Drets de les persones immigrades, més que mai
La vulnerabilitat entre les persones migrades i refugiades s’ha vist accentuada per la situació creada per la pandèmia. Així, des del Consell d’Immigració de Barcelona s’ha elaborat un comunicat en que es fan una sèrie de demandes a les diverses administracions de l'estat, unes demandes molt bàsiques i concretes de dignitat que facilitarien poder alleugerir les conseqüències del Covid-19. L’ACO ens hi hem adherit com a moviment. Podeu consultar el comunicat a l’enllaç. Una reflexió interessant a l’entorn dels drets i els espais fronterers en aquest context l’ha publicat el company Josetxo Ordóñez al blog de Cristianisme i Justícia. «La construcció jurídica i política de l’hospitalitat dependrà del fet que les persones migrants i refugiades siguin reconegudes com a subjectes polítics, com a interlocutores, com a éssers dignes de prendre la paraula política i influir en la regulació legal», afirma entre altres coses. Podeu llegir-lo a l’enllaç.
5 anys de «Laudato Si»
«Laudato si’ cada dia» és una campanya de la Xarxa de Parròquies Ecosolidàries que publicarà cada dia del mes de maig un missatge en clau de conversió ecològica. La iniciativa reivindica l’actualitat i el sentit de l’encíclica del Papa en el cinquè aniversari de publicar-se. Les cites estaran il·lustrades i en format àudio per promoure el compromís amb la casa comuna entre les comunitats cristianes. Els continguts es difondran a través dels canals de comunicació del projecte: web, twitter, instagram i whatsapp, i en format podcast al programa de Justícia i Pau d’AnimasetRàdio. Teniu més informació a l’enllaç.
«Memòries del confinament»
La campanya «Memòries del confinament» té per objecte recollir testimonis individuals i col·lectius (escrits, fotogràfics, sonors o en vídeo ) per crear un relat alternatiu a l’oficial i hegemònic. Aquest llegat passarà a formar part de l’Arxiu Municipal de Barcelona com a fons documental a preservar i a difondre. És una iniciativa de la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Teniu més informació a l’enllaç.
Ball del confinat
Per posar una mica d’ànim, us compartim aquest tema la lletra del qual és de Carme Ballús, militant de l’ACO, i la música de Jaume Arnella, un veterà del folk, que és qui canta. El teniu a l’enllaç.
Pregària del Primer de Maig 2020
[Pregària del consiliari Josep Jiménez Montejo que va ser llegida en la trobada del Primer de Maig convocada pel grup Almeda del Baix Llobregat] Aquí estem, Pare, novament. Aquí estem, un cop més, per obrir-te el cor i dir-te el què ens passa. Aquí estem, amb l’ànim encongit pel dolor que ens omple el cor a causa de tants familiars, amics o coneguts morts, o malalts. Aquí estem, i et presentem el dolor de tants de nosaltres, que no hem pogut acompanyar els nostres familiars en els seus últims moments. També et preguem per tots els companys i companyes que han perdut el treball. Et presentem l’esclavitud, encara més gran, de tants treballadors obligats a dependre d’un lloat teletreball, pendents tot el dia de la feina. Pare, mira encara amb més amor, tots aquells, homes i dones, que han treballat fins l’extenuació al servei dels afectats per la pandèmia que ens assola. Pare, t’ho tornem a dir: posa’ns al cor el foc del teu Esperit per cercar sense defallir, i lluitar per aconseguir, la justícia i l'equitat que ens caldrà per atendre les víctimes de la dura crisi econòmica, que cobrirà com una ombra molt negra, el futur de tants de nosaltres. Sí, Pare! T’insistim com aquella viuda pesada de l’Evangeli: no permetis que perdem la nostra dignitat ni la nostra humanitat. Que no deixem de ser homes i dones creats a la teva imatge. Posa el teu Esperit en la classe política per a que sigui digna de tu, i no com aquell jutge “que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes” (Lc 18,1-8). Sí, que els nostres polítics promoguin polítiques econòmiques i socials que no deixin els pobres i empobrits al marge de la nostra societat, ni al marge de la història. Pare, que les teves filles i els teus fills més pobres puguin gaudir, sense límits de temps o condició, del mínim necessari per viure amb dignitat. Pare, et demanem que tothom pugui tenir un treball decent que el permeti ser partícip, amb tu, de la continuació de la creació. Que ningú no quedi descartat de l’alegria de col·laborar, amb el seu treball, per a que el nostre món sigui el món que tu has somiat. En aquest dia del Primer de Maig, Pare, ajuda’ns a no defallir en la nostra lluita i el nostre esforç perquè la teva justícia i el teu amor de Pare bo, just i misericordiós sigui un dret universal i un patrimoni del qual puguin gaudir tots els teus fills i filles. Amén.
