Conversió ecològica: un camí irrenunciable
Durant aquest maig passat s’han complert els cinc anys de l’encíclica ecològica del papa Francesc, Laudato Si. L’ocasió s’ha aprofitat per a difondre diàriament algunes citacions significatives. A banda, Justícia i Pau ha promogut un compromís de l’Església (moviments, entitats, associacions, religioses…) en favor d’una ecologia integral (ja l’han signat 1.451 persones i 140 entitats). L’ACO s’hi ha adherit per considerar-ho oportú ja que la situació que ha generat la pandèmia provocada pel Covid-19 pot ser una oportunitat per trobar una sortida nova com a societat, que tingui cura del planeta i de les persones i amb un sistema econòmic i productiu no depredador i al servei de les persones. En la campanya de llançament es va difondre un vídeo explicatiu amb la participació de diverses persones, entre les quals la presidenta de l’ACO, Maria Martínez. A banda, el diumenge 31 de maig a la tarda, la diòcesi de Madrid va convocar un espai de formació amb els autors del llibre Alabado seas mi señor… En aquest enllaç podeu llegir la crònica d’un dels participants, Pepe Moreno. I en aquest altre, podeu consultar el vídeo de l’acte. I, com a conclusió, us adjuntem aquesta reflexió «El clam de terra, del pobres i del virus», del consiliari Jordi Fontbona.
Revisions de vida sobre el Covid-19 preparades pel MMTC
Viure junts, la salut, la justícia social i el futur són els quatre eixos de les quatre Revisions de Vida que el Moviment Mundial de Treballadors Cristians ens proposa (i que teniu disponibles als enllaços adjunts). Si realitzéssiu alguna en els grups, podeu recollir les aportacions i enviar-les a sg1mmtcinfor@gmail.com i a coordinacio@acocat.org.
Juan Antonio Delgado: «Llanos es un personaje fascinante»
La biografía teológica de José María de Llanos: Miles de prismas, reflejos y aspectos del jesuita inclasificable, inagotable, incontrolable aun para él mismo (1906-1992). Un título extenso para un personaje inabarcable como José María de Llanos bien conocido por nuestro compañero de la diócesis de Madrid y autor Juan Antonio Delgado de la Rosa. En efecto, esta nueva incursión de Juan Antonio en el ensayo acaba de publicarse con la Ediciones Endymion y puede adquirirse bien a través del enlace o escribiendo un correo electrónico a ediendymion@yahoo.es. La portada es obra de Miryam Pérez, también autora de la imagen de este curso de ACO. «Creo que es una buena lectura para estos tiempos aciagos donde el jesuita José María de llanos puede hacernos mucho bien. Muchas gracias». Os aproximamos la obra en este diálogo: Hace cuatro años publicaste El profetismo del padre Llanos (1906-1992). Entre la perplejidad y la frontera (Ediciones Endymion, 2016). ¿Qué has descubierto de nuevo que te ha llevado a publicar sobre la misma persona? La clave de este libro (aunque recoge cuestiones del anterior) es sobre todo pensar en las biografías de personas que son necesarias tener en cuenta tanto a nivel de praxis evangélica o pastoral como en el ámbito del estudio teológico, ya que no se considera válido este tipo de estudios para hablar de teología. ¿Qué es lo que te subyuga de Llanos? Llanos es un personaje fascinante, su modo de vivir y pensar me han ayudado a vivir la fe. Llanos como explicaba Alberto Iniesta (fue obispo auxiliar de Madrid), tiene unas dimensiones y formas muy diversas y quien crea que conoce a Llanos no lo conoce de verdad, es un personaje de fondo, y de contrastes siempre llevado por seguir a Jesús, muy distintos y esto se constata en el libro de forma clara. Llanos es un hombre de religiosidad profunda, de vida intensa, de amarguras llanosianas, de temperamento especiado con el dolor de estrellas. Dios le llamó en su toque de gracia y le encarnó en el barro del Pozo del Tío Raimundo, viviendo la experiencia belemítica y nazarena. «Quisiera invitarlos a pensar en el después porque esta tormenta va a terminar y sus graves consecuencias ya se sienten», proponía el papa Francisco en una carta a los movimientos y organizaciones populares el 12 de abril pasado. ¿Este nuevo libro puede ayudarnos a ello? ¿En qué manera? Este es un libro para tiempos aciagos donde nos