L’alliberament de la dona és també l’alliberament de la societat
«De nou aquest any, tenim motius per denunciar, reivindicar i celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Dones de tot el món patim desigualtats en molts àmbits: laboral, socio-polític, eclesial… i la pandèmia ha fet més palès aquestes diferències davant els ulls del món. Vivim un canvi d’etapa, som en un món canviant, i les dones hi juguem un paper important.» D’aquesta manera, la Pastoral Obrera de Catalunya encapçala el manifest del 8M, Dia internacional de la Dona Treballadora, on es posen de relleu la situació de les dones en el món del treball i de l’Església. Podeu consultar a l’enllaç. També el Moviment Mundial de Treballadors Cristians ha fet el manifest titulat «Dones líders per un futur igualitari i de vida en plenitud en el context de la pandèmia Covid19». Ha estat elaborat pel Consejo de Mujeres del Movimiento de Trabajadores /as campesinos – San Marcos, Guatemala. Podeu consultar-lo a l’enllaç. A l’ACO de Lleida van organitzar un acte el dia 4 de març per celebrar aquest mateix dia. Teniu més informació a l’enllaç. També a l'ACO de la diòcesi de Madrid han preparat aquest targetó. Per últim, us adjuntem altres enllaços d’interès: · El missatge de la vicepresidenta de la Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya, Rosa Masferrer. · L’entrevista a Roser Solé Besteiro, teòloga, que li han fet a El Punt Avui. · L’entrevista que li vam fer a Concha Parra i Montse Suárez, militants de l’ACO i la GOAC respectivament i participants a la coordinadora Alcem la Veu, al Llevat dins la pasta de Ràdio Estel.
La miés es mucha y los obreros pocos
(Diócesis de Madrid) Hace algo más de un año, el 1 de febrero de 2020, una tarde de sábado, poco antes de empezar el confinamiento por el covid-19, nos juntábamos en la parroquia de la Crucifixión de Madrid, para hacer con antiguos militantes de la JOC (Irene, Nieves, Sonia), un consiliario de la JOC (José Luis) y algunos compañeros de trabajo (Álvaro y Marisa) una REVISIÓN DE VIDA ABIERTA. Un equipo de ACO de Madrid, un par de meses antes, en el actuar de una Revisión de Vida se planteaba una ACCIÓN DE EQUIPO: Hacer Revisión de vida con personas cercanas, ofrecerles la RVO como un medio maravilloso de poder contemplar la vida y comprometerse en ella. LA IDEA ERA LA DE CREAR UN ESPACIO “ABIERTO” PARA PERSONAS QUE IBAN APARECIENDO EN LOS HECHOS Y EN LA VIDA, QUE NO BUSCAN COMPROMETERSE EN UN MOVIMIENTO (O NO AHORA), PERO LES PUEDE APETECER UN ESPACIO PARA CONTRASTAR LA FE Y LA VIDA DE UNA FORMA PROFUNDA, EN COMUNIDAD, SIN INTEGRARSE EN UN GRUPO. Queríamos crear un espacio “intermedio” para personas con inquietudes, con algo de fe o apertura, y que no encuentran un espacio. Se valoró la experiencia positivamente en la Zona y se decidió volver a repetirla en abril. Pero llegó el coronavirus y no nos atrevimos a retomarlo telemáticamente. Empieza un nuevo curso. Se incorpora una nueva compañera al Movimiento: Irene, militante de la JOC de Vallecas hace ya algunos años, que había participado en aquella primera RVO abierta de febrero: ¡Un auténtico regalo! En ACO de Madrid volvemos a expresar, en nuestra planificación de inicio curso, la necesidad de llegar a otras personas, de aproximar la militancia obrera y cristiana a las que tenemos cerca (en los ambientes, en otras militancias…) Y aquí sentimos la Revisión de Vida Abierta como un interesante MEDIO (con letras grandes, mayúsculas e intermitentes… Jejeje). Ahora sí, contra viento y pandemia, volvemos a retomar las RVO abiertas. En esta ocasión, nos planteamos como primer paso un Estudio de Evangelio que preparó Fernando Rivas, nuestro consiliario de zona, para poder compartir en los equipos, la VIVENCIA PERSONAL QUE TENEMOS DE LA DIMENSIÓN MISIONERA. “La mies es mucha y los obreros son pocos” (Lc 10,19): “Sentimos remolinos de vida a nuestro alrededor que son nuestro Evangelio cotidiano. Después de algunos años