Elevada participació en el Qüestionari de comunicació de l’ACO
Un 75% dels grups de l’ACO han contestat el Qüestionari de comunicació que es va crear per valorar l’estat d’aquest àmbit al moviment. El qüestionari es va poder contestar bé per escrit o via formulari electrònic i ha estat actiu fins al 23/02/2020, en què s’han recollit un total de 82 respostes (68 via formulari electrònic i 14 via email). La Comissió de comunicació analitzarà les respostes i visitarà durant aquest curs i el proper les diferents diòcesis i zones per comentar i mantenir un diàleg sobre els resultats. 4 de cada 5 militants consideren que s’assabenten del que passa al moviment (79%) i la sensació de poder participar en la comunicació que es genera al moviment decau una mica (68,7%). A continuació es valoraven els diferents canals de comunicació: web, e-butlletí, Jornada de comunicació i revista Salillum. Pel que fa al web, es consulta per part de la meitat de la militància (55,5%) amb una periodicitat que oscil·la entre mensual i trimestral. S’han pogut recollir diferents aportacions i suggeriments que es tindran en compte a l’hora de redissenyar-lo per poder-lo adaptar a dispositius mòbils. L’e-butlletí que, com sabeu, és una selecció de notícies del web que s’envia mensualment per email, el reben el 97% dels enquestats i, pel que fa als continguts, el 74,3% els puntua entre 4 i 5 (sobre 5). La temàtica de la Jornada de comunicació és valorada com a interessant pel 79,1% dels enquestats i s’apunten canvis en la dinàmica de properes convocatòries. Recordem que la V Jornada de comunicació ja té data, el proper 25 d’abril, i tema: «5 anys fent camí amb Salillum». Quant a la revista Salillum, un 77,6% dels enquestats puntua entre 4 i 5 (sobre 5) l’interès dels continguts, en canvi, es detecten dificultats a l’hora de passar-la després de llegir-la a possibles simpatitzants o aconseguir subscriptors. Es pot consultar el resum detallat dels resultats del qüestionari a l’enllaç.
Formació sobre profetes i sobre el pecat en temps de Quaresma
El consiliari general, Pepe Baena, ens comparteix un material que ha elaborat per fer xerrades a la Quaresma en tres parròquies i que també ens pot ser útil als moviments apostòlics). Ho teniu als enllaços: Els profetes i les profetesses a la Bíblia. El pecat.
«Alborada», per començar el dia
Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) ofereix cada matinada als oients una breu reflexió que és un punt de vista sobre la vida que anima a començar el dia o a prosseguir els treballs. A l’equip hi ha el nostre company David Masobro, acompanyat per Juan Carlos Elizalde, Saray Acosta y Álvaro Tajadura. El programa es pot consultar a la secció A la carta del web de RTVE.
Pregària pel diàleg
[Pregària elaborada pel Pepe Baena, acompanyada de la lectura 2 Cor 4, 7-15 i que va ser llegida a la Jornada d'Estudi del SIPOC del 29/02/2020] Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg. El diàleg deslliga els nusos, dissipa les suspicàcies, obre les portes, soluciona els conflictes, engrandeix la persona, és vincle d'unitat i mare de la fraternitat. Fes-nos comprendre que el diàleg no és una discussió ni un debat d'idees, sinó una recerca de la veritat entre dues o més persones. Fes-nos comprendre que mútuament ens necessitem i ens complementem ja que jo puc veure el que els altres no veuen i ells poden veure el que jo no veig. Senyor Jesús, quan aparegui la tensió, dona'm la humilitat per no voler imposar la meva veritat atacant la veritat del germà, de saber callar en el moment oportú, de saber esperar que l'altre acabi d'expressar completament la seva veritat. Dona'm la saviesa per comprendre que cap ésser humà és capaç de captar la veritat tota, i que no hi ha error o disbarat que no tingui alguna part de veritat. Dona'm la sensatesa per reconèixer que jo també puc estar equivocat en algun aspecte de la veritat i per deixar-me enriquir amb la veritat de l'altre. Dona'm, en fi, la generositat per pensar que també l'altre busca honestament la veritat i per mirar sense prejudicis i amb benevolència les opinions dels altres. Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.
