Assemblea d’inici de curs al Baix Llobregat
[Jordi Romero] El dissabte 5 de novembre ens vam trobar la zona del Baix Llobregat per celebrar la castanyada i començar el curs oficialment. Vam poder gaudir d’una xerrada per part de Tica Font, del Centre Delàs d’estudis per la pau. Es va centrar en què entenem per pau avui, quin es el context soci/econòmic de la actual guerra d’Ucraïna, i quines accións de pau podem afrontar en el dia a dia, contra les violències quotidianes. A més vam recuperar el berenar final, que era tradicional, abans de la pandèmia. Podeu consultar les fotografies a l'enllaç.
«En los márgenes»: la perifèria és la teva veïna
Us compartim la crítica que fa Sonia Herrera, membre del Consell Editorial de la revista Salillum, de la pel·lícula En los márgenes: https://www.lamarea.com/2022/10/07/en-los-margenes-la-periferia-es-tu-vecina/
Els grups de Revisió de Vida, protagonistes sinodals del Consell
El Consell és el màxim òrgan de govern de l’ACO en el qual participen tots els grups de Revisió de Vida que constitueixen el moviment a través del seu responsable. Aquesta centralitat dels grups i de les zones es vol subratllar en el proper XII Consell, que se celebrarà del 18 al 20 de novembre propers, i per això s’ha demanat una foto recent de cada grup per poder-les mostrar a la casa que acollirà el Consell, a Veciana. En aquesta imatge, que s'ha d'enviar l'abans possible al responsable de zona o diòcesi, cal indicar el nom dels militants i la zona on està adscrit el grup. A banda, des de les zones i diòcesis també s’estan recopilant cartells, records i altres elements de jornades organitzades que es faran servir per a l’ambientació de la casa de Veciana. El ponent de la propera Jornada General, el consiliari Jaume Fontbona, posa de relleu que «el Consell és un kairós (moment suprem i oportú) d’escolta: cal escoltar la militància, i després descobrir-hi, amb la unció de l’Esperit, el camí a fer junts, tot i ser diferents, com a moviment evangelitzador en el món obrer». Fontbona considera que el Consell ens ha d’enamorar «perquè és una experiència sinodal, de caminar junts cap al Regne de Déu amb la força i el sosteniment de l’Esperit que l’amor de Déu Pare ha vessat en els nostres cors (cf. Rm 5,5)». I destaca la importància d’arribar al consens: «Tenim el Consell per fer experiència d’activar el consens entre els i les militants i els i les consiliaris de l’ACO, com a Poble de Déu que som.» I recorda que «la finalitat del consens és assolir un pensament comú i no purament el desig de la majoria».
«Llevat dins la pasta»: els programes de setembre
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 18.25 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). José Ramon Ubieto, feina i salut mental precària: https://www.ivoox.com/jose-ramon-ubieto-treballar-perjudica-salut-audios-mp3_rf_93204288_1.html Gaietà de Casacuberta, home d'Església: https://www.ivoox.com/gaieta-casacuberta-home-d-esglesia-audios-mp3_rf_92804695_1.html Oriol Francesch Llongueras, per combatre el canvi climàtic: https://www.ivoox.com/oriol-francesch-llongueras-per-combatre-canvi-climatic-audios-mp3_rf_92475674_1.html Sergi Gordo, el bisbe de la Pastoral Obrera: https://www.ivoox.com/sergi-gordo-bisbe-pastoral-obrera-audios-mp3_rf_92148954_1.html
7-O Jornada Mundial pel Treball Decent
El proper divendres 7 d’octubre celebrem la Jornada Mundial pel Treball Decent. Com cada curs, la Plataforma Església pel treball decent ha organitzat uns actes als que us animem a participar activament. 3 d'octubre, 18.30 h Debat-col·loqui "Llums i ombres de la reforma laboral", a Cristianisme i Justícia. 7 d'octubre, 18.30 h Gest públic i reivindicatiu "Avancem cap al treball decent", al pla de la Catedral. Enllaç al dorsal. També podeu consultar: el comunicat d'Iglesia por el Trabajo Decente, el comunicat de l’MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians) del qual forma part l’ACO. Podeu seguir la Jornada a través de les xarxes socials i transmetre les vostres impressions amb les etiquetes #7oct, #treballdecent, #trabajodecente.
