Final d’un curs atípic

cgaco

«Ha estat un curs atípic però ens hem sabut reinventar». Aquesta va ser una expressió repetida per part de les responsables de zona en la reunió del Comitè General que va tenir lloc el dissabte 27 de juny de manera telemàtica. El fet de realitzar la trobada en remot va permetre que participessin les zones i diòcesis més allunyades de Barcelona, com va ser el cas de Madrid, Alacant i Còrdova. De fet, a partir d’ara les reunions seran sempre del Comitè General i es facilitarà la participació via videoconferència a aquestes zones o a les que els resulti més complicada l’assistència presencial a la seu de l’ACO. A la reunió es va compartir com s’ha viscut el temps de confinament ocasionat per la crisi sanitària del Covid-19. En un primer estadi, pràcticament totes les zones i diòcesis van quedar aturades per l’inesperat de la situació i va ser a mida que avançaven les setmanes que es van reprendre els contactes amb els militants. S’ha observat que la majoria de grups han continuat trobant-se amb la intermediació de pantalles (en el cas dels grups joves, alguns fins i tot han incrementat la freqüència de les trobades) i que això ha ocasionat més dificultats en els grups de més edat. La manca de proximitat personal de les plataformes virtuals ha fet que alguns grups hagin optat per compartir vivències, fer pregària o Estudis d’Evangeli i, en canvi, hagin deixat de fer Revisió de Vida. «Déu, malgrat tot, ens ha estat acompanyant en aquests moments», va dir Luisfer, responsable de la diòcesi de Còrdova. També un 60% dels grups han fet l’esforç de contestar el qüestionari que es va plantejar del XII Consell. Les responsables de zona també han valorat positivament l’acompanyament del coordinador de l’ACO i del Comitè Permanent durant aquest temps. D’altra banda, les zones i diòcesis van informar de les Assemblees de final de curs que portaran a terme, totes de manera telemàtica o bé ajornades a l’inici del curs proper. Algunes d’aquestes zones recopilaran el treball que s’ha fet des dels grups per presentar-ho al final de curs.   Informes de les Comissions Per la seva banda, Joan Comella, de la Comissió d’economia va remarcar que en aquest curs no serveixen les pautes de cursos anteriors i que es contindran les despeses referides a viatges i desplaçaments, la qual cosa podria fer que el dèficit aprovat per aquest 2020 (-7.300 €) sigui inferior. A banda, també s’han presentat projectes a les subvencions d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Helena Antó, de la Comissió de formació va informar que la 2a Jornada de formació bàsica del militant s’ha traslladat al proper curs (14/11/2020) i estarà dedicada, com estava previst, a la pregària en les diferents tradicions religioses. Igualment, el Creixem n. 11, dedicat als menors migrants sense referents adults s’encartarà i s’enviarà a la militància amb la propera revista Salillum. La Comissió de comunicació va informar que durant el temps de la pandèmia ha vingut treballant amb el mateix ritme (e-butlletí mensual, actualització web i xarxes socials) tot dosificant la informació. També es va compartir que durant la primera quinzena de juliol s’enviarà per correu postal la propera revista Salillum i que continua fent-se un ús intensiu del web acocat.org (increment 18% d’usuaris únics els cinc primers mesos d’enguany, 9.028 vs 7.630, i major freqüència de les connexions). De fet, algunes de les millores proposades pels grups al qüestionari de comunicació s’han tingut en compte de cara a la propera renovació del web. D’altra banda, s’ha continuat donant suport al programa de la Pastoral Obrera de Catalunya a Ràdio Estel (39 programes pels quals han passat 13 militants i consiliaris de l’ACO). Quant a la Comissió d’internacional, es va informar que s’ha presentat la candidatura de Josep Jiménez Montejo a la consiliaria del Moviment Mundial de Treballadors Cristians i, si fos aprovada, seria efectiva a partir del curs 2021-2022.   S’ajorna un any el XII Consell El Comitè General, a proposta del Comitè Permanent, va aprovar ajornar un any la celebració del XII Consell i traslladar-la al curs 2021-2022 (maig 2022). El replantejament que provoca la pandèmia, la necessitat de fer un bon treball sobre els documents que són pilars del moviment (Document d’identitat, Normes de funcionament i Carta econòmica), l’anàlisi de les respostes que han fet els grups al qüestionari del Consell i les incerteses davant possibles rebrots el curs vinent han portat a decidir aquest ajornament. També es van aprovar el calendari del curs 2020-2021 i la distribució de tasques a les diferents zones i diòcesis. Els exercicis d’aquest estiu no es faran de manera presencial i, en el seu lloc, es facilitarà un material perquè els militants ho puguin treballar. El format de la Jornada General s’està discutint. També es va recordar el proper final del mandat de la presidenta, Maria Martínez, i que el relleu s’hauria de fer efectiu en la propera Jornada General tot i que, a data d’avui no hi ha cap candidata. «És un regal i un goig participar en aquest servei al moviment. És molt important que l’equip del Comitè Permanent estigui fort amb tots els seus membres», va remarcar la Maria. Per últim, el coordinador Joaquim Villanueva va informar que deixarà el càrrec el proper 31 de desembre per raons personals. «He treballat amb moltes ganes, entusiasme i esforç, però no puc continuar per tot el que significa de dedicació i disponibilitat», va dir. Per tant, aquest lloc quedarà vacant i el moviment iniciarà el procés per buscar la substitució properament.

