«Precarietat laboral, precarietat vital»
El darrer Papers de Cristianisme i Justícia l’ha elaborat el consiliari i capellà obrer Pepe Rodado i porta per títol Precarietat laboral, precarietat vital. Es pot consultar a l’enllaç: https://www.cristianismeijusticia.net/precarietat-laboral-precarietat-vital
Lliçons apreses del coronavirus en la feina i les qüestions socials
[Montserrat Sidera-Comissió Internacional] Del 22 al 25 de setembre s'ha celebrat a Alfragide (Lisboa-Portugal), el Seminari Europeu amb el tema “Repercussions de la pandèmia del coronavirus a l'ocupació i els assumptes socials-lliçons apreses/mesures per a la reconstrucció”, organitzat pel Moviment Europeu de Treballadors Cristians (MTCE). Hi han participat delegats dels moviments de nou països europeus. D'ACO hi han participat Xavier Such de la Comissió Internacional d'ACO, Montserrat Sidera de la Comissió internacional d'ACO i membre del Grup de coordinació europeu i Josep Jiménez Montejo consiliari d'ACO i de l'MTCE. El Seminari s'ha centrat en les tres ponències i treballs de grup a partir de cadascuna de les ponències, amb l'esquema del Veure, Jutjar i actuar: Repercussions de la pandèmia del coronavirus en l'ocupació i els assumptes socials. Què ha passat? A càrrec de Juan Antonio Pedreño, President de Social Economy Euopean. La seva aportació va centrar-se en la importància de l'aportació de l'economia social. Lliçons apreses. Què hem descobert? Què s'ha posat de manifest? Quina valoració fem? A càrrec de Sebastián Mora, assessor càtedra refugiats de la Universitat de Comillas. La seva aportació es va centrar en els processos del treball en un món en metamorfosi global. Mesures per a la reconstrucció, a càrrec de Lisandra Rodrigues, coordinadora Associaçao Santa Teresa (Portugal) Projectes Educació i Ocupació, que duen a terme uns tallers de reinserció social i laboral. Tot seguit del Seminari ha tingut lloc l'Assemblea anual amb la presentació del balanç 2021, pressupost 2023 i s'ha realitzat l'elecció de votació per a la renovació de responsables al Comitè Europeu, que està format per un/una president/a, un/una copresident/a, un/una coordinador/a, un/una tresorer/a i un consiliari. Olinda Marques de la LOC Portugal continua com a presidenta per dos anys, Josep Jiménez Montejo d'ACO és reelegit per dos anys més i són elegits, nou copresident Karl H.Brunner de la KAB Sud Tirol i nou coordinador Melchior Kanyamibwa de la CTC Suisse. S'informa de les activitats realitzades i de les previstes. També s'informa de la situació de l'MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians). El Seminari i Assemblea del proper setembre 2023, tindrà lloc a Barcelona amb l'ACO com a amfitriona. S'adjunten: Declaració final de Lisboa de l'MTCE: "El impacto de la pandemia de coronavirus en el empleo y las cuestiones sociales. ¡La esperanza es audaz!". Declaració dels Moviments Internacionals d'Acció Catòlica Especialitzada (MIACS): "De la crisis a la conversión. Una invitación a un mundo más humano".
