«Apassionats de fraternitat»: Trobada de capellans obrers a Orlay, París
[Ramiro Pàmpols sj. Capellà obrer jubilat] El cap de setmana, del dia 2 al 4 de setembre, ens hem reunit a Orlay, prop de París, 60 capellans obrers francesos i 15 de la resta d’Europa. El tema escollit pels P.O. francesos ha estat ¡“Apasionats de fraternitat”! Nosaltres havíem d’escollir-lo per l’any vinent. Ells es reuneixen cada dos anys i nosaltres, els P.O. europeus, ens trobem cada any, un cop a França i l’any següent a Alemanya. Som una bona diversitat d’Alemanya, Suïssa, Holanda, Bèlgica, França i Espanya (vuit de Catalunya), homes i dones en el ministeri pastoral i laboral, i alguns membres laics i ordenats de l’Església anglicana. El grup francès està constituït pels ja jubilats, alguns casats, i els que estan en activitat laboral que prenen el nom POAP (Prêtres Ouvriers en Activité Professionelle). Hem fet reunions junts i a part. Els companys francesos han entrat a fons sobre tres qüestions que els inquieten: “Actualitat de l’Evangeli en un món secularitzat”, “Acollir i compartir l’Evangeli en terra obrera”, “Companys d’humanitat per viure l’esperança”. Han estat acompanyats per un teòleg molt proper a la seva sensibilitat, Maxime Leroy, i el bisbe francès sense diòcesi pròpia, Jacques Gaillot. Després de presentar tres testimonis per impulsar el debat, van dividir-se en tres grups: un per cada tema. A mi em va atreure la seva posada en comú al final de la jornada. Els costava descriure què calia dir a l’hora de parlar “secularment”… Us ho diré mitjançant algunes frases que en realitat volien ser balbucejos, aproximacions, perplexitats: “Cal amoritzar la Vida i l’Univers” a l’estil de Theillard de Chardin “L’esperança és la convicció que alguna cosa té sentit avui i demà” “Què és allò que ens fa sentir i ser vius avui?” Els altres! “L’individu busca l’experiència d’una Alteritat benèvola en front del Mal” “Com unir Immanència i Transcendència” “Cal crear oasis de fraternitat”… Per sobre tot això surava un fort sentiment d’esperança, difícil d’expressar, però que els feia sentir-se vius i perllongar fins la mort el que havia estat la seva condició obrera. Per la nostra part, vàrem tenir una feina més elemental i senzilla: debatre quina qüestió tractarem l’any vinent, a quin país i la data. De menys a més vàrem escollir: Lille, al nord de la França, el mes de setembre de l’any 2023, per a la celebració de la Trobada, i com a qüestió de fons tractar: “Sentit que pren el treball després de la pandèmia, canvis que s’estan produint i que l’afecten en profunditat, i de quines noves opressions haurà d’alliberar-se el món del treball en el futur immediat”. Prenent l’avió de tornada a Barcelona em colpejaven tres o quatre conviccions, expressades pels companys francesos al llarg dels dos dies de reunió: Un fort sentiment d’esperança en el futur del col·lectiu malgrat la disminució que pateix, un desig intens de justícia per a tothom, des d’Ucraïna fins a l’Amèrica Llatina, una voluntat de seguir dempeus organitzats, en Partits, Sindicats i Moviments populars, i viure la seducció del Crist. L’Eucaristia del final de la primera jornada va dir la resta amb dues cançons composades per un dels P.O. francesos: “Compagnon de colère, compagnon de combat Toi qui l’on faise taire, toi que ne comptais pas Tu vas pouvoir en fin le porter Le chiffon rouge de la liberté”… “Debout: Nous voulons vivre debut! Avec tous ceux que ne peuven plus marcher! Vivant! Nous voulons rester vivants! Avec tous ceux qui n’ont rien à esperer! Als enllaços podeu consultar l'àlbum de fotografies.