Avantatges fiscals de cotitzar a l’ACO

la-agencia-tributaria-reabre-oficinas-en-fase-2-pero-no-da-cita-para-la-renta-2019-2020

Som de nou en una campanya de la Renda i des de la Comissió d’Economia del moviment ens recorden que tots aquells militants que presenten la declaració de Renda, en les aportacions a entitats sense ànim de lucre com l’ACO podeu deduir-vos un 75% pels primers 150 € i un 30% per la resta. Per poder fer-vos aquesta desgravació aquelles persones que no ho esteu fent cal que ens feu arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o fotocopiat per correu postal al C/ Tapioles, 10, 2n, 08004 Barcelona i ho comunicarem a Hisenda de cara al proper exercici 2020. Us proposem que una part d’aquesta desgravació que tindreu (o bé la totalitat) la sumeu i ja la fixeu a la vostra cotització a l’ACO, la qual cosa ens permetria millorar ostensiblement els fons propis. D’altra banda, el Grup de treball que es va crear per revisar i fer una proposta d’una nova Carta Econòmica ja té enllestides pràcticament les tasques que es va fixar. Aquesta proposta de Carta Econòmica s’enviarà als grups per ser estudiada i esmenada i s’aprovarà, si escau, al proper XII Consell. De la mateixa manera, també s’ha activat un altre grup de treball que revisarà el Document d’identitat i les Normes de funcionament. Es recolliran algunes de les aportacions que els grups van fer en el treball previ del XI Consell.   Millores per a la declaració de Renda 2020 que es presentarà l'any vinent Els donatius que es facin aquest any 2020 milloren una mica més la fiscalitat:  Per a persones físiques:  Els primers 150 € de donació, passen del 75% al 80% de desgravació. Tots els donatius que sobrepassin els 150 €, desgraven un 35%, si el donatiu no és recurrent, i un 40%, si és recurrent. Per a empreses o altres persones jurídiques: Si el donatiu no és recurrent, desgraven un 35%. Si és recurrent, en les mateixes condicions que per a les persones físiques, desgraven un 40%.