La militància d’ACO votarà entre dos candidats a president en la propera Jornada General
Jordi Cordero i Jordi Soriano, militants de les zones Vallès Occidental i Barcelona Nord, respectivament, han presentat candidatura a la presidència de l’ACO responent a la crida al relleu que va fer el president actual, Santi Boza, que arriba al final del seu mandat de quatre anys [punxant a sobre de cada nom es pot consultar la seva presentació]. Així, doncs, a la propera Jornada General del 12 d’octubre se celebrarà Consell Extraordinari per tal que els militants, a través del representant de cada grup, escullin president. Igualment, Pepe Rodado, actualment consiliari de la zona Nou Barris, serà el nou consiliari general tot prenent el relleu de Pepe Baena, que ho ha estat els darrers quatre anys. Aquestes novetats es van traslladar al primer Comitè General de curs, celebrar el dissabte 17 de setembre, i al qual ja s’ha incorporat la coordinadora general, Àngela Rodríguez. A la trobada es van aprovar les tasques que s’han distribuït entre zones i el calendari de curs que es pot consultar a l’Agenda del web. Pel que fa a la 69a Jornada General s’està distribuint el programa, que ja es pot consultar al web i es va recordar que l’aportació voluntària de 6 € per militant (tant si s’assisteix com no) està destinada a sufragar les despeses de la Jornada, no dels materials que es lliuraran. Pel que fa al XII Consell, que s’ha de celebrar del 18 al 20 de novembre pròxims, s’ha creat una subcomissió de treball en el si del Comitè Permanent que s’està ocupant de les qüestions operatives i organitzatives. Es va recordar que cal enviar al responsable de zona una foto recent de cada grup indicant la zona i el nom dels militants i recopilar elements (ja sigui cartells, records…) de jornades organitzades per cada zona. També es va informar que es preveu que l'actual consiliari general del Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE), Josep Jiménez Montejo, també consiliari de l'ACO, torni a ser reelegit en aquesta funció per un nou mandat en l'Assemblea i Seminari que celebrarà el moviment a Lisboa a partir del dijous 22 de setembre. Durant el Comitè General es va fer la dinàmica “Una responsabilitat de pel·lícula” prenent com a punt de partida dues seqüències de pel·lícules que es van fer servir en la VI Jornada de comunicació. A partir d’aquí es van suggerir quatre qüestions i es van posar en comú les reflexions: Què ha funcionat a la zona, diòcesi o comissió? Quan ens trobem al voltant d’una taula o un àpat compartit es revela més la profunditat de la persona. La Revisió de Vida Oberta ens han permès obrir el moviment. La paella de final de curs de la zona Baix Llobregat és un element nuclear bo i beneficiós: és l’excusa per ajuntar-nos, pots portar a qui vulguis. Fer coses junts, celebrar i aportar constància. Millor corresponsabilitat que delegar: som gent diversa, amb moltes aptituds. Hem treballat el sentit de la comunitat i això fa moviment. Els militants són persones molt actives i implicades en diversos àmbits. Malgrat ser una zona petita, som molt diversos i quan ens trobem ens sentim família, es respira acollida i fraternitat. Bona organització i fidelitat al que acordem. Funciona bé la dimensió de grup i falta la dimensió de zona. Què necessita millorar? L’organització interna de la zona. El contacte amb els més grans de la zona i amb els més joves. Incorporar als grups als que s’apropen. Cal preparar-se amb antelació el comitè de zona i que sigui un espai on compartir més la vida, les dificultats dels grups i la nostra espiritualitat. Ens falta fer arribar als grups el que fem a la Comissió d’iniciació. A una part de militants els hi costa participar en coses del moviment. Calen més espais lúdics i informals per compartir com a zona, trobar-nos pel plaer de trobar-nos. Assisteixen sovint els mateixos, falten relleus i la mitjana elevada d’edat no ajuda. Caldria més iniciació, incorporar més gent jove. Amb la pandèmia, alguns militants s’han acostumat a la virtualitat. Quina zona, diòcesi, comissió somio? Una zona generosa, corresponsable i apassionada. Una zona més gran i corresponsable. Una zona que respecti els ritmes dels militants, oberta a incorporar altres persones, oberta als obrers i a l’Església. Que sigui una comunitat d’experiències i vivències, amb voluntat de compartir allò que ens mou. Una Comissió d’iniciació que tingui la màxima representativitat de les zones. Que hi hagi major sentiment de pertinença al moviment, que els militants se sentin més protagonistes i corresponsables. Més entusiasme, més gent, on tothom participés per igual. Com animaré a participar en el Consell les persones de la meva zona, diòcesi? Fer-nos conscients que el Consell és la nostra Champions, és la dimensió orgànica i política del moviment en la seva màxima expressió, és l’esdeveniment del moviment que deixa més petjada. És una oportunitat per conèixer militants d’altres zones i adquirir la dimensió del conjunt del moviment. Transmetre amb alegria i il·lusió el que significa. Millorar el sentiment de pertinença al moviment. Posar en valor que el moviment és comunitat; la nostra experiència eclesial és de participació i sinodalitat. Aquesta va ser la pregària que es va compartir a l'inici del Comitè General.
