Revisió de Vida del grup Pa i Roses
El grup Pa i Roses de la zona Nou Barris comparteix aquest resum de la RdV programada que va ser presentat a la trobada de final de curs de la zona. El document, escrit en castellà i català, és un collage del que es va dir a les reunions i respecta la llengua original. El trobeu a continuació. En el ver se expusieron algunas situaciones personales bastante duras. No por conocidas, menos preocupantes. Otras situaciones necesitadas de atención por ser momentos personales de cierta ausencia de horizonte claro por el que transitar. Y otras vivencias que se experimentan como muy estimulantes por las personas que las explican. Después de la rueda en la que todos hablamos y nos escuchamos, nos propusimos pasar ese tesoro por el corazón y dar un retorno a los compañeros. Un retorno en el que compartiríamos qué nos había sorprendido, qué nos interpelaba y qué no entendíamos de los demás. EN EL RETORNO, fue frecuente que se trasmutara en positivo muchas vivencias que se compartían con sentimiento de insuficiencia o inadecuación: No hace falta ni comentar lo que nos dijo una compañera: “Salgo muy pronto de casa, sobre las 7 empiezo a trabajar y paso de 12 a 14 horas fuera de casa” “No soy yo misma” “Me falta tiempo para relajarme. Intento pero me es imposible. No tengo cabeza para leer en el metro” “Rezo por la mañana y por la noche y eso me da tranquilidad” Compartimos la perplejidad que nos causa el mundo laboral en el que vivimos: Vemos que las condiciones de trabajo han cambiado tanto que nos resulta difícil interpretar nuestro papel en ése ámbito. Ya no se da valor a la experiencia, el culto a lo nuevo, a lo rápido e irreflexivo como sinónimo automático de bueno entra en conflicto con nuestra experiencia. Vemos la necesidad de resituarnos en ese nuevo marco ideológico. Nos hace falta formación. En lo que se refiere a los compromisos: La vida nos ha dado palos a nivel de situaciones límite en la familia, muerte de la pareja, desencuentros con la familia, mobbing en el trabajo, etc. Estas situaciones nos han llevado a cuestionar el compromiso tal y como lo definíamos cuando éramos jóvenes, a saber: Como algo estructurado, con reuniones, planificación, objetivos e indicadores de resultados alcanzados. Nos hemos vuelto más humildes y vemos nuestra acción como algo menos controlable. Estuvimos hablando de lo que entendemos hoy en día como compromiso: la manera cómo lo hacemos. Es de un modo mucho más orgánico, más abierto a la acción de Dios, incluso sabiendo que ni siempre seremos conscientes de esta acción en nosotros y en el entorno. Fue muy bonito, refrescante y un regalo escuchar a una compañera como explicaba con muchísima humildad un día-a-día lleno de amor: “Observo a la gente. Hago una lectura de la gente cuando voy en el autobús” “Mi motivación son las personas, son los otros” “Nunca sé cómo será mi día. De pronto alguien me llama y tengo que cambiar mi plan”. “A veces tengo la sensación de pérdida de tiempo, de dispersión. Me queda la sensación de no haber ido dónde tenía que ir”. “A veces hago cosas que no puedo hacer. Mi cuerpo me responde menos que antes.” Y seguía diciendo: “Tengo la sensación de que hago poca plegaria” “Observo a la gente y hago silencio” No hace falta ni decir que ahí vimos su plegaria, en ese silencio amoroso. Fue una RdV que nos abrió muchos caminos, como lo que nos decía un compañero: «M’interessa el nivell d’acompanyament de Jesús en el desastre. De vegades poses el pilot automàtic i costa trobar a Jesús quan les coses van malament.» «A Jesús l’hem de trobar en el desastre, no només quan les coses van bé. Si no, no té sentit.» O cuando un compañero compartía con sencillez su afición al fútbol, a las series, a la lectura y a pasear, salió este comentario: «És molt sa. Sinó serem tan diferents de la gent que no connectarem amb ningú. Veig una humilitat i una sinceritat molt refrescant. Normalitat en les coses de cada dia. Jesús passa per aquí.» Este mismo compañero, el del fútbol, decía: “No tengo ningún compromiso desde la muerte de mi madre” “Estoy decepcionado. ¿Qué hacer? ¿Dónde pongo el corazón?” A lo que otro le respondía: «Quines són les accions que Déu fa a traves nostre? No tot passa per accions organitzades. La RdV serveix per a veure per on passa Jesús». También salió la gratitud por lo liberador que es que los compañeros sientan la importancia de algo que normalmente pasa inadvertido para la gente. Como lo decía una compañera: “He visto muy claro nuestra tendencia a ser muy responsables sin compensar los deberes con los placeres de la vida. Eso me ha llevado a dar más valor a mi necesidad de alimentar mi espíritu con cosas aparentemente