Conversió ecològica: un camí irrenunciable

abans-ara

Durant aquest maig passat s’han complert els cinc anys de l’encíclica ecològica del papa Francesc, Laudato Si. L’ocasió s’ha aprofitat per a difondre diàriament algunes citacions significatives. A banda, Justícia i Pau ha promogut un compromís de l’Església (moviments, entitats, associacions, religioses…) en favor d’una ecologia integral (ja l’han signat 1.451  persones i 140 entitats). L’ACO s’hi ha adherit per considerar-ho oportú ja que la situació que ha generat la pandèmia provocada pel Covid-19 pot ser una oportunitat per trobar una sortida nova com a societat, que tingui cura del planeta i de les persones i amb un sistema econòmic i productiu no depredador i al servei de les persones. En la campanya de llançament es va difondre un vídeo explicatiu amb la participació de diverses persones, entre les quals la presidenta de l’ACO, Maria Martínez. A banda, el diumenge 31 de maig a la tarda, la diòcesi de Madrid va convocar un espai de formació amb els autors del llibre Alabado seas mi señor… En aquest enllaç podeu llegir la crònica d’un dels participants, Pepe Moreno. I en aquest altre, podeu consultar el vídeo de l’acte. I, com a conclusió, us adjuntem aquesta reflexió «El clam de terra, del pobres i del virus», del consiliari Jordi Fontbona.

Revisions de vida sobre el Covid-19 preparades pel MMTC

Viure junts, la salut, la justícia social i el futur són els quatre eixos de les quatre Revisions de Vida que el Moviment Mundial de Treballadors Cristians ens proposa (i que teniu disponibles als enllaços adjunts). Si realitzéssiu alguna en els grups, podeu recollir les aportacions i enviar-les a sg1mmtcinfor@gmail.com i a coordinacio@acocat.org. 

Juan Antonio Delgado: «Llanos es un personaje fascinante»