El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist
[Pere Pérez i Delia Viedma] Gaietà de Casacuberta i Franco, consiliari d’ACO i molt més. 35 anys d’acompanyament al Vallès i més després del Vallès. A la JOC El Tano apareix a les nostres vides al final del franquisme, 1974, en plena crisi de la JOC, recent ordenat capellà el 13 de juny del mateix any. Amb formació pradosiana a Lió (França), fa opció pels més pobres de la classe obrera, els joves treballadors, en concret pels moviments d’Acció Catòlica especialment la JOC. Així arriba al Vallès on quedava un petit reducte i s’ofereix a acompanyar-nos com a consiliari, fent-se proper a les nostres vides, les nostres famílies, les nostres cases, a les places, algun punt o bar on sabia que es trobaven els joves dels barris. Mostrava sempre disponibilitat d’escoltar i interès per les vides de tots i totes i de cada u en particular. Es feia molt proper, feia que s’esdevingués una relació de confiança i amistat, entrava a les nostres cases com un de la família i així el consideràvem tots. Al Vallès va fer possible que es refés la JOC que va tornar a créixer formant molts militants. També ho va fer, juntament amb altres consiliaris, a Nou Barris i Osona. Estava atent a cada jove i tenia molt encert per fer-los propostes segons les maneres de ser i les potencialitats de cadascú, tanmateix tenia en compte tant les necessitats materials, de salut, com les espirituals i la formació, tenia molt clar que calia la formació dels joves i així ho feia, ell i també altres persones a les que demanava col·laboració per aquest afer. Com ens va fer comprendre la frase de Cardijn!: “Un jove treballador val més que tot l’or del món perquè té la dignitat de fill de Déu!”. Seguia el procés humà i espiritual de cadascú amb respecte i molta paciència però també dient la veritat i animant a fer passes, fent propostes (“res de donar peixet”). Així anàvem fent camí en la fe i diversos joves nois i noies agafàvem responsabilitats dins el moviment, o altres opcions dins el món laboral. Feia que participéssim en les coordinacions a Catalunya i les Illes i també amb la JOC de tota Espanya. D’aquesta manera feia que anéssim agafant consciència de moviment, de comunitat, d’església dins del Món obrer. A l’ACO Seguint el procés de cadascú ajudava a fer el pas als moviments adults sobretot a l’ACO, però també on cadascú triava amb la seva llibertat. Continuava fent de consiliari als grups que s’anaven iniciant. El primer va ser el grup de Mollet i després el nostre grup, Granollers I. I després tots els altres. Per on passava anava formant grups de RdV. La Roca, Cardedeu… Va ser consiliari nostre fins… sempre atent i guiant-nos en el nostre itinerari espiritual com a grup i a nivell personal: “A tu et convindria fer E.d’Evangeli personal, a tu Exercicis Espirituals a l’ACO o de sant Ignasi… I obert a fer-nos acompanyament espiritual si li demanàvem. Va ser consiliari general de l’ACO durant els anys 1989 al 1993. Vam coincidir en el comitè permanent durant dos anys quan vaig fer el servei de Presidenta. El Tano vivia una gran passió per la Missió de l’ACO: L’Evangelització del Món Obrer, perquè els militants de l’ACO coneguéssim a fons Jesucrist i l’estiméssim més i així poder donar-lo a conèixer. Deia: “¿Com el donarem a conèixer si no el coneixem nosaltres? Conèixer-lo i estimar-lo així compartirem aquest tresor amb els nostres companys treballadors.” Per això va fomentar aquest objectiu fonamental a nivell general i en els grups es va començar a fer estudi d’Evangeli. A més a més de ser fidels en el Jutjar de la RVO reflexionant amb el text que convenia de l’Evangeli. En aquells anys va ser quan es va començar a fer els exercicis Espirituals de l’estiu a l’ACO i el recés de cap de setmana durant el curs. I, en la mateixa línia es va fer una formació –experiència de pregària dels diferents carismes de l’Església: jesuïtes, carmelites, franciscans, foucaulards, Pradó… Calia tenir experiència de pregària i de celebració de l’Eucaristia, això ho tenia molt clar