«Deshumanitzades: Camins migratoris travessats per burocràcia, racisme i patriarcat»
Des d'Entrepobles, la Directa i PBI (Brigades Internacionals de Pau) han coproduït un nou documental web que es diu “Deshumanitzades: Camins migratoris travessats per burocràcia, racisme i patriarcat.” Tracta d'una investigació sobre el racisme institucional que travessa la migració i el refugi en l'estat espanyol des d'una mirada feminista i anticolonial. A través de 8 càpsules de vídeo escoltaràs els testimonis i les històries de persones migrants d'Amèrica Llatina que conten els laberints burocràtics i racistes de la llei d'estrangeria i el sistema d'asil espanyols, el mercat il·legal de cites prèvies per poder regularitzar-se, i la violència que viuen les dones en els processos de migració, entre elles, exposem tres casos: la maternitat segrestada per la DGAIA, el reagrupament familiar autogestionat a través de xarxes feministes i un exili travessat per la transfòbia laboral. Accés al documental: http://deshumanitzades.directa.cat
Espiritualitat de la jubilació
Quan s’arriba a la jubilació tot et fa pensar que comences una nova etapa. S’inicia un període marcat pel “deixar” la feina, però amb possibilitats d’altres activitats i interessos. És una etapa que et va fent sentir que comences a ser gran, que anem envellint, però que encara tenim capacitat per a molta fecunditat. És per a aquesta etapa que us presentem un recull de reflexions que volen donar sentit i il·luminar aquesta nou tram de vida. L’hem anomenat espiritualitat de la jubilació, en el sentit que ens ajudi a afrontar des del nostre interior aquests propers anys, dissenyar com els volem viure i fer projectes sobre ells, perquè precisament perquè anem “deixant” també això demana saber-ho fer amb creativitat i sabent discernir les nostres qualitats que encara mantenim vives, en actiu i al servei del nostre entorn, les nostres amistats, i la família. Aquesta és la presentació d'aquest document que han elaborat Quim Cervera i Mercè Basté: «En aquest document, hi ha forces elements escrits, extrets d'altres autors, combinats en una redacció nostra; la nostra intenció no era fer-ne un llibret publicat (i per això l’hem enviat a amics amigues i per correu electrònic), sinó un material per a ús personal». Podeu consultar-lo a la Mediateca del web o a l'enllaç.
«Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu», d’Oriol Xirinachs
Un cop més, la Comissió de Formació hem repescat un document antic i n’hem extret uns quants fragments per la reflexió. Es tracta del Document d’ACO n. 7: Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu, escrit per Oriol Xirinachs. Acollir (…) vol dir admetre’l en la nostra companyia. Decididament, acollir no és tan senzill! I malgrat això, en l’acolliment, com a actitud radical de vida, ens hi va tot. Si un dia Jesús podrà dir: “Veniu a mi els cansats i afeixugats…”, exclosos, rebutjats, fracassats… és perquè té una mirada atenta. Jesús prou que mirava i descobria els qui volien ser rebuts per ell, abans i tot de presentar-se-li, però els qui l’envoltaven i volien acaparar-lo s’esforçaven encara més per amagar-los-hi. A Jesús, l’home malferit, i la cananea, i la viuda de Naïm, i Bartomeu, i tants i tants, li toquen el cor: “Se’n va compadir”. Rebre a casa no és només donar, és aconseguir que els ningú –cananea, cec de naixement, adúltera, Zaqueu, immigrant, parent estrany o disminuït– puguin trobar el goig de saber que són algú. Acollir l’altre vol dir estar disposat a canviar coses. (…) hauríem d’avançar pel camí del saber-nos fer “acollibles” per part d’aquells a qui volem acollir.
Es busquen candidats per la renovació de responsables al Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC)
El Comitè de l’MMTC està format per president i presidenta, tresorer, consiliari i secretari/a (aquest últim és un lloc de treball remunerat). ACO formem part del Moviment mundial i, periòdicament, cada 4 anys, cal renovar les responsabilitats. Se’ns fa una crida a que tots els militants dels moviments que en formem part, puguem presentar algú/na candidat/a per fer possible aquesta renovació. El més urgent ara és la responsabilitat de tresorer que, per qüestions legals, ha de ser imperativament d’un moviment europeu. Es busca un militant que tingui coneixements de comptabilitat, a nivell de fer balanços i pressupostos, presentació dels comptes, fer seguiment de les quotes, així com gestions amb l’administració belga. Tenir domini en el tema informàtic i que parli francès i a ser possible amb coneixements d’anglès. També es busquen candidats/es pel lloc de treball de secretari/a. Es una feina de coordinació i organització a nivell mundial, contacte amb tots els moviments, disponibilitat per viatjar. Que parli almenys anglès o francès i que tingui un bon domini de les tecnologies informàtiques i capacitat per treballar en equip. El Seminari-Assemblea MMTC serà els propers del 24 al 31 de març a Lourdes (França) i en aquesta assemblea s’haurien de poder escollir els nous responsables. Si algú/na pot presentar-se, que es posi en contacte per email o telèfon amb la coordinadora de l’ACO.
