Per a viure la Quaresma i la Setmana Santa
La crisi econòmica del 2008 va ser un colp molt fort que va rebre la nostra societat, va afectar a tots, però, com sempre, a les persones més desfavorides… Per què va vindre aquella crisi? Sembla ser que per la mala administració de l'economia i pels interessos d'aquelles persones que la tenen a les seues mans. No seria assenyat dir que “aquella pandèmia”, va vindre per casualitat. Tots tenim part de culpa, però menys assenyat seria dir que, la qual cosa va ocórrer, ho van provocar els que no tenen poder, ni diners, ni influència en la societat. Aquella crisi ens va humanitzar, ens va fer veure amb claredat les diferències que hi ha en els diferents sectors de la societat i de quina forma tan diferent afectava la crisi a uns sectors i a uns altres. I tot allò, que encara no s'ha anat del tot, ens cridava fortament a la solidaritat, a trobar més a fons la nostra identitat cristiana. Era Déu el que parlava a través d'aquelles circumstàncies i del sofriment de quasi 20 milions de persones, només a Espanya. Era Déu qui patia la crisi. I hi havia una forta coincidència entre el que Déu ens diu en la Sagrada Escriptura i el que ens deia en la vida de la nostra societat. Tot allò, el 2008 i diversos anys després ens va ajudar a viure a fons la Quaresma en el seu vertader sentit, i veure clar per on havia d'anar el nostre dejuni, la nostra penitència i la nostra pregària i com celebrar la Setmana Santa, units als quals estan patint la vertadera passió del Senyor. El moment actual supera amb molt a la crisi del 2008. En aquella crisi apareixia el sofriment de manera alarmant i feridora. Ara, a més del sofriment i l'angoixa, apareix, de manera escandalosa i tràgica la mort de molts milers de persones, i el que queda per veure. Com en la crisi recordada, no afecta la pandèmia a tots per igual. Ningú està lliure del contagi, però hi ha gran part de la societat que té moltes més garanties de mantindre la seua salut, el seu treball, i supervivència en tots els sentits, que l'altra part que per edat, pel risc del seu treball i per la seua situació econòmica, està exposada a perdre'l tot en un obrir i tancar d'ulls. La nostra fe ens diu que no són només les persones les que pateixen aquestes desgràcies, és el mateix Déu qui està emmalaltint, morint, quedant-se sense treball i en unes circumstàncies de soledat terrible sense tindre a ningú que li acompanye quan acaba la seua vida. El Déu que ens ha revelat Jesús no és el sobirà que és allà en el cel mirant el que passa en la terra, sinó el que habita en nosaltres i comparteix la nostra vida, especialment els nostres sofriments i la nostra mort. Això que dic, com sabeu, ho treballa a fons el nostre Pla Diocesà de Pastoral. La pandèmia i les seues conseqüències, pot ser la Gran Paraula que ens dirigeix Déu el nostre Senyor, per a viure, de la manera més autèntica i real la Quaresma i la Setmana Santa, que no sabem com celebrarem, però passe el que passe, la celebrarem, en el seu vertader sentit, com Déu vol, compartint la mort i la resurrecció del Senyor. Per les limitacions de la nostra naturalesa, per la nostra ignorància i pel nostre pecat s'ha produït la pandèmia. Res de pensar que Déu ens ha castigat. No fa falta que ens castigue Déu. El nostre egoisme, a nivell personal i col·lectiu, ja s'encarrega de castigar-nos, prou bé, com va castigar Jesús fins a portar-ho a la creu. Però aquella desgràcia, la major de la història, la que representava (feia present) la mort de tots els innocents, de totes les pandèmies, d'abans i després, en