 90% som perifèries per alguna raó. Només una petita part de la població té el control del poder i dels recursos. Em preocupa que hi ha desigualtats internes dins les pròpies ciutats. S’estan generant perifèries dintre les pròpies perifèries. Aquí la ultradreta creix», va observar Santolino. Ara bé, no tot el relat es construeix des dels mitjans de masses: en particular, els joves de menys de 20 anys ja no s’informen aquí, sinó que ho fan a través de les xarxes socials (TikTok), grups de whatsapp…, tot «un nou ecosistema on es va colant el discurs d’ultradreta», va alertar Montse Santolino. La periodista també va recordar que «la música urbana i les imatges que l’acompanyen està generant molt relat perifèric. Aquesta gent adolescent i jove té molta creativitat i imaginació des de la precarietat, surten del no-res». En el diàleg obert, Sonia Herrera, de Cristianisme i Justícia, va apuntar que el cinema també genera relat sobre els barris, amb les resistències i les lluites veïnals (Chavalas, En los márgenes…). Josep Maria Pujol va admetre que «tenim camí a recórrer a valorar la bellesa dels barris que habitem». I Quim Cervera va anotar que el concepte perifèria no és només geogràfic, sinó que també és social, cultural, racial… La jornada es va seguir a través de Twitter amb el hashtag #JdacomunicacioACO. A l'enllaç podeu consultar l'àlbum de fotografies i també podeu consultar la gravació a l’enllaç: https://www.youtube.com/live/dyd68kJbbU0?feature=share
«La persona de Jesús», formació a la diòcesi de Vic
[Ramon Porti, diòcesi de Vic] Sota el lema de “La persona de Jesús. Com ha evolucionat al llarg del temps la fe per part dels creients” el passat 11 de març l’ACO de la diòcesi de Vic vam organitzar una trobada de formació a la parròquia de Montserrat, a La Balconada a Manresa amb unes vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada, Ripoll i convidats del Poble Sec i de la mateixa parròquia de la Balconada i simpatitzants. Va conduir el tema en Josep Mª Pujol, rector del les parròquies de Sant Maure i Santa Margarida de Montbui, membre de l’equip de joves d’ACO de l’Anoia. Es va començar la jornada llegint el manifest elaborat per la Pastoral Obrera de Catalunya respecte a l’accident laboral que va causar la mort de tres treballadors a la mina de Súria dos dies abans. Després d’exposar l’evolució de la creença de Jesús al llarg de la història dins les comunitats grega, romana, amb la creació del dret canònic, el retorn a les fonts originals reclamat per Luter, l’església més dogmàtica, fins arribar als nostres dies amb una fe que entén que el que importa és estimar. Per arribar aquí, comentàrem el llibre Qui és Jesús?, d’en Josep M. Rovira Belloso on ens exposa els fets fonamentals de la vida i actes de Jesús, buscant els textos del NT, comentant-los, acollint-ho a la nostra vida, és a dir, portar-la com una acció, sentir-nos identificats en els seus actes. Després d’un col·loqui, finalitzà la jornada agraint l’assistència per part de tothom i especialment l’aportació d’en Josep Mª Pujol.
