S’obre a la militància la convocatòria per a la plaça de coordinador al moviment
Joaquim Villanueva, actual coordinador del moviment, causarà baixa voluntària properament i, per aquest motiu, ha començat el procés de selecció entre la militància d’un nou/va coordinador/a pel Moviment. En aquest full poden consultar-se les característiques del lloc de treball. Totes aquelles persones que penseu que podeu ser adequades per fer aquesta tasca important i us il·lusioni, us agrairem que ens envieu el vostre CV i la vostra motivació a coordinacio@acocat.org. Podeu enviar la vostra candidatura des d’aquest mateix moment i fins al 5 d’octubre del 2020. A partir de llavors us anirem convocant per entrevistar els candidats/es. S’informarà de l’evolució del procés fins a la ratificació de l’elecció del nou/va coordinador/a per part del Comitè General.
Dia del Treball Digne i nou butlletí INFOR de l’MMTC
Un nou butlletí INFOR del Moviment Mundial de Treballadors Cristians, del qual forma part l’ACO, acaba de publicar-se. El número d’octubre aborda la situació dels migrants en el context de la Covid-19. Podeu consultar-lo a l’enllaç. D’altra banda, el mateix MMTC ja ha editat els materials per al proper Dia del Treball Decent, que se celebrarà el 7 d’octubre. Trobareu el missatge d’aquest dia i la pregària.
«Cap a la nova normalitat amb Jesús»
L’11 de juliol passat la zona del Vallès Oriental va celebrar el final de curs en una trobada telemàtica. La responsable de zona, Vicky Herrero, ens comparteix aquest llibret que és un resum de la trobada i on podeu llegir, entre altres, cinc testimonis de companyes i companys on expliquen quina és la seva nova normalitat.
Aquest Jesús desconcertant
[Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià, rector a Figueres] M’enfado i tu em dius: perdona. Dubto i tu em dius: confia. Confio, i tu em dius: vigila, vetlla. Tinc por i tu em dius: ànim, coratge. Vull estar en pau i tu em dius: vine i segueix-me. Sento angoixa i tu em dius: la pau sigui amb tu. Vull seguretat i tu em dius: deixa-ho tot. Cerco béns materials i tu em dius: dona-ho als pobres. Em penso que soc bona persona, i tu em dius: encara et falta una cosa… Sento cansament i tu em dius: jo soc el Pa de vida. Vull fer coses importants i tu em dius: el més important és el qui serveix. Demano tranquil·litat i tu em dius: he vingut a portar l’espasa. Penso en la venjança i tu em dius: estima els enemics. Vull ser gran i tu em dius: si no us feu com els infants… Voldria amagar-me i tu em dius: que la teva llum resplendeixi davant de tothom. Vull que em vegin i tu em dius: prega d’amagat. Vull un cristianisme clar i tu em parles amb paràboles. Guardo les formes i tu em dius: és de dintre del cor de on surten la maldat i la bondat. Compleixo les normes i tu em dius: si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus… Vull reposar en tu i tu em dius: pren la teva creu i acompanya’m. Em neguitejo per moltes coses i tu em dius: només n’hi ha una de necessària. Vull una Església triomfant i tu em dius: el regne de Déu és com un gra de mostassa… Busco uns preceptes clars i tu m’expliques les Benaurances. M’incomoden els qui fan el mal i tu em dius: no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors. Em veig sense sortida i tu em dius: jo soc la porta. Em veig perdut i tu em dius: jo soc el camí. Estic a les fosques i tu em dius: jo soc la llum. No hem pescat res en tota la nit i tu ens dius: caleu les xarxes a l’altre cantó. Busco benestar i tu em dius: foc, he vingut a calar a la terra! Et volem Rei poderós i tu et deixes clavar a la creu.
Recuperar la veu femenina en totes les tradicions religioses
El 19 d'octubre del 2019 es va celebrar la Jornada de la Xarxa Interreligiosa per la Pau i va donar com a fruit un manifest interessant on hi ha vàries anotacions en relació amb les dones, amb les religions i espiritualitats i amb la pau. Podeu consultar-lo a l’enllaç. D’altra banda, el col·lectiu Alcem la veu va organitzar l’11 de juny passat una Pregària amb sororitat Corpus. Podeu consultar la presentació que es va fer servir en la pregària a l’enllaç.