Bisbe Sergi Gordo: «Per ser llevat dins la pasta hem d’estar ben units a Crist»
L’espai de ràdio Llevat dins la pasta ha iniciat una nova temporada (la quarta) a Ràdio Estel convidant al bisbe Sergi Gordo, auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona i responsable de la Pastoral Obrera a la Conferència Episcopal Tarraconense. L’espai radiofònic de la Pastoral Obrera de Catalunya comença aquesta temporada en el marc del programa Sense distància, dirigit i conduït per Ignasi Miranda, i es podrà sentir tots els dimecres cap a les 18.25 h i també es podrà recuperar al web de Ràdio Estel o a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). En l’entrevista, el bisbe Sergi ha mostrat la seva preocupació per la precarietat laboral (especialment l’atur juvenil i els treballadors pobres) i ha defensat la necessitat d’un treball digne i salaris justos. També ha agraït l’acompanyament i el coneixement dels moviments de Pastoral Obrera que està fent els darrers cinc anys, tot prenent el relleu del bisbe Sebastià Taltavull i altres que el van precedir. També ha destacat la plena vigència del document programàtic La Pastoral Obrera de tota l’Església, que els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola van aprovar unànimement fa 28 anys, gràcies a la perseverança del bisbe Antonio Algora, ha recordat. El bisbe Sergi també ha apreciat l’espiritualitat de la Pastoral Obrera amb eines com la Revisió de Vida o l’estudi dels textos de la Doctrina Social de l’Església. Podeu sentir l’entrevista al bisbe Sergi a l’enllaç: https://www.radioestel.cat/app/uploads/2022/09/20220907-LLEVAT-DINS-LA-PASTA-SERGI-GORDO-BISBE.mp3
Nou «Creixem» dedicat a la Comunitat Joan Garcia-Nieto a Cornellà del Llobregat
A la darrera revista Salillum heu trobat encartat un nou Creixem editat per la Comissió de formació. En aquesta ocasió, l'escriuen dues membres de la Comunitat Joan Garcia-Nieto a Cornellà del Llobregat, que fa més de cinquanta anys que comparteix la fe i una manera d’estar a la vida, sempre adaptada a les necessitats de les persones. Podeu llegir-lo a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/creixem-n-15-una-manera-d-enfocar-la-vida
Els nostres ancians del moviment
La germaneta de l'Assumpció Teresa Miquel i Torrents ens ha adreçat aquesta carta que compartim amb la militància: Estimats germanes/s, TOTS. Vull unir-me a la força i joia de tot el que aneu vivint i comunicant en l’e-butlletí que vaig rebent al seu dia. Són molts els actes, trobades de tota índole (formació i festives), Setmana Santa, preparació pels Exercicis d’Agost i sobretot de cara al Consell el mes de novembre. Són 30 anys que he tingut la sort de formar part en l’estimat moviment ACO del qual tinc molt bon record i agraïment de la formació rebuda. Tant és així, que us agradarà saber que porto un petit taller d’EVANGELI a fi d’ajudar-nos millor a seguir la vida de Jesús i estar al dia del que va passant en el Món Obrer. Avui m’ha vingut a la memòria que un dia vàrem parlar dels molts militants que ens anàvem fent GRANS, molts d’ells vinguts de la JOBAC – JOC i, per tant, segurament fundadors de l’actual ACO. En aquella trobada comentàvem que el Moviment, per més treballs organitzatius que tingués, no tindria que oblidar-se d’aquests germans que van ser puntals en aquell moment i ara senten no poder acompanyar-vos degut als anys transcorreguts, malalties o solitud. Perdoneu les meves paraules sinceres i segurament ho teniu present. Us diré en confiança: de gran, quan has tingut una vida molt activa, per més que ho intentis viure amb acceptació i agraïment, cada dia té les seves 24 hores i no sempre són fàcils d’omplir… De veritat i veritat us dic, no és el meu cas i en dono moltes gràcies a Déu. Ja sabeu que soc Germaneta de l’Assumpció i tinc la sort de viure amb Comunitat on intentem acceptar-nos i estimar-nos, tal com som cadascuna, omplir el dia amb petites ajudes, pregària, lectures, firmes i, a més, som molt FESTIVES i això és molt bo (tot ho celebrem). El més important és que visquem plenament la realitat del Món i ens esforcem a ser apòstols fins que ens retrobarem amb el nostre Déu, que és Pare Mare.. Volem viure el que desitjava el Pare Esteve Pernet: “Que els vostres actes, parlin de JESUCRIST”. ENDAVANT i de veritat us porto a la pregària i al cor. Una abraçada a TOTS.