el Tano. També tenia molt clar que els moviments d’Acció Catòlica ens havíem de comunicar i relacionar, així durant aquells anys s’organitzava una trobada, jornada de formació anual amb el moviment germà GOAC i l’ACO. I es van donar passes d’acostament dels dos moviments. També va haver trobades amb Pobles i Comarques i Professionals… Calia portar la veu de l’Acció Catòlica dins tota l’Església. El Tano creia en el laïcat i apostava per la missió dels moviments dins el món i dins l’Església. A la Pastoral Obrera Com a delegat de P.O. de Barcelona i de Catalunya va treballar perquè els moviments en el món obrer tinguéssim una participació activa en l’elaboració del document La Pastoral Obrera de tota l’Església, el 1994. També en el Concili Provincial de la Tarraconense el 1995. Veiem com aquells joves rescatats dels carrers, dels barris obrers portaven la veu com a militants obrers cristians dins l’Església. El Tano aprofitava tota ocasió perquè fos així i perquè tots i totes coneguéssim i estiméssim l’Església de Jesucrist i així entre tots i totes i l’ajuda de l’Esperit Sant, col·laborar en que fos més Evangèlica. Tanmateix es va començar la participació de l’ACO en la trobada anual de la P.O. d’Espanya malgrat no ens consideraven un moviment de ple dret. Reunions amb els bisbes i arquebisbe corresponents per portar la veu dels moviments en M.O. Els convidava a les nostres reunions, el bisbe Joan Carrera venia a les reunions de la P.O., per exemple. Va iniciar les trobades amb el món obrer, es feien reunions amb els sindicats per escoltar la seva veu i, des de la realitat del món del treball, la P.O. es solidaritzés i es fes present a les lluites i reivindicacions per la dignitat de tots els treballadors i treballadores. Facilitava aquesta relació entre tots els agents pel bé de tots plegats. I sobretot perquè el món conegui el verdader rostre de Jesucrist. Anava a fer estudi d’Evangeli amb els
«Apassionats de fraternitat»: Trobada de capellans obrers a Orlay, París
[Ramiro Pàmpols sj. Capellà obrer jubilat] El cap de setmana, del dia 2 al 4 de setembre, ens hem reunit a Orlay, prop de París, 60 capellans obrers francesos i 15 de la resta d’Europa. El tema escollit pels P.O. francesos ha estat ¡“Apasionats de fraternitat”! Nosaltres havíem d’escollir-lo per l’any vinent. Ells es reuneixen cada dos anys i nosaltres, els P.O. europeus, ens trobem cada any, un cop a França i l’any següent a Alemanya. Som una bona diversitat d’Alemanya, Suïssa, Holanda, Bèlgica, França i Espanya (vuit de Catalunya), homes i dones en el ministeri pastoral i laboral, i alguns membres laics i ordenats de l’Església anglicana. El grup francès està constituït pels ja jubilats, alguns casats, i els que estan en activitat laboral que prenen el nom POAP (Prêtres Ouvriers en Activité Professionelle). Hem fet reunions junts i a part. Els companys francesos han entrat a fons sobre tres qüestions que els inquieten: “Actualitat de l’Evangeli en un món secularitzat”, “Acollir i compartir l’Evangeli en terra obrera”, “Companys d’humanitat per viure l’esperança”. Han estat acompanyats per un teòleg molt proper a la seva sensibilitat, Maxime Leroy, i el bisbe francès sense diòcesi pròpia, Jacques Gaillot. Després de presentar tres testimonis per impulsar el debat, van dividir-se en tres grups: un per cada tema. A mi em va atreure la seva posada en comú al final de la jornada. Els costava descriure què calia dir a l’hora de parlar “secularment”… Us ho diré mitjançant algunes frases que en realitat volien ser balbucejos, aproximacions, perplexitats: “Cal amoritzar la Vida i l’Univers” a l’estil de Theillard de Chardin “L’esperança és la convicció que alguna cosa té sentit avui i demà” “Què és allò que ens fa sentir i ser vius avui?” Els altres! “L’individu busca l’experiència d’una Alteritat benèvola en front del Mal” “Com unir Immanència i Transcendència” “Cal crear oasis de fraternitat”… Per sobre tot això surava un fort sentiment d’esperança, difícil d’expressar, però que els feia sentir-se vius i perllongar fins