encontramos a un cristiano que ha vivido pensionado en este mundo para conocer y reconocer al Dios de los sencillos en medio de su pueblo vallecano. Ha realizado con su vida desde luego sin pretenderlo del todo, una entrega que se ha convertido en una biografía teológica, es decir, es una vida transitada por Dios que nos deja esperanzas, luces y sombras (como se indican en el libro), que nos invita a repensar la importancia de elevar la vida de cada persona a su valor en dignidad… Defines a José María de Llanos como un «jesuita atípico en tiempos aciagos de crisis que se dedicó a vivir plenamente en el cambio y transformación del mundo». ¿Cómo Llanos puede (y en particular este libro) ayudarnos a leer los signos de los tiempos que se nos presentan derivados de la pandemia del Covid-19? Su obra su obra 9 signos de los tiempos de 1968 puede ser clave en este tiempo de confinamiento, por los siguientes motivos: En primer lugar, el posicionamiento del cristianismo ante las armas. Planteando que todo el Evangelio, vida y doctrina del Maestro, está empapado de su mansedumbre tal, que sitúa al discípulo en un plano de paz, de amor y de renuncias superadoras de todas las prescripciones mosaicas y naturales: “La mansedumbre de Cristo es un misterio de luz que pide una aceptación en fe tan enorme que llegue a nuestra misma conducta”. El Evangelio no pierde actualidad y con el tiempo, siendo en sí inmutable como revelación, cobra luz de los hechos y pasos de los hombres, sufriendo las tensiones. En segundo lugar, la guerra como determinante generacional. Llanos entiende, que en el fenómeno de las generaciones se dé un proceso continuo de humanidad cuando un sucedido de notables dimensiones se produjera por obra de los hombres: “Tal hecho, impreso inevitablemente en el común talante de sus protagonistas, de tal modo va a caracterizarlos, frente a sus inmediatos seguidores, vírgenes de la dichosa señal, que la diferencia y sus graves consecuencias surgirán constituyendo un conocido contraste histórico llamado generacional”. En tercer lugar, la paz de verdad como cuestión de fe. Llanos entiende por paz de verdad una acción, una decisión y el valor ciertamente mayúsculo por pacificar: “La paz en este mundo creo que tan sólo tiene dos puntos eficaces de apoyo y de partida. Uno de ellos, el de fuera y mirando a lo que llamaría la macro paz, es la formación de un ejército de la ONU que, como policía de las naciones todas, evitara líos del interés y de la dignidad… pero la macro paz no es sino resultado de una infraestructura que debe resolverse en otros planos. La macro paz reside en el hombre, en su valoración personal de actitudes humanas, en sus acciones y reacciones ante las circunstancias diversas, en su misma e íntima educación. Pues bien, aquí hay que llamar a la fe y reconocer que tan sólo ella ofrece y exige el esfuerzo debido para crecer y aceptar y propagar la paz”. En cuarto lugar, el ejemplo de Lutero King, sangre para la paz. Para Llanos esta sangre derramada es un grito que debía golpear las conciencias de todos los humanos: “sobre el cadáver de Lutero King, el hombre de la paz más unánimemente reconocido, sobre sus despojos, todos pusimos nuestras manos. Las de unos, porque no supieron sacudirse sus prejuicios de raza o nación y se reservan sus ansias de revancha; sobre otros, apasionados y ardientes en la defensa y proclamación de cualquier ideología, porque en el fondo de sus entusiasmos late algo dispuesto a cobrarse en muertes tanta fidelidad;
«La vida después de la pandemia», un llibre del papa Francesc
La vida después de la pandemia (Libreria Editrice Vaticana) recopila vuit textos significatius del papa Francesc, pronunciats o escrits des del 27 de març al 22 d’abril. Es pot descarregar gratuïtament a l’enllaç.
«Festival de incertidumbres», d’Edgar Morin
El filòsof i sociòleg fregant els 100 anys ens regala aquestes reflexions a partir d'una entrevista que li van fer a Le Monde. Podeu consultar l'article «Festival de incertidumbres» a l'enllaç.
Butlletí «Infor» de l’MMTC del juny 2020
Ja està disponible el darrer butlletí «Infor» del Moviment Mundial de Treballadors Cristians. Podeu consultar-lo a l'enllaç.