de militancia nos descubrimos con una mirada educada en la contemplación de las personas y en la escucha atenta y ahí, reconocemos el soplo del Espíritu, sin embargo descubrimos que nos quedamos cortas en avivar el fuego de las demás”. Después de este compartir a la luz del Evangelio de Lucas, llegaron los rostros concretos de las personas a las que íbamos a invitar a hacer RVO abierta el 20 de febrero telemáticamente. Y salió un listado con casi 30 nombres (antiguos militantes de la JOC y de ACO, equipos de vida, compañeras de trabajo, alguna religiosa y amigas). Con una preciosa invitación, que preparó David, con la imagen de un pequeño brote, nos fuimos acercando a esos rostros y nos fuimos sorprendiendo con respuestas afirmativas: “me apetece intentar este “experimento””; “tengo ganas de volver a “probar” la RVO”. Esa tarde de sábado, fueron 3 personas que no eran militantes de ACO, las que se conectaron para hacer Revisión de Vida y todas y cada una de ellas fueron un regalo: Encarni con su forma de compadecer en su puesto de trabajo y su profundidad evangélica; Sonia con su sensibilidad hacia las que están en los márgenes y su rabia con la actitud de ser personas espectadoras; y Javi con su capacidad para abrirse a la vida desde el desgarro personal. Aquella tarde, echamos la mirada sobre el hecho de un trabajador contagiado por covid en la oficina, centrándonos en la falta de preocupación de las empresas por el bienestar de sus personas trabajadoras… Nos acompaña el texto del evangelio de Jesús expulsando a los mercaderes del Templo y la analogía entre el templo como un espacio sagrado y el trabajo como un espacio sagrado en el que hay que estar atentas a las posibles perversiones; también el texto de David y Goliat y en cómo los miedos en lo laboral nos atenazan en la figura de un David que se siente muy pequeño frente al gigante; y además el texto de las Bienaventuranzas, que nos sirve de oración final, después de concretar –ya sabemos lo que nos cuesta casi siempre– en lo pequeño, en lo cotidiano para que se haga grande y evangelice. Para los militantes de ACO que participamos aquella tarde, fue emocionante. Partíamos con la incertidumbre de que no sabíamos con seguridad cuántas íbamos a ser, pero también con la certeza del gran valor y potencial que tiene la Revisión de Vida Obrera. También partíamos con las dudas al generar un equipo con gente que no se conocía del todo, o que no estaba familiarizada con la metodología del todo y, por lo tanto, miedos a la hora de dinamizar la Revisión de Vida. Tuvimos el convencimiento de intentar crear un ambiente amable, agradable y de confianza para posibilitar un espacio tranquilo y fluido para compartir. Para finalizar, en ACO Madrid esta experiencia, desde nuestra pequeñez, nos está ayudando a acercarnos a otras personas y a acercarles la Revisión de Vida, con la creencia de que es una estupenda herramienta de transformación personal y colectiva que queremos seguir ofreciendo y compartiendo.
Importància del diumenge per desmercantilitzar i construir comunitat
«L'augment de les exigències en el món laboral està passant factura. Estar disponible en qualsevol moment és possible avui en dia a través dels mitjans digitals i és cada vegada més evident. Els límits entre el temps lliure i el temps de treball estan desapareixent visiblement. Moltes persones se senten aclaparades per això, les malalties mentals i els símptomes d'esgotament van en augment. Un ritme segur, un dia lliure pel qual no hagi de lluitar, un temps d'oci garantit, és bo per a tots.» Aquestes són algunes de les raons que des del Moviment de Treballadors Cristians Europeu s’aporten en el Dia Internacional del Diumenge lliure de treball que s’escau cada any el dia 3 de març. Podeu consultar la declaració a l’enllaç. Igualment, us enllacem el comunicat final que s’ha fet en relació a la Jornada d’Estudi que va organitzar la Pastoral Obrera de Catalunya el 13 de febrer passat.