la mort el que havia estat la seva condició obrera. Per la nostra part, vàrem tenir una feina més elemental i senzilla: debatre quina qüestió tractarem l’any vinent, a quin país i la data. De menys a més vàrem escollir: Lille, al nord de la França, el mes de setembre de l’any 2023, per a la celebració de la Trobada, i com a qüestió de fons tractar: “Sentit que pren el treball després de la pandèmia, canvis que s’estan produint i que l’afecten en profunditat, i de quines noves opressions haurà d’alliberar-se el món del treball en el futur immediat”. Prenent l’avió de tornada a Barcelona em colpejaven tres o quatre conviccions, expressades pels companys francesos al llarg dels dos dies de reunió: Un fort sentiment d’esperança en el futur del col·lectiu malgrat la disminució que pateix, un desig intens de justícia per a tothom, des d’Ucraïna fins a l’Amèrica Llatina, una voluntat de seguir dempeus organitzats, en Partits, Sindicats i Moviments populars, i viure la seducció del Crist. L’Eucaristia del final de la primera jornada va dir la resta amb dues cançons composades per un dels P.O. francesos: “Compagnon de colère, compagnon de combat Toi qui l’on faise taire, toi que ne comptais pas Tu vas pouvoir en fin le porter Le chiffon rouge de la liberté”… “Debout: Nous voulons vivre debut! Avec tous ceux que ne peuven plus marcher! Vivant! Nous voulons rester vivants! Avec tous ceux qui n’ont rien à esperer! Als enllaços podeu consultar l'àlbum de fotografies.
Bisbe Sergi Gordo: «Per ser llevat dins la pasta hem d’estar ben units a Crist»
L’espai de ràdio Llevat dins la pasta ha iniciat una nova temporada (la quarta) a Ràdio Estel convidant al bisbe Sergi Gordo, auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona i responsable de la Pastoral Obrera a la Conferència Episcopal Tarraconense. L’espai radiofònic de la Pastoral Obrera de Catalunya comença aquesta temporada en el marc del programa Sense distància, dirigit i conduït per Ignasi Miranda, i es podrà sentir tots els dimecres cap a les 18.25 h i també es podrà recuperar al web de Ràdio Estel o a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). En l’entrevista, el bisbe Sergi ha mostrat la seva preocupació per la precarietat laboral (especialment l’atur juvenil i els treballadors pobres) i ha defensat la necessitat d’un treball digne i salaris justos. També ha agraït l’acompanyament i el coneixement dels moviments de Pastoral Obrera que està fent els darrers cinc anys, tot prenent el relleu del bisbe Sebastià Taltavull i altres que el van precedir. També ha destacat la plena vigència del document programàtic La Pastoral Obrera de tota l’Església, que els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola van aprovar unànimement fa 28 anys, gràcies a la perseverança del bisbe Antonio Algora, ha recordat. El bisbe Sergi també ha apreciat l’espiritualitat de la Pastoral Obrera amb eines com la Revisió de Vida o l’estudi dels textos de la Doctrina Social de l’Església. Podeu sentir l’entrevista al bisbe Sergi a l’enllaç: https://www.radioestel.cat/app/uploads/2022/09/20220907-LLEVAT-DINS-LA-PASTA-SERGI-GORDO-BISBE.mp3
Nou «Creixem» dedicat a la Comunitat Joan Garcia-Nieto a Cornellà del Llobregat
A la darrera revista Salillum heu trobat encartat un nou Creixem editat per la Comissió de formació. En aquesta ocasió, l'escriuen dues membres de la Comunitat Joan Garcia-Nieto a Cornellà del Llobregat, que fa més de cinquanta anys que comparteix la fe i una manera d’estar a la vida, sempre adaptada a les necessitats de les persones. Podeu llegir-lo a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/creixem-n-15-una-manera-d-enfocar-la-vida
Els nostres ancians del moviment