img-20200505-wa0009para_enviarllanos2

La biografía teológica de José María de Llanos: Miles de prismas, reflejos y aspectos del jesuita inclasificable, inagotable, incontrolable aun para él mismo (1906-1992). Un título extenso para un personaje inabarcable como José María de Llanos bien conocido por nuestro compañero de la diócesis de Madrid y autor Juan Antonio Delgado de la Rosa. En efecto, esta nueva incursión de Juan Antonio en el ensayo acaba de publicarse con la Ediciones Endymion y puede adquirirse bien a través del enlace o escribiendo un correo electrónico a ediendymion@yahoo.es. La portada es obra de Miryam Pérez, también autora de la imagen de este curso de ACO. «Creo que es una  buena lectura para estos tiempos aciagos donde el jesuita José María de llanos puede hacernos mucho bien. Muchas gracias». Os aproximamos la obra en este diálogo:    Hace cuatro años publicaste El profetismo del padre Llanos (1906-1992). Entre la perplejidad y la frontera (Ediciones Endymion, 2016). ¿Qué has descubierto de nuevo que te ha llevado a publicar sobre la misma persona? La clave de este libro (aunque recoge cuestiones del anterior) es sobre todo pensar en las biografías de personas que son necesarias tener en cuenta tanto a nivel de praxis evangélica o pastoral como en el ámbito del estudio teológico, ya que no se considera válido este tipo de estudios para hablar de teología.   ¿Qué es lo que te subyuga de Llanos? Llanos es un personaje fascinante, su modo de vivir y pensar me han ayudado a vivir la fe. Llanos como explicaba Alberto Iniesta (fue obispo auxiliar de Madrid), tiene unas dimensiones y formas muy diversas y quien crea que conoce a Llanos no lo conoce de verdad, es un personaje de fondo, y de contrastes siempre llevado por seguir a Jesús, muy distintos y esto se constata en el libro de forma clara. Llanos es un hombre de religiosidad profunda, de vida intensa, de amarguras llanosianas, de temperamento especiado con el dolor de estrellas. Dios le llamó en su toque de gracia y le encarnó en el barro del Pozo del Tío Raimundo, viviendo la experiencia belemítica y nazarena.   «Quisiera invitarlos a pensar en el después porque esta tormenta va a terminar y sus graves consecuencias ya se sienten», proponía el papa Francisco en una carta a los movimientos y organizaciones populares el 12 de abril pasado. ¿Este nuevo libro puede ayudarnos a ello? ¿En qué manera? Este es un libro para tiempos aciagos donde nos encontramos a un cristiano que ha vivido pensionado en este mundo para conocer y reconocer al Dios de los sencillos en medio de su pueblo vallecano. Ha realizado con su vida desde luego sin pretenderlo del todo, una entrega que se ha convertido en una biografía teológica, es decir, es una vida transitada por Dios que nos deja esperanzas, luces y sombras (como se indican en el libro), que nos invita a repensar la importancia de elevar la vida de cada persona a su valor en dignidad…   Defines a José María de Llanos como un «jesuita atípico en tiempos aciagos de crisis que se dedicó a vivir plenamente en el cambio y transformación del mundo». ¿Cómo Llanos puede (y en particular este libro) ayudarnos a leer los signos de los tiempos que se nos presentan derivados de la pandemia del Covid-19? Su obra su obra 9 signos de los tiempos de 1968 puede ser clave en este tiempo de confinamiento, por los siguientes motivos: En primer lugar, el posicionamiento del cristianismo ante las armas. Planteando que todo el Evangelio, vida y doctrina del Maestro, está empapado de su mansedumbre tal, que sitúa al discípulo en un plano de paz, de amor y de renuncias superadoras de todas las prescripciones mosaicas y naturales: “La mansedumbre de Cristo es un misterio de luz que pide una aceptación en fe tan enorme que llegue a nuestra misma conducta”. El Evangelio no pierde actualidad y con el tiempo, siendo en sí inmutable como revelación, cobra luz de los hechos y pasos de los hombres, sufriendo las tensiones. En segundo lugar, la guerra como determinante generacional. Llanos entiende, que en el fenómeno de las generaciones se dé un proceso continuo de humanidad cuando un sucedido de notables dimensiones se produjera por obra de los hombres: “Tal hecho, impreso inevitablemente en el común talante de sus protagonistas, de tal modo va a caracterizarlos, frente a sus inmediatos seguidores, vírgenes de la dichosa señal, que la diferencia y sus graves consecuencias surgirán constituyendo un conocido contraste histórico llamado generacional”. En tercer lugar, la paz de verdad como cuestión de fe. Llanos entiende por paz de verdad una acción, una decisión y el valor ciertamente mayúsculo por pacificar: “La paz en este mundo creo que tan sólo tiene dos puntos eficaces de apoyo y de partida. Uno de ellos, el de fuera y mirando a lo que llamaría la macro paz, es la formación de un ejército de la ONU que, como policía de las naciones todas, evitara líos del interés y de la dignidad… pero la macro paz no es sino resultado de una infraestructura que debe resolverse en otros planos. La macro paz reside en el hombre, en su valoración personal de actitudes humanas, en sus acciones y reacciones ante las circunstancias diversas, en su misma e íntima educación. Pues bien, aquí hay que llamar a la fe y reconocer que tan sólo ella ofrece y exige el esfuerzo debido para crecer y aceptar y propagar la paz”. En cuarto lugar, el ejemplo de Lutero King, sangre para la paz. Para Llanos esta sangre derramada es un grito que debía golpear las conciencias de todos los humanos: “sobre el cadáver de Lutero King, el hombre de la paz más unánimemente reconocido, sobre sus despojos, todos pusimos nuestras manos. Las de unos, porque no supieron sacudirse sus prejuicios de raza o nación y se reservan sus ansias de revancha; sobre otros, apasionados y ardientes en la defensa y proclamación de cualquier ideología, porque en el fondo de sus entusiasmos late algo dispuesto a cobrarse en muertes tanta fidelidad;

«Festival de incertidumbres», d’Edgar Morin

El filòsof i sociòleg fregant els 100 anys ens regala aquestes reflexions a partir d'una entrevista que li van fer a Le Monde. Podeu consultar l'article «Festival de incertidumbres» a l'enllaç.

