Es busquen ambaixadors de Mans Unides a les parròquies
Mans Unides té el propòsit de mantenir una relació més estreta amb les organitzacions eclesials de base, com l’ACO, i a tal fi, la presidenta-delegada de Barcelona, Mireia Angerri i la presidenta de l’ACO, Rocío Elvira es van reunir el 28 de febrer passat. En aquesta trobada cordial es va acordar que des de l’ACO traslladaríem a la militància la proposta de formar part del voluntariat de Mans Unides. Recordem que Mans Unides és una ong de l’Església que es dedica a projectes locals en el Tercer Món: educació, desenvolupament comunitari. Actualment, uns 500 projectes arreu del món orientats al llarg termini i, per aquest motiu, comencen per l’educació bàsica. En aquest article de Mireia Angerri teniu més informació: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/opinio-publicada/centrats-en-nosaltres-mateixos-condemnem-mes-292132 L’entitat fa una crida a l’ACO per sumar voluntaris, en particular, per fer la funció d’ambaixadors de Mans Unides a les parròquies que farien d’enllaç entre l’entitat i les parròquies. Les tasques consisteixen en: Penjar cartells de les campanyes de Mans Unides que reflecteixin la seva missió. Tenir present la campanya anual : 2n. Diumenge de febrer de cada any. Engrescar amb material proporcionat per Mans Unides. Mantenir el vincle entre Mans Unides i les parròquies per connectar amb socis i col·laboradors i mantenir-los al dia de les notícies i activitats. Qui estigueu interessats o vulgueu més informació podeu contactar amb Pilar Nieto (a/e comunicacio@mansunides.org i M. 686 724 356).
Entrevista a Rocío Elvira, a «El Punt Avui»
La Rocío Elvira, presidenta de l'ACO, explica el nostre moviment en aquesta àmplia entrevista publicada a El Punt Avui: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2122526-l-esglesia-s-ha-d-obrir-i-el-poble-hi-ha-de-dir-la-seva.html Igualment, la Rocío Elvira ha escrit per al full parroquial de l'agrupació de parròquies del Poble-Sec l'article L'Evangeli enmig del treball que podeu consultar a l'enllaç.
50 anys de casats d’una parella samaritana i poesia de Sant Jordi de Paquita Morillo
El matrimoni de militants del Vallès Oriental, Pere Pérez i Dèlia Viedma, han arribat als cinquanta anys de casats. Per molts anys! Us enllacem un article de la Laura Mor en què recorda aquesta parella estimada i que s'ha publicat a El Punt Avui: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2131433-despres-del-crit-desesperat.html També us compartim la poesia que la militant Paquita Morillo ha fet per Sant Jordi: díptic exterior i díptic interior.
Protegir la vida dels treballadors
«Com cada 28 d'abril, Dia Mundial per la Seguretat i la Salut al Treball, la societat recorda la pèrdua de salut i vides que es donen al món del treball. Com a Església ens sumem a aquest record i ens sentim solidaris de tots aquells que s'entesten a millorar les condicions de vida i de treball per eradicar aquesta xacra. Especialment ens volem fer propers a les persones treballadores que veuen minvada la seva salut o que perden la vida en l'exercici de la seva feina». El Departament per a la Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola ha emès un comunicat en què es ressalta que cada any es registren més d'un milió d'accidents laborals a Espanya. Durant el 2021, es van produir 572.448 