tota la història, Déu la va convertir en la nostra salvació. I així actua Déu en la història a través dels segles. El nostre Déu sempre converteix la nostra ruïna en la nostra pròpia salvació, sobretot quan acceptem compartir la mort i la resurrecció del Jesús, com ens vam comprometre en el nostre Baptisme; aqueixa mort i aqueixa resurrecció que es fa present contínuament en la nostra vida i en la vida dels nostres semblants. I el compartir la mort de Jesús, real i present, en tants milers de persones, ens donarà accés a compartir la seua resurrecció, sempre que siga vertadera i autèntica la nostra unió amb el Jesús que hui pateix i mor. La mort de Jesús va ser el fracàs i l'amargor més gran de Jesús i la primera comunitat cristiana, però aqueix fracàs i amargor, es va convertir en salvació i glòria per la seua resurrecció. Pel que sembla, mirant-ho tot des de la fe, aquest és el designi del nostre Pare-Mare Déu: convertir en glòria, en resurrecció la mort que estem vivint en aquesta temporada, com va afirmar el mateix Jesús en Jn 9,1-3. Ens pot servir el Covid-19 per a créixer en la fe? Pot renovar aquesta pandèmia la nostra vida, la nostra societat i les nostres comunitats cristianes? Pot ser, enguany, la Quaresma i la Setmana Santa, més autèntica, més real, amb l'ajuda del que estem vivint? Fins a quin punt ajudem a les nostres comunitats cristianes en la catequesi, els grups, l'administració dels sagraments i totes les altres celebracions, a assumir la mort de Jesús, de manera real, perquè puguen participar tots en la resurrecció, també de manera real (no una alegria superficial i passatgera, sinó una vida nova moguda i transformada per l'amor)? Pepe Lozano, consiliari de la diòcesi Alacant-Orihuela
Pare, siguis on siguis, que et trobis amb Déu, Jesucrist
[L'escultor Josep Ricart, pare del militant del Baix Llobregat, Xavier Ricart, va trapassar el 29 de març passat de mort natural a 94 anys. Aquesta és la pregària que comparteix la família i en la qual ressonen tantes persones que han mort en la crisi del coronavirus] Pare, avui ens has deixat. Has marxat en silenci, calmat, sense dir res, agafat d’una mà resistint-te a marxar. Atrapats en aquest moment que vivim per la pandèmia. El teu cor, la teva respiració cansada, s’han apagat poc a poc, després de 94 anys, quasi 95, de plena activitat i vitalitat. Has gaudit d’una vida plena de petites i grans creacions, al costat d’una nombrosa família, amb la mare, tres fills i tres filles, amb cinc netes i cinc nets i respectives parelles i també amb els teus tres besnéts. Una vida de treball sense treva, una activitat constant fent el que més volies, essent artista. Essent un obrer coneixedor del valor de les matèries, un artesà que sabia com donar forma a les idees i un mestre cercant sempre com representar i expressar millor els sentiments. Et reconeixerem sempre com l’escultor de les mans, mans que saben expressar valors i sentiments tant humans, com creients i socials. Acompanyat has marxat, per les cuidadores de la residència, pel teu fill Jordi, l’única persona que han deixat estar als teus darrers moments de vida i que s’ha acomiadat en nom de tots, dient-te el molt que t’estimem, tot recordant la mare. Pare, siguis on siguis, que et trobis amb Déu, Jesucrist, cara a cara, amb aquell que sense haver-lo vist, li has donat forma molts cops, amb un rostre ferm que mira amb tendresa el món, com t’agradava entomar la vida. Ara només queda dir-te descansa en pau!, després d’una intensa i generosa vida, sempre en el nostre cor. T’estimem, la teva família.