Les zones i diòcesis celebren el final de curs
Són vàries les zones i diòcesis que aquests dies estan celebrant el final del curs, tal i com van avançar en el Comitè General del 27 de juny. La gran majoria ha fet trobades o pregàries de manera telemàtica (Besòs, el 3 de juliol; la paellada virtual del Baix Llobregat, el 27 de juny; Lleida, el 5 de juny), exceptuant la zona de Nou Barris que, amb les mesures de prevenció i seguretat, ho va celebrar presencialment el 5 de juliol passat als locals parroquials de Santa Engràcia. La zona del Vallès Oriental la farà l’11 de juliol proper. Algunes zones, com és el cas de Barcelona Nord, han fet un recull de les aportacions dels grups en què comparteixen el que s'ha viscut en el confinament: testimonis, pregàries, estudis d'evangeli… En Carlos, del grup Aixopluc, ha fet un muntatge que li agraïm i al qual s'hi pot accedir des de l’enllaç. La diòcesi de Madrid també va celebrar l’Assemblea de fi de curs el 28 de juny passat i ens han compartit aquests dos documents a mode de resum: · En qué ponemos la fuerza el curso que viene en ACO Madrid · DAFO diócesis Madrid D’altra banda, els i les consiliàries de zona i diòcesi s’han reunit telemàticament el 6 de juliol per compartir i valorar aspectes del curs que s’està acabant i encarar el nou curs 2020-2021. Entre altres qüestions han comentat quin és el paper dels consiliaris en el treball pel Consell del 2022, el relleu de la presidenta, la recerca d’un nou coordinador/a, reconeixement de l’ACO a nivell estatal…
«Salillum» n. 11 amb Victòria Camps
Ja s'està imprimint la darrera edició de la revista semestral de l’ACO, Salillum, que properament s'enviarà a casa de la militància i subscriptors. Pot consultar-se el número complert a la Mediateca del web. En aquest número també s'encarta el document formatiu Creixem: «Diàleg confinat amb menors migrants». A l’Editorial d’aquest número de primavera-estiu, Covid-19: Any zero, es repassen algunes de les aportacions que s'han fet des dels grups al qüestionari sobre el XII Consell i que tenen relació amb quin món queda després de la pandèmia provocada pel coronavirus. La portada i l’entrevista corresponen a la pensadora Victòria Camps, catedràtica emèrita de filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb la professora Camps vam mantenir un diàleg durant el confinament en què vam abordar qüestions relacionades amb la pandèmia, l’ètica, les religions, el feminisme… Al dossier Joves i espiritualitat ens preguntem si l’Església i els moviments donen resposta espiritual als joves. Com entenen i viuen l’espiritualitat els joves? Quins són els elements que fan que aquesta sigui una experiència transformadora i vinculada als altres? L’onzè número de Salillum es completa amb molts altres temes, entre els quals destaquem un debat entre dos militants de l’ACO en la seva qualitat de responsables de Pastoral Obrera a les seves diòcesis: Rafi Càceres (Barcelona) i Pere Pérez (Terrassa). El físic i poeta David Jou, per la seva banda, en un article d’opinió aporta quatre reflexions religioses a partir del confinament i la pandèmia. També coneixerem com es pot viure la pertinença a la classe obrera després de la vida laboral, en un article amb testimonis de vida. L’espiritualitat, en aquesta ocasió, l’aprofundirem per mitjà d’un Estudi d’Evangeli que ens proposa Pepe Lozano, consiliari de la diòcesi Orihuela-Alacant, dedicat a la formació, la línia d’actuació d’aquest curs que finalitza. I coneixerem millor l’acció dels hospitals de campanya als temples catòlics i evangèlics i el grup Creients en diàspora que va crear Jaume Botey i que continua fent camí. Per últim, us proposem reflexionar al voltant del malbaratament alimentari i canviar alguns hàbits.
Que res torni al punt inicial
[Testimoni de Luisma Alonso a la Jornada del Consell de l’Acció Catòlica «Pensar el futur des d’una fe que compromet», el 13 de juny] Soc en Luis Manuel, militant d’ACO i professor de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, centre públic de secundària. DES D’ON VISC LA SITUACIÓ PROVOCADA PER LA PANDÈMIA Ho visc en un primer moment amb incredulitat davant d’una realitat nova. Com a tutor de 2n d’ESO em poso ràpidament en contacte amb l’alumnat. Amb naturalitat passem a parlar d’altres situacions, més enllà de qüestions acadèmiques. Em preocupa com ho estan vivint. Fonamental l’acompanyament afectiu. El correu electrònic pràcticament cap família ho fa servir. Queda perfectament de manifest la manca dels mitjans. Les famílies ràpidament expliquen les seves situacions de dificultat, conflictives, la manca d’espai a la casa, de salut, de menjar, dificultats en les relacions familiars… Les situacions de manca dels recursos mínims per viure dignament són molt preocupants, són moltes i greus. Més de les tres quartes parts de l’alumnat no té ordinador ni tablet. Compten només amb el mòbil, en el millor dels casos. Les connexions són molt febles. Vull assenyalar el rol fonamental de les mares i les dones en general en la lluita per superar aquestes situacions. SOM PONT amb Serveis Socials, amb l’ambulatori, amb els recursos del barri… hem intervingut des del respecte a les situacions personals de cada família. Valoro tot el que hem compartit, també l’interès de les famílies per la meva situació personal. Hi ha hagut