0,7%, el compromís pendent
Us recomanem aquest reportatge interactiu sobre el 0,7%, el compromís pendent, elaborat per LaCoordi, Lafede.cat i el diari Ara, que podeu consultar a l'enllaç: https://interactius.ara.cat/07elcompromispendent
«A jornal», el nou blog de la Pastoral Obrera a CatalunyaReligió
Explicar-se fora dels cercles habituals i arribar a un públic més generalista és el propòsit del nou blog «A jornal» que el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ha estrenat el novembre passat al portal CatalunyaReligió.cat. Periòdicament es publiquen post més litúrgics o amb un comentari de l'Evangeli del diumenge i post relacionats amb la feina. Entre els autors hi trobareu, a més de la directora del SIPOC, la militant Mercè Solé, consiliaris de l'ACO com Oriol Xirinachs, Oriol Garreta, Josep Hortet, Jaume Duch… Podeu entrar al blog des de l'enllaç: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal També us recomanem el nou canal YouTube de la Pastoral del Trabajo de la Conferència Episcopal Espanyola, al qual us hi podeu subscriure: https://www.youtube.com/@pastoraldeltrabajo
Venturós 2023, per Emilià Almodóvar
Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau (Nombres 6,24) Evangeli Lc 2,16-21 «En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.» Què hem vist nosaltres amb els nostres propis ulls? Tant de bo si hem procurat contemplar amb la mirada interior del cor. L’any que ja ha acabat ha tingut de tot. El nou any és com si ens regalessin una llibreta nova, en la qual podem anotar el que anem vivint tot descobrint la presència salvadora de Déu a les nostres vides. Ja som prou grans per saber que, potser, no canviarà tant la nostra existència. Ja sabem que si fa o no fa tot seguirà per un estil com fins ara, com tants anys viscuts… El que sí que podem proposar-nos és canviar de perspectiva. Sí que podem crear-nos interrogants, que com hams, ens ajudin a pescar dins la monotonia, un any més, de la nostra vida. I potser podrem entomar la monotonia sense ensopir-nos. Cal mantenir les oïdes atentes, els ulls oberts per descobrir, en allò que passa diàriament, el bri d’Esperança. La possibilitat de nova vida. La palanca per aconseguir el canvi, la transformació de la nostra petita història i qui sap si també, la Transformació de la vida del conjunt de les persones. Fem un repàs: mantenir-nos nòmades (els i les pastores van i venen…no paren quiets) Malgrat sembli que ja no hi ha qui ens mogui dels nostres principis, de les nostres coordenades, de les nostres conviccions aconseguides a còpia d’anys. Deixar-nos sorprendre pel que sembla igual de sempre (un pare, una mare, una criatura…) una guerra, uns morts, unes desigualtats, uns rics més rics, uns pobres més pobres… Veure, rumiar, actuar no deixar-nos guiar pel que diuen, pel que ens arriba que han dit uns que han escoltat d’uns altres… veure amb els nostres propis ulls perquè hem sabut ser-hi en el lloc oportú, en el moment oportú. I compartir des de l'experiència, no contes de fades sinó vida viscuda en plenitud. Tornar a la sensibilitat de les persones que se n’admiren, que vibren, que no poden mantenir-se mudes i han de proclamar: Déu avui, també, fa coses grans! Com Maria, tant de bo, durant aquest nou any, conservem els esdeveniments i les persones en el nostre cor i procurem treure-li l'entrellat, les lliçons de la vida que ens orientaran en la recerca de la FELICITAT personal i col·lectiva.