Acompanyar els i les militants a la seva formació
(Pepe Baena Iniesta) El 22 de febrer passat ens vam reunir 29 persones a les 10.30 h amb molta il·lusió i bon ambient a la Casa d’Espiritualitat Betània (Cornellà de Llobregat). Encara hi havia el rerefons de les morts recents del consiliari de l’ACO Pep Soler i del que havia estat consiliari del MIJAC Quique Roig. Es comença la jornada amb la pregària marcada pel pregó de la saviesa del capítol 8 del llibre de Proverbis de l’Antic Testament: “(…) Accepteu la meva formació, i no pas plata, el coneixement abans que l'or més preciós, perquè la saviesa val més que els corals, cap pedra preciosa no s'hi pot comparar.» Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat, conec la perspicàcia. Qui venera el Senyor odia el mal. Orgull, arrogància, mal comportament i falsedat, són coses que detesto. Jo aconsello amb competència, posseeixo intel·ligència i força…” S’acaba l’estona d’oració amb un silenci acompanyat pel Parenostre. Després de la pregària es va començar en el veure amb els testimonis de la Núria López i el Daniel Urquijo (Grup MotACOS – Zona Baix Llobregat), el Jordi Corominas (Grup G-10 – Zona Barcelona Nord) i la Maite Puga i el Joan Comella (Grup Llúria – Zona Besòs). Podeu consultar els testimonis al llibretó de la Jornada. En els precs i preguntes s’observen coincidències en els testimonis de les tres generacions de militants: La formació a la vida laboral La formació a partir de la revisió de vida L’acció a partir de la vida revisada La figura del consiliari és molt important en els grups L’aspecte de l’acompanyament personal del consiliari com a element de formació Per treballar el jutjar es fa tres grups de treball amb els i les participants de la jornada. Amb el text de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma (Rm 15,14-20) es va aprofundir, tenint en compte tot allò que va sortir en el veure. Així en els diversos grups es va destacar: La distinció de la formació reglada i la formació experiencial. La revisió de vida com a mètode important de formació, és clau per a instruir-nos els uns als altres. La fonamentació formativa a la JOC. La mancança dels sagraments en els testimonis com a part important de formació militant cristià obrer. El fet que els i les consiliaris estiguin disponibles per parlar amb els i les militants és acompanyar des d’aquest punt de vista formatiu. L’experiència que hi ha pocs militants que demanen quedar amb el consiliari per parlar. L’ACO és un moviment educatiu. Hi ha gent “pagana” com diu la Carta als romans que li pugui interessar el missatge de Jesús com a ACO de mitjà. Tenir present que algú/na ens ha convidat a començar a fer el procés en Jesucrist, tant a l’ACO com en altres llocs. El material del procés de Pere del Pla de Curs d’enguany ha ajudat a aprofundir en els mateixos processos dels i les militants. El grup de revisió de vida ha de ser el punt fort per recomençar en aquest procés formatiu com a militant. Sabent que el grup de revisió de vida no ho dona tot. La importància de la formació permanent a partir de la vida grupal i espiritual. Valorar la instrucció mútua com ens anima Pau de Tars en la seva carta. Buscar maneres dinàmiques per compartir la pregària de cadascú com un element de formació comunitària (per exemple tenir una llibreta de pregàries en el grup). La poca educació dels i les militants sobre el silenci. La ressonància del text de Lluc 10,17-20 que és una revisió de vida en tota regla. Cal recordar sempre que estem actuant en nom de Déu. L’acompanyament