Isidre Ferreté: «Diàleg interreligiós és acostar-se a l’altre i acceptar la sinceritat de les seves conviccions»
El consiliari de l'ACO Isidre Ferreté pertany des de fa més de 8 anys al grup de persones catòliques, protestants i musulmanes impulsores del diàleg personal i de les relacions entre entitats religioses diverses, presents a Badalona. «No ha estat fàcil degut a les diferències culturals i polítiques que embolcallen les pròpies creences, i també pel variable impuls i la col·laboració de l’Ajuntament segons el color polític de cada moment. La convicció de les persones impulsores, després d’infinitat de reunions, d’intents i petites o grans realitzacions, des del 2019 estem constituïts com l’Associació Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona (ATDIB), encara en tràmit de la plena legalització. Els nostres objectius són: la promoció de la cultura de la pau; donar a conèixer les riqueses religioses presents a Badalona; la promoció del diàleg interreligiós; la prevenció i solució de conflictes; la defensa dels Drets Humans, culturals i lingüístics», ens explica. Li formulem aquestes preguntes per entrar més en detall: Des de que participes en iniciatives de diàleg interreligiós quins estereotips que tenies han caigut? Que nosaltres tenim TOTA la veritat, sigui la religió que sigui. La Veritat és més gran que totes les veritats de les religions. (És cert que els místics, quan es troben al cim de la “Muntanya”, relativitzen el camí; els no-místics, “absolutitzen” el camí concret sense mirar prou el cim. També cal tenir en compte que les diferències principals entre religions, no rauen tant en com concebem Déu sinó en com concebem l’home). Que no tenim res a aprendre dels altres i, per tant, si “dialoguem” és per condescendència o desig proselitista. (Amb d’altres religions, sobre tot amb l’Islam, tenim molts punts fonamentals coincidents: Un sol Déu, Font i Origen de tot, absolutament Trascendent i Immanipulable, però Misericordiós i Acollidor de les persones que se li confien). Veure les altres religions com a blocs tancats, impermeables. (En realitat cada tradició és tan plural com el cristianisme en el seu conjunt). La por a acostar-nos a creences i tradicions desconegudes i la subtil “por al terrorisme”. (Quan hi entres en relació personal tot canvia; veus les persones humanes “en su salsa”, que és similar a la nostra: cerquen Déu, els agrada acollir, que hi vagis. I experimentes que l’essència de totes les religions és la Pau. És cert que en totes les religions, també en la cristiana, hi ha una minimíssima part fanàtica que mata en nom de Déu. Però és injust generalitzar i projectar!). Aquestes altres creences t'han ajudat a descobrir o redescobrir dimensions de la pròpia tradició religiosa que les tenies oblidades, ignorades, deixades o menyspreades? En quin sentit està canviant la teva fe? En Jaume Flaquer em deia : “A mi -el diàleg amb altres religions- no m’ha fet relativista o que tot és igual, però sí he descobert moltes riqueses en les altres tradicions. I sovint per contrast o per interpel·lació en el diàleg he après molt de la meva religió”. A mi, m’ajuda a redescobrir o valorar més algunes coses: La Trascendència de Déu i la relació d’adoració. (En altres tradicions religioses, el respecte i l’adoració amb el front a terra marca una radical actitud personal. La nostra familiaritat amb Déu manifestat en l’home Jesús, ens pot portar a una mena de mala ”campechanía” amb Déu. Compte! Déu és el nostre pare; però el nostre pare és DÉU! Com ens hi relacionem? La radicalitat amb la que es prenen els compromisos religiosos i les conseqüències exigents, sigui en temes de pregària, adoració, assistència a la comunitat, l’almoina, el ramadà… (evidentment, hi ha persones laxes a tot arreu), però m’ajuden a redescobrir el fons de l’expressió tan manifestada en el cristianisme llatinoamericà: “Primero Dios”. M’ajuda a canviar la vida perquè vaig més al fonamental, a la relació amb Déu i amb el proïsme a través de la pròpia consciència, i relativitzo més les formes, allò que veig superflu, que no m’ajuda. M’ajuda a anar passant de les pràctiques rituals a les vivències relacionals. (No tenim dret a renunciar o