El XII Consell encoratja l’ACO a continuar la seva missió
Un nou Document d’Identitat, una nova Carta Econòmica i tres línies d’actuació aprovades al XII Consell resituen l’ACO en uns nous temps i ben engreixada per portar el missatge d’alliberament de Jesucrist a les classes populars i treballadores. Missió acomplerta del moviment després d’una dilatada fase preparatòria de treball en grups de revisió de vida, grups de treball i comissions vàries que han culminat en un intens XII Consell celebrat a Veciana del 18 al 20 de novembre passats. Un centenar de militants procedents de totes les diòcesis i zones han participat al Consell enmig d’un ambient de fraternitat, comunió i sinodalitat. Tot i que el volum i la profunditat de documents a aprovar era superior al de Consells precedents, la tasca de la Mesa i els ponents ha estat òptima ja que han quedat poques esmenes per discutir (de les més de 200 presentades) als dos grups de treball que es van constituir (Document d’Identitat i Carta Econòmica). Els debats s’han pogut fer amb placidesa i amb una bona actitud d’escolta i respecte a l’altre, això ha provocat que, de fet, a plenària no hi passés cap esmena. La presidenta de la Mesa del Consell, Paquita Montaner, va concloure que «ha estat un Consell agradable, hem arribat a bon port. Hem aprovat moltes coses i ens falten mans per fer-ho, ens cal corresponsabilitat. També hem estat uns privilegiats d’estar aquí i ara tota aquesta energia que hem rebut l’hem de portar cap als grups». A banda d’aquests dos documents interns fonamentals, els delegats del grups d’ACO han decidit les línies d’actuació que orientaran el treball dels propers quatre anys: Militància, participació i sentiment de pertinença; L’espiritualitat d’ACO i Acció, compromís militant i evangelització a l’ACO. Precisament, d’aquesta darrera línia s’han prioritzat tres reptes: vetllar per la qualitat del compromís militant, aproximar ACO a col·lectius vulnerables i organitzar una acció profètica per a tot el moviment periòdicament. Properament es publicaran els documents definitius. Aquesta vivència intensa del Consell també s’ha reflectit en les pregàries prèvies, en les dinàmiques que hi havia entres les votacions a plenari (preparades per les zones i diòcesis) i en les tres propostes de resolucions: abordar un procés de reflexió-formatiu sobre els conceptes classe obrera i acció catòlica i facilitar en propers Consells la participació dels grups de més edat o en situació de criança de fills. Altres espais valorats ha estat el reconeixement públic dels responsables de zona i de les comissions que han finalitzat el seu servei o la participació de les diòcesis de Madrid (van explicar l’experiència de la Revisió de Vida Oberta), de Còrdova (van compartir el Quadern de Vida d’una militant en relació a l’acció de suport a les treballadores de la neteja dels hospitals públics) i d’Orihuela-Alacant. Els participants han gaudit d’aquests dies de convivència i han valorat molt positivament tots els detalls organitzatius (intensament treballats amb anterioritat), com per exemple un servei de traductors a càrrec de militants voluntaris, tot i que al Comitè Permanent el i les treballadores del moviment han expressat l’esgotament per la sobrecàrrega de feina sostinguda. A la Mediateca de l’ACO hi ha diferents documents interessats vinculats al XII Consell com són les memòries de les diferents zones, diòcesis, comissions, consiliari general o la del Comitè General que recullen l’activitat efectuada entre l’XI i el XII Consell. Podeu consultar-los a l’enllaç. Pel que fa a l’informe de gestió del Comitè General es va fer una presentació més reduïda que podeu consultar a l’enllaç: https://www.slideshare.net/acocat/xii-consejo-aco-presentacion-balance-gestion-comite-generalpptx Pepe Rodado: «Els grans de mostassa som nosaltres mateixos» L’eucaristia del diumenge va ser molt emotiva, encapçalada per Pepe Rodado, nou consiliari general, i Manolo Varo, consiliari de la diòcesi