reciprocitat. Important el treball en equip entre els diferents grups de professorat, que ens hem recolzat en aquells moments de greus desànims, de caiguda de les forces. Molt dolor davant les situacions socials brutalment injustes, que ja eren conegudes anteriorment, però que amb la pandèmia, han quedat més nues, cara a cara amb la realitat que ja no les pot dissimular ni justificar. Dol que el sistema, la societat, continua enganyant i s’esforça per mantenir les diferències socials en benefici d’uns pocs. Van prometre ordinadors pels que no tenien, van proposar millores de les connectivitats de les famílies més vulnerables… que no han arribat. Cap ordinador s’ha entregat a cap dels alumnes de la meva tutoria. S’han omplert la boca amb que ningú quedi fora, però els més vulnerables han tornat a quedar exclosos. La manca d’igualtat d’oportunitats s’agreuja. EXPERIÈNCIA DE FE I D’ESGLÉSIA La pregària ha agafat un sentit profund, al compartir amb Jesús encarnat totes aquestes vivències intenses, en un dia a dia que vius amb consciència de ser constructors del Regne de Déu. Interioritzar tot allò que vivim amb els altres ha estat important per donar profunditat i sentit a les nostres accions. Aquesta espiritualitat de fusionar fe i vida m’ha donat moltes forces, m’ha ajudat a descobrir Jesús present en aquestes famílies, al mig dels més vulnerables. L’Esperit ens dóna l’alè per lluitar amb esperança i sense defallir. El Pare ens dona un missatge de justícia i dignitat per totes aquestes famílies de la classe obrera. El moviment, l’equip de Revisió de vida, tota la comunitat eclesial ens fa present Déu al mig de la vida. La natura ha rebrotat. Hem lluitat per millorar les situacions injustes. La fe i l’amor ens han donat la mirada personal, plenament humana. I aquesta mirada ens demana radicalitat en la construcció del Regne, contundència en la planificació de tota la creació. CAP A ON APUNTO Hem d’avançar cap a un món nou i una Església nova. Estem amb moltes dificultats, però també estem aprenent molt. Crec en la força dels petits, el gra de mostassa que es transforma en arbre robust. Feliços els qui ploren, els perseguits pel fet de ser justos, feliços els qui lluiten per la pau… Aquesta és l’opció de la nostra Església. Que res torni al punt inicial. Seguir cap a la igualtat d’oportunitats i la vida digna en favor dels més febles. És el missatge evangèlic. Després de la mort, ve la resurrecció. I tenim la força de l’Esperit dins nostre.
Senyor, ensenyeu-nos a pregar
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol] Molts cops, Senyor, com deixeble vostre que soc, hauria de fer meva aquella petició que els vostres deixebles us feren un dia: “Senyor, ensenyeu-nos a pregar”. Sovint prego sense amor, sovint la meva pregària surt d’un cor ressec i no és paraula amorosa que adreço al meu Estimat i esdevé paraula que s’emporta el vent. Sovint prego sense amor, sovint la meva pregària no brolla d’un gest d’amor i servei envers el germà que tinc al costat, ni neix d’un esguard replè de tendresa davant de tants que veig lluitar, sofrir i morir i esdevé, llavors, falsa pregària, una pregària indigna i buida. Sigueu, Senyor, el meu Mestre d’amor. Que de vós aprengui a fer-ho tot amb amor i autenticitat de cor, a treballar i viure, a parlar i pregar amb el cor ben ple del vostre amor i la meva vida esdevindrà, llavors, tota plaent i agradable a vós.
La vivència del Tabor
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol] Seguint l’exemple de Moisès i Elies, pugeu a la muntanya, a l’encontre de Déu, el vostre Pare. M’hi convideu, també, a pujar. És costeruda, Senyor, la pujada: deixar el que estic fent, la feina, la gent, les preocupacions que m’angoixen i em destaroten la vida. Deixar tot això em fa mandra. Vós aneu al davant, ben decidit. Quants cops us he dit que no, he tornat enrere, m’he assegut al pla, tot sol, per descansar i dormir. Però avui sí, avui he pujat amb vós, fins el cim. Trobar-vos amb el Pare, entrar en diàleg amb ell, en íntima comunió… us ha omplert de joia, de pau, de vida, esclatant i resplendint la seva glòria. Jo m’he endormiscat de cansament, però de sobte, com sovint em passa, us he sentit al meu costat, he experimentat que sou el Fill estimat del Pare. Quina joia, quina pau, quina plenitud de vida m’heu comunicat. Tot jo m’he sentit transfigurat, i us he demanat que aquesta vivència perdurés per sempre en mi. Per resposta m’heu dit: ara baixem a la feina de cada dia, amb la gent que tens a prop, amb els problemes que t’aclaparen i pensa que portes dins la força de l’Esperit que hem trobat dalt del cim. Ell et farà caminar per dur als altres pau, joia i vida. Aquesta pregària es va complementar amb l'Evangeli de Mateu 17,1-9. I es van proposar aquests punts de reflexió que poden treballar-se bé personalment o en grup i compartir-los: A) Pugen a la muntanya: cansament, fatiga… Moments difícils que hem viscut durant el confinament: B) Al cim passen el dia parlant amb Jesús. Viuen una experiència de fe indescriptible: Jesús, l’amic, és el Déu amb nosaltres. Vivències positives que hem tingut durant el confinament: C) Baixada de la muntanya a la vida ordinària amb tot el que els hi espera. Què hem après del confinament i què ens pot ajudar a afrontar totes les noves realitats que comencem a viure com a membres de l’ACO?