prescindir de la vivència trascendent. L’Oriol Xirinachs reivindica el Tornem Jesús als pobres, en el seu llibre que tant em va agradar. No tot s’acaba en el servei étic. Alguna cosa ens voldrà dir sant Pau a 1Cor 13,1-3. quan parla del fer i del “si no tingués amor, no valg res”). Quines són les principals dificultats per aquestes iniciatives? Entendre malament el concepte “diàleg”. Diàleg és la comunicació fonda entre les persones. Diàleg interreligiós no és discussió proselitista; és acostar-se a l’altre i acceptar la sinceritat de les seves conviccions concretes. En paraules de Salvador Paniker, “diàleg és admetre la validesa de diferents perspectives”. “El diàleg interreligiós allibera l’espiritualitat de les estructures doctrinals rígides i crea noves connexions que van més enllà de les fronteres”. “Pluralisme no vol dir abandonar els propis valors o punts de vista; vol dir que no puc imposar la meva veritat. M’agrada recordar que hi ha 4 etapes del diàleg interreligiós: – diàleg de la vida; acostament personal, superació d’estereotips – diàleg del treballar junts per alguna causa comuna, comunitària, solidària (barri…) – diàleg del pregar junts. Començar “trobar-nos junts per pregar" (cadascú a la seva manera, al seu Déu), amb el desig d’arribar un dia a “trobar-nos per pregar junts”. – diàleg de continguts i formulacions. No per discutir els seus punts febles sino per preguntar-nos si entenem el que diuen. (Deixem-ho als teòlegs de cada tradició). Dificultats per trobar-nos a la ATDIB. No per prejudicis (que també hi son, en algunes esglésies i confessions) sinó per diferència d’interessos: (problemes laborals de treball, d’horaris apretats, de subsistència familiar, pocs temps disponibles, etc). o perquè tenen altres prioritats (atendre la Comunitat concreta, solventar qüestions estructurals o administratives, etc.). I també la diversitat d’hàbits culturals, pel que fa a reunions. De fet, a la TDIB maldem perquè hi hagi una representació el més pluralista de les tradicions religioses a Badalona; tanmateix, de fet encara, hi participen més persones i entitats catòliques i cristianes ja molt establertes, que d’altres confessions més noves a Badalona. (És més fàcil convocar per una col·laboració puntual, per organitzar un acte concret, que per un compromís permanent de coresponsabilitat en la causa i d’assistència a reunions. Però anem fent i no ens rendim). Per què animar a la comunitat cristiana a conèixer
Volem ser bon pa per als altres
[Carme Ballús] Del 22 al 26 d’agost d’enguany, una bona colla de militants de l’ACO i simpatitzants vam participar en el recés d’espiritualitat de l’ACO, conduït aquesta vegada per l’Emilià Almodóvar, capellà obrer i membre del Pradó. Després d’instal·lar-nos i decidir els horaris, vam acordar fer cap al final de l’estada una celebració del Perdó i una Eucaristia. La primera proposta de l’Emilià va ser que penséssim en aquells moments de la vida que ens hem sentit petits i fràgils, per preparar-nos per a la primera xerrada de l’endemà. EL MAGNIFICAT Un cop fets aquests primers deures, els de constatar les pròpies petiteses, vam elaborar el nostre Magnificat personal, ajudats pel llibre de l’Emilià Històries d’amor d’un capellanet obrer i per la seva exposició matinal. Amb el Magnificat prenem consciència del que estem vivint, per redescobrir que –malgrat les contradiccions personals i col·lectives– Déu s’ha fet present en la nostra història. Vista la nostra petitesa, assumim que els creients no donem respostes a preguntes que ningú no es fa, sinó que hem de crear preguntes sobre el compromís i la justícia, lluny del voluntarisme i gaudint dels processos que fem i acompanyem. EL CREDO Després del Magnificat, l’endemà ens centrem en la complexitat de les persones, per veure que és important escoltar molt i respectar el ritme de cadascú, donant temps al procés. Si anem de “salvadors” de l’altre el situem com víctima o necessitat i ens podem equivocar molt, potser ens perdrem les seves aportacions. Acollim l’altre, compartim, patim amb ell, però amb respecte, sense provocar dependència. En l’àmbit col·lectiu, l’Emilià ens fa veure que segur que perdrem o hem perdut ja algunes lluites o