de Còrdova. «El lema que ens hem donat està molt bé, però l’important és que continua quan tornem als nostres llocs. Allà hem de sembrar i els grans som nosaltres mateixos. Si el gra no s’enterra, no dona fruit. La nostra espiritualitat és l’encarnació, enterrant-nos i compartint amb els nostres companys», va aclarir en Pepe. En aquesta eucaristia que coincidia amb la festivitat litúrgica Jesucrist Rei de tot el món, Rodado va recordar que «seguim un rei molt especial, que s’identifica amb la creu. Avui hem de mirar els crucificats del món del treball». Xarxa amb els convidats Diverses personalitats van assistir a la totalitat o a una part del Consell com el director de la Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal, Antonio Aranda, qui va confirmar que l’ACO és membre de ple dret del Consell Assessor de la Pastoral del Trabajo. També han participat la presidenta del Moviment de Treballadors Cristians Europeu, Olinda Marques; el coordinador general del moviment germà LOC-Portugal, Américo Monteiro; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol; la referent de comunitats cristianes de l’oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Forteza; la responsable de representació del moviment germà GOAC, Èrika Fabregat; els secretariats de la Juventud Obrera Cristiana i de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes; la directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, Mercè Solé o el responsable de Pastoral Obrera de la diòcesi de Terrassa, Pere Pérez. Es van excusar per escrit el cardenal arquebisbe de Madrid i el bisbe Sergi Gordo. Àlbums de fotos i vídeos Mercè Solé i Jordi Romero van fer una excel·lent cobertura gràfica del Consell que hem recollit en un vídeo-resum que ha fet en Jordi (https://youtu.be/OLl3caDKqeI) i en aquests vuit àlbums de fotografies agrupats en diferents moments: Acollida: https://flic.kr/s/aHBqjAgd4B Obertura, Aprovació Reglament i Informe Gestió 2017-2022: https://flic.kr/s/aHBqjAg91T Pregària matí dissabte i treball de grups: https://flic.kr/s/aHBqjAg92Q Plenària, votacions i dinàmiques zones: https://flic.kr/s/aHBqjAgf8q Foto de família: https://flic.kr/s/aHBqjAgamz Pregària matí diumenge, resolucions i cloenda: https://flic.kr/s/aHBqjAgang Eucaristia: https://flic.kr/s/aHBqjAgfa4 Casal Sant Martí de Veciana: https://flic.kr/s/aHBqjAgao3 Repercussió en mitjans El Consell ha pogut seguir-se a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #ConsellACO i diversos mitjans eclesials s’han fet ressò. Destaquem els següents: Arquebisbat Barcelona Catalunya Cristiana CatalunyaReligió Agència Flama Full Dominical Bisbat Terrassa
Hospital de Campanya Santa Anna: el rostre càlid d’una Església en sortida
[Antonio Velasco] A la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els sopars per a persones sense llar se serveixen entre les 18.30 i les 19.45. Em va sorprendre aquesta dada i per això vaig preguntar: — Per què fan el sopar tan aviat? Xavier Morlans, doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i vicari d'aquesta parròquia, es recol·loca les ulleres, pujant-les cap a l'entrecella amb el seu índex, i respon que el sopar es fa tan aviat perquè aquestes persones puguin arribar als llocs on solen dormir abans que altres se'ls prenguin. Caixers d'entitats bancàries, buits d'escales, racons mínimament protegits de la intempèrie… Una esglaiadora escultura, que representa un homeless estirat sobre un banc de ferro, et rep a la mateixa porta d'accés a l'interior del temple. Si pares atenció pots veure les ferides als peus d'aquesta figura. —És una imatge significativa de la nostra església —explica Morlans al grup de persones del grup d'ACO del Vallès Occidental que hi han anat per conèixer el projecte social que es fa en aquesta parròquia. La imatge representa la presència de Jesús entre nosaltres. —La parròquia no és un dormitori. Som un hospital de campanya —continua Morlans. Acollim qualsevol que ho necessiti, sense excloure ningú. Aquesta