El diàleg, únic camí positiu per abordar el «procés»
«Atenguem, doncs, més al que ens uneix que al que ens separa, i no anteposem mai ideologies ni lleis humanes al respecte recíproc i a la veritable justícia.» Aquesta és una de les conclusions que podem trobar a la carta oberta Pel diàleg, el respecte i la justícia que un grup de 300 preveres i diaques catalans han adreçat aquest novembre als seus germans en el ministeri i als bisbes d'Espanya. Entre els signants hi ha diversos consiliaris de l’ACO com Pepe Baena, Josep Jiménez Montejo, Pepe Rodado, Xavier Aymerich o Miquel Àngel Jiménez, entre altres. El motiu de la carta és la situació generada pel procés a Catalunya en constatar que «les relacions mútues que s’estan donant entre cristians i entre comunitats “d’aquí i d’allà”, i els sentiments recíprocs que expressem, no són en molts moments el que haurien de ser sentiments propis de germans en la fe.» Pots llegir la carta a l’enllaç.
«Salillum» n. 8 amb Yayo Herrero
Ja s'està distribuint la darrera edició de la revista semestral de l’ACO, Salillum, que properament rebreu a casa la militància i subscriptors. T'avancem l’Editorial d’aquest número de tardor-hivern, Militàncies i contemplació, des del quotidià, que ens serveix per introduir els dos temes principals: l’entrevista a l’activista ecofeminista Yayo Herrero, a través d’un diàleg amical amb Dani Jover i el dossier Noves “militàncies” per a temps nous. En aquest vídeo pots fer un recorregut pels continguts recomanats d'aquest número. El vuitè número de Salillum es completa amb molts altres temes, entre els quals destaquem un reportatge sobre l’impacte de la crisi en el treball, des del punt de vista d’una militant que ha estat orientadora laboral. Carme Trilla, per la seva banda, en un article d’opinió posa el focus en l’emergència habitacional com a plaga d’aquest nou segle. També coneixerem de prop el compromís de diversos militants en la pastoral de presons i indagarem en l’espiritualitat del Pradó. La mirada enrere ens serveix per portar a la memòria l’agraïment al teòleg Josep M. Rovira-Belloso i per valorar la importància que va tenir la Conferència de Medellín a Llatinoamèrica, a 50 anys de la seva celebració. Per últim, fem també nostres les perifèries, en aquesta ocasió coneixent l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes. I us mostrem un altre món informatiu possible amb diversos mitjans de comunicació de base cooperativa que estan sorgint. Per comentaris o propostes per properes edicions pots escriure a comunicacio@acocat.org. Les subscripcions poden fer-se bé omplint la butlleta que hi ha a la revista o bé des del web.
Notícies de la Pastoral Obrera de Barcelona i de l’MMTC
La delegació de Pastoral Obrera de Barcelona acaba de publicar el nou Full Informatiu que recull les activitats dels moviments i del conjunt de la Pastoral Obrera d’aquest darrer trimestre del curs. Podeu consultar el n. 32 a l’enllaç. També us facilitem el comunicat que el Moviment Mundial de Treballadors Cristians ha publicat en solidaritat amb els treballadors migrants amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors Migrants que se celebra el proper 18 de desembre. Podeu consultar-lo a la secció En Moviment / Ens mullem del web o bé a l’enllaç.
De Castanyades i Trobades d’Advent
El 10 de novembre passat la zona Besòs va celebrar la Castanyada amb un títol estimulant: "Transmetre la fe sense manual d'instruccions". Es va poder treballar de forma original la línia principal d'aquest curs centrada en la iniciació. En el document que us adjuntem podeu consultar la reflexió que es va fer a l'inici i que reprenia el fil conductor de la ponència de Maria del Mar Albajar, el 12 d'octubre passat. Els YouTubers a què es fa referència són els sacerdots Peregrino Gris i Dani Pajuelo. També podeu consultar les fotografies que es van fer. D'altra banda, l'1 de desembre passat 60 militants de la zona Vallès Occidental van celebrar l'Advent amb la xerrada "Economia que ens mata. Donem-li la volta", a càrrec d'Arcadi Oliveres. En el document que us adjuntem podeu consultar la fitxa de treball que es va distribuir.