accidents amb baixa laboral, un 17,9% més que l'any anterior; d'ells 4.572 classificats com a greus i 705 van resultar mortals. A més, les malalties laborals són una altra de les causes que converteixen la feina en un lloc perillós. Durant l'any passat es van registrar a Espanya 20.510 parts per malalties professionals, dels quals 8.314 parts van ser amb baixa laboral, i la durada mitjana era una mica més de 110 dies. A l’enllaç podeu llegir el comunicat En defensa de la vida i el treball digne. Així mateix, el Moviment de Treballadors Cristians Europeu amb motiu del Dia d'Europa, que s'escau el 9 de maig ha publicat el comunicat Europa, la guerra, Déu, les persones que podeu llegir a l'enllaç: https://acocat.org/sites/default/files/diaeuropa2022_es.pdf
#8M i Setmana Santa a Còrdova
[Diòcesi de Còrdova] El 2 d'abril passat vam celebrar la trobada de Setmana Santa de l'ACO a Còrdova. El tema central ha estat l'Esperança. L'Esperança de la resurrecció en el nostre dia a dia davant de la vivència de Creu en tantes realitats. Ens va acollir la comunitat de la parròquia de Manolo Vida, un sacerdot que col·labora i acompanya a l'ACO. Va ser el mateix Manolo qui va guiar la reflexió que ens va servir per donar contingut al nostre dia de trobada i oració. Ens deia en Manolo: «L'Esperança no és asseure's a esperar que alguna cosa canviï. Suposa tornar la mirada a Jesús, descobrir l'enorme força que ens habita. Es tracta de construir Esperança, educar desitjos, sentiments, dur a terme accions… Tot això, en connexió amb Jesús.» Aquesta trobada ens impulsa a entrenar-nos en la pregària, en la confiança plena en Déu i en la pràctica de l'amor. Aquestes són les claus per mantenir l'Esperança viva. A banda, també vam ser presents en les activitats de Pastoral Obrera amb motiu del #8M, amb una taula rodona titulada «La precarietat té rostre de dona. Reptes per a l’Església» en què va participar la militant d’ACO Maribel Fernández. La Maribel va analitzar que es continuen assignant les cures per gènere i que les dones han d’ocupar-se de casa, família, fills, pares… amb un altíssim nivell de càrrega mental. També va destacar que a les dones amb formació els «costa molts anys accedir a treballs amb millors condicions» i que les que tenen poca formació tenen moltes dificultats per accedir a un treball formal, havent-se de conformar amb «treballs precaris assistencials, de neteja, gairebé sempre sense contracte i amb la violència de gènere present». Per la militant és clau acompanyar aquests col·lectius «en un pla d’igualtat i ser llevat allà on estem cadascú, fomentant i participant en les lluites i accions i fent partícips el nostre entorn. Cal donar veu, visibilitzar i denunciar». La Maribel va observar que «hi ha moltes dones a l’Església, però tenen un paper molt reduït i no surten els seus problemes. Voldríem que l’Església institucional es preocupés i donés veu als col·lectius de dones més precaritzats a la feina i que es fes visible el paper de la dona a l’Església, al mateix nivell que els homes». I va lamentar que dins la pròpia Església també hi hagi treballs precaris. Va subratllar les accions que «Mans Unides o Càritas tiren endavant com a Església, amb projectes per a dones en situació de pobresa, d’immigració…». Pot consultar-se la taula rodona a l’enllaç: https://youtu.be/WhH6GQjcLW0.