psicoafectiu dels i les militants a la seva formació integral perquè arribin a ser persones madures. El trànsit difícil de la JOC a l’ACO que cal sigui acompanyat amb paciència i habilitat. L’acompanyament ha de ser per vocació i que respongui a la crida de Déu. Un bon acompanyament no significa que la gent deixi el moviment perquè hi ha altres aspectes. Els acompanyaments de molts anys poden entrar en una certa monotonia que sempre cal revisar. La fidelitat a les reunions és la clau. El reconeixement de l’acció de l’Esperit Sant a les accions transformadores de les persones. Si les coses es fan amb profunditat ja es busca la formació. La necessitat del coneixement dels evangelis i de l’Evangeli de Jesús. La formació des de la vida (formació permanent ordinària i formació permanent extraordinària). Finalment, es van dibuixar els següents reptes per anar treballant a les zones i al moviment en general: Aprofundir la formació a partir de l’estudi d’evangeli. Valorar, cuidar i descobrir l’acció de l’Esperit Sant a la revisió de vida com un mitjà de formació clau als i les militants. Possibilitar la participació i la formació dels i les militants en els sagraments de l’Església (baptisme, eucaristia, confirmació, perdó, unció dels malalts, matrimoni, orde sacerdotal). Facilitar que el testimoni sigui rellegit des de la Paraula de Déu. Ajudar a que els i les militants tinguin ganes d’anar més enllà a l’hora de formar-se. Acompanyar els i les militants més veterans a viure amb joia l’etapa contemplativa de la seva vida. Fer possible que es tingui molt en compte a l’acompanyament el vessant psico-afectiu per formar persones adultes. Subratllar que la formació a l’ACO té com a objectiu fer créixer deixebles i apòstols de Jesucrist que són enviats i enviades al món obrer. Després d’aquesta bona feina vàrem a anar a dinar sobre les 14.15 h per recuperar forces. Donem gràcies a Déu per tot el que es va treballar i descobrir entre tots i totes.
Torre Jussana acompanya l’ACO per millorar l’organització i la participació
Acompanyament individualitzat per iniciar un procés de millora a l’ACO. Aquest és el camí que ha engegat l’ACO al sol·licitar el servei d’acompanyament de Torre Jussana per ajudar a enfortir i millorar la qualitat de les organitzacions no lucratives i dels seus projectes. Torre Jussana – Centre de Serveis a les Associacions és un equipament municipal gestionat pel Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) i el servei d’acompanyament sol·licitat és gratuït per a les entitats sense ànim de lucre de Barcelona. Fins al moment s’ha realitzat una primera reunió de coneixement mutu, el 2 de desembre passat, per explicar quins són els projectes més importants en què està implicada l’ACO (entre els quals la preparació del XII Consell), les potencialitats de l’organització i els motius de la demanda d’aquest ajut. Entre altres qüestions s’ha plantejat la revisió de l’estructura, la implicació i les diferents escales de participació en el moviment, la dificultat d’establir prioritats o el valor de les cures. S’ha establert un calendari d’una trobada mensual fins al mes de maig entre el Comitè Permanent i la responsable d’acompanyament d’entitats a Torre Jussana, Cira Piquer. A la trobada del 16 de gener, es va signar el conveni de col·laboració (que recull la foto), es va ajudar a concretar el document DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) amb els reptes de l’ACO que es compartirà amb els grups i també es va elaborar un sociograma amb els diferents grups d’interès.