inútiles. Ha sido muy importante para mí, validar mi necesidad de pintar. Antes yo la vivía con culpabilidad.” Ante muchos años de entrega a los desfavorecidos de una compañera, vimos cómo llevamos nuestra biografía escrita en nuestro cuerpo en forma de dolores o disfunciones. Nos vamos fragilizando. Es necesario poner unos límites en la entrega. Un compañero dice: «Compte a una entrega infinita als més pobres, amb el risc que comporta que vagi la teva salut al darrera». Somos gregarios, necesitamos ser queridos y tenidos en cuenta. El corazón se queja: “Siempre soy yo la que tengo que pensar en los demás. La gente no se molesta ni en hacer una llamada”. Vamos evolucionando. Por ejemplo: un compañero que había vivido hacia fuera durante mucho tiempo, con muchas responsabilidades describe así su proceso: “Me he dado cuenta que sólo hago lo que tengo que hacer. Que todo es por obligación, echo de menos la gratuidad y me siento agotado, se merman mis energías. Esto me ha llevado a descubrir la necesidad de conectarme conmigo mismo y lo estoy haciendo a través de la práctica del
Pepe Baena, nou consiliari general de l’ACO
Com ja es va fer públic a la darrera reunió del Comitè Català, Pepe Baena Iniesta (Barcelona, 1964) serà el nou consiliari general de l’ACO a partir d’aquest curs. El relleu amb el consiliari sortint, Josep Jiménez Montejo que ha estat fent aquest servei els darrers quatre anys, es visualitzarà en la Jornada General, el 12 d’octubre proper. Pepe Baena és consiliari de l’ACO, la JOC i el MIJAC i és sacerdot del Pradó. També està molt implicat en la Pastoral Obrera, sent-ne el delegat episcopal a la diòcesi de Terrassa i també al Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. Tot això ho compagina amb la parròquia de Bellavista (Les Franqueses del Vallès), on és el rector des del 2010. «Quan em miro l’agenda biogràfica del meu cor, surten pàgines del quadern de vida que reflecteixen la meva professió de metal·lúrgic i la meva vocació de batejat capellà-consiliari.» Podem llegir a la presentació que ha preparat per al Dossier de la Jornada General. El nou consiliari general de l’ACO té facilitat per posar per escrit pensaments i reflexió, que a vegades prenen la forma de pregària, de poesia… i que comparteix en el seu blog.
Catequesi del consiliari general sortint de la JOC-Espanya
«Allà on hi hagi un equip de vida de joves que es reuneixi (Mt 18,20), il·luminin les seves vides amb l'Evangeli, comparteixin la vida, els dons i els pocs béns de què puguin disposar i estiguin oberts a la realitat que els envolta, a la vida d'altres joves, ens trobem amb una llavor d'Evangeli, una paràbola del Regne (Ac 2,42-47); perquè quan els joves són capaços de fer seu l'Evangeli, prendre la paraula i organitzar-se ens fan present un Jesús que estima la vida, que no es conforma, que somia i creu en la utopia, que arrisca, que trenca estereotips, busca, lluita, que té capacitat de fer de la vida una aventura apassionant, de fer de l'humà un preludi del que és diví (Lc 24,13-25)». Us compartim el document«Acompanyar és una gràcia» del consiliari general sortint de la JOC-Espanya, Mario Picazo. Es tracta d’un excel·lent testimoni d’allò que significa la militància, l’acompanyament, el servei: «He entès que cadascú ha de posar al servei dels altres el do que ha rebut, ja que no se'ns demana una altra cosa, i el moment d'oferir-lo és avui, perquè l'ahir ja va passar i el demà no existeix.»
Josep Fontana, el professor etern
El traspàs, aquest agost, de l’historiador i professor Josep Fontana ens brinda una nova oportunitat d’aprendre del seu mestratge perquè, com diu el company Marc Andreu,«llegir-lo és la millor manera de mantenir-lo viu» (vegeu article que va publicar a El Crític). L’entrevista vam poder-li fer a casa seva, al barri del Poble-sec, ben a prop de la seu de l’ACO i se’n va ocupar Quim Cervera. Entre altres qüestions, li vam preguntar per l’Església i, malgrat tenir una opinió molt crítica de la posició institucional que havia tingut al llarg de la història, distingia perfectament: «Primer ens hauríem de preguntar què vol dir Església. Dins l’Església hi ha diferents nivells. Hi ha la jerarquia que fixa les regles i és decisiva. La jerarquia, sempre, ha ajudat a consolidar l’ordre establert a Espanya. Hi ha el clergat no jeràrquic que té papers diferents en moments distints, tolerat a vegades per la jerarquia i en altres moments oposant-s’hi. Sobretot en l’etapa final del franquisme i en la transició vers la democràcia, una part del clergat i dels cristians va ser decisiu, col·laborant amb les associacions de veïns, amb el PSUC…» Podeu recuperar l’entrevista que es va publicar al Salillum n. 3 i que adjuntem.