«Com construir comunitat i no morir en l’intent»
[Diòcesi de Vic] Sota el lema “CONSTRUIR UNA COMUNITAT I NO MORIR EN L’INTENT. Signes del Regne de Déu” l’ACO de la diòcesi de Vic vam organitzar una trobada de formació el 12 de març passat a la parròquia de Montserrat, a La Balconada a Manresa, amb unes vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada i Ripoll i convidats de la mateixa parròquia i altres moviments. El conductor del tema va ser Pepe Rodado, que fa de cambrer-netejador en una residència de joves esportistes, és consiliari de l’ACO i de la JOC de Nou Barris i col·labora a les parròquies de Torre Baró i Vallbona, de Barcelona. En Pepe va exposar que, davant la preocupació sobre les dificultats que hi ha per fer comunitat, de seguida veu que les nostres preocupacions també són les seves. Es va ordenar la trobada seguint l’esquema de RV de manera oberta. Així doncs tots hi farem aportacions i a l’hora del jutjar, es dirà alguna pista que ha pensat. Es comença un VEURE. Cal que primer ens adonem que no estem sols. Si veiem que només som els que ara som aquí, no fem una bona lectura, la comunitat s’estén més enllà del nostre grup. Preguntem-nos doncs com podem fer comunitat; sobre els signes del Regnat de Déu que veiem avui. Adonem-nos també de la diferència que hi ha entre laïcitat i laïcisme. Parlem d’un món al qual Déu sosté i li dona la sal i el gust a la vida. Quan fem comunitat què volem dir? Entenem la comunitat circumscrita només a l’àmbit de l’Església o veiem que cal que la comunitat tingui també una dimensió que abasti tota la societat? Hem d’aprendre a tenir una consciència col·lectiva, de comunitat. Parlar de fer comunitats no vol dir trobar la manera d’omplir les esglésies… Algunes aportacions Cal que la comunitat vagi més enllà de l’Església i abasti també als companys de feina, als amics, tan els propers com els que han arribat fa poc. Col·laboro amb una AAVV i també vaig a la coral on canto; a tot arreu ajudo en allò que puc a fer perquè hi hagi més comunitat. Mantenim el contacte amb la gent que ha perdut el contacte amb l’Església. Hi veig dificultats a oferir als companys del carrer el missatge cristià que compartim en el Moviment. A la parròquia de S. Maure ens hi sentim ben acollits. Compartir les vivències, fer camí junts, és el que intento fer, també a Càritas; ajudar a fer comunitat. A Manresa m’ha calgut refer la meva comunitat personal un altre cop. També amb les companyes de feina, que són de diferent religió, compartim les nostres experiències. Ser de diferents religions ens ha enriquit i unit. Ara busco una parròquia on m’hi pugui sentir acollida, segurament serà El Carme, de Manresa. També vaig a cantar a la Seu. Sobre el sínode convocat pel papa Francesc, ens va fer una conferència en Víctor Codina que deia que calia fer camí junts. Dificultats que trobem per construir comunitat en un entorn sense referents, molt diversa, laïcista. Ara no hi ha referents ni en la política, ni en l’Església, persones com en Casaldàliga que tenien una paraula sòlida. Gent així, ara no hi són. Falten referents de gent que tingui prestigi, coneixements i coherència de vida que avali el que diu. O sia que tingui autoritat i no autoritarisme fonamentat en la violència i la repressió. Ara, altrament, el govern diu una cosa i els jutges una altra, i els metges un altra; ara les pautes no s’imposen per autoritat o prestigi, sinó per la por (llei mordassa). I les referències que teníem s’han mort, penso en l’Arcadi, en Carles Capdevila, Florenci Costa i Pep Escós. I quan el Papa fa una reflexió profunda els mitjans l’ignoren. Hi ha un programa de televisió que es titula Todo es mentira. Ara ens presenten la llibertat com una vivència individual, no col·lectiva. A les empreses cada treballador ha de negociar individualment el seu conveni amb la direcció. Hi ha moltes pel·lícules i cançons de discoteca que parlen de la rebel·lió dels joves contra tota mena de referència. La modernitat està en contra de les institucions. La por és un element que dificulta la creació de comunitat. A Càritas volem fer mentories amb joves, o sia que acompanyin a gent gran, i les famílies han tingut por de que els joves s’impliquessin en associacions. Món del laïcisme. Al Concili Vaticà II es va reconèixer l’autonomia de la realitat, estenent-la més enllà de la religió. El món és autònom; ha de fer el que decideixi. Però la ideologia laïcista pensa que ens hem de despendre de la visió religiosa teocèntrica de la vida. En aquest ambient costa de manifestar la nostra fe. Per altra banda, tot el que és humà va acompanyat d’ambigüitat. La llibertat és relació, o sia que sense una xarxa d’acompanyament no ens és possible construir-nos com a persones. Som animals de cultura, tot el que sabem ho hem rebut dels que ens han precedit en el temps. He trobat uns no creients que em diuen “prega per mi”. No podem renunciar a ser testimonis. Hi ha qui ho veu tot negatiu i això demostra una manca de confiança. Altrament cal fer-ho tot amb confiança, i no només una confiança en Déu, sinó també en els germans. No som només nosaltres, conec un subsaharià que te una filla malalta, ha estat acollit per un altre subsaharià i unes famílies d’aquí li han fet un contracte de treball per tal de que pugui regularitzar la seva situació administrativa i laboral. Oportunitats. Jo confio en que Déu és al meu costat i em tiro a la piscina. Cal una actitud oberta, sense prejudicis, tots som diferents i ens cal adreçar-nos als altres amb una mirada d’amor. Una oportunitat és establir relacions entre els grups. Surt una solidaritat en moments negatius. Entrem al JUTJAR. Trets fonamentals de la comunitat. L’antropologia ens diu, i també la tradició cristiana, que som humans juntament amb els altres.