Nova edició del curs de formació per a consiliaris laics
Acaba de posar-se en marxa una nova edició del curs de formació de consiliaris laics i laiques. Fins al moment hi ha tres militants d’ACO apuntats: – Carlos Argueta (ACO del Vallès Occidental) – Ana J. García (ACO del Vallès Occidental) – Carmen Caballano (ACO del Vallès Oriental) El curs s’està fent de manera telemàtica un diumenge al mes de 17 a 19 h. Les persones interessades a participar-hi poden comunicar-ho al consiliari general, Pepe Baena Iniesta, que és tutor del curs a l’email: pepbaena@gmail.com. A l’enllaç podeu llegir dues entrevistes a militants que han finalitzat aquest curs en edicions anteriors: Meritxell Buil i Maria Sallès.
«Llevat dins la pasta»: els programes de febrer i març
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel durant febrer i la primera setmana de març (cada divendres a les 17.30 h o bé els dissabtes a les 18 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, a banda d’estar disponible a la secció Ràdio a la carta del web de Ràdio Estel, també està a la plataforma Ivoox. Concha Parra i Montse Pérez, d’Alcem la Veu: https://www.ivoox.com/conxa-parra-i-montse-suarez-alcant-veu-audios-mp3_rf_66314443_1.html Manel Simó, prevere i periodista compromès: https://www.ivoox.com/manel-simo-prevere-i-periodista-compromes-audios-mp3_rf_65608753_1.html Joana Bregolat, de l’Observatori del Deute en la Globalització, analitzant els fons de recuperació europeus: https://www.ivoox.com/joana-bregolat-analitzant-els-next-generation-eu-audios-mp3_rf_65608486_1.html Jordi Rubió, Entrepobles: https://www.ivoox.com/jordi-rubio-amb-els-activistes-per-vida-audios-mp3_rf_64919028_1.html
«Llevat dins la pasta»: els programes de febrer i març
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel durant febrer i la primera setmana de març (cada divendres a les 17.30 h o bé els dissabtes a les 18 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, a banda d’estar disponible a la secció Ràdio a la carta del web de Ràdio Estel, també està a la plataforma Ivoox. Concha Parra i Montse Pérez, d’Alcem la Veu: https://www.ivoox.com/conxa-parra-i-montse-suarez-alcant-veu-audios-mp3_rf_66314443_1.html Manel Simó, prevere i periodista compromès: https://www.ivoox.com/manel-simo-prevere-i-periodista-compromes-audios-mp3_rf_65608753_1.html Joana Bregolat, de l’Observatori del Deute en la Globalització, analitzant els fons de recuperació europeus: https://www.ivoox.com/joana-bregolat-analitzant-els-next-generation-eu-audios-mp3_rf_65608486_1.html Jordi Rubió, Entrepobles: https://www.ivoox.com/jordi-rubio-amb-els-activistes-per-vida-audios-mp3_rf_64919028_1.html
Carta apostòlica «Patris corde» del papa Francesc
El bisbe de Roma Francesc ha dictaminat que l'any 2021 serà l'Any de Sant Josep. El motiu és que fa 150 anys que el pare de Jesús va ser declarat patró de l'Església Universal. D'aquesta manera Francesc reivindica la figura de l'espòs de Maria a partir de de la Carta Apostòlica Patris corde (cor de pare). Podeu llegir-la a l'enllaç.
Joves farts
«Farts de tant i de tot, menystinguts per l’adultocràcia i exclosos en una societat on el seu projecte vital no encaixa, els nadius digitals troben al carrer el que manca en l’entorn virtual, un sentiment de pertinença presencial a una mateixa classe d’edat, entre iguals. Units per una causa comuna.» Us recomanem l'article La rebel·lió de la púber generació de Quim Pastor i publicat al digital Catalunya Plural. Aporta també elements històrics que ens poden ajudar a entendre millor les protestes al carrer. I com a complement, l'article El cas Hasél és l’espurna que fa cremar la resignació dels joves publicat al digital CatalunyaReligió i amb el testimoni d'una militant de la JOC.