església, situada al centre de Barcelona, a tocar de la Plaça de Catalunya, no té parroquians. Això és degut al fet que, com passa als centres històrics de la majoria de les grans ciutats, tots els edificis estan dedicats al comerç, a allotjaments turístics i a oficines empresarials. Són molt poques les famílies que viuen en aquest entorn. Sense feligresos, vam decidir impulsar la iniciativa d'obrir el temple a les persones sense llar i a tot el moviment del voluntariat. Fins aquell moment, Santa Anna era visitada només per turistes, com la cirereta gòtica de la ciutat. Ara, amb la nostra tasca d'ajuda a les persones que ho necessiten més, plantegem una denúncia al capitalisme i les desigualtats que aquest sistema genera. Morlans, excel·lent orador, ens explica l'anècdota d'un home que és ajudat per aquest projecte. Aquesta persona, en contemplar una escultura de la verge subjectant sota la creu el seu fill mort —la Pietat—, va dir: “Jo soc el que està tombat, però algun dia m'agradaria ser com la que l'està ajudant”. —El nostre projecte —continua dient el vicari de Santa Anna— és una barcassa que ajuda a pujar les persones que neden amb armilla salvavides. Els donem calor i després les orientem cap on les puguin ajudar: serveis socials, Càritas, albergs municipals… Hem de continuar denunciant les estructures del capitalisme, que provoquen la misèria de tants éssers humans. I, mentrestant, hem de continuar pal·liant les conseqüències que genera el sistema. El rector de Santa Anna, Peio Sánchez, amb Xavier Morlans i la teresiana Viqui Molins, van ser els impulsors d'aquest projecte d'Hospital de Campanya, cap a l'any 2015. Per posar-lo en marxa es van inspirar en l'experiència del Pare Ángel, fundador i president de Missatgers de la Pau, premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia el 1994 i rector de la parròquia de Sant Antoni a Madrid. Les persones que dormen als carrers de la ciutat de Barcelona són una mica més de mil. Unes cinc-centes ho fan entre el barri gòtic i l'Eixample. Són persones ferides pel sistema. Seguint la consigna del papa Francesc, que va dir que totes les parròquies que poguessin intentar convertir-se en hospitals de campanya, Santa Anna així ho va fer. —Si veus una persona ferida, ajuda-la a guarir-se —continua Xavier Morlans. Estem demostrant amb el nostre projecte que abans que una parròquia sense feligresos es converteixi en una cafeteria, en una floristeria o en qualsevol altre negoci, com passa en diverses esglésies gòtiques de ciutats europees, és millor obrir-la durant el dia als que dormen a el carrer. Diàriament se serveixen entre cent vint i cent trenta esmorzars, dinars i sopars. Uns 300 voluntaris col·laboren amb aquest projecte humanitari, en què, a més d'aliments, s'ofereixen altres serveis de professionals importants, com ara metges, podòleg, psicòleg, psiquiatre i integradora social. A més, aquest projecte disposa d´un banc d´ulleres, una lla d'oportunitats, un pis d´acollida cedit per les Teresianes i espais d´acollida per a dones maltractades… Moltes de les persones beneficiàries d'aquesta iniciativa, ja siguin laiques, religioses, agnòstiques…, s'han acabat fent voluntàries, col·laborant en el projecte. — Amb aquesta tasca —conclou Xavier Morlans— estem ajudant moltes persones a descobrir una cara de l'Església més propera, humana i càlida. Al llarg dels darrers anys he conegut i col·laborat puntualment amb projectes socials a Grècia. Projectes impulsats i gestionats pel voluntariat, que demostren que l'humanisme ben entès, com el que fa la parròquia de Santa Anna de Barcelona, és i serà sempre necessari, sobretot davant la deixadesa dels Estats que, després de ser en molts casos els responsables d'aquestes injustícies, no es fan responsables de les tràgiques conseqüències que provoquen les seves polítiques. Abans de donar per acabada la nostra visita a Santa Anna, Morlans treu la seva guitarra i ens delecta amb algunes cançons del seu extens repertori.