«Un plan para resucitar»: Meditació del papa Francesc
El papa Francesc ha escrit una reflexió per viure una Pasqua marcada pel coronavirus a Vida Nueva. Us l’enllacem.
Un moviment que continua fent camí
Confinats a les cases, amb sortides limitades per decret, els i les militants d’ACO continuen fent moviment, potser amb més motivació encara. La necessitat de compartir, de reflexionar, de passar pel sedàs de la fe el que ens està passant personalment i col·lectivament està fent que molts grups de Revisió de vida continuïn trobant-se virtualment a través de múltiples sistemes que faciliten les tecnologies. En algun grup s’ha compartit alguna pregària en el context de la pandèmia. El Comitè Permanent també s’està trobant d’aquesta manera amb una periodicitat més espaiada (quinzenal) i mantenint un seguiment diari de la situació de les diòcesis i zones. Entre les decisions que s’han pres, hi ha l’adhesió a diferents manifestos com: · Frenar la curva. Evitar la caída. Impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg de pla de xoc social. · Reconeixement de plens drets per a les treballadores de la llar i de les cures. · Manifest del Sindicat de Llogateres en què es demana regular els lloguers i combatre l'especulació dels fons voltor. Igualment, us enllacem alguns comunicats que poden ser d’interès: · Comunicació de Pasqua des de la Delegació per a la formació i acompanyament del laïcat i el Secretariat d’Apostolat Seglar i els seus Secretariats de l’Arquebisbat de Barcelona. · Comunicat que han fet el bisbes europeus en resposta a la pandèmia del Covid-19. · Comunicat de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola en resposta davant el Covid-19.
Setmana Santa en confinament
Com sabeu, després d’haver anul·lat la celebració comunitària de la Setmana Santa a Can Bajona, hem distribuït diferents elements que poden ajudar a viure més fondament, tant personalment com en grup, aquest temps de la passió, mort i resurrecció del Crist. Tornem a relacionar aquests elements i afegim el llibret de Setmana Santa de l’ACO que hem confeccionat amb les aportacions de les diferents zones: · Pistes de Setmana Santa elaborades pel consiliari general, Pepe Baena. · Ponència de Setmana Santa preparada per la Comissió de formació. · Llibret de Setmana Santa. Igualment, us volem compartir altres recursos: · Proposta familiar-domèstica per a la Setmana Santa. Elaborada pel Quim Cervera i la Mercè Basté. · Estudi d’Evangeli del consiliari Jordi Fontbona sobre el text corresponent al IV Diumenge de Quaresma (Jn 9,1-41). · Celebrar i viure la Pasqua des de casa, proposta del consiliari Jordi Fontbona. Ens diu: «Durant aquests dies de Setmana Santa, us convido i animo a que busqueu una estona per, tranquil·lament, rellegir amb actitud de pregària, el text de Mateu 28,1-10, que ens narra la Resurrecció de Jesús, i que es llegeix en la Vetlla Pasqual. I del que jo, bonament, he intentat fer-ne un comentari per si us pot ajudar. Bona Pasqua! I tant de bo que “ressuscitem” una mica tots plegats.» · Homilia del papa Francesc del 27/03/2020 dia en què va fer la benedicció especial urbi et orbi amb motiu de la pandèmia. · Reflexió de Setmana Santa del teòleg txec Tomáš Halík, via Fundació Joan Maragall. · Cançó Vosotros valéis mucho más interpretada per Maribel, militant de la diòcesi de Madrid. «La veritat és que és molt especial. És un dels textos que més m'agrada de l'evangeli de Mateu (Mt 6,25-33) perquè expressa la confiança en el Déu que ens cuida i ens estima per sobre de tot. La vaig aprendre fa ja molts anys en un campament. El títol pot ser el de la tornada Vosotros valéis mucho más o potser en aquests temps que vivim sigui més escaient el títol No os preocupéis», ens diu. · Vídeo de Fidel Membrive, militant del Vallès Oriental, interpretant un tema a l’acordió cromàtic des del balcó de casa seva.