Oració pel nostre món adolorit
Senyor, a tu venim en aquests moments foscos i durs. A tu venim a explicar-te el dolor i la mort que causa la pandèmia que delma als nostres pobles. I posem en la nostra boca les paraules del salmista: “Digues al Senyor: Ets la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio. Ell et guardarà… del flagell de la pesta… trobaràs refugi sota les seves ales… No et farà por la basarda de la nit… ni la pesta que ronda en la fosca, o l’epidèmia que a migdia fa estralls” (Sal 91,2-6). Senyor, en tu confiem en aquests moments en què tants germans i germanes nostres, tan febles, viuen en la seva carn el dolor de la Passió i Mort de Jesucrist, el teu Fill. Senyor, a tu venim per a donar-te gràcies per tants germans i germanes nostres que posen al dia la Resurrecció del teu Fill estimat, lliurant-se amb totes les seves forces per a alleujar tant de dolor. Et donem gràcies per tots els professionals de la medicina, per tots els que treballen als hospitals, pels qui cuiden la gent gran malalta a la llar, pels pares i avis que, amb paciència, expliquen als seus fills petits aquesta situació. Pels joves que maduren assumint aquesta experiència, i treuen d'ella conseqüències de futur. Et donem gràcies per tots els empleats públics i funcionaris dels nostres països i ciutats que ens fan més suportable la vida i la convivència. Et donem gràcies pels treballadors que fan que funcionin els transports públics, que hi hagi medicaments en les farmàcies i aliments a les botigues i en els mercats. I et donem gràcies pels treballadors i treballadores que ens faciliten la vida en aquests temps de reclusió, i pels qui continuen treballant des de casa seva. Sí, et donem gràcies per tantes mostres de solidaritat i per la responsabilitat i serietat amb la qual tants ciutadans afronten aquesta realitat tan difícil. Senyor, ens fa por el futur, i les conseqüències econòmiques que es derivaran d'aquesta pandèmia que està afectant tants i tants països. Ens preocupen els llocs de treball que es perdran, els treballadors i treballadores que veuran conculcats els seus drets laborals, o que veuran reduït el seu poder adquisitiu, els pobres i empobrits que hauran de recórrer als serveis socials, els petits empresaris que hauran de començar de nou. Senyor, també ens preocupa la situació econòmica mundial dels pròxims anys. Ajuda als experts en economia a trobar sortides viables i solidàries per al conjunt dels nostres pobles, especialment dels pobles més pobres i amb menys mitjans per a superar aquesta situació. També et presentem els camps de refugiats, i tots els que malviuen en ells. Senyor, tu coneixes les seves precarietats. No permetis que aquesta pandèmia s’acarnissi amb ells, els més pobres i abandonats, ni en els sense sostre que viuen als nostres carrers, ni en els presos tancats en les nostres presons. Senyor, et demanem pels nostres governants. Fes que tinguin la saviesa que ve de tu perquè encertin en les decisions que prenguin, i que siguin sensibles al dolor de tantes famílies que sofreixen la malaltia o la mort dels seus éssers més estimats. Que no tinguin interessos espuris i que només els mogui el servei desinteressat. Pare, et demanem per tots els difunts d'aquesta pandèmia. Acull-los en la teva abraçada amorosa i tendra de mare afectuosa amb entranyes de misericòrdia. Que descansin en la teva pau i que gaudeixin de la teva presència per sempre. També et demanem pels seus familiars: dona'ls el teu consol i el teu afecte perquè, després d'aquesta prova tan dura, tornin a mirar la vida amb esperança. Pare, finalment et demanem per nosaltres. Fes que aquesta experiència tan difícil per la qual ara passem la sapiguem aprofitar perquè en el futur visquem la vida amb sentit, perquè sapiguem rebutjar tot el que és superflu, perquè fem nostra l'experiència salvadora del teu Fill Jesucrist i així, coneixent-lo, estimant-lo i seguint-lo com a deixebles que volen viure el seu Evangeli, complim la teva voluntat que el nostre món sigui de debò el Regne que tu has somiat per a nosaltres. Amén. Josep Jiménez Montejo Consiliari de l’MTCE 24/03/2020
Informe del relator de l’ONU: Prosperitat limitada, pobresa preocupant
«Adoptar mesures integrals i creatives per alleujar la crisi immobiliària; restablir condicions decents de treball, especialment per a treballs mal pagats; dissenyar un sistema nacional d'ingressos mínims que garanteixi un nivell de vida bàsic per a totes les persones necessitades; implementar un programa d'educació per a la primera infància per a tots els nens i nenes de 0 a 3 anys, i llançar reformes fiscals de gran abast per garantir un fort impacte redistributiu, reduir el frau i l'evasió, i aconseguir la transparència dels acords fiscals d'empreses.» Segons el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston, aquests són els principals reptes que requereixen atenció urgent a Espanya. És la seva conclusió després de la seva visita oficial a Espanya durant gairebé dues setmanes (27 de gener al 7 de febrer). Alston ha visitat col·lectius molt diversos com polítics, tercer sector social, col·lectius de migrants i treballadors… i li ha quedat clar que «la recuperació després de la recessió, que tan positiva ha estat per a alguns, ha deixat enrere a moltes persones, i que s'ha fet molt poc per la majoria dels membres d'aquest enorme grup». El relator destaca que «Espanya necessita un lideratge innovador a nivell nacional, recolzat pels recursos necessaris per encoratjar les comunitats autònomes a donar suport reformes de gran abast. La pobresa és en última instància una opció política i els governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la». Podeu consultar l’informe-declaració del relator de l’ONU a l’enllaç.