La germaneta de l'Assumpció Teresa Miquel i Torrents ens ha adreçat aquesta carta que compartim amb la militància: Estimats germanes/s, TOTS. Vull unir-me a la força i joia de tot el que aneu vivint i comunicant en l’e-butlletí que vaig rebent al seu dia. Són molts els actes, trobades de tota índole (formació i festives), Setmana Santa, preparació pels Exercicis d’Agost i sobretot de cara al Consell el mes de novembre. Són 30 anys que he tingut la sort de formar part en l’estimat moviment ACO del qual tinc molt bon record i agraïment de la formació rebuda. Tant és així, que us agradarà saber que porto un petit taller d’EVANGELI a fi d’ajudar-nos millor a seguir la vida de Jesús i estar al dia del que va passant en el Món Obrer. Avui m’ha vingut a la memòria que un dia vàrem parlar dels molts militants que ens anàvem fent GRANS, molts d’ells vinguts de la JOBAC – JOC i, per tant, segurament fundadors de l’actual ACO. En aquella trobada comentàvem que el Moviment, per més treballs organitzatius que tingués, no tindria que oblidar-se d’aquests germans que van ser puntals en aquell moment i ara senten no poder acompanyar-vos degut als anys transcorreguts, malalties o solitud. Perdoneu les meves paraules sinceres i segurament ho teniu present. Us diré en confiança: de gran, quan has tingut una vida molt activa, per més que ho intentis viure amb acceptació i agraïment, cada dia té les seves 24 hores i no sempre són fàcils d’omplir… De veritat i veritat us dic, no és el meu cas i en dono moltes gràcies a Déu. Ja sabeu que soc Germaneta de l’Assumpció i tinc la sort de viure amb Comunitat on intentem acceptar-nos i estimar-nos, tal com som cadascuna, omplir el dia amb petites ajudes, pregària, lectures, firmes i, a més, som molt FESTIVES i això és molt bo (tot ho celebrem). El més important és que visquem plenament la realitat del Món i ens esforcem a ser apòstols fins que ens retrobarem amb el nostre Déu, que és Pare Mare.. Volem viure el que desitjava el Pare Esteve Pernet: “Que els vostres actes, parlin de JESUCRIST”. ENDAVANT i de veritat us porto a la pregària i al cor. Una abraçada a TOTS.
Isidre Ferreté: «Diàleg interreligiós és acostar-se a l’altre i acceptar la sinceritat de les seves conviccions»
El consiliari de l'ACO Isidre Ferreté pertany des de fa més de 8 anys al grup de persones catòliques, protestants i musulmanes impulsores del diàleg personal i de les relacions entre entitats religioses diverses, presents a Badalona. «No ha estat fàcil degut a les diferències culturals i polítiques que embolcallen les pròpies creences, i també pel variable impuls i la col·laboració de l’Ajuntament segons el color polític de cada moment. La convicció de les persones impulsores, després d’infinitat de reunions, d’intents i petites o grans realitzacions, des del 2019 estem constituïts com l’Associació Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona (ATDIB), encara en tràmit de la plena legalització. Els nostres objectius són: la promoció de la cultura de la pau; donar a conèixer les riqueses religioses presents a Badalona; la promoció del diàleg interreligiós; la prevenció i solució de conflictes; la defensa dels Drets Humans, culturals i lingüístics», ens explica. Li formulem aquestes preguntes per entrar més en detall: Des de que participes en iniciatives de diàleg interreligiós quins estereotips que tenies han caigut? Que nosaltres tenim TOTA la veritat, sigui la religió que sigui. La Veritat és més gran que totes les veritats de les religions. (És cert que els místics, quan es troben al cim de la “Muntanya”, relativitzen el camí; els no-místics, “absolutitzen” el camí concret sense mirar prou el cim. També cal tenir en compte que les diferències principals entre religions, no rauen tant en com concebem Déu sinó en com concebem l’home). Que no tenim res a aprendre dels altres i, per tant, si “dialoguem” és per condescendència o desig proselitista. (Amb d’altres religions, sobre tot amb l’Islam, tenim molts punts fonamentals coincidents: Un sol Déu, Font i Origen de tot, absolutament Trascendent i Immanipulable, però Misericordiós i Acollidor de les persones que se li confien). Veure les altres religions com a blocs tancats, impermeables. (En realitat cada tradició és tan plural com el cristianisme en el seu conjunt). La por a acostar-nos a creences i tradicions desconegudes i la subtil “por al terrorisme”. (Quan hi entres