reivindicacions, però que és important el camí fet i l’aprenentatge, que ens apropa als altres. Acabem amb un altre encàrrec de feina personal, l’elaboració del propi Credo, per formular la nostra relació amb Déu, aquest Déu que camina amb nosaltres: els deixebles d’Emmaús van trobar Jesús perquè estaven en camí. Si ens estanquem, perdem la nostra essència. EL BON PA De quina manera serem nosaltres facilitadors de la presència de Déu? Reflexionem sobre el fet de la nostra nuesa i fragilitat, veiem que som creïbles quan estem a peu pla amb l’altra gent, patint amb ells, sabent que com ells vam néixer nus i així seguim, despullats i fràgils, però compartint des de la petitesa i l’amor. A la tornada a la vida quotidiana, esperem ser bon pa per als altres. Un pa fet amb la millor flor de farina, amb aigua (símbol de vida), amb un punt de sal (alegria de viure), amb llevat per fer-lo créixer i, sobretot, amb un temps llarg de cocció, temps per estar al costat dels altres sabent que tots, les dones i els homes, som petites obres d’art perquè som fetes a la imatge de Déu. GRÀCIES Gràcies a l’Emilià per la seva profunditat, senzillesa i sentit de l’humor. I pel seu llibre, que ens enduem cap a casa per seguir treballant i gaudint-lo. Gràcies a la Casa d’Espiritualitat Santa Maria de Lavern per l’acollida. Malgrat la precarietat de les habitacions, la calorada i el soroll constant de l’entorn, l’amabilitat del Melcior i la bona cuina de l’Elisabeth van fer que ens sentíssim prou bé. Gràcies a tots els qui vam participar del recés compartint el que podíem oferir: el ioga, la música, la preparació de les pregàries, les converses enriquidores, els qüestionaments incisius i els testimonis sincers, sovint corprenedors. Crec que ens en vam anar del Penedès sentint l’amistat i l’escalfor de dones i homes que, des de la pròpia petitesa, volem ser bon pa per als altres. Podeu consultar l'àlbum de fotografies a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjA4Xgw
«Salillum» n. 15 amb el jesuïta Víctor Codina
S'està imprimint la darrera edició de la revista semestral de l’ACO, Salillum, que properament rebran a casa militants i subscriptors. Es pot consultar el número complert a la Mediateca del web. En aquest número també s'encarta el document formatiu Creixem: «Una manera d'enfocar la vida». A l’Editorial d’aquest número de primavera-estiu, Vigor evangèlic, es repassa el complex moment en què ens trobem amb una mirada esperançada. La portada i l’entrevista corresponen al teòleg Víctor Codina, que va acompanyar la Jornada de consiliaris d'enguany. Amb el jesuïta, ben clarivident en l'ancianitat, la Sonia Herrera va mantenir un diàleg a la seu de Cristianisme i Justícia entorn el moment eclesial actual, la direcció que el Papa està imprimint a l'Església, la sinodalitat, la desafecció religiosa de la població, la dona… Al dossier Tradicions religioses i espirituals que dialoguen en societats plurals s'aborden, a través de diversos testimonis que ha coordinat Quim Cervera, les experiències que està havent-hi de diàleg interreligiós i què és el que aporten. El quinzè número de Salillum es completa amb molts altres temes, entre els quals destaquen un reportatge sobre les treballadores del sector de les cures i una acció de suport que, des de la diòcesi d'ACO-Còrdova, van impulsar amb aquest col·lectiu. També coneixerem la gènesi i l'activitat actual de l'ONG del Camerun a la qual es va destinar l'aportació solidària de l'ACO d'aquest curs. L’espiritualitat, en aquesta ocasió, s’aprofundeix per mitjà d’un Estudi d’Evangeli que proposa el consiliari Oriol Xirinachs, i on desgrana el lema d’aquest curs que finalitza entorn el gra de mostassa. I es coneix millor un altre moviment de la Pastoral del Treball, les Hermandades del Trabajo. Per últim, es proposa reflexionar al voltant del consum conscient de la mà dels talleristes de Setmana Santa i militants Laia Garcia i Josep Anton Cordero. El número es remata amb una bella fotografia cedida per Juan Carlos Tomasi, fotoperiodista de Metges sense Fronteres, entorn els matrimonis forçats al Níger i Nigèria. És possible subscriure's a la revista bé omplint la butlleta que hi ha a l'interior o bé des del web.