Congrés de Laics, una renovada Pentecosta
«Pertoca als laics, per pròpia vocació, buscar el Regne de Déu tractant les coses temporals i ordenant-les cap a Déu.» Segons l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan Planellas, aquesta frase esdevé «el centre i la clau de volta de tot el que el Concili Vaticà II esmenta sobre els laics». Així ho va explicar a la ponència El laic cristià en l’Església i en el món. Una teologia del laïcat en la preparació del Congrés de Laics: «Poble de Déu “en sortida”» que va pronunciar a la Trobada d’Apostolat Seglar de Catalunya que es va fer el 9 de novembre passat i que era preparatòria del Congrés de Laics que s’ha fet a Madrid aquest passat febrer. Podeu consultar a l’enllaç la ponència. Efectivament, el Congrés de Laics «Poble de Déu “en sortida”» que s’ha celebrat del 14 al 16 de febrer ha donat molt de si amb la participació de més de 2.000 persones vingudes de tot l’Estat espanyol. Per part de l’ACO, han participat diversos militants, entre els quals la presidenta Maria Martínez i el president Santi Boza que, en aquest escrit, ens fan una crònica del que van viure. L’inici del Congrés va partir d’una salutació del papa Francesc i el dia de més gruix va ser dissabte amb el treball estructurat en quatre itineraris tal i com expliquen la Maria i el Santi. El darrer dia es va fer un recull de totes les aportacions per part del bisbe auxiliar de Barcelona, Toni Vadell, i la periodista Ana Medina. A l’enllaç podeu consultar a la ponència final.
Recés ACO: Espiritualitat i missió en el món obrer
En el marc dels 25 anys del document La Pastoral Obrera de tota l’Església, el 15 de febrer es va fer el Recés de l’ACO a la parròquia de Sant Josep Obrer (Nou Barris, Barcelona) i amb la participació d’una vintena de militants. El consiliari Pepe Rodado va fer diversos subratllats del document mencionat i va recordar la missió de la Pastoral Obrera: «Evangelitzar en el món del treball, és a dir, viure i ajudar a viure la Bona Notícia de Jesús.» El director del SIPOC (Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya) va defensar que el treball no és només un mitjà per tenir recursos per a viure, sinó que contempla tres dimensions que li donen molta més amplitud: la col·laboració amb Déu (Creació oberta i dinàmica), l’aportació a la societat i la construcció personal. En diversos moments es va subratllar que la Pastoral Obrera interpel·la el conjunt de l’Església i es va apuntar la densitat de l’Evangeli del treball que representa Jesús: «Va ser un treballador. Tot l’Evangeli està profundament marcat per l’experiència de treball de Jesús», va dir Rodado. Com a elements clau de la Pastoral Obrera, es van indicar la dimensió missionera, l’encarnació del món obrer, la formació de militants obrers cristians, la major proximitat Església-món obrer i la denúncia de les injustícies des de la fe i els criteris evangèlics. Després de la pregària i el treball personal es va poder disposar d’un moment grupal i finalment, una Eucaristia. Als enllaços podeu consultar: · el llibret del Recés; · l’àlbum de fotografies del Recés.