en relació personal tot canvia; veus les persones humanes “en su salsa”, que és similar a la nostra: cerquen Déu, els agrada acollir, que hi vagis. I experimentes que l’essència de totes les religions és la Pau. És cert que en totes les religions, també en la cristiana, hi ha una minimíssima part fanàtica que mata en nom de Déu. Però és injust generalitzar i projectar!). Aquestes altres creences t'han ajudat a descobrir o redescobrir dimensions de la pròpia tradició religiosa que les tenies oblidades, ignorades, deixades o menyspreades? En quin sentit està canviant la teva fe? En Jaume Flaquer em deia : “A mi -el diàleg amb altres religions- no m’ha fet relativista o que tot és igual, però sí he descobert moltes riqueses en les altres tradicions. I sovint per contrast o per interpel·lació en el diàleg he après molt de la meva religió”. A mi, m’ajuda a redescobrir o valorar més algunes coses: La Trascendència de Déu i la relació d’adoració. (En altres tradicions religioses, el respecte i l’adoració amb el front a terra marca una radical actitud personal. La nostra familiaritat amb Déu manifestat en l’home Jesús, ens pot portar a una mena de mala ”campechanía” amb Déu. Compte! Déu és el nostre pare; però el nostre pare és DÉU! Com ens hi relacionem? La radicalitat amb la que es prenen els compromisos religiosos i les conseqüències exigents, sigui en temes de pregària, adoració, assistència a la comunitat, l’almoina, el ramadà… (evidentment, hi ha persones laxes a tot arreu), però m’ajuden a redescobrir el fons de l’expressió tan manifestada en el cristianisme llatinoamericà: “Primero Dios”. M’ajuda a canviar la vida perquè vaig més al fonamental, a la relació amb Déu i amb el proïsme a través de la pròpia consciència, i relativitzo més les formes, allò que veig superflu, que no m’ajuda. M’ajuda a anar passant de les pràctiques rituals a les vivències relacionals. (No tenim dret a renunciar o prescindir de la vivència trascendent. L’Oriol Xirinachs reivindica el Tornem Jesús als pobres, en el seu llibre que tant em va agradar. No tot s’acaba en el servei étic. Alguna cosa ens voldrà dir sant Pau a 1Cor 13,1-3. quan parla del fer i del “si no tingués amor, no valg res”). Quines són les principals dificultats per aquestes iniciatives? Entendre malament el concepte “diàleg”. Diàleg és la comunicació fonda entre les persones. Diàleg interreligiós no és discussió proselitista; és acostar-se a l’altre i acceptar la sinceritat de les seves conviccions concretes. En paraules de Salvador Paniker, “diàleg és admetre la validesa de diferents perspectives”. “El diàleg interreligiós allibera l’espiritualitat de les estructures doctrinals rígides i crea noves connexions que van més enllà de les fronteres”. “Pluralisme no vol dir abandonar els propis valors o punts de vista; vol dir que no puc imposar la meva veritat. M’agrada recordar que hi ha 4 etapes del diàleg interreligiós: – diàleg de la vida; acostament personal, superació d’estereotips – diàleg del treballar junts per alguna causa comuna, comunitària, solidària (barri…) – diàleg del pregar junts. Començar “trobar-nos junts per pregar" (cadascú a la seva manera, al seu Déu), amb el desig d’arribar un dia a “trobar-nos per pregar junts”. – diàleg de continguts i formulacions. No per discutir els seus punts febles sino per preguntar-nos si entenem el que diuen. (Deixem-ho als teòlegs de cada tradició). Dificultats per trobar-nos a la ATDIB. No per prejudicis (que també hi son, en algunes esglésies i confessions) sinó per diferència d’interessos: (problemes laborals de treball, d’horaris apretats, de subsistència familiar, pocs temps disponibles, etc). o perquè tenen altres prioritats (atendre la Comunitat concreta, solventar qüestions estructurals o administratives, etc.). I també la diversitat d’hàbits culturals, pel que fa a reunions. De fet, a la TDIB maldem perquè hi hagi una representació el més pluralista de les tradicions religioses a Badalona; tanmateix, de fet encara, hi participen més persones i entitats catòliques i cristianes ja molt establertes, que d’altres confessions més noves a Badalona. (És més fàcil convocar per una col·laboració puntual, per organitzar un acte concret, que per un compromís permanent de coresponsabilitat en la causa i d’assistència a reunions. Però anem fent i no ens rendim). Per què animar a la comunitat cristiana a conèixer