«Llevat dins la pasta»: els programes de juny i juliol
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Elisabet Ureña Vila, Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2021-2022/CAPITOL_21_20220706_LLEVATDINSLAPASTA___MIGRANTS_INDOCUMENTATS_REGULARIZACION_YA.mp3 Carlos Hinojosa, objector de consciència: https://www.ivoox.com/carlos-hinojosa-objector-consciencia-audios-mp3_rf_89180045_1.html Lourdes Ponce, 20 anys de Nou Barris Acull: https://www.ivoox.com/lourdes-ponce-pitusa-20-anys-nou-barris-audios-mp3_rf_89179534_1.html Joseba Achotegui, intel·ligència migratòria: https://www.ivoox.com/joseba-achotegui-intel-ligencia-migratoria-audios-mp3_rf_88517499_1.html
Vida militant i obrera que ens porta al Consell
Les trobades híbrides presencials i telemàtiques, la complexitat vital que es prioritza per davant el treball del Consell, la preocupació per mantenir el vincle amb els grups més grans o el cansament amb dosis d’esperança per un curs ben intens, van ser alguns dels aspectes que els i les responsables de zona i diòcesi van compartir al Comitè General de l’ACO que es va celebrar dissabte passat, 9 de juliol, i que és el darrer del curs. En la pregària amb què es va iniciar el CG es van tenir molt presents els fets tràgics recents a la tanca de Melilla. En efecte, s’ha tractat d’un curs marcat per la revisió dels documents (Document d’identitat, Normes de funcionament i organització, Carta Econòmica) i les línies de treball (A, B i D) que es debatran al XII Consell, però, amb tot, els grups han fet les aportacions que han pogut sempre prioritzant les necessitats de cada equip. «Valorem l’espai d’encontre que són els grups, on ens expressem a cor obert i vivim la més profunda de les amistats. En el moviment i en els grups trobem una xarxa invisible de mans que ens sostenen i suavitzen les caigudes», va sintetitzar Montse Forcadell, responsable de la zona Besòs, el que va donar de si la trobada de final de curs d'aquesta zona. De fet, alguns grups s’han distribuït el temps per poder participar també en altres convocatòries com el Sínode de bisbes sobre la sinodalitat o el Sínode de dones. Des de les zones, també s’ha aprofitat l’oportunitat d’algunes trobades, jornades formatives o celebracions del Primer de Maig per obrir el moviment ja sigui a simpatitzants, parroquians interessats o a la celebració amb altres moviments de la Pastoral Obrera. És el cas de la zona Nou Barris que el 7 de maig va organitzar una Revisió de Vida oberta sobre el treball. «La iniciació es fa obrint-se a l’exterior i explicant allà on estem», va dir el responsable de la diòcesi de Vic, Ramon Porti, tot i «les dificultats d’arribar a altres persones adultes perquè s’incorporin al moviment», va constatar Glòria Ferrera, de la diòcesi de Lleida. Aquestes trobades presencials (moltes es fan ara, al final de curs) han servit per constatar les ganes de retrobar-se, de celebrar i s’han aprofitat, en alguns casos, per dibuixar els reptes del curs vinent. Les zones i diòcesis també van posar sobre la taula que malgrat que els militants estan molt compromesos en diferents àmbits i han d’anar convivint amb les dificultats de la vida adulta, «predomina la corresponsabilitat de la majoria, la participació i la implicació, fent que el resultat sigui major que la suma de les parts», va agrair Jordi Romero, responsable de la zona del Baix Llobregat. Aquesta corresponsabilitat es porta a la pràctica en algunes zones i diòcesis que no tenen responsable repartint les funcions en el comitè de zona. Les diòcesis d’Orihuela-Alacant, Madrid i Còrdova també van tenir el seu espai al Comitè General. En el cas d’Alacant hi ha un sol grup que, tot i les dificultats, fa l’esforç de trobar-se, fer Revisió de Vida i han incorporat un nou militant. Des de la zona de Còrdova han trobat signes d’esperança en el fet que «els equips continuïn reunint-se, que hi hagi un esforç per mantenir les reunions, que ens enriqueixen, els