Elevada participació en el Qüestionari de comunicació de l’ACO
Un 75% dels grups de l’ACO han contestat el Qüestionari de comunicació que es va crear per valorar l’estat d’aquest àmbit al moviment. El qüestionari es va poder contestar bé per escrit o via formulari electrònic i ha estat actiu fins al 23/02/2020, en què s’han recollit un total de 82 respostes (68 via formulari electrònic i 14 via email). La Comissió de comunicació analitzarà les respostes i visitarà durant aquest curs i el proper les diferents diòcesis i zones per comentar i mantenir un diàleg sobre els resultats. 4 de cada 5 militants consideren que s’assabenten del que passa al moviment (79%) i la sensació de poder participar en la comunicació que es genera al moviment decau una mica (68,7%). A continuació es valoraven els diferents canals de comunicació: web, e-butlletí, Jornada de comunicació i revista Salillum. Pel que fa al web, es consulta per part de la meitat de la militància (55,5%) amb una periodicitat que oscil·la entre mensual i trimestral. S’han pogut recollir diferents aportacions i suggeriments que es tindran en compte a l’hora de redissenyar-lo per poder-lo adaptar a dispositius mòbils. L’e-butlletí que, com sabeu, és una selecció de notícies del web que s’envia mensualment per email, el reben el 97% dels enquestats i, pel que fa als continguts, el 74,3% els puntua entre 4 i 5 (sobre 5). La temàtica de la Jornada de comunicació és valorada com a interessant pel 79,1% dels enquestats i s’apunten canvis en la dinàmica de properes convocatòries. Recordem que la V Jornada de comunicació ja té data, el proper 25 d’abril, i tema: «5 anys fent camí amb Salillum». Quant a la revista Salillum, un 77,6% dels enquestats puntua entre 4 i 5 (sobre 5) l’interès dels continguts, en canvi, es detecten dificultats a l’hora de passar-la després de llegir-la a possibles simpatitzants o aconseguir subscriptors. Es pot consultar el resum detallat dels resultats del qüestionari a l’enllaç.
Formació sobre profetes i sobre el pecat en temps de Quaresma
El consiliari general, Pepe Baena, ens comparteix un material que ha elaborat per fer xerrades a la Quaresma en tres parròquies i que també ens pot ser útil als moviments apostòlics). Ho teniu als enllaços: Els profetes i les profetesses a la Bíblia. El pecat.
«Alborada», per començar el dia
Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) ofereix cada matinada als oients una breu reflexió que és un punt de vista sobre la vida que anima a començar el dia o a prosseguir els treballs. A l’equip hi ha el nostre company David Masobro, acompanyat per Juan Carlos Elizalde, Saray Acosta y Álvaro Tajadura. El programa es pot consultar a la secció A la carta del web de RTVE.
Pregària pel diàleg
[Pregària elaborada pel Pepe Baena, acompanyada de la lectura 2 Cor 4, 7-15 i que va ser llegida a la Jornada d'Estudi del SIPOC del 29/02/2020] Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg. El diàleg deslliga els nusos, dissipa les suspicàcies, obre les portes, soluciona els conflictes, engrandeix la persona, és vincle d'unitat i mare de la fraternitat. Fes-nos comprendre que el diàleg no és una discussió ni un debat d'idees, sinó una recerca de la veritat entre dues o més persones. Fes-nos comprendre que mútuament ens necessitem i ens complementem ja que jo puc veure el que els altres no veuen i ells poden veure el que jo no veig. Senyor Jesús, quan aparegui la tensió, dona'm la humilitat per no voler imposar la meva veritat atacant la veritat del germà, de saber callar en el moment oportú, de saber esperar que l'altre acabi d'expressar completament la seva veritat. Dona'm la saviesa per comprendre que cap ésser humà és capaç de captar la veritat tota, i que no hi ha error o disbarat que no tingui alguna part de veritat. Dona'm la sensatesa per reconèixer que jo també puc estar equivocat en algun aspecte de la veritat i per deixar-me enriquir amb la veritat de l'altre. Dona'm, en fi, la generositat per pensar que també l'altre busca honestament la veritat i per mirar sense prejudicis i amb benevolència les opinions dels altres. Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.