Venturós 2023, per Emilià Almodóvar
Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau (Nombres 6,24) Evangeli Lc 2,16-21 «En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.» Què hem vist nosaltres amb els nostres propis ulls? Tant de bo si hem procurat contemplar amb la mirada interior del cor. L’any que ja ha acabat ha tingut de tot. El nou any és com si ens regalessin una llibreta nova, en la qual podem anotar el que anem vivint tot descobrint la presència salvadora de Déu a les nostres vides. Ja som prou grans per saber que, potser, no canviarà tant la nostra existència. Ja sabem que si fa o no fa tot seguirà per un estil com fins ara, com tants anys viscuts… El que sí que podem proposar-nos és canviar de perspectiva. Sí que podem crear-nos interrogants, que com hams, ens ajudin a pescar dins la monotonia, un any més, de la nostra vida. I potser podrem entomar la monotonia sense ensopir-nos. Cal mantenir les oïdes atentes, els ulls oberts per descobrir, en allò que passa diàriament, el bri d’Esperança. La possibilitat de nova vida. La palanca per aconseguir el canvi, la transformació de la nostra petita història i qui sap si també, la Transformació de la vida del conjunt de les persones. Fem un repàs: mantenir-nos nòmades (els i les pastores van i venen…no paren quiets) Malgrat sembli que ja no hi ha qui ens mogui dels nostres principis, de les nostres coordenades, de les nostres conviccions aconseguides a còpia d’anys. Deixar-nos sorprendre pel que sembla igual de sempre (un pare, una mare, una criatura…) una guerra, uns morts, unes desigualtats, uns rics més rics, uns pobres més pobres… Veure, rumiar, actuar no deixar-nos guiar pel que diuen, pel que ens arriba que han dit uns que han escoltat d’uns altres… veure amb els nostres propis ulls perquè hem sabut ser-hi en el lloc oportú, en el moment oportú. I compartir des de l'experiència, no contes de fades sinó vida viscuda en plenitud. Tornar a la sensibilitat de les persones que se n’admiren, que vibren, que no poden mantenir-se mudes i han de proclamar: Déu avui, també, fa coses grans! Com Maria, tant de bo, durant aquest nou any, conservem els esdeveniments i les persones en el nostre cor i procurem treure-li l'entrellat, les lliçons de la vida que ens orientaran en la recerca de la FELICITAT personal i col·lectiva.
L’experiència fundant de la mort
«Tant si vivim com si morim som del Senyor». Tres testimonis de gruix van emmarcar la Jornada de formació de l’ACO que es va celebrar el 3 de desembre passat amb l’ànim de mirar de cara la germana mort. Els dos jesuïtes, Jesús Lanao i Víctor Codina, van parlar a partir de la seva experiència de malaltia i la militant Paquita Montaner, a partir de l’experiència de la pèrdua del seu espòs. El consiliari Jesús Lanao proposa unes reflexions interessants en relació als darrers anys de la nostra vida, quan aquesta es deteriora indefinidament: «Les vides “prolongades” de les persones dependents totals, amb deterioraments mentals importants progressius i irrecuperables: Quin sentit té? Com ens ho plantegem a nivell humà i cristià?», planteja. Podeu consultar el seu testimoni escrit a l’enllaç: https://acocat.org/mediateca/una-ltima-experi-ncia-testimoni-de-jes-s-lanao Víctor Codina relata la seva experiència d’haver passat el covid: «Som éssers vulnerables, fràgils. Però una cosa és saber-ho i una altra experimentar-ho. Diverses vegades havia estat en cert perill de mort, m’he escapat d’alguns accidents, he tingut operacions quirúrgiques nombroses, però mai no havia vist la mort de forma tan propera i immediata», observa. Podeu consultar el seu testimoni escrit a l’enllaç: https://acocat.org/mediateca/una-experi-ncia-fundant-testimoni-v-ctor-codina La Paquita Montaner, militant i metgessa jubilada, va fer el testimoni a partir de l’acompanyament en la malaltia al seu espòs Ramon Compañó: «La mort sobtada o inesperada és una tragèdia. Un procés de malaltia que porta a la mort no deixa de tenir una part de tragèdia, però com diu la paraula és un procés i et permet fer un procés per preparar-te per tenir una bona mort i en aquest procés sovint al final la mort pot ser un “alliberament”», va recalcar. Podeu consultar el seu testimoni escrit a l’enllaç: https://acocat.org/mediateca/testimoni-de-paquita-montaner La gravació de la Jornada està disponible al canal YouTube de l’ACO o a l’enllaç: https://youtu.be/j63owwWlseU