«Llevat dins la pasta»: els programes de març i abril
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Marta Moya Casanovas, les raons de fons en les mobilitzacions dels professors i els canvis que es volen introduir al sistema educatiu: https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220406-20_00CAMINS.MP3 (a partir del minut 40) Mercè Solé, amb la Pastoral Obrera de Catalunya: https://www.ivoox.com/merce-sole-amb-pastoral-obrera-catalunya-audios-mp3_rf_84650507_1.html Míriam Feu, analitzant la precarietat: https://www.ivoox.com/miriam-feu-analitzant-precarietat-audios-mp3_rf_84650352_1.html Elena Díez Rica, el dret fonamental a l'educació pública: https://www.ivoox.com/elena-diez-rica-dret-fonamental-a-l-educacio-audios-mp3_rf_83435822_1.html Fernando Carlos Díaz Abajo: els reptes del pensament social de l’Església: https://www.ivoox.com/fernando-carlos-diaz-abajo-retos-del-pensamiento-audios-mp3_rf_83435719_1.html
«En què creiem?», un extracte del document formatiu de Josep Lligadas
Des de la Comissió de Formació us seguim oferint extractes de l’arxiu documental de l’ACO. Aquest cop hem escollit un dels anomenats Documents d’ACO (n. 15). Es tracta de En què creiem, escrit per Josep Lligadas i que podeu consultar a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/en-qu-creiem És un document força llarg, el mateix autor ho reconeix i proposa, com a possibilitat per treballar-lo, escollir alguns capítols i anotar: coses que em semblen especialment interessants o novedoses; dubtes, coses que no entenc, coses que voldria discutir; quines conseqüències té per a la meva vida això que he llegit. Nosaltres hem seleccionat alguns petits fragments dels capítols 3 i 4. Del Capítol 3 Jesús es posa a recórrer viles i pobles anunciant que, efectivament, Déu vol CANVIAR LA VIDA de les persones i iniciar un món diferent, en què la FELICITAT PUGUI ARRIBAR A TOTHOM. Jesús crea al seu voltant un CLIMA NOU I ENTUSIASTA. Jesús NO CURA PER DEMOSTRAR EL SEU PODER, sinó com un signe de la presència de Déu al costat dels qui sofreixen, per alliberar-los. Jesús cura a la gent per fer el bé a la gent que se li acosta. Jesús, acompanyat de la seva gent, entrarà a la ciutat muntat en un ase, com a signe de la mena de món que ell propugna. Jesús pretenia fer trontollar moltes coses: pretenia que la religió d’Israel trenqués tant amb la rigidesa de la Llei com amb el ritualisme del Temple i agafés com a criteri l’amor del Déu pare i alliberador. Els seus seguidors van quedar totalment descol·locats. Jesús RESSUSCITAT està ara en una vida diferent, però que no és una imaginació sinó que és BEN REAL. Els seus seguidors es pensaven que Déu es manifestaria amb poder i èxit, i ara s’adonen que Déu s’ha manifestat en un home que HA ESTIMAT FINS A MORIR en la mort tràgica de la creu. Jesús, un home com ells, ERA LA PRESÈNCIA DE DÉU, que era plenament present en Jesús. Gràcies a Jesús, els que volen unir-se a ell i seguir el seu camí, viuen una vida humana realment plena, que és el mateix que dir que VIUEN LA VIDA DE DÉU EN AQUEST MÓN. Del Capítol 4 La