Un món marcat pel coronavirus, compartit pels responsables d’ACO
Fins a 40 persones s’han connectat a la Jornada de responsables de l’ACO que s’ha celebrat amb el títol «Llegint els signes dels temps del Covid-19» el 30 de maig. Tal i com ha explicat la presidenta del moviment, Maria Martínez, s’ha canviat l’orientació de la trobada inicialment pensada per orientar el proper Consell: «Tenim molta alegria de veure-us i les abraçades us les donem des del cor. Avui l'important és poder compartir el que estem vivint en aquests moments durs, de pèrdua, de malalties, d'incertesa. Però també amb esperança. Què ens està dient Déu a les Revisions de Vida que diversos grups han pogut fer, en les oracions? L'objectiu d’aquesta trobada és animar-nos a continuar, a tirar endavant.» Fer la Jornada telemàticament ha facilitat la participació de responsables de grup de diòcesis (com Còrdova, Girona o Madrid) que no ho podien fer anteriorment per la distància física. La trobada s’ha iniciat amb una pregària preparada pel consiliari general, Pepe Baena, Pregària sense virus per als responsables d’ACO. A partir d’aquí, cada responsable de grup o comissió ha comptat amb un breu espai per explicar el més destacable de les vivències i la reflexió que s’ha fet al grup durant aquest temps de crisi sanitària. Un resum de les aportacions es pot trobar en aquests punts: · El confinament ha incrementat la freqüència de trobada d’alguns grups de Revisió de Vida (alguns fins i tot s’han trobat diàriament per pregar o han reprès eines com el Quadern de Vida). · Molts militants han valorat aquest temps de pausa per dedicar espais al silenci i a la contemplació (pregària, lectura, reflexió, assistència a misses retransmeses…); de fet, cada casa ha pogut convertir-se en un temple. · Es valora el grup con un espai privilegiat on compartir l’experiència de la pandèmia i on treballar la confiança en Déu i en el proïsme. · Hi ha hagut un progressiu aprenentatge i adopció de les tecnologies informàtiques (grups de missatgeria instantània, videoconferències…) i això ha permès mantenir trobades de grup (a vegades incorporant consiliaris grans), Comitès de Zona, celebracions del Primer de Maig o d’Estudis d’Evangeli. També, s’ha posat de relleu la necessitat de cuidar aquests espais virtuals: assegurant que tots els participants estiguin al mateix nivell (figura del facilitador que també pot donar un cop de mà a grups més grans i amb dificultats amb les tecnologies), trencant l’individualisme i la tendència a l’encapsulament per la via de col·lectivitzar el coneixement. · L’acompanyament dificultós dels fills i filles i els pares i mares ancians mentre s’ha estat teletreballant o les afectacions laborals (ERTOS, autònoms, acomiadaments…), són fets que s’han portat a moltes Revisions de Vida. · Diversos militants han teletreballat. Alguns aspectes que es destaquen en negatiu són la major dedicació i la invasió de l’espai personal, les dificultats per desconnectar, la possible pèrdua de drets (per això cal regulació), vetllar perquè això no generi una individualització (per tal que la consciència grupal i de reivindicació no es perdi en el camí, caldrà reinventar com reivindicar i alçar la veu en la nova precarietat). · La solidaritat ciutadana que ha aparegut durant la pandèmia i en la qual molts militants s’hi han implicat: distribució d’aliments, confecció de mascaretes, acompanyament a ancians… S’ha subratllat la creativitat i la capacitat d’adaptar-se a la situació en favor dels altres. · S’ha posat en valor la importància dels treballs essencials molt sovint invisibilitzats, precaris i feminitzats. · Incertesa davant el futur que s’obre pel que fa a la resolució sanitària de la pandèmia i a l’econòmica i qui marca el camí (elits econòmiques?). · Grups que han viscut la malaltia o la mort de manera propera (familiars, amics…) tenen dolor per no haver pogut acompanyar o acomiadar adequadament. · Les cures i la solidaritat són ingredients necessaris per sortir d’un atzucac en què ha quedat de manifest que hi ha una població que pateix injustament i que ha quedat totalment desprotegida. Els grups d’ACO són un espai on es poden agafar forces per revertir aquesta situació i canviar moltes coses a diferents nivells. A banda, s’ha comptat amb un espai formatiu dirigit per Torre Jussana i orientat a la importància de les cures en les organitzacions. «A l’ACO teniu incorporada la cura (ja des dels valors), també en l'acompanyament en els grups de Revisió de Vida, com acolliu i us relacioneu. Us convidem a prendre consciència d'això i a donar-li valor, a reflexionar sobre quan us sentiu cuidats en el grup, en el moviment i com teniu cura vosaltres dels companys i del moviment», ha dit Cira Piquer, de Torre Jussana, que ha acompanyat el Comitè Permanent en el procés d’assessorament ja finalitzat. «La millor manera de llegir els temps és fer Revisió de Vida. Aquest és l'eix de les cures a l'ACO. Ens hem d'adaptar a aquesta nova realitat: no és només utilitzar eines informàtiques, hi ha més coses a tenir en compte en aquestes reunions a distància», ha subratllat Miky Aragón, militant i director del Consell d’Associacions de Barcelona, que gestiona l’equipament municipal de Barcelona, Torre Jussana. Per tal de perdre la por a fer Revisions de Vida virtuals s’ha facilitat aquesta guia i eines. La Jornada s'ha pogut seguir a Twitter amb el hashtag #JdaRespACO.