Setmana Santa intergeneracional a Can Bajona
Un cop més i aquesta vegada sense mesures anti-Covid, l’ACO ha celebrat comunitàriament del 6 al 9 d’abril passats la Setmana Santa a la casa de colònies Can Bajona (Solsonès) amb el lema «Viure amb dignitat i plenitud». A la pràctica els gairebé quatre dies de convivència es converteixen en un espai intergeneracional compartit per famílies i militants d’edat més avançada amb activitats molt apreciades com la pregària familiar. A la celebració de la Passió del Senyor, Dijous Sant, preparada per la zona Besòs es va partir del testimoni de voluntariat al “Lloc de la dona”, compartint les creus de tantes dones immigrants i el seu viacrucis personal. La celebració va finalitzar amb els infants i els joves compartint amics, familiars i coneguts que estan vivint moments de creu. Un nou estil de vida, en un món en transició, per tenir cura de la casa comuna, va ser el títol de la interessant ponència amb què es va iniciar Divendres Sant. «No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una social. És la mateixa, és una crisi complexa socioambiental. El Papa ens invita a canviar l’estil de vida per aturar l’explotació del planeta i la gran injustícia amb els qui hi vivim», va dir el ponent i militant Salva Clarós, que va centrar la xerrada en l’encíclica Laudato Si’ del papa Francesc. La xerrada va generar moltes ganes de participar i parlar de molts temes: sindicalisme, crisi energètica, transformació social, canvi d’estil de vida… i referències a les propostes i alternatives del papa Francesc. Podeu consultar el guió escrit de la ponència a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/pon-ncia-setmana-santa-2023-un-nou-estil-de-vida-en-un-m-n-en-transici-tenir-cura-de-la L’endemà, Dissabte Sant es van realitzar els diferents tallers, com ara Contemplar la Passió de Crist a través de la música; Una jubilació activa i militant; Acompanyar als infants a descobrir el tresor de Déu; Perdonar-se, perdonar i rebre el perdó de Déu o Pregar avui. Al vespre es va celebrar la Vetlla Pasqual. A Twitter es va poder seguir la Setmana Santa amb el hashtag #PasquaACO. A l’enllaç podeu consultar l’àlbum de fotografies: https://flic.kr/s/aHBqjAzNkf I també podeu consultar el missatge de Pasqua que ha preparat el Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE): https://acocat.org/sites/default/files/manifest_pasqua_ucraina_catala.pdf A la diòcesi de Madrid, amb anterioritat, el 25 de març, van fer una trobada pasqual amb el títol «Resucitar desde las periferias. Madeleine Delbrêl», a càrrec de Tiscar Espigares. Podeu consultar el vídeo a l’enllaç: https://www.instagram.com/tv/CqOGdpqsRiU/?igshid=YmMyMTA2M2Y=
«Avui parlem de creure»: Podcast sobre la pluralitat religiosa a Catalunya
Ajudar a estendre el coneixement de les diferents tradicions religioses que conviuen a Catalunya és el propòsit dels 24 podcasts sobre la pluralitat religiosa a Catalunya (en català i d’emissió lliure) que han impulsat des de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Han estat elaborats conjuntament amb l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), contenen informació sobre les diverses tradicions religioses i sobre el seu lèxic. Pel que fa al cristianisme catòlic hi ha dos capítols en què ha participat el consiliari de l'ACO Quim Cervera i que podeu consultar a l'enllaç: https://open.spotify.com/show/6ob9lJLtr2tBG3vGyS4CLf
«Llevat dins la pasta»: els programes de març i abril
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Mercè Solé, connectant amb els joves: https://www.ivoox.com/merce-sole-connectant-amb-els-joves-audios-mp3_rf_106288462_1.html Grego Belmonte, “Para salir mejores”: https://www.ivoox.com/grego-belmonte-para-salir-mejores-audios-mp3_rf_106288236_1.html Maria Coll: 20 anys de Migra Studium: https://www.ivoox.com/maria-coll-20-anys-migra-studium-audios-mp3_rf_105446047_1.html Lucha Castro, la lluita contra els feminicidis de Mèxic: https://www.ivoox.com/lucha-castro-lluita-contra-els-feminicidis-de-audios-mp3_rf_105087591_1.html Kristian Herbolzheimer, per la pau a Ucraïna: https://www.ivoox.com/kristian-herbolzheimer-per-pau-a-ucraina-audios-mp3_rf_104855234_1.html
Jornada d’iniciació per descobrir que acompanyar ens fa sentir vius