Un món marcat pel coronavirus, compartit pels responsables d’ACO

Fins a 40 persones s’han connectat a la Jornada de responsables de l’ACO que s’ha celebrat amb el títol «Llegint els signes dels temps del Covid-19» el 30 de maig. Tal i com ha explicat la presidenta del moviment, Maria Martínez, s’ha canviat l’orientació de la trobada inicialment pensada per orientar el proper Consell: «Tenim molta alegria de veure-us i les abraçades us les donem des del cor. Avui l'important és poder compartir el que estem vivint en aquests moments durs, de pèrdua, de malalties, d'incertesa. Però també amb esperança. Què ens està dient Déu a les Revisions de Vida que diversos grups han pogut fer, en les oracions? L'objectiu d’aquesta trobada és animar-nos a continuar, a tirar endavant.»  Fer la Jornada telemàticament ha facilitat la participació de responsables de grup de diòcesis (com Còrdova, Girona o Madrid) que no ho podien fer anteriorment per la distància física. La trobada s’ha iniciat amb una pregària preparada pel consiliari general, Pepe Baena, Pregària sense virus per als responsables d’ACO. A partir d’aquí, cada responsable de grup o comissió ha comptat amb un breu espai per explicar el més destacable de les vivències i la reflexió que s’ha fet al grup durant aquest temps de crisi sanitària. Un resum de les aportacions es pot trobar en aquests punts: · El confinament ha incrementat la freqüència de trobada d’alguns grups de Revisió de Vida (alguns fins i tot s’han trobat diàriament per pregar o han reprès eines com el Quadern de Vida). · Molts militants han valorat aquest temps de pausa per dedicar espais al silenci i a la contemplació (pregària, lectura, reflexió, assistència a misses retransmeses…); de fet, cada casa ha pogut convertir-se en un temple. · Es valora el grup con un espai privilegiat on compartir l’experiència de la pandèmia i on treballar la confiança en Déu i en el proïsme. · Hi ha hagut un progressiu aprenentatge i adopció de les tecnologies informàtiques (grups de missatgeria instantània, videoconferències…) i això ha permès mantenir trobades de grup (a vegades incorporant consiliaris grans), Comitès de Zona, celebracions del Primer de Maig o d’Estudis d’Evangeli. També, s’ha posat de relleu la necessitat de cuidar aquests espais virtuals: assegurant que tots els participants estiguin al mateix nivell (figura del facilitador que també pot donar un cop de mà a grups més grans i amb dificultats amb les tecnologies), trencant l’individualisme i la tendència a l’encapsulament per la via de col·lectivitzar el coneixement. · L’acompanyament dificultós dels fills i filles i els pares i mares ancians mentre s’ha estat teletreballant o les afectacions laborals (ERTOS, autònoms, acomiadaments…), són fets que s’han portat a moltes Revisions de Vida. · Diversos militants han teletreballat. Alguns aspectes que es destaquen en negatiu són la major dedicació i la invasió de l’espai personal, les dificultats per desconnectar, la possible pèrdua de drets (per això cal regulació), vetllar perquè això no generi una individualització (per tal que la consciència grupal i de reivindicació no es perdi en el camí, caldrà reinventar com reivindicar i alçar la veu en la nova precarietat). · La solidaritat ciutadana que ha aparegut durant la pandèmia i en la qual molts militants s’hi han implicat: distribució d’aliments, confecció de mascaretes, acompanyament a ancians… S’ha subratllat la creativitat i la capacitat d’adaptar-se a la situació en favor dels altres. · S’ha posat en valor la importància dels treballs essencials molt sovint invisibilitzats, precaris i feminitzats. · Incertesa davant el futur que s’obre pel que fa a la resolució sanitària de la pandèmia i a l’econòmica i qui marca el camí (elits econòmiques?). · Grups que han viscut la malaltia o la mort de manera propera (familiars, amics…) tenen dolor per no haver pogut acompanyar o acomiadar adequadament. · Les cures i la solidaritat són ingredients necessaris per sortir d’un atzucac en què ha quedat de manifest que hi ha una població que pateix injustament i que ha quedat totalment desprotegida. Els grups d’ACO són un espai on es poden agafar forces per revertir aquesta situació i canviar moltes coses a diferents nivells.   A banda, s’ha comptat amb un espai formatiu dirigit per Torre Jussana i orientat a la importància de les cures en les organitzacions. «A l’ACO teniu incorporada la cura (ja des dels valors), també en l'acompanyament en els grups de Revisió de Vida, com acolliu i us relacioneu. Us convidem a prendre consciència d'això i a donar-li valor, a reflexionar sobre quan us sentiu cuidats en el grup, en el moviment i com teniu cura vosaltres dels companys i del moviment», ha dit Cira Piquer, de Torre Jussana, que ha acompanyat el Comitè Permanent en el procés d’assessorament ja finalitzat. «La millor manera de llegir els temps és fer Revisió de Vida. Aquest és l'eix de les cures a l'ACO. Ens hem d'adaptar a aquesta nova realitat: no és només utilitzar eines informàtiques, hi ha més coses a tenir en compte en aquestes reunions a distància», ha subratllat Miky Aragón, militant i director del Consell d’Associacions de Barcelona, que gestiona l’equipament municipal de Barcelona, Torre Jussana. Per tal de perdre la por a fer Revisions de Vida virtuals s’ha facilitat aquesta guia i eines. La Jornada s'ha pogut seguir a Twitter amb el hashtag #JdaRespACO.