Volem ser bon pa per als altres
[Carme Ballús] Del 22 al 26 d’agost d’enguany, una bona colla de militants de l’ACO i simpatitzants vam participar en el recés d’espiritualitat de l’ACO, conduït aquesta vegada per l’Emilià Almodóvar, capellà obrer i membre del Pradó. Després d’instal·lar-nos i decidir els horaris, vam acordar fer cap al final de l’estada una celebració del Perdó i una Eucaristia. La primera proposta de l’Emilià va ser que penséssim en aquells moments de la vida que ens hem sentit petits i fràgils, per preparar-nos per a la primera xerrada de l’endemà. EL MAGNIFICAT Un cop fets aquests primers deures, els de constatar les pròpies petiteses, vam elaborar el nostre Magnificat personal, ajudats pel llibre de l’Emilià Històries d’amor d’un capellanet obrer i per la seva exposició matinal. Amb el Magnificat prenem consciència del que estem vivint, per redescobrir que –malgrat les contradiccions personals i col·lectives– Déu s’ha fet present en la nostra història. Vista la nostra petitesa, assumim que els creients no donem respostes a preguntes que ningú no es fa, sinó que hem de crear preguntes sobre el compromís i la justícia, lluny del voluntarisme i gaudint dels processos que fem i acompanyem. EL CREDO Després del Magnificat, l’endemà ens centrem en la complexitat de les persones, per veure que és important escoltar molt i respectar el ritme de cadascú, donant temps al procés. Si anem de “salvadors” de l’altre el situem com víctima o necessitat i ens podem equivocar molt, potser ens perdrem les seves aportacions. Acollim l’altre, compartim, patim amb ell, però amb respecte, sense provocar dependència. En l’àmbit col·lectiu, l’Emilià ens fa veure que segur que perdrem o hem perdut ja algunes lluites o reivindicacions, però que és important el camí fet i l’aprenentatge, que ens apropa als altres. Acabem amb un altre encàrrec de feina personal, l’elaboració del propi Credo, per formular la nostra relació amb Déu, aquest Déu que camina amb nosaltres: els deixebles d’Emmaús van trobar Jesús perquè estaven en camí. Si ens estanquem, perdem la nostra essència. EL BON PA De quina manera serem nosaltres facilitadors de la presència de Déu? Reflexionem sobre el fet de la nostra nuesa i fragilitat, veiem que som creïbles quan estem a peu pla amb l’altra gent, patint amb ells, sabent que com ells vam néixer nus i així seguim, despullats i fràgils, però compartint des de la petitesa i l’amor. A la tornada a la vida quotidiana, esperem ser bon pa per als altres. Un pa fet amb la millor flor de farina, amb aigua (símbol de vida), amb un punt de sal (alegria de viure), amb llevat per fer-lo créixer i, sobretot, amb un temps llarg de cocció, temps per estar al costat dels altres sabent que tots, les dones i els homes, som petites obres d’art perquè som fetes a la imatge de Déu. GRÀCIES Gràcies a l’Emilià per la seva profunditat, senzillesa i sentit de l’humor. I pel seu llibre, que ens enduem cap a casa per seguir treballant i gaudint-lo. Gràcies a la Casa d’Espiritualitat Santa Maria de Lavern per l’acollida. Malgrat la precarietat de les habitacions, la calorada i el soroll constant de l’entorn, l’amabilitat del Melcior i la bona cuina de l’Elisabeth van fer que ens sentíssim prou bé. Gràcies a tots els qui vam participar del recés compartint el que podíem oferir: el ioga, la música, la preparació de les pregàries, les converses enriquidores, els qüestionaments incisius i els testimonis sincers, sovint corprenedors. Crec que ens en vam anar del Penedès sentint l’amistat i l’escalfor de dones i homes que, des de la pròpia petitesa, volem ser bon pa per als altres. Podeu consultar l'àlbum de fotografies a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjA4Xgw