«Com viure la resurrecció avui?» Trobada a Madrid
[Diòcesi de Madrid] El 19 d'abril passat vam tenir una trobada de pregària per Zoom, Com viure la resurrecció avui? a l'ACO comunitat de Madrid. Ens van acompanyar antics militants del grup de Getafe, militants de la JOC, i la Maria Martínez i el Pepe Baena, del Comitè Permanent. Ens va guiar José Luis Centeno, que ens va proposar tres textos. El primer va ser del llibre de l'Apocalipsi: Ap 5,1-6b i Ap 21,1-7. El segon va ser l'homilia de la Vetlla Pasqual del dia 11 d'abril de 2020, del papa Francesc. El tercer text va ser de l'Evangeli Jn 20,18-31. Vam estar un temps de silenci, dedicat a reflexionar-hi. Més tard, i amb el cor calentet, vam començar a compartir els nostres signes de resurrecció. Va haver-hi moltíssims símbols, des Laura, que just acabat de treure el títol d'infermeria va venir a Madrid a treballar dur per cuidar malalts de Covid-19, passant per les innombrables accions solidàries que estan sorgint: gent cosint mascaretes i petos per als altres, salvaorelles fabricats en impressora 3D, per fer la feina més còmoda al personal sanitari, una mare que arriba a saturar al 100 per 100 d'oxigen, al rebre el seu nadó acabat de néixer. Va ser un moment molt emotiu, ple de persones que cada dia demostren que podem fer que el Regne de Déu estigui entre nosaltres. Vam tenir un record també per al nostre estimat Ángel Frías, mort a causa d'aquest virus maleït. I a les vuit, vam acabar, per poder sortir a aplaudir als nostres balcons. L'Esperit Sant ens va acompanyar des de la nostra diversitat i la nostra senzillesa. Dins del freda que podria ser una trobada virtual, ens va omplir el cor de calidesa i qualitat humana. Una abraçada en Crist Obrer.
Primer de Maig, compromís per una Vida Digna
El d’enguany ha estat un Primer de Maig marcat pel confinament provocat per la crisi sanitària del Covid-19 i pel fet d’experimentar en pròpia carn els efectes d’una nova i profunda crisi econòmica com a treballadores i treballadors. Són temps, per tant, de cuidar-se, de lluita i també de Pasqua i de Resurrecció. En aquesta festivitat de sant Josep obrer i dels i les treballadores molts militants no han volgut estar-se de celebrar-ho. Per exemple, la Pastoral Obrera de Lleida ha celebrat, per mitjans telemàtics, la Missa del Primer de Maig. «A causa de les difícils circumstàncies, enguany ha estat una celebració íntima on hem participat només un grup reduït de persones. Hem intentat viure-la en comunió, tot i les mancances, per exemple, de no poder compartir l’eucaristia o donar-nos la pau en persona», expliquen els companys de la diòcesi de Lleida. «Estem preocupats per les greus conseqüències socials que ja està tenint aquesta crisi sanitària i pensem que hem d’afrontar-la canviant antics models, valorant els serveis públics, donant dignitat a les persones que fan tasques assistencials en condicions de precarietat i assegurant espais de trobada i expressió de tots els treballadors i treballadores», continuen. D’altra banda, el grup Almeda de la zona del Baix Llobregat va convidar a celebrar el Primer de Maig en una trobada virtual a la qual van participar uns 70 militants de l’ACO i de la Pastoral Obrera. A l’acte hi va haver diversos testimonis de companyes i companys, es van difondre els vídeos amb la lectura del manifest de la POC i les conclusions de l’enquesta que va fer la Pastoral Obrera de Barcelona. Es va finalitzar amb una pregària i una cançó. Us facilitem els manifestos que hem elaborat els moviments obrers cristians i altres informacions d’interès: · Manifest del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. · Manifest ACO Madrid. · Manifest Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC). · Manifest Plataforma Església pel Treball Decent. · Manifest Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE) Dia d’Europa (9 de maig). · Article «Economia a l’UCI» publicat a Catalunya Cristiana on, entre altres testimonis, hi ha el dels militants Rafi Cáceres i Pere Pérez en la qualitat de responsables de Pastoral Obrera a les diòcesis de Barcelona i Terrassa, respectivament. Les aportacions formen part d’un diàleg que van mantenir tots dos i que publicarem a la propera revista Salillum. Podeu consultar-lo a l’enllaç (pàgines 8 a 12 del setmanari). · Entrevista a Eduardo Rojo, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Autònoma de Barcelona, al programa de la Pastoral Obrera de Catalunya Llevat dins la pasta de Ràdio Estel del Primer de Maig. Rojo ens ajuda a conèixer els efectes que està tenint la crisi actual de manera específica sobre el mercat del treball i els treballadors i treballadores. Podeu consultar-la a l’enllaç.