Josep Otón: «La clau per donar fruit i no caure en la supèrbia és estar unit al cep»
«Aturar-nos, escoltar la Paraula de Déu, escoltar-nos a nosaltres mateixos i als altres. Per què? Per a donar fruit.» D’aquesta manera va sintetitzar Josep Otón el propòsit del Recés de l’ACO, que portava per títol «Vida espiritual, èxode constant d’un/a mateix/a», i que va convocar unes 90 persones (entre els quals militants de Còrdova i simpatitzants de Madrid) en format telemàtic el dissabte 6 de febrer passat. Otón, que és catedràtic d’institut, va explicar de manera molt didàctica la tensió que trobem als Evangelis entre les imatges de la barca o el ramat, que Jesús fa servir per referir-se a la comunitat dels seus seguidors, i les de ser llum, sal de la terra o ferment, en definitiva «ser una minoria que dona gust a la realitat». «Aquestes dues imatges ens parlen de com estem empeltats en Jesús i com donem fruit», va assegurar. L’acompanyant del recés va anotar algunes temptacions que dificulten: per un costat, les tres tendes al cim del Tabor, «com si fos per al gaudi personal», per un altre, separar-se del cep, del nucli que és Jesús: «Llavors no donem fruit, ens sequem. Les nostres comunitats no haurien de ser com una peixera, som un riu, un llac.» I també va alertar de la «temptació d’apropiar-nos a Déu, pensar que ens mereixem la gràcia, quan és un do gratuït». Davant aquestes temptacions «el camí passa per l'èxode d'un mateix. Ex, cap a fora; ode, camí o mètode per fer un camí. L'èxode és la sortida. La clau està a saber viure aquest èxode: quan surts no saps què et trobaràs», segons Otón. I va convidar a estar atents ja que, «a vegades la manera que Déu ens treu de nosaltres mateixos és fer-nos preguntar qui tinc al costat i què necessita, des d'un punt de vista realista». I va fer servir la metàfora associada al lema d’aquest curs: «Sent un sarment som un canal, un camí de pas pel qual circula la sàvia fins al fruit. La nostra vida ha de ser un canal, una canonada: hem d'alimentar-nos de la vida del cep per donar-la als altres.» Un trànsit, per cert, de doble sentit: «No només des de la comunitat i l'Església ho transmeto al món, sinó que també l'experiència de Déu la tinc en el món i la porto a la comunitat.» Un text de Simone Weil, a qui va dedicar Otón la seva tesi doctoral, sobre l’amor al proïsme va servir per enfocar el treball personal. A l’enllaç podeu consultar el llibret del recés i el vídeo. El recés es va poder seguir a través de Twitter amb l’etiqueta #OtónRecésACO.
Salari digne per a una vida decent: nou INFOR MMTC
«No podem parlar de treball decent si els treballadors i treballadores no reben una remuneració justa ni si les seves condicions laborals no respecten la seva salut ni la seva integritat física i moral.» Això se’ns recorda al pòrtic del darrer INFOR de l’MMTC on es presenta una anàlisi sobre les recomanacions de l'OIT, particularment pel que fa al pensament social de l'Església, així com testimonis de membres dels moviments de l’MMTC en els quatre continents. Podeu consultar-lo a l’enllaç. També us enllacem els testimonis de migrants que venen al nostre país, fonamentalment amb el propòsit de treballar, i que són detinguts al CIE de la Zona Franca. «Em guanyo la vida, saps? No depenc de ningú, guanyo diners amb la ferralla, no robo a ningú, no em fico en problemes… tot el que vull és viure» (El Fekri, 25 anys. Algèria). Formen part del llibretó de la Vetlla de Pregària que es va fer al CIE el 30 de gener passat i a la qual es va adherir l’ACO.