Pregàries Eucaristia 12-O
[Pregàries elaborades per la zona Besòs que es van llegir en l'Eucaristia de la darrera Jornada General 2018] 1. El demanem Senyor, pel nostre moviment de l’ACO i per l’Església universal: Que siguem fidels a la recerca del teu Regne, Que no busquem el poder sinó el servei, Que visquem confiats en tu i contents en la nostra pobresa, Que siguem font de comunió en la pluralitat Que ens espavilem per transmetre la Bona Notícia de la teva presència. PREGUEM 2. Et demanem Senyor, per totes les persones que tenen poder o responsabilitat en el nostre món, des dels governants a cadascú de nosaltres en el nostre petit àmbit: Que l’exercim amb senzillesa, transparència i honestedat, perquè tota persona pugui viure amb dignitat. Que no ens deixem corrompre pel diner, pel prestigi o pel poder. Que sapiguem acollir l’altre, en la seva diversitat. Que aprenguem a moure’ns per allò que és important i no per la immediatesa. PREGUEM 3. Posem davant teu i d’aquesta comunitat, Senyor, les persones que pateixen. Les persones que no tenen feina. Les persones que treballen en la precarietat, que se senten maltractades o discriminades. Les persones que han perdut casa seva. Les persones que no arriben a fi de mes. Les persones malaltes o discapacitades. Les persones immigrades, que se senten soles, que no tenen papers, que viuen separades de les seves famílies. Les persones refugiades, que malviuen en campaments. Les persones que pateixen la violència o la guerra. Les dones maltractades o discriminades. Els joves i els infants. PREGUEM 4. Et preguem per tots nosaltres: Que sapiguem escoltar, acompanyar, estimar les persones que ens envolten. Que sapiguem ser lliures, esperançats i perseverants per lluitar a favor dels més vulnerables. Que perdem pors, mandres i egoïsmes. Que et reconeguem en mig de la gent i et continuem buscant. PREGUEM
Transcrivim de manera col·laborativa la ponència de Maria del Mar Albajar
Encara ressonen dins nostre les paraules de la mare abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat a la darrera Jornada General. Tot i que tenim la possibilitat de consultar el vídeo de la ponència de Maria del Mar Albajar, diversos militants han demanat si tenim la ponència escrita, fet que també ens permetria poder-la traduir al castellà, pensant sobretot en les diòcesis d’Alacant, Còrdova i Madrid. L’únic de què disposem són les notes que van prendre alguns militants del grup Arbúcies i que podeu trobar en aquest document en Drive. Us volem proposar que, si teniu també anotacions que el puguin completar, entreu i l’editem col·laborativament entre tots. Aquí us el facilitem.
Josep Jiménez Montejo: «Els moviments cristians presents en el món obrer podem aportar Evangeli, Evangeli i Evangeli»
Què és el Moviment de Treballadors Cristians Europeu? Quina funció té (lobby en els bisbes europeus, de sensibilització…)? Tot i que l’ACO pertany al MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d’Europa) des de fa molts anys, fins que no exerceixes una responsabilitat no acabes d’assabentar-te ben bé del que significa i duu a terme el moviment. I això estic segur que passa a tots els nivells: fins que no assumeixes una responsabilitat no eixamples la mirada i t’adones de tot el que està en joc. Bàsicament el MTCE coordina els moviments cristians adults en món obrer que són presents a Europa, independentment de la seva especificitat. De fet hi ha dues línies bastant definides en aquests moviments. D’una part hi som els qui ens reclamem marcats per la Revisió de Vida com a metodologia per fonamentar les nostres opcions cristianes en el món obrer. Hi som els moviments d’Espanya (la GOAC i nosaltres), i els moviments germans de França, Portugal i Anglaterra. De l’altra banda hi ha els moviments que es defineixen com d’acció social (els de l’àrea de parla alemanya) i que es reclamen guiats per la Doctrina Social de l’Església com a referència. A l’MTCE volem acollir la vida dels treballadors i volem donar-nos els mitjans per comprendre la situació actual del món del treball. També volem enfortir el nostre estil de vida militant, la nostra formació i aprofundir en la Revisió de Vida partint de la nostra fe en Jesucrist, de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església. En aquesta Europa nostra, i en el món, en quant que pertanyem al MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians) volem dir una paraula profètica que recordi les opcions de Déu a favor dels petits, «els orfes, les viudes, i els immigrants», com els profetes ja recordaven constantment. També volem posar-nos al servei del diàleg entre l’Església i el món del treball, relacionar-nos amb altres moviments socials i amb les institucions europees, i comprometre’ns a favor del treball digne i per a tothom. Creiem que tothom té dret a fruir plenament de la seva condició de fill i filla de Déu. Per quin motiu t’has presentat a consiliari general d’aquest moviment i què