[Comissió d'iniciació] Aquest any vam fer la Jornada d’Iniciació a Sant Pau del Camp (un espai fabulós a tenir molt en compte!). Convidàvem a participar-hi tota la militància, simpatitzants i persones que volguessin conèixer l’ACO. Posàvem l’accent en l’acompanyament a les persones del nostre entorn perquè, tal com diu el Document d’Identitat: “Busquem Déu en la vida, en les persones que ens envolten. Les acompanyem compartint la vida quotidiana, l’amistat, el testimoni i també l’experiència de fe. Compartir tot això és un deure d’amistat i d’amor.” Vam iniciar la jornada amb un petit fragment de la sèrie “Chosen”, on vèiem el testimoni d’un que havia sigut guarit per Jesús, i una que ho havia vist, i ho comunicaven públicament, contrastat amb l’actitud poruga dels deixebles. Vam seguir amb una pregària. Tot seguit, vam fer una dinàmica a on vam descobrir que les pors que tenim quan acompanyem persones i volem compartir la fe són comuns a tots nosaltres. Són les ombres. Després van arribar els testimonis que posaven llum: l’acompanyament persona a persona que va compartir la Montse de la zona Besòs, la Revisió de Vida Oberta que ens van explicar des de Madrid i la Lucía va explicar les experiències de fe compartida en família on cadascú troba el seu espai. A partir d’aquí, el Pepe Rodado va fer un recull i ens va fer reflexionar. Ens va dir que la iniciació és una inquietud que ressona, que està apareixent en molts espais (el Consell, la trobada de responsables…). Ens va recordar, arran de la dinàmica de les pors, que les paraules més repetides de Jesús a l’Evangeli són “No tingueu por”. Tenim una motxilla de pors grossa. Cal generar espais de confiança per facilitar que surtin els acompanyaments a fons, des de la fe. Va parlar de que la iniciació no és “sortir de caça”, el que volem és compartir la vida, la fe. Va remarcar la importància de la gratuïtat, no cerquem l’eficàcia (a l’ACO de Madrid sobre la RdV Oberta sovint diuen “No sabem cap a on va això”). Cal saber que els processos són lents i no els dominem; duen el temps de les persones. Seguidament vam fer grups a on vam compartir moltes experiències d’acompanyament, de vida. Acompanyar ens fa sentir vius. L’ACO ens ensenya que som militants les 24 hores i que pregar es pot pregar arreu. Es va expressar agraïment a les persones que hem acompanyat i a les que han passat per les nostres vides perquè, al cap i a la fi, reconeixem que l’acompanyament és mutu. Agraïm també als que han obert camí i han estat testimoni. Primer cal acompanyar en la vida abans que acompanyar en la fe. I és en la vida que ja trobem Jesús (la dignitat, el respecte, les reivindicacions). Finalment vam posar en comú el que havia sortit als grups i ens vam acomiadar amb la cançó de Pau Donés “Eso que tú me das”, com a cant d’agraïment. La gran majoria de les persones que van participar a la jornada eren militants veterans, són ells els que tenen més clara la importància de la iniciació? Ells han “picat pedra” i van venir amb els deures fets. Creiem que la iniciació a l’ACO és una responsabilitat de tots. Cada militant és iniciador. Fem-ho possible!
L’MMTC renova el buró i aprova les línies pels propers quatre anys
[Montserrat Sidera, Comissió d’internacional] Amb el tema “Justícia social en una economia per a la vida” els dies 25 al 31 de març s’ha celebrat el Seminari i Assemblea de l’MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians), a Lourdes (França). Aquesta trobada es celebra cada quatre anys. De l’ACO hi ha participat Montserrat Sidera, de la comissió internacional. Hi eren presents els representants de moviments de 25 països, de 4 continents (Amèrica, Àsia, Àfrica i Europa) amb una participació de més de 50 persones entre militants i consiliaris. El tema es va treballar amb el mètode que gairebé tots els moviments compartim, el de la Revisió de vida: Veure, Jutjar i Actuar. En grups de treball per continents, es va reflexionar i aportar la vida, les dificultats, els problemes en el món obrer de cada país, les injustícies que es viuen a diferents regions i situacions. En les posades en comú es va anar constatant una visió més global. En el jutjar, es va posar llum des de l’Evangeli i a través d’uns testimonis de consiliaris compromesos en el món obrer de diferents moviments. En l’actuar s’han recollit propostes per treballar en els nostres moviments i continents, les quals publicarem pròximament. Cal posar en valor, la importància d’aquestes trobades. La riquesa de l’intercanvi entre cristians de diferents llocs, cultures, que creiem tots en el mateix Déu que és Pare-Mare de tots i totes. Ens adonem que, malgrat les diferències, tots lluitem pel mateix: la dignitat en el treball, la preservació del medi ambient, la lluita contra la pobresa, les immigracions internes dins el mateix continent i externes. El 29, 30 i 31 va ser l’assemblea, per decidir les línies d’acció pels propers 4 anys, i fer l’elecció dels nous components del buró (copresident, copresidenta, tresorer, secretari i consiliari). També es van elegir els nous components del Consell internacional (2 per continent). Es van presentar i aprovar l’estat de comptes dels darrers anys. També els diferents continents, van revisar i treballar la seva organització, per poder estar connectats i fer un treball conjunt. ACO França, que va portar el pes de la logística de la trobada, també va organitzar una visita guiada al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Podeu consultar les imatges a l'àlbum de fotografies.