Alcem la veu: Per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església
«#AlcemLaVeu som una coordinadora de dones creients i feministes de diferents diòcesis catalanes que denunciem la discriminació i la vulneració dels nostres drets a l’Església catòlica, i advoquem per una institució on les veus de les dones comptin, participin i liderin en les mateixes condicions que els homes.» Així s’identifica aquest col·lectiu divers, del qual forma part Concha Parra, militant d’ACO de la zona Besòs, i que denuncia «la desigualtat que existeix en l’estructura i organització eclesial i la invisibilització de les dones». La Coordinadora concreta la seva demanda en «que es busquin dones per a espais de responsabilitat en els moviments, parròquies, consells parroquials, activitats lligades a la institució, estructura eclesial, ensenyament universitari i càrrecs pastorals». Per visibilitzar aquesta situació, la Coordinadora de dones creients ha posat a punt el blog https://www.alcemlaveu.org. Allà es pot trobar el manifest al qual és possible adherir-se (l’ACO ho ha fet), els cartells per la concentració de l’1 de març davant de la Catedral de Barcelona i altres documents i activitats relacionades. Representants de la coordinadora seran entrevistades al programa Llevat dins la pasta de Ràdio Estel que s’emetrà el 28 de febrer. D’altra banda, també s’està elaborant el comunicat amb motiu del 8 de març Dia de la dona treballadora per part de la Pastoral Obrera de Catalunya.
Una aturada tècnica per descobrir la nostra missió
Ben aviat celebrarem el Recés de l’ACO. El consiliari general, Pepe Baena, també ens proposa aquesta fitxa de recés espiritual i militant per descobrir la nostra missió en un format de Revisió de Vida. Podeu consultar-la a l’enllaç de la Mediateca.
Experiència espiritual i religiosa a l’espai
(Marilia Sanz) Estic realitzant el curs de Cristianisme i Justícia «Tancar el cercle? Representacions de l'experiència espiritual i religiosa a l'espai». Faig cinc cèntims del que em va semblar la xerrada del 16 de gener passat. La ponent Sílvia Martínez Cano, llicenciada en teologia i Arts plàstiques i enginyera tècnica d'Arquitectura va situar l'expressió artística i de l'espai com a llenguatge de l'experiència religiosa. Em van semblar molt interessants i suggeridores algunes observacions: Va començar preguntant: Som nosaltres que escollim els espais sagrats o són els espais que ens escullen a nosaltres? L'espai de culte com a lloc d'experiència del sagrat i alhora, permeable a la vida cotidiana. L'espai de culte com a espai comunitari. Per tant, un espai on la comunitat no s'hi veu, pot considerar-se un espai de culte? Les esglésies o temples s'haurien de construir amb la participació de la comunitat. Una església sense comunitat, o sigui, l'edifici on no hi ha comunitat, pot ser considerat església? Un espai de culte amb uns paràmetres que s'identifiquen poc (supremacia sobre d'altres) amb la nostra mentalitat actual (horizontalitat, espai de diàleg amb el diferent) han de tenir elements o possibilitar que es facin adaptacions (en els diferents llenguatges) que facilitin el diàleg amb altres religions o mentalitats. I ens va posar exemples de llocs de culte jueus, musulmans i catòlics que, en la seva opinió, resten oberts a que tothom es pugui sentir còmode sigui de la religió que sigui i que mantingui una relació amb la nostra vida d'avui. Vaig sortir amb aquestes idees al cap i amb les imatges d'esglésies d'estils tan allunyats dels edificis més prototipics, que em vam fer sentir coses diferents. Va ser provocadora i em va obrir els ulls a estètiques molt suggerents. Em va fer pensar perquè no anem a les esglésies de sempre, em va fer més conscient perquè em sembla tan freda una trobada de l'ACO a una església que fa temps que la comunitat allí s'ha anat fent gran i ha anat minvant.
Qüestionari sobre la comunicació a l’ACO
Recordem que hi ha un Qüestionari sobre la comunicació a l'ACO que s'hauria de contestar des dels grups de Revisió de vida. És a dir, la idea és que el debateu en el si del grup i que ens envieu un qüestionari respost per cada grup. L'hem preparat en format electrònic per tal que sigui més fàcil d'enviar. Amb la informació que ens faciliteu, farem dues coses: 1) Analitzar-la a la Comissió de comunicació i visitar la vostra diòcesi/zona per comentar-ho i 2) Pel que fa al web, tenir en compte les vostres aportacions ja que durant aquest curs tenim previst incorporar millores. El termini màxim per contestar els grups és el 16 de febrer del 2020. Podeu contestar des d’aquí.