Pare Nostre des del monestir de Sant Benet de Montserrat
[Extret de la pàgina Facebook del Monestir de Sant Benet de Montserrat] Pare nostre que esteu en el cel. Pare nostre que estàs en el somriure de l’Oliver, un amic amb síndrome de Down, feliç, aprenent a anar en bicicleta pel pis aquests dies. Que estàs en els brots nous d’aquesta primavera que ignora la pandèmia. I en els moments que ens recordem i preguem els uns pels altres. Que estàs en la trucada de la doctora del CAP a la Conxita per dir-li que recorda amb tendresa els seus pares que han mort. I així va trucant els familiars dels pacients que sap que han mort aquests dies. I que estàs en la força mateixa que la Conxita troba per tornar a començar cada matí. Sigui santificat el vostre nom, sigui recordada la teva presència amorosa, que fem lloc en nosaltres al teu amor sense límits, que no t’oblidem, Amor que ens estimes a cadascuna a través de tants i tants petits i grans gestos i detalls al llarg del dia. Vingui a nosaltres el vostre regne, la teva manera d’estimar, la teva llibertat alliberadora, aquell somni teu que voldries que visquéssim respectant-nos els uns als altres, ajudant-nos mútuament, col·laborant amb creativitat, recolzant la ciència i les arts, tenint cura dels més febles. Faci’s la vostra voluntat ací a la terra com es fa en el cel. Si, Déu meu, que l’amor faci fora les pors, que les cuirasses tremolin davant la confiança d’un infant, que la teva bondat acaroni els cors de les persones que estimo i els de les que no conec, que la Vida esclati en la fragilitat dels intents de fer el bé, que la tendresa acompanyi el patiment i la intel·ligència ajudi a viure aquesta situació amb el menys mal possible. Avui, faci’s, sí, a la teva manera Senyor, i juntes i junts ens en sortirem! El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui Dona’ns, avui, Senyor, com el mannà al desert, la força que necessiten els qui treballen als hospitals, el consol per acaronar els qui ploren, la compassió per acompanyar els qui no aguanten la seva solitud. Només per avui, Senyor, per aprendre a viure cada dia com un do teu. Només avui per no tornar a creure que ens ho podem fer sense Tu, i perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors, sí, perdona Senyor la por que no em deixa perdonar i que per això no em permet rebre el teu amor sense mida, perdona Senyor no reconèixer-te com el Pare Bo que m’esperes per poder-me abraçar, perdona Senyor la por que em fa veure un enemic on tinc un germà, perdona la meva ràbia i el meu odi que manté lluny la gent que més estimo per por de d’estimar i sentir la meva necessitat de sentir-me estimada, i no permeteu que caiguem a la temptació, la temptació d’oblidar-me de Tu, la de tancar el cor, la de desconfiar, de desanimar-me, la d’entrar en el cercle creixent de pensaments negatius, la de creure que estic tota sola o la de respondre al dolor provocant més dolor, ans deslliureu-nos de qualsevol mal, amén. Avui, especialment, deslliureu de tot mal les persones malaltes, les qui pateixen situacions violentes, les qui arrisquen la salut pels altres, les qui estan desbordades de feina i les qui no poden suportar el confinament, i les qui veuen perdre el seu treball i els pocs recursos que tenien. Avui, amb Tu, Senyor, sabem que juntes i junts ens en sortirem!