És hora de sortir a les places
«Un cop hem discutit, discernit i aprovat els documents al Consell i la trobada de responsables, ara ens toca mirar les perifèries, els precaris, les parròquies, els sindicats. Ara ens toca sortir a les places; cada zona, diòcesi i grup hem de valorar el que podem fer amb ànim de sembradors i amb confiança en l'Esperit». Aquesta va ser la benvinguda de la presidenta d'ACO, Rocío Elvira, als participants a l'últim Comitè General del dissabte 25 de març. A la reunió es van posar en comú les valoracions de la trobada de responsables que, a la pràctica, va ser la segona part del XII Consell i on es van aprovar les Normes de funcionament i organització. Es van destacar dos aprenentatges de cara a futurs consells: hi ha hagut un excés de documents a revisar que han traslladat aclaparament als grups; caldria estudiar fórmules perquè les esmenes es puguin defensar per part de tots els grups (a la trobada de responsables algunes zones van assumir la defensa d'algunes esmenes en nom de grups absents). Després de tot aquest treball, ara pertoca aprofundir en la missió d'ACO i articular les línies d'actuació i reptes per als propers tres cursos. En aquest sentit, les zones i diòcesis que van participar al Comitè General van proposar alguns accents: la necessitat d'aprofundir en la formació i, en particular, en la Revisió de Vida; la importància de la iniciació i de l'economia; la necessitat de compartir els compromisos que els militants sostenen en entitats per acostar a l'ACO i en sentit invers… Des del Comitè Permanent es va fer una proposta per treballar les 3 línies, els reptes de la línia D i les 4 resolucions amb la flexibilitat que cada zona i diòcesi doni prioritat a allò que necessita, segons el moment en què estigui. Aquesta proposta s'analitzarà i millorarà a les zones per poder tancar-la al proper Comitè General del 13 de maig. Entre altres informacions es va fer un repàs final de la Setmana Santa que se celebrarà a Can Bajona i de l'evolució dels comptes del moviment (fins al febrer), que s'adeqüen a allò previst. També es va recordar que continua vacant la responsabilitat d'economia del moviment, funció que ha assumit de manera provisional el president, Jordi Soriano. Així mateix, es va valorar la celebració dels 20 anys de l'ACO de Còrdova que han servit d'impuls a la diòcesi i que s'està creant un grup de treball (obert als militants que hi vulguin participar), per celebrar els 70 anys d'ACO a partir de la propera Jornada General. Les comissions de formació, iniciació i comunicació van informar del que les té ocupades. I, per part d'internacional, es va recordar que s'estava celebrant l'assemblea i el seminari de l'MMTC a Lourdes, amb la participació de Montserrat Sidera i que del 21 al 24 de setembre l'MTCE (moviment europeu) celebrarà la seva assemblea i seminari a Barcelona. A la pregària amb què es va iniciar el Comitè General, preparada per la diòcesi d'Alacant-Orihuela, es va destacar que les temptacions són una experiència profundament humana i que Jesús continua exemplificant en no deixar-se portar per paraules aduladores.
Nou «Creixem» dedicat a l’hàbit de la lectura de la Paraula
Pim Queralt Capdevila, membre del Pradó, és l'autora del nou document de formació Creixem: Acompanyats per la Paraula. Podeu llegir-lo a l'enllaç de la Mediateca.