esperes oferir a l’MTCE? De vegades la vida et porta a assumir responsabilitats sense que te n’adonis. Som consiliaris i duem a terme la nostra tasca tan bonament com podem, acompanyats dels altres consiliaris i consiliàries i dels mateixos militants amb qui estem en els grups, i tothom aprèn de tothom. Aleshores, va ser en el Comitè Permanent de l’ACO on em van animar a presentar-me en funció del meu tarannà i les meves capacitats, que ells veien més que no pas jo. Vaig dubtar bastant, perquè vaig veure que també en aquestes instàncies hi ha interessos i pressions que de vegades tenen poc a veure amb l’Evangeli, i amb la invitació de Jesús a guiar-nos pel servei i no per altres coses. Però tenint tot en compte, vaig demanar permís al meu bisbe per assumir aquesta responsabilitat, i aquí estic. Al darrer seminari que s’ha fet a Birmingham heu debatut sobre com la digitalització en el treball està afectant les vides dels treballadors. Quins són els principals reptes del món del treball avui? A Birmingham vam dialogar sobre l’impacte de les tecnologies digitals en les persones i vam veure la seva influència tant en el treball com en la vida familiar. Nosaltres vam presentar dos testimonis, un de la Lola Herrero, de la zona Vallès Occidental i un altre de l’Albert Dresaire, de la zona Maresme, que van coincidir en experiència amb la conclusió del Seminari, ja que ressaltaven tant les dimensions negatives com positives de la digitalització. Es va donar molta importància al fet que cal que quedi garantida i protegida la dignitat humana, ja que la persona ha estat creada a imatge de Déu, i per tant és sagrada. D’aquí que els avenços tècnics han d’estar al servei de la persona, i no al revés. Aquest fet queda ofuscat pel fet que es considera que tot sovint els límits entre treball i descans estan molt difusos en sentir que el món digital afecta tant la vida familiar com el control quasi absolut del treballador que es considera constantment controlat i de vegades ni en vacances pot desconnectar de la feina. També va quedar molt clara la influència dels processos de digitalització en l’ecologia. Es considerava important que com a MTCE hem de cooperar amb els sindicats, l’Església, la política i la societat civil per introduir i subratllar els valors cristians en aquest debat. Quina és la mirada que aporta l’Església i, en particular, els moviments cristians especialitzats a la situació del treball? L’Església que som cadascú de nosaltres aportem una visió cristiana de forma immediata allà on som, i no podem esperar que la institució eclesial, en els seus diferents nivells, estigui a cada moment fent declaracions. Ja ho ha fet en moltes ocasions i la Doctrina Social de l’Església així ho recull. Sí que cal, però, que estiguem presents en totes les oportunitats que sigui possible per manifestar el designi de Déu sobre el món, que inclou preservar l’obra de la creació i l’obra de la redempció. Jesucrist no ha mort per nosaltres per esport, o com si practiqués un hobby. Ha mort perquè tinguem vida i la tinguem en abundància, i això inclou la promoció de la dignitat de la persona en totes les seves dimensions, inclosa la del treball, en un lloc molt principal. El treball ens permet no solament percebre un sou per viure amb dignitat, sinó també continuar, com deia abans, l’obra de la creació i en moltes ocasions, no sempre per desgràcia, realitzar-nos com a persones. En aquest sentit, l’Església institucional, a través de la COMECE, la Comissió Europea de Conferències Episcopals, organitza un seminari a finals de novembre sobre «Configurar el futur del treball». També ens volem implicar institucionalment, i caldrà veure què podem fer a casa nostra a un nivell més senzill,
Panikkar davant el mirall
Panikkar per Panikkar (Fragmenta, 2018) és un volum editat en el marc de l’Any Panikkar que recull les introduccions de cadascun dels volums de l’Opera Omnia Raimon Panikkar, seleccionades i adaptades per ell al llibre en italià Vita e parola, inèdit fins avui en català, i que fou publicat el 2010, l’any de la seva mort. Panikkar fa balanç dels seus prop de setanta anys «en els quals m'he dedicat a aprofundir el sentit d'una vida humana més justa i plena. No he viscut per escriure, però he escrit per viure d'una manera més conscient i per ajudar els meus germans amb pensaments sorgits no tant de la meva ment, sinó d'una Font superior que bé pot anomenar-se Esperit —tot i que no pretenc que els meus escrits siguin "inspirats". No crec que siguem mònades isolades, sinó que cadascú de nosaltres és un microcosmos que reflecteix i influeix sobre el macrocosmos de tota la realitat —tal com han cregut la major part de les cultures parlant del Cos de Śiva, de la comunió dels sants, del Cos místic, del karman, etcètera», resumeix. En aquest enllaç podeu accedir a l’índex i un fragment del llibre. També es pot visitar al Palau Robert l’exposició «Kosmos Panikkar» fins al proper 3 de febrer.