Fragments dels Exercicis Espirituals, de tot cor
(Carme Ballús) Aquest any, per fer la ressenya dels Exercicis d'Estiu que l'ACO hem fet al Casal de Pau d'Arbúcies, hem plantejat una proposta diferent: hem recollit les paraules i experiències d’alguns dels participants als Exercicis i, després de passar-hi la inevitable tisora perquè el resultat no fos extens en excés, us en presentem una selecció. La primera cosa que volem constatar és que tothom, tant a la valoració del darrer dia d’Exercicis com en els escrits, ha considerat el guiatge d’en Joan Codina, discret, lúcid i didàctic. Gràcies, Joan! També sovintegen les referències a la natura, el silenci i la bona entesa entre tot el grup. Gràcies a totes i a tots, i comencem aquesta selecció de FRAGMENTS (a banda, també podeu consultar algunes fotografies que hem posat a l'àlbum): Aquest curs li vam demanar al salesià Joan Codina que ens acompanyés. Ens va proposar com ens deia en la convocatòria-invitació, “unes meditacions sobre l’evangeli de Lluc. És un evangeli molt suggerent. Lluc ens pinta amb gran delicadesa i precisió el rostre misericordiós del Pare en la persona de Jesús de Natzaret perquè nosaltres siguem signes de la seva misericòrdia entre els nostres companys i companyes. (Maria Martínez) Els espais de compartir a fons, de pregar i celebrar junts, han sigut molt rics i plens de vida, sentint-nos en comunió des de la diferència de cadascú, però units per l’Esperit que ens fa pregar tot dient Abba, Pare. (Montserrat Sidera) Dies per omplir el cor de llum i d’amor, per a tornar a posar al centre del cor els malalts, els pobres, els menyspreats i exclosos de la societat, els qui pateixen fam, guerra, violència i mort, els refugiats, exiliats i empresonats (Oriol Garreta) Vaig descobrir com sempre que l’Evangeli em deia coses noves i jo m’he quedat sobretot amb la Pregària, els pobres, l’esperit i amb Jesús que és ell qui em crida i fa camí amb mi, només cal fer silenci per sentir-lo. (Anna Maria Mutgé) Contemplar Jesús pregant en aquest evangeli, amb la intimitat que manifesta amb Déu, em porta a mirar la pregària amb uns altres ulls i a intentar viure-la amb una altra actitud. (Josep Pasqual) Els Exercicis Espirituals al Casal de Pau d’Arbúcies han estat per mi un desert afable, entès com a lloc de trobada íntima amb Jesucrist i els germans. Altres deserts que es presenten a la vida: -Espai interior incert, on sempre hi ha una excusa per no entrar-hi. -Aridesa, sequera, quan sembla que el món no té sentit. Tanta és la set, que no tens esma d’anar a la Font. -Desert envoltat d’indiferència: toques, però ningú balla. Tot i ser molestos i no desitjats, des de la pregària aquests deserts esdevenen ocasions de trobament amb Déu i els germans. (Fidel Membrive) Gràcies pel vostre acolliment, gràcies pel vostre testimoni, gràcies perquè plegats hem fet camí amb Jesús! (Lurdes Collet) Tenía necesidad de silencio para el encuentro con el Señor, ha sido el lugar idóneo. Me he sentido llamada a un vaciamiento de todo cuanto estorba LA ESCUCHA: en la Palabra, en el Otro, en el día a día. A hacerme pobre entre los pobres. (Maite Mendía) Jesús em diu: Quan et deixes seduir pel projecte de Déu i entres en la seva dinàmica, ja participes de l’eternitat. Quan estimes el proïsme, ja estàs preparada per ser seguidora de Jesús i també entres en la dimensió de l’eternitat. (Ernestina Ródenas) La presencia de Jesús i María ha sido palpable en estos cuatro dias llenos de gozo. (Paquita Morillo) Hem repassat la nostra vida cristiana emmirallant-nos en Jesús, bon samarità, i en l’actitud de Maria acollint la paraula de Crist. (Anna i David) Aquests dies, als exercicis de l’ACO, hem pogut –gràcies al guiatge del Joan Codina– “esmicolar” molts passatges de l’Evangeli de Lluc per a vincular-lo més amb la nostra vida, entendre’l més… En definitiva, per contemplar com Jesús ens estima i com ens és aliment per a continuar el nostre camí. (Rafi Cáceres)
La dignitat dels treballadors front la irrupció de la tecnologia