La salut, dret fonamental també a la feina
«Ens urgeix el dolor injust que la manca de salut i seguretat a la feina provoca diàriament, al nostre país. El 2021 s’han produït més d’un milió d'accidents laborals, dels quals 741 mortals». Aquest va ser el fil conductor de les XXVIII Jornades Generals de Pastoral del Treball que s’han celebrat a Àvila, del 25 al 27 de novembre passats, amb la participació d’un centenar de persones vinculades a la Pastoral Obrera, entre els quals una desena de militants de l’ACO. Les Jornades van concloure amb la celebració de l’Eucaristia a la parròquia de San Pedro, presidida per Mons. Abilio Martínez Varea (bisbe responsable de la Pastoral del Treball) en memòria de les víctimes d’accidents laborals, després de la qual hi ha hagut una concentració a la plaça de Santa Teresa per fer un gest públic i lectura del comunicat en solidaritat, denúncia i conscienciació i així donar visibilitat a aquest drama humà de la sinistralitat que esdevé al món del treball. Podeu consultar a l’enllaç el comunicat de les Jornades: https://social.conferenciaepiscopal.es/la-pastoral-del-trabajo-se-solidariza-con-las-victimas-de-accidentes-laborales/ La crònica publicada a Noticias Obreras on hi ha l’enllaç al documental Perder la vida por ganarse el pan: https://www.noticiasobreras.es/2022/11/el-desamparo-de-las-victimas-de-los-accidentes-de-trabajo-clama-justicia/ I el post de la directora del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya), Mercè Solé, al nou blog A jornal de CatalunyaReligió on apunta que «la prevenció laboral massa sovint és vista com un cost superflu o excessiu, sense tenir present que s’hi juga la vida i la salut de les persones»: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/treballar-viure-no-pas-morir-301624 Fotos: https://flic.kr/s/aHBqjAj4SM
18 D: Viure la fraternitat universal amb els migrants i refugiats
El proper 18 de desembre és el Dia Mundial dels Migrants i, com és habitual, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians ha fet públic el seu comunicat amb el títol «Viure la fraternitat universal amb els migrants i refugiats», elaborat per l’ACO del Japó. Podeu consultar-lo al web: https://acocat.org/sites/default/files/22.11.28_-_es_mensaje_del_dia_del_migrante_-_vivir_la_fraternidad_universal_con_los_migrantes_y_refugiados_-_cop.pdf Així mateix, la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, de la qual l’ACO forma part, ha publicat la nota «Davant la massacre de Melilla: esclarir els fets i assumir responsabilitats» que podeu consultar a l’enllaç: https://pastoralsocial.esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2022/11/DEF_NdP_Mellilla-Plataforma.pdf
«Llevat dins la pasta»: els programes de novembre i desembre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Pako Etxebeste, promovent el cooperativisme: https://www.ivoox.com/pako-etxebeste-promovent-cooperativisme-audios-mp3_rf_98649059_1.html Ángeles Bayo i Germán Gavín, dirigents de l’HOAC: https://www.ivoox.com/angeles-bayo-i-german-gavin-dirigents-la-audios-mp3_rf_97508746_1.html Juan Antonio Pedreño, per una economia solidària: https://www.ivoox.com/juan-antonio-pedreno-per-economia-solidaria-audios-mp3_rf_96986257_1.html Cristina Manresa, tocant el CEL: https://www.ivoox.com/cristina-manresa-tocant-cel-audios-mp3_rf_96645894_1.html Miguel Montenegro, drets humans al Salvador: https://www.ivoox.com/miguel-montenegro-drets-humans-al-salvador-audios-mp3_rf_96336798_1.html
Pregària per la no violència a les dones dins i fora l’Església
El 25 de novembre passat va ser el Dia per la no Violència a les Dones. El col·lectiu Dones Alcem la Veu en el qual hi participen vàries militants va organitzar una pregària a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Podeu accedir a la pregària a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/preg-ria-la-no-viol-ncia-les-dones-dins-i-fora-lesgl-sia-25-n-2022
Tota la nostra vida és Advent, de Pere Casaldàliga
Tota la nostra vida és Advent, Déu està venint. Ell ve en la seva Paraula, en el seu Esperit que ens dona la fe, en els sagraments de l’Església, en les lluites i alegries de la vida, en cadascun dels nostres germans i germanes, sobretot en els més pobres i sofrents. Cal saber esperar Déu. Cal saber buscar Déu. Cal saber descobrir Déu. I mira que hi ha molts que es cansen d’esperar, perquè els costa d’afrontar la vida perquè els poderosos continuen aixafant els febles. Ens costa cercar Déu en el dia a dia, en el treball, a casa, en el carrer, en la lluita pels drets de tots, en la pregària, en la festa alegra dels germans units, i fins i tot més enllà de la mort. El blat de moro i l’arròs estan naixent, bells. Ha arribat l’Advent. Després arribarà el Nadal. Déu arriba sempre. Obrim els ulls de la fe. Obrim els braços de l’esperança. Obrim el cor de l’amor.