Contemplar les figures del pessebre
Com cada any us compartim la felicitació de Nadal de la militant Paquita Morillo: cara i dors. I a continuació, ressenyem dues cròniques de trobades de Nadal a Còrdova i a la zona Besòs. [ACO-Córdoba] El passat 17 de desembre, l'ACO de Còrdova vam tenir la nostra trobada de Nadal. Vam compartir la nostra acció en un mapa imaginari de Còrdova amb els diferents ambients i espais on es fa present cada militant. Va ser un moment per redescobrir com les nostres humils vides poden generar tanta acció i un impuls per continuar sent llevat dins la pasta per construir un món millor. Després vam celebrar el Nadal amb una Eucaristia al costat de la resta de la Pastora Obrera de la diòcesi. [Zona Besòs] S’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres. Homes i dones, no tingueu por; pau, Déu us estima i acompanya. El 17 de desembre vam fer la celebració del Nadal de la zona Besòs a la parròquia de Sant Pau de Badalona. Vam plantejar la celebració com una experiència de contemplació de les figures del pessebre acompanyada dels textos de l’evangeli que ens parlen del naixement de Jesús. Hem recollit la proposta en una presentació perquè la pugueu experimentar des de casa, la podeu trobar aquí. Davant d’un temps de gran activitat, soroll i llum, proposàvem un moment de recolliment, amb una sola llum i la Paraula, per veure amb ulls diferents les figures del pessebre. Una a una, dedicant a cadascuna la nostra atenció plena. Després vam treballar en grups, a partir d’unes preguntes, com havíem viscut l’experiència i allò que cada figura despertava dins nostre. Posteriorment vam posar-ho en comú. Pel que fa a l’experiència de la contemplació, algunes de les reflexions que van sortir eren: Per part de moltes persones, es va remarcar la sensació d’agraïment i benestar per poder disposar d’una estona de silenci i quietud. Vam trobar un espai per viure el Nadal d’una manera diferent. Vivim envoltats per la immediatesa i s’agraeix una aturada, un moment per poder pensar i sentir. Sovint, associem pregària amb reflexió i la contemplació no entra en aquests paràmetres. De vegades ens costa la meditació i la contemplació i, en general, costa menys fer-ho en grup. Ens ha servit per aturar-nos i anar endins. Hi ha qui troba a faltar espais de silenci a les celebracions, és com si estiguessin plenes de paraules. Parlar del Nadal no és fer arqueologia, és actual; ara mateix hi ha persones que viuen així, també persones que tenen por, persones que confien. Les lectures que acompanyen les figures són conegudes per tothom i això ajuda en la contemplació, tanmateix en retrobem la força amb la presència de la figura i l’entorn de silenci. Aquesta experiència ens mou a no córrer, a buscar moments com el d’avui, a valorar la presència de l’Esperit. Pel que fa a les figures, vam destacar: Josep: compromís d’acompanyar Maria i Jesús, amb silenci i senzillesa. L’home bo, home sant. Acollir allò que ens supera, que no entenem. Amb amor i cura accepta. Ens inspira per ser bona companyia, per saber estar i fer costat. Acceptació incondicional. Maria: confiança. És una dona atrevida que accepta i tira endavant amb el que Déu li proposa. Accepta amb esperança i alegria. Deixar fer sense deixar de fer allò que hem de fer. Humil, disposada. La dona que diu “sí”. Ho guardava en el seu cor i ho meditava. La vida l’acceptem tal com arriba. Acceptació incondicional. Jesús: el nom Emmanuel “Déu amb nosaltres”. Amor que ens salva, sent tan petit. Només sabem de Déu per ell. Naixement com a benedicció, com per exemple el naixement dels néts. Àngel: porta les bones noves a aquells que no s’ho esperen. La comunicació és molt important. Els nets de cor veuran a Déu. Hi ha qui se sent proper a l’àngel, per considerar-lo una figura “estranya”, que acompanya, que guia, que anuncia. I amb aquesta imatge es remet al món del monitoratge o altres professions d’acompanyament. Pastors: Déu es presenta a la gent senzilla. Són destinataris i missatgers. Viuen al ras i formen part d’una comunitat que es cuida. Els humils estan alerta. Hem de fer més de pastors: propagadors de la fe en context de foscor (Nit Negra). La figura dels pastors, entranyable per alguns que hi tenen alguna vinculació (el seu pare era pastor), és fàcilment relacionable amb la gent senzilla i acollidora. Hi ha qui comenta que els pastors eren molt mal vistos