«Precarietat laboral, precarietat vital»
El darrer Papers de Cristianisme i Justícia l’ha elaborat el consiliari i capellà obrer Pepe Rodado i porta per títol Precarietat laboral, precarietat vital. Es pot consultar a l’enllaç: https://www.cristianismeijusticia.net/precarietat-laboral-precarietat-vital
Lliçons apreses del coronavirus en la feina i les qüestions socials
[Montserrat Sidera-Comissió Internacional] Del 22 al 25 de setembre s'ha celebrat a Alfragide (Lisboa-Portugal), el Seminari Europeu amb el tema “Repercussions de la pandèmia del coronavirus a l'ocupació i els assumptes socials-lliçons apreses/mesures per a la reconstrucció”, organitzat pel Moviment Europeu de Treballadors Cristians (MTCE). Hi han participat delegats dels moviments de nou països europeus. D'ACO hi han participat Xavier Such de la Comissió Internacional d'ACO, Montserrat Sidera de la Comissió internacional d'ACO i membre del Grup de coordinació europeu i Josep Jiménez Montejo consiliari d'ACO i de l'MTCE. El Seminari s'ha centrat en les tres ponències i treballs de grup a partir de cadascuna de les ponències, amb l'esquema del Veure, Jutjar i actuar: Repercussions de la pandèmia del coronavirus en l'ocupació i els assumptes socials. Què ha passat? A càrrec de Juan Antonio Pedreño, President de Social Economy Euopean. La seva aportació va centrar-se en la importància de l'aportació de l'economia social. Lliçons apreses. Què hem descobert? Què s'ha posat de manifest? Quina valoració fem? A càrrec de Sebastián Mora, assessor càtedra refugiats de la Universitat de Comillas. La seva aportació es va centrar en els processos del treball en un món en metamorfosi global. Mesures per a la reconstrucció, a càrrec de Lisandra Rodrigues, coordinadora Associaçao Santa Teresa (Portugal) Projectes Educació i Ocupació, que duen a terme uns tallers de reinserció social i laboral. Tot seguit del Seminari ha tingut lloc l'Assemblea anual amb la presentació del balanç 2021, pressupost 2023 i s'ha realitzat l'elecció de votació per a la renovació de responsables al Comitè Europeu, que està format per un/una president/a, un/una copresident/a, un/una coordinador/a, un/una tresorer/a i un consiliari. Olinda Marques de la LOC Portugal continua com a presidenta per dos anys, Josep Jiménez Montejo d'ACO és reelegit per dos anys més i són elegits, nou copresident Karl H.Brunner de la KAB Sud Tirol i nou coordinador Melchior Kanyamibwa de la CTC Suisse. S'informa de les activitats realitzades i de les previstes. També s'informa de la situació de l'MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians). El Seminari i Assemblea del proper setembre 2023, tindrà lloc a Barcelona amb l'ACO com a amfitriona. S'adjunten: Declaració final de Lisboa de l'MTCE: "El impacto de la pandemia de coronavirus en el empleo y las cuestiones sociales. ¡La esperanza es audaz!". Declaració dels Moviments Internacionals d'Acció Catòlica Especialitzada (MIACS): "De la crisis a la conversión. Una invitación a un mundo más humano".
La militància d’ACO votarà entre dos candidats a president en la propera Jornada General
Jordi Cordero i Jordi Soriano, militants de les zones Vallès Occidental i Barcelona Nord, respectivament, han presentat candidatura a la presidència de l’ACO responent a la crida al relleu que va fer el president actual, Santi Boza, que arriba al final del seu mandat de quatre anys [punxant a sobre de cada nom es pot consultar la seva presentació]. Així, doncs, a la propera Jornada General del 12 d’octubre se celebrarà Consell Extraordinari per tal que els militants, a través del representant de cada grup, escullin president. Igualment, Pepe Rodado, actualment consiliari de la zona Nou Barris, serà el nou consiliari general tot prenent el relleu de Pepe Baena, que ho ha estat els darrers quatre anys. Aquestes novetats es van traslladar al primer Comitè General de curs, celebrar el dissabte 17 de setembre, i al qual ja s’ha incorporat la coordinadora general, Àngela Rodríguez. A la trobada es van aprovar les tasques que s’han distribuït entre zones i el calendari de curs que es pot consultar a l’Agenda del web. Pel que fa a la 69a Jornada