«Cubre Dios a mi familia y amigos en Colombia»
[Testimonio de una trabajadora de limpieza entregado a un militante de ACO. Su nombre es simulado] Mi nombre es María, tengo 49 años, y vivo en El Gornal (l'Hospitalet). Soy colombiana, con asilo político porque me asesinaron en mi país a mi hijo de 26 años. Hace un año y dos meses que estoy en Barcelona. Trabajo en limpieza en centros de trabajo y en casas. Trabajo con una agencia que me paga 7 euros la hora para hacer una comunidad de oficinas de 16 pisos en escaleras en hora y media. También trabajo con una pareja de personas de 83 y 82 años, pero como debo tomar el metro les dije que no voy a ir porque me da miedo llevarles algo que les enferme, así que ya no cuento con este dinero. Estoy asustada y compré gel, tapabocas, guantes pero me afana que se me están acabando y en las tiendas ya no hay. Estoy muy preocupada por mi hijo, y pues por mi. Pensar que en el metro o en las oficinas me contagie asusta. Es agobiante para mí porque debo salir a trabajar para pagar el alquiler y hacer las compras mínimas. No tengo ninguna otra entrada económica. Con el confinamiento he pasado de trabajar 24 horas a 12, porque los lugares donde trabajaba cerraron. La agencia no me ha querido pagar el mes de marzo, me han dicho que para pagarme debo reponer las horas que me faltan para las 24. Les dije es que ellos cerraron no es porque yo no quiera trabajar. Me dijeron que mi contrato es por prestación de servicios. Al final me van a dar otras escaleras para recuperar las horas que no pude hacer y así poder cobrar. En el piso donde vivimos, de unos 75 m² y tres habitaciones, ahora somos siete personas: la chica que rentó el piso, que quiere sacar mucho provecho, dos amigos de ella que les coloca colchonetas en la sala comedor en las noches, una pareja, y mi hijo de 12 años y yo, que estamos en una habitación. El confinamiento es agobiante porque todos estamos en casa, por lo que debo esperar a que desocupen la estufa para cocinar así mi niño tenga hambre. El colegio del niño dejó tareas virtuales por lo que debí hacer un plan con una operadora de telefonía porque mi niño necesita wi-fi (al recargar 10 euros duraban solo dos días). De otra parte le permití jugar 2 horas en el celular después de hacer tareas porque aquí no tenemos computador. Juego con mi hijo, leemos y hablamos. A veces salimos de la habitación, pero los inquilinos ven en plataformas de televisión películas que no son aptas para su edad, entonces permanecemos en el cuarto casi todos los días. A un vecino español le caímos mal por ser latinos y cada rato llama al dueño del piso que hacemos ruido. Me da pena con mi hijo que me ve así preocupada y se queda jugando o haciendo tareas en la cama para que el vecino del piso no diga nada. Compré cubos de rubik por internet y él se pasa en la cama jugando y armándolos. Yo lo animo colocando tiempos. Oro junto a él. Le agradecemos a Dios cada día que pasa y estamos bien. Le digo a mi hijo: «Como que ya casi pasa esto, yo creo que están a poco de encontrar la cura». Creo que puedo ayudar a mi hijo, pero no a mí misma; lloro mucho en las noches y no me puedo dormir rápido porque hace frío y solo tenemos una manta que le doblo en dos para que él no sienta frío. Tengo fe que todo pasará. Sólo pido que sea pronto porque siento se me está quebrantando por el agobio y las vueltas que le daré. Me mueve mi fe en Dios y la Virgen. Cada día al salir le pido que me proteja y me permita regresar sin enfermar porque mi hijo quedaría solo. Oro a diario y tengo fe que en mayo cuando llegue la Virgen nuevamente a Italia, todo pasará. Cada tarde a las 8 salgo a mi ventana en este país que me cobija para pedir: «Cubre Dios a mi familia y amigos en Colombia».