en l’època i això ens fa pensar en la gent de qui ens apartem. Ens crida l’atenció de la resposta a l’anunci que fa l’Àngel: deixar-ho tot i posar-se en marxa. Tant de bo sapiguem veure sempre quan és el moment de llançar-se i atrevir-se a fer-ho Estrella i savis: malgrat ser savis, segueixen la llum. Saviesa que segueix buscant, no són prepotents. Es meravellen davant d’un infant. Les persones que reben i donen amor tenen molta llum. Intentar ser llum allà on som. Ha fet pensar en com el poder i la riquesa poden ser ben emprats, tot i que estiguem acostumats a que sigui el contrari. Quina és la nostra estrella? Què o qui ens guia? L’estrella també és una representació de l’univers, de la immensitat de l’univers. Tot és inabastable; per sort, podem comptar amb el nostre grup de RdV perquè ens ajudi a veure tot allò que se’ns escapa. Ressonen en nosaltres les referències a la por i a la confiança. Venim d’un temps de molta por, de molta incertesa i ens sentim reconeguts en aquesta por. També reconeixem la confiança. On hi ha amor, no hi ha por. No tingueu por, Déu estima tota la Humanitat. Continuant la celebració, vam fer una pregària llegida entre tots. En acabat, vam veure una presentació amb imatges actuals que fan pensar a on podem trobar avui aquest nadó, aquests pares, el grup de gent humil que es posa en marxa, l’àngel que dona a conèixer la bona nova, els savis de terres llunyanes, i l’estrella que
Diversitat sexual i Església
[ACO-Córdoba] El 3 de desembre passat, l'ACO de Còrdova vam participar al Fòrum Cristianisme i Món d'avui, que se celebra anualment, juntament amb altres moviments, grups i parròquies de la diòcesi. Aquest any, interpel·lades per Jesús, el mestre de Galilea, l'amor del qual preferencial era presència viva en els col·lectius més exclosos i silenciats a l'època que li va tocar viure, vam reflexionar i prendre consciència de la realitat, dificultats i esperances d'un dels col·lectius més invisibilitzats actualment, els nostres germans LGTBIQ+. Teniu més info a l'enllaç: https://cvx-e.es/cvxe/foro-en-diversidad/
«Llevat dins la pasta»: els programes de desembre i gener
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Augustin Marie Ndour i la ILP Esenciales per regularitzar migrants indocumentats. Enllaç al programa. Rocío Elvira, la presidenta de l’ACO ens parla del XII Consell: https://www.ivoox.com/rocio-elvira-presidenta-l-aco-audios-mp3_rf_101130778_1.html Marta Mateu, la difícil recerca de feina dels joves: https://www.ivoox.com/marta-mateu-dificil-recerca-feina-dels-audios-mp3_rf_100649867_1.html Mons. Abilio Martínez, un bisbe per a la Pastoral Obrera: https://www.ivoox.com/mons-abilio-martinez-bisbe-per-a-la-audios-mp3_rf_99861311_1.html
Rocío Elvira i Jordi Soriano, entrevistats a la ràdio
El nou president de l’ACO, Jordi Soriano Márquez, ha estat entrevistat al programa Paraules de Vida, de Catalunya Ràdio, el 25 de desembre passat. En Jordi va compartir amb l’audiència els objectius del moviment, el mètode de la Revisió de Vida, amb qui es fa xarxa, la preocupació pel treball digne i l’erradicació de la precarietat… Podeu escoltar l’entrevista a l’enllaç: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/paraules-de-vida/paraules-de-vida/audio/1156959/ Així mateix, la comunitat de Sant Pere Claver del Clot, de la qual forma part en Jordi també van entrevistar-lo a la seva web: https://www.santpereclaver.cat/single-post/jordi-soriano-nou-president-aco-som-persones-implicades-nostra-societat D’altra banda, Rocío Elvira va participar al programa de la Pastoral Obrera de Catalunya a Ràdio Estel, Llevat dins la pasta, el 4 de gener passat on va explicar com va anar el XII Consell i els principals reptes que han sortit. «El Consell és una festa democràtica per nosaltres. L’espai on la militància pot decidir què farem aquests propers quatre anys. Hem sortit del Consell amb moltes ganes, amb un to d’esperança», va dir la Rocío. De les conclusions del Consell va destacar que «és important el lloc dels militants al món, per això farem un mapeig de les diòcesis per mostrar què fan els militants en la societat civil; també hem d’obrir-nos a la societat amb projectes amb treballadors en vulnerabilitat (kellys o treballadors en precari) i transmetre la dignitat en el treball, l’esperança en la vida i com caminar com a comunitats cristianes». Podeu escoltar l’entrevista a l’enllaç.