General s’està distribuint el programa, que ja es pot consultar al web i es va recordar que l’aportació voluntària de 6 € per militant (tant si s’assisteix com no) està destinada a sufragar les despeses de la Jornada, no dels materials que es lliuraran. Pel que fa al XII Consell, que s’ha de celebrar del 18 al 20 de novembre pròxims, s’ha creat una subcomissió de treball en el si del Comitè Permanent que s’està ocupant de les qüestions operatives i organitzatives. Es va recordar que cal enviar al responsable de zona una foto recent de cada grup indicant la zona i el nom dels militants i recopilar elements (ja sigui cartells, records…) de jornades organitzades per cada zona. També es va informar que es preveu que l'actual consiliari general del Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE), Josep Jiménez Montejo, també consiliari de l'ACO, torni a ser reelegit en aquesta funció per un nou mandat en l'Assemblea i Seminari que celebrarà el moviment a Lisboa a partir del dijous 22 de setembre. Durant el Comitè General es va fer la dinàmica “Una responsabilitat de pel·lícula” prenent com a punt de partida dues seqüències de pel·lícules que es van fer servir en la VI Jornada de comunicació. A partir d’aquí es van suggerir quatre qüestions i es van posar en comú les reflexions: Què ha funcionat a la zona, diòcesi o comissió? Quan ens trobem al voltant d’una taula o un àpat compartit es revela més la profunditat de la persona. La Revisió de Vida Oberta ens han permès obrir el moviment. La paella de final de curs de la zona Baix Llobregat és un element nuclear bo i beneficiós: és l’excusa per ajuntar-nos, pots portar a qui vulguis. Fer coses junts, celebrar i aportar constància. Millor corresponsabilitat que delegar: som gent diversa, amb moltes aptituds. Hem treballat el sentit de la comunitat i això fa moviment. Els militants són persones molt actives i implicades en diversos àmbits. Malgrat ser una zona petita, som molt diversos i quan ens trobem ens sentim família, es respira acollida i fraternitat. Bona organització i fidelitat al que acordem. Funciona bé la dimensió de grup i falta la dimensió de zona. Què necessita millorar? L’organització interna de la zona. El contacte amb els més grans de la zona i amb els més joves. Incorporar als grups als que s’apropen. Cal preparar-se amb antelació el comitè de zona i que sigui un espai on compartir més la vida, les dificultats dels grups i la nostra espiritualitat. Ens falta fer arribar als grups el que fem a la Comissió d’iniciació. A una part de militants els hi costa participar en coses del moviment. Calen més espais lúdics i informals per compartir com a zona, trobar-nos pel plaer de trobar-nos. Assisteixen sovint els mateixos, falten relleus i la mitjana elevada d’edat no ajuda. Caldria més iniciació, incorporar més gent jove. Amb la pandèmia, alguns militants s’han acostumat a la virtualitat. Quina zona, diòcesi, comissió somio? Una zona generosa, corresponsable i apassionada. Una zona més gran i corresponsable. Una zona que respecti els ritmes dels militants, oberta a incorporar altres persones, oberta als obrers i a l’Església. Que sigui una comunitat d’experiències i vivències, amb voluntat de compartir allò que ens mou. Una Comissió d’iniciació que tingui la màxima representativitat de les zones. Que hi hagi major sentiment de pertinença al moviment, que els militants se sentin més protagonistes i corresponsables. Més entusiasme, més gent, on tothom participés per igual. Com animaré a participar en el Consell les persones de la meva zona, diòcesi? Fer-nos conscients que el Consell és la nostra Champions, és la dimensió orgànica i política del moviment en la seva màxima expressió, és l’esdeveniment del moviment que deixa més petjada. És una oportunitat per conèixer militants d’altres zones i adquirir la dimensió del conjunt del moviment. Transmetre amb alegria i il·lusió el que significa. Millorar el sentiment de pertinença al moviment. Posar en valor que el moviment és comunitat; la nostra experiència eclesial és de participació i sinodalitat. Aquesta va ser la pregària que es va compartir a l'inici del Comitè General.