espais comunitaris que tenim a la diòcesi o la militància de cada militant en els seus ambients, ja sigui el sindicat, les ampa… i poder arribar a col·lectius que treballen per un món més just i sostenible», va compartir Luisfer Jiménez. Resum del curs per part de les Comissions La Comissió de formació està fent un treball de recuperació de documents ja publicats, fent extractes que es publiquen regularment a l’e-butlletí. Així mateix, properament lliuraran un Creixem sobre l’experiència de sinodalitat d’una comunitat cristiana i un Anem a fons sobre el perdó. També s’estan plantejant reprendre les excursions formatives. La Comissió d’internacional va compartir les dificultats que la pandèmia ha significat per a les trobades i coordinació tant del moviment europeu com, sobretot, mundial i també la manca de candidatures per als relleus de responsabilitat. Els propers 22 a 25 de setembre se celebrarà l’Assemblea i Seminari de l’MTCE a Lisboa i s’ha acceptat la proposta d’aquest moviment per celebrar aquest esdeveniment, el setembre del 2023, a Barcelona. En aquest cas, l’ACO seria el moviment amfitrió i l’organització i despeses aniran a càrrec de l’MTCE. Ara bé, caldrà reforçar la Comissió d’internacional per acollir la cinquantena de militants que es preveu que assistiran. La Comissió d’iniciació està molt satisfeta de la Jornada que es va celebrar el 22 de maig passat amb una implicació molt notable de totes les diòcesis i amb la participació d’ACO-França. També van compartir que «tots som iniciadors a l’ACO, però convé que a cada zona i diòcesi hi hagi una persona que aculli la gent que arriba al moviment». La Comissió de comunicació ha enllestit una proposta de criteris per posicionaments públics de l’ACO que es presentarà al primer CG del curs vinent, ha incorporat una nova membre a l’equip (Quiteria Guirao), continua editant les publicacions i actualitzant el web (amb més de 15.000 usuaris) i donant suport a l’equip de la Pastoral Obrera de Catalunya que produeix el programa Llevat dins la pasta, de Ràdio Estel, amb 41 espais en aquesta tercera temporada. També aquest curs ha celebrat la VI Jornada Comunicació Recuperant la mirada comunitària, realitzada el 7 de maig passat a l’església de Santa Anna. Per últim, la Comissió d’economia va recordar la necessitat de fer la Revisió de Vida d’economia a l’inici de curs per animar a les cotitzacions, va traslladar que el primer trimestre de l’any no ha tingut desviacions significatives sobre el pressupost i que no s’està tenint problemes amb les cotitzacions. Jornada General i XII Consell «Un Consell que enamora. Jo soc el camí, la veritat i la vida», serà el lema de la 69a Jornada General que se celebrarà al lloc habitual (salesians d’Horta) i en el format clàssic (matí i tarda). La
Compromís antiracista per construir un «nosaltres» cada vegada més gran
La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, de la qual l’ACO forma part, ha fet públic el document de Conclusions del treball del curs 2021-2022 i que vol ser un compromís de les entitats en la lluita contra el racisme com a pas necessari per a construir un nosaltres cada vegada més gran. «Els fets esdevinguts fa uns dies a Melilla, però també el que veiem al Centre d'Internament d'estrangers, en algunes presons i als carrers del nostre país, ens confirmen en la necessitat d'aquest compromís», argumenten des de la Plataforma. Aquest compromís passa per la lluita contra el racisme i tota forma de discriminació; el treball colze a colze amb les entitats d’autogestió creades per les pròpies persones migrants; el canvi de mirada que canviï també les nostres organitzacions. «Ens hi juguem el tenir una societat hospitalària i fraternal on la convivència sigui possible, o bé una societat hostil, desigual i fratricida. En això seguirem treballant dia a dia i des de baix», conclouen des de la Plataforma. A l’enllaç podeu consultar el document amb les conclusions.