novetat de Jesús no és afirmar l’existència de Déu sinó afirmar que A DÉU SE’L TROBA D’UNA DETERMINADA MANERA. Jesús ens convida a entendre Déu com AQUELL QUE ENS CRIDA, per una banda, a portar dins el cor i a tenir-lo com a company de camí, com a vida plena, com a oferta de felicitat; i, per l’altra, a veure’l present en cada persona i d’una manera especial en aquells que pateixen. Jesús ens convida a entendre i VIURE DÉU COM ELL L’ENTENIA I EL VIVIA: repassar l’evangeli i anar aprenent les actituds de Jesús és la millor manera d’acostar-se a Déu. Nosaltres estem convençuts que viure el nostre camí en aquest món i les nostres lluites amb el ferm convenciment que DÉU ENS ACOMPANYA, no ens porta de cap manera a desentendre’ns de la feina que hem de fer, sinó que, al contrari, ENS DÓNA MÉS FORÇA I MÉS PAU, i ens sosté en els desànims i ens empeny a continuar sempre endavant. El pecat és la ruptura del projecte d’amor de Déu que els homes i les dones estem cridats a viure i que, de fet, no vivim. Jesús va enfrontar-se al mal ACOMPANYANT ELS QUI PATIEN, lluitant contra el mal en tota ocasió, protestant quan s’esqueia… i, quan a la creu ell mateix es va veure definitivament impotent, va ASSUMIR LA MORT I EL DOLOR SENSE DESESPERANÇA, amb la confiança que el terme de tot és la vida nova de Déu.
Nova secció d’Iniciació al web acocat.org
«La Comissió d’Iniciació ens presentem en aquest espai virtual amb la mateixa il·lusió que treballem des del més petit de cada dia perquè la iniciació sigui no només una comissió més a l'ACO sinó una manera de viure la fe al nostre moviment». Així es presenta la Comissió d’iniciació de l’ACO al nou espai que s’ha creat al web. Està plantejat tant per a persones que no coneixen el moviment i volen contactar-hi com per a la militància amb materials per aprofundir en aquesta qüestió. També entre els temes indexats s’ha creat el d’Iniciació on s’agrupen els continguts d’aquesta categoria. Podeu accedir a través de l’enllaç: https://acocat.org/qui-som/com-formar-part-de-aco
Eines d’interès de la Pastoral Obrera
El Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC), que dirigeix la militant d’ACO Mercè Solé, acaba de publicar i enviar el seu primer e-butlletí que podeu consultar a l’enllaç. Entre els continguts destacats trobareu el comunicat de la darrera Jornada d’Estudi i el webinar que es va fer sobre l’anàlisi de la darrera reforma laboral i la repercussió en els col·lectius més desfavorits (organitzada pel Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola el 30 de març passat). Si no l'heu rebut i us hi voleu subscriure cal que ho demaneu a través d'aquest formulari. Per últim, us enllacem la ponència El trabajo decente, cuidador de la Creación, condición de fraternidad y amistad social, de Fernando Carlos Díaz Abajo, consiliari general de l’HOAC, a les darreres jornades de Pastoral del Treball que es van fer a Àvila: https://acocat.org/mediateca/el-trabajo-decente-cuidador-de-la-creaci-n-condici-n-de-fraternidad-y-amistad-social. També és molt interessant el seu blog: https://nando-elperegrino.blogspot.com