«Com viure la resurrecció avui?» Trobada a Madrid

img-encuentro_como_vivir_la_resurreccion

[Diòcesi de Madrid] El 19 d'abril passat vam tenir una trobada de pregària per Zoom, Com viure la resurrecció avui? a l'ACO comunitat de Madrid. Ens van acompanyar antics militants del grup de Getafe, militants de la JOC, i la Maria Martínez i el Pepe Baena, del Comitè Permanent. Ens va guiar José Luis Centeno, que ens va proposar tres textos. El primer va ser del llibre de l'Apocalipsi: Ap 5,1-6b i Ap 21,1-7. El segon va ser l'homilia de la Vetlla Pasqual del dia 11 d'abril de 2020, del papa Francesc. El tercer text va ser de l'Evangeli Jn 20,18-31. Vam estar un temps de silenci, dedicat a reflexionar-hi. Més tard, i amb el cor calentet, vam començar a compartir els nostres signes de resurrecció. Va haver-hi moltíssims símbols, des Laura, que just acabat de treure el títol d'infermeria va venir a Madrid a treballar dur per cuidar malalts de Covid-19, passant per les innombrables accions solidàries que estan sorgint: gent cosint mascaretes i petos per als altres, salvaorelles fabricats en impressora 3D, per fer la feina més còmoda al personal sanitari, una mare que arriba a saturar al 100 per 100 d'oxigen, al rebre el seu nadó acabat de néixer. Va ser un moment molt emotiu, ple de persones que cada dia demostren que podem fer que el Regne de Déu estigui entre nosaltres. Vam tenir un record també per al nostre estimat Ángel Frías, mort a causa d'aquest virus maleït. I a les vuit, vam acabar, per poder sortir a aplaudir als nostres balcons. L'Esperit Sant ens va acompanyar des de la nostra diversitat i la nostra senzillesa. Dins del freda que podria ser una trobada virtual, ens va omplir el cor de calidesa i qualitat humana. Una abraçada en Crist Obrer.

SUBSCRIU-TE A L'E-BUTLLETÍ

      C/Tapioles, 10 2n, 08004 Barcelona
     93 505 86 86

    © 2024 ACO. Tots els Drets Reservats.

    Un web de Mauricio Mardones