El Tano, un capellà enamorat de Jesucrist
[Pere Pérez i Delia Viedma] Gaietà de Casacuberta i Franco, consiliari d’ACO i molt més. 35 anys d’acompanyament al Vallès i més després del Vallès. A la JOC El Tano apareix a les nostres vides al final del franquisme, 1974, en plena crisi de la JOC, recent ordenat capellà el 13 de juny del mateix any. Amb formació pradosiana a Lió (França), fa opció pels més pobres de la classe obrera, els joves treballadors, en concret pels moviments d’Acció Catòlica especialment la JOC. Així arriba al Vallès on quedava un petit reducte i s’ofereix a acompanyar-nos com a consiliari, fent-se proper a les nostres vides, les nostres famílies, les nostres cases, a les places, algun punt o bar on sabia que es trobaven els joves dels barris. Mostrava sempre disponibilitat d’escoltar i interès per les vides de tots i totes i de cada u en particular. Es feia molt proper, feia que s’esdevingués una relació de confiança i amistat, entrava a les nostres cases com un de la família i així el consideràvem tots. Al Vallès va fer possible que es refés la JOC que va tornar a créixer formant molts militants. També ho va fer, juntament amb altres consiliaris, a Nou Barris i Osona. Estava atent a cada jove i tenia molt encert per fer-los propostes segons les maneres de ser i les potencialitats de cadascú, tanmateix tenia en compte tant les necessitats materials, de salut, com les espirituals i la formació, tenia molt clar que calia la formació dels joves i així ho feia, ell i també altres persones a les que demanava col·laboració per aquest afer. Com ens va fer comprendre la frase de Cardijn!: “Un jove treballador val més que tot l’or del món perquè té la dignitat de fill de Déu!”. Seguia el procés humà i espiritual de cadascú amb respecte i molta paciència però també dient la veritat i animant a fer passes, fent propostes (“res de donar peixet”). Així anàvem fent camí en la fe i diversos joves nois i noies agafàvem responsabilitats dins el moviment, o altres opcions dins el món laboral. Feia que participéssim en les coordinacions a Catalunya i les Illes i també amb la JOC de tota Espanya. D’aquesta manera feia que anéssim agafant consciència de moviment, de comunitat, d’església dins del Món obrer. A l’ACO Seguint el procés de cadascú ajudava a fer el pas als moviments adults sobretot a l’ACO, però també on cadascú triava amb la seva llibertat. Continuava fent de consiliari als grups que s’anaven iniciant. El primer va ser el grup de Mollet i després el nostre grup, Granollers I. I després tots els altres. Per on passava anava formant grups de RdV. La Roca, Cardedeu… Va ser consiliari nostre fins… sempre atent i guiant-nos en el nostre itinerari espiritual com a grup i a nivell personal: “A tu et convindria fer E.d’Evangeli personal, a tu Exercicis Espirituals a l’ACO o de sant Ignasi… I obert a fer-nos acompanyament espiritual si li demanàvem. Va ser consiliari general de l’ACO durant els anys 1989 al 1993. Vam coincidir en el comitè permanent durant dos anys quan vaig fer el servei de Presidenta. El Tano vivia una gran passió per la Missió de l’ACO: L’Evangelització del Món Obrer, perquè els militants de l’ACO coneguéssim a fons Jesucrist i l’estiméssim més i així poder donar-lo a conèixer. Deia: “¿Com el donarem a conèixer si no el coneixem nosaltres? Conèixer-lo i estimar-lo així compartirem aquest tresor amb els nostres companys treballadors.” Per això va fomentar aquest objectiu fonamental a nivell general i en els grups es va començar a fer estudi d’Evangeli. A més a més de ser fidels en el Jutjar de la RVO reflexionant amb el text que convenia de l’Evangeli. En aquells anys va ser quan es va començar a fer els exercicis Espirituals de l’estiu a l’ACO i el recés de cap de setmana durant el curs. I, en la mateixa línia es va fer una formació –experiència de pregària dels diferents carismes de l’Església: jesuïtes, carmelites, franciscans, foucaulards, Pradó… Calia tenir experiència de pregària i de celebració de l’Eucaristia, això ho tenia molt clar el Tano. També tenia molt clar que els moviments d’Acció Catòlica ens havíem de comunicar i relacionar, així durant aquells anys s’organitzava una trobada, jornada de formació anual amb el moviment germà GOAC i l’ACO. I es van donar passes d’acostament dels dos moviments. També va haver trobades amb Pobles i Comarques i Professionals… Calia portar la veu de l’Acció Catòlica dins tota l’Església. El Tano creia en el laïcat i apostava per la missió dels moviments dins el món i dins l’Església. A la Pastoral Obrera Com a delegat de P.O. de Barcelona i de Catalunya va treballar perquè els moviments en el món obrer tinguéssim una participació activa en l’elaboració del document La Pastoral Obrera de tota l’Església, el 1994. També en el Concili