Testimonis militants als mitjans
La responsable de l’equip Motakos, de la zona Baix Llobregat, ha pogut explicar la seva experiència com a fisioterapeuta a l’UCI de l'Hospital de Bellvitge en la televisió local de l’Hospitalet de Llobregat. Podeu consultar-la a l’enllaç. A banda, l’Enric Blasi, militant veterà de 86 anys, és un dels testimonis de persones grans que expliquen la seva experiència de vida durant el confinament en aquest article publicat a El Periódico. A banda, l’Enric ens envia aquest escrit que complementa àmpliament el que es va publicar al diari: Soc una persona gran, tinc 86 anys i visc sol. Com ho passo? Fins ara m’apanyo força bé, sobretot gràcies a la senyora de fer feines que no ha deixat de venir des de Sant Cugat a Barcelona. Com que mai m’havien fet una enquesta preliminar vaig creure’m que amb una xerrada de 10 minuts al telèfon era suficient per a que es publiqués la meva conversa al cap de dos o tres dies. He deixat passar un temps i sembla que res de res, ho sento. De tota manera he procurat recordar tot el que vàrem parlar i us ho he resumit tant com m’ha estat possible; aquí teniu el que no es va publicar, jutgeu vosaltres. Jo quasi no surto al carrer. Al principi vaig estar uns dies neguitós, angoixat, tothom estava una mica desconcertat i semblava que ningú em feia cas. Finalment, mentre duri aquesta pandèmia, tot s’ha arreglat de la millor manera possible. Ara únicament surto a la farmàcia i a comprar el pa, tot davant mateix de casa. Per què crec que passa això? No ho sé. Fa només un mes hauria dit que era impossible que en ple segle XXI una cosa així passés. Potser vivim confiats en que la ciència i el progrés tecnològic són capaços de dominar-ho tot. I, aquesta realitat ens farà observar millor on hem errat. Així, junts, no tornar a ensopegar de nou; sobretot per a que les joves generacions, que ara comencen la vida la puguin gaudir de la millor manera possible. Com crec que serà quan acabi aquesta pandèmia? Tampoc ho sé. Penso, crec sincerament, que solament hi ha dues opcions: 1a opció: Seguir igual, fent alguns retocs i variacions necessàries per a un millor aprofitament dels de sempre. 2a opció: Començar tot de nou. Crec que la democràcia sense llibertat no és democràcia… no sé què és, però democràcia no. Aleshores què?… Jo apunto que la pandèmia més gran d’aquest segle XXI són les multinacionals i el gran robatori a través de la banca per evitar fer “crac” en l’actual sistema econòmic. Penso que és per aquí per on s’haurien de començar a aclarir les coses. Per opinar millor caldria primer poder arribar a veure la fi d’aquesta situació, on el caos i el desordre actuals únicament són solucionats gràcies a la responsabilitat i el bon fer d’unes persones que per la seva consciencia d’humanitat continuen treballant i són imprescindibles, des de metges, infermeres, ajudants, serveis d’urgència… fins oficinistes, mecànics, electricistes… serveis de neteja i manteniment de serveis públics, etc. Em meravella com en cas de “necessitat extrema”, per no dir de tragèdia, surten voluntaris i bona gent que col·labora i ajuda. Mentre que a la vida real, quotidiana, on sempre passa el mateix: per exemple, a les reunions administratives anuals de veïns normalment hi va poca gent i ningú vol ser president… per què? No volen feina! La vida d’ara deshumanitza poc a poc a les persones. És així com es vol continuar quan tot acabi bé? Quan tot s’acabi; els que quedem, i m’agradaria molt ser-hi, crec que tenim un deute amb tots aquest treballadors que responsablement han ocupat un lloc de treball, generalment el seu lloc de treball, que era precís que seguissin ocupant-lo per poder sortir-nos-en, nosaltres i ells, d’aquest… embolic, per no dir una paraulota. A més a més, a tots ells els donaria un mes de vacances pagades per a que es poguessin recuperar del mal tràngol passat i el cost seria a càrrec dels que voluntàriament hi volguéssim col·laborar, en senyal de amistat i en agraïment a la seva generositat. Espero ser-hi.