Panikkar davant el mirall
Panikkar per Panikkar (Fragmenta, 2018) és un volum editat en el marc de l’Any Panikkar que recull les introduccions de cadascun dels volums de l’Opera Omnia Raimon Panikkar, seleccionades i adaptades per ell al llibre en italià Vita e parola, inèdit fins avui en català, i que fou publicat el 2010, l’any de la seva mort. Panikkar fa balanç dels seus prop de setanta anys «en els quals m'he dedicat a aprofundir el sentit d'una vida humana més justa i plena. No he viscut per escriure, però he escrit per viure d'una manera més conscient i per ajudar els meus germans amb pensaments sorgits no tant de la meva ment, sinó d'una Font superior que bé pot anomenar-se Esperit —tot i que no pretenc que els meus escrits siguin "inspirats". No crec que siguem mònades isolades, sinó que cadascú de nosaltres és un microcosmos que reflecteix i influeix sobre el macrocosmos de tota la realitat —tal com han cregut la major part de les cultures parlant del Cos de Śiva, de la comunió dels sants, del Cos místic, del karman, etcètera», resumeix. En aquest enllaç podeu accedir a l’índex i un fragment del llibre. També es pot visitar al Palau Robert l’exposició «Kosmos Panikkar» fins al proper 3 de febrer.
Estudi d’Evangeli conjunt de tres grups de la zona Besòs
(Concha Parra) Ja fa alguns cursos que tres grups de la zona Besòs (Llúria, Poblenou II i Lila) fem un cop l’any un Estudi d’Evangeli conjuntament. Aquest treball permet anar més enllà del que veiem fent una lectura individual i garantir que no estem fent una interpretació «a mida». També és una manera de fer comunitat. Vam trobar-nos el divendres, 26 d’octubre de 2018, al Casal de Barri del Poblenou. Enguany el text escollit ha estat Lc 10,1-12 i aquí teniu algunes de les reflexions que hi van sortir. 1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia: –La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” 10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. CONTEMPLAR L’EVANGELI els envià de dos en dos Molt potent la idea de compartir, de no anar sols. Creant comunitat. Eren una bona colla, setanta-dos! perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Anar davant anunciant el que ve darrere. Preparar el camí és crear les condicions per rebre el missatge. La collita és abundant, Sovint ens costa de veure i de creure. La collita és abundant és la voluntat de ser feliç. Ens arriben molts inputsfoscos, però una bona part dels humans practica la bondat. Déu s’entesta a dir que hi ha molt, que hi ha de tot. Abundància. Quan sempre ens diuen que els recursos són limitats… El que passa és que estan mal repartits. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats Déu creu en nosaltres i ens demana anar amb confiança i valentia. Aquesta confiança surt de la pregària. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops Avisa de la duresa del que vindrà, de la tasca de construcció de la comunitat, de l’església. Els envia als llops; que són a tot arreu! Diu que hi ha llops i ens envia! És per dir-nos que no siguem ingenus, que ens preparem. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies Els envia pràcticament despullats materialment i espiritual. Sense doctrina. Tal com sou, sense ornaments, sense pretensions de voler poder o influència. Anar buits perquè ens puguem omplir. Si ja anem plens, no podrem encabir res més. No iniciar com si fóssim nosaltres els que «donem». Despullar-se, anar amb senzillesa, sense plans, viure l’imprevist. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Ens marca unes maneres, unes formes. Quan entrem amb duresa, les portes es tanquen. La nostra veu, la nostra mirada, el nostre somriure. És molt important com entrem. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Tant el bé com el mal, retornen. Tornarà a vosaltres la pau. Davant d’una resposta negativa, no revertirà a nosaltres la negativa a rebre. Sense rancúnia marxem, perquè s’ha d’entendre que no és el moment. No aneu de casa en casa. No fer sense sentit, fer aprofundint. Ara estic aquí, amb aquesta gent i em centro en això. No a l’activisme. Anar a poc a poc també afavoreix la reflexió sobre el que fem, el que volem fer i com ho volem fer. No és una qüestió de convèncer, sinó de la tasca del dia a dia. Cal obrir mires, l’objectiu no és tenir més adeptes. Cal ensenyar que som cristians o simplement transmetre el que som? La vida, l’acció davant de les paraules. El Regne de Déu és a prop vostre Recordem el que va analitzar molt bé la Mar el 12 d’octubre. El Regne de Déu és aquí. La resposta és ara, si ho deixem passar, perdem una oportunitat per fer una mica millor el món. El Regne de Déu té a veure amb restablir la relació amb Déu, amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la natura. El Xalom que deia la Mar, la felicitat. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. El final del text ens ha desconcertat molt! Primer ho hem llegit com una amenaça, però no podia ser una amenaça… Després hem anat veient que és un toc d’alerta perquè és fàcil jutjar la gravetat d’un delicte, però la gravetat de no ser justos, de la indiferència…, és aquesta la que mereix un «càstig sever». Per sobre de tot Déu ens dóna llibertat per escollir. Aquest evangeli dóna la pauta (lleugers d’equipatge), el camí (la pau) i el missatge (el Regne de Déu). És un text molt adient amb el que és el Pla de Curs i hi trobem paral·lelismes amb els reptes de la iniciació: ser conscients que tots som iniciadors, significar-se com a cristians, comunicar a les persones més senzilles… A QUÈ ENS SENTIM CRIDATS A una activitat