Provincial de la Tarraconense el 1995. Veiem com aquells joves rescatats dels carrers, dels barris obrers portaven la veu com a militants obrers cristians dins l’Església. El Tano aprofitava tota ocasió perquè fos així i perquè tots i totes coneguéssim i estiméssim l’Església de Jesucrist i així entre tots i totes i l’ajuda de l’Esperit Sant, col·laborar en que fos més Evangèlica. Tanmateix es va començar la participació de l’ACO en la trobada anual de la P.O. d’Espanya malgrat no ens consideraven un moviment de ple dret. Reunions amb els bisbes i arquebisbe corresponents per portar la veu dels moviments en M.O. Els convidava a les nostres reunions, el bisbe Joan Carrera venia a les reunions de la P.O., per exemple. Va iniciar les trobades amb el món obrer, es feien reunions amb els sindicats per escoltar la seva veu i, des de la realitat del món del treball, la P.O. es solidaritzés i es fes present a les lluites i reivindicacions per la dignitat de tots els treballadors i treballadores. Facilitava aquesta relació entre tots els agents pel bé de tots plegats. I sobretot perquè el món conegui el verdader rostre de Jesucrist. Anava a fer estudi d’Evangeli amb els
«Apassionats de fraternitat»: Trobada de capellans obrers a Orlay, París
[Ramiro Pàmpols sj. Capellà obrer jubilat] El cap de setmana, del dia 2 al 4 de setembre, ens hem reunit a Orlay, prop de París, 60 capellans obrers francesos i 15 de la resta d’Europa. El tema escollit pels P.O. francesos ha estat ¡“Apasionats de fraternitat”! Nosaltres havíem d’escollir-lo per l’any vinent. Ells es reuneixen cada dos anys i nosaltres, els P.O. europeus, ens trobem cada any, un cop a França i l’any següent a Alemanya. Som una bona diversitat d’Alemanya, Suïssa, Holanda, Bèlgica, França i Espanya (vuit de Catalunya), homes i dones en el ministeri pastoral i laboral, i alguns membres laics i ordenats de l’Església anglicana. El grup francès està constituït pels ja jubilats, alguns casats, i els que estan en activitat laboral que prenen el nom POAP (Prêtres Ouvriers en Activité Professionelle). Hem fet reunions junts i a part. Els companys francesos han entrat a fons sobre tres qüestions que els inquieten: “Actualitat de l’Evangeli en un món secularitzat”, “Acollir i compartir l’Evangeli en terra obrera”, “Companys d’humanitat per viure l’esperança”. Han estat acompanyats per un teòleg molt proper a la seva sensibilitat, Maxime Leroy, i el bisbe francès sense diòcesi pròpia, Jacques Gaillot. Després de presentar tres testimonis per impulsar el debat, van dividir-se en tres grups: un per cada tema. A mi em va atreure la seva posada en comú al final de la jornada. Els costava descriure què calia dir a l’hora de parlar “secularment”… Us ho diré mitjançant algunes frases que en realitat volien ser balbucejos, aproximacions, perplexitats: “Cal amoritzar la Vida i l’Univers” a l’estil de Theillard de Chardin “L’esperança és la convicció que alguna cosa té sentit avui i demà” “Què és allò que ens fa sentir i ser vius avui?” Els altres! “L’individu busca l’experiència d’una Alteritat benèvola en front del Mal” “Com unir Immanència i Transcendència” “Cal crear oasis de fraternitat”… Per sobre tot això surava un fort sentiment d’esperança, difícil d’expressar, però que els feia sentir-se vius i perllongar fins la mort el que havia estat la seva condició obrera. Per la nostra part, vàrem tenir una feina més elemental i senzilla: debatre quina qüestió tractarem l’any vinent, a quin país i la data. De menys a més vàrem escollir: Lille, al nord de la França, el mes de setembre de l’any 2023, per a la celebració de la Trobada, i com a qüestió de fons tractar: “Sentit que pren el treball després de la pandèmia, canvis que s’estan produint i que l’afecten en profunditat, i de quines noves opressions haurà d’alliberar-se el món del treball en el futur immediat”. Prenent l’avió de tornada a Barcelona em colpejaven tres o quatre conviccions, expressades pels companys francesos al llarg dels dos dies de reunió: Un fort sentiment d’esperança en el futur del col·lectiu malgrat la disminució que pateix, un desig intens de justícia per a tothom, des d’Ucraïna fins a l’Amèrica Llatina, una voluntat de seguir dempeus organitzats, en Partits, Sindicats i Moviments populars, i viure la seducció del Crist. L’Eucaristia del final de la primera jornada va dir la resta amb dues cançons composades per un dels P.O. francesos: “Compagnon de colère, compagnon de combat Toi qui l’on faise taire, toi que ne comptais pas Tu vas pouvoir en fin le porter Le chiffon rouge de la liberté”… “Debout: Nous voulons vivre debut! Avec tous ceux que ne peuven plus marcher! Vivant! Nous voulons rester vivants! Avec tous ceux qui n’ont rien à esperer! Als enllaços podeu consultar l'àlbum de fotografies.