(Maria Martínez i Joaquim Villanueva) Del 7 al 10 de juny, Maria Martínez i Joaquim Villanueva vàrem assistir al Seminari que va organitzar el moviment germà LOC (Liga Operária Católica) de Portugal a Braga. Vam ser molt ben acollits i acompanyats durant tota la durada del seminari que portava per títol Entendre el món del treball i l’ocupació, sota la perspectiva de la qualitat de vida i la dignitat dels treballadors. La finalitat era reflexionar sobre com els canvis tecnològics i les noves formes de relacions laborals que estan emergint afecten les persones, les seves famílies i el conjunt de la societat. Va presidir la sessió d’obertura l’arquebisbe de Braga. El seminari estava organitzat en cinc sessions (a l'enllaç podeu consultar les conclusions): El que avui s’entén pel món del treball i l’ocupació. Conseqüències per la qualitat de vida dels treballadors i reptes de futur. Industria 4.0 – L’amenaça de que no hi hagi ocupació. Conseqüències per a les persones i la societat, sota la perspectiva del diàleg social, la cohesió social i el desenvolupament social a Europa. Com podrem valorar el treball i dignificar els treballadors amb la incorporació del món digital en el treball. Taula rodona: Compartir les realitats de cada país i com podem fer front a aquesta onada individualista. Com estan afrontant els treballadors les noves formes de treball que van apareixent? En aquesta taula va participar Maria Martínez en representació de l’ACO i va expressar detalladament quina és la situació actual a Espanya i a Catalunya, què ha suposat la reforma laboral, la taxa d’atur… També va fer esment al Treball Decent i als seus quatre eixos segons l’OIT: oportunitats de treball per a tothom, garantir els drets laborals, estendre la protecció social i promoure el diàleg social. Per acabar va comentar les esperances que generen les lluites de molts moviments amb la finalitat de dignificar el món del treball, fent un esment al moviment feminista i al moviment dels pensionistes. Com fomentar a Europa el Treball Decent per a tothom, un dret que dignifica, realitza i promou a cada persona i el fa més feliç i agent d’esperança. Al marge d’aquestes sessions es van fer unes visites temàtiques amb la intenció de tenir una visió empresarial, sindical i periodística sobre el futur del treball: Empresa de construcció multinacional «CASAIS» Unió de Sindicats de Braga Diário do Minho – diari de la regió de Braga El dissabte al vespre, una vegada acabades les sessions de treball, ens varen portar a visitar els santuaris de Sameiro i el Bon Jesús de Braga on vam gaudir d’uns bells espais naturals amb molta calma i tranquil·litat, després vam anar a un sopar ofert per gentilesa de l’ajuntament de Braga. El diumenge dia 10 en Joaquim va poder participar en la Trobada Nacional de la LOC-MTC que es va fer a la parròquia de Leca do Bario, diòcesi d’Oporto, participant de l’eucaristia i d’un dinar popular, on tothom va portar menjar i ho compartia. Dintre d’aquesta trobada el moviment va fer un manifest: Declaració d’Oporto – L’evangeli al món del treball, que podeu consultar a l'enllaç.
L’ACO s’adhereix a dos manifestos en favor dels immigrants
La posada en marxa de la Llei d’estrangeria l’any 2000 i la indefensió en que va deixar milers d’immigrants va provocar que molts d’ells es tanquessin a diverses parròquies. Divuit anys després les demandes que feien continuen vigents i a Barcelona s’han organitzat en la plataforma Racisme ens Tanca i, de nou, s’han tancat en diversos locals (a l’escola Massana de Barcelona, al barri de la Salut de Badalona i durant uns dies a l’església del Sagrat Cor del Poblenou). La plataforma Racisme ens Tanca reclama que els immigrants puguin tenir papers sense contracte, la nacionalitat sense examen, una sanitat per a tothom, l’empadronament sense domicili i que acabi l’assetjament policial i les deportacions. L’ACO ens hem adherit al manifest que podeu consultar a l’enllaç. Igualment, també ens hem adherit al manifest que ha promogut l’Audir (Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós), entre altres, a partir d’una celebració interconviccional que es va fer el 18 de juny passat per les persones que migren i cerquen refugi. Podeu consultar el manifest a l’enllaç de Justícia i Pau.
El dret sagrat a la Terra
El Moviment Mundial de Treballadors Cristians acaba de publicar l’Infor corresponent al mes de juny dedicat monogràficament a la terra com una de les tres T (terra, treball i sostre-techo en castellà). El butlletí, des de la darrera Assemblea General que es va fer a Àvila l’any passat, presentarà tres edicions l’any. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
El fet religiós, factor d’integració i cohesió social
«En les actituds i les pràctiques personals i institucionals d’acollida i integració a la nostra societat cal tenir sempre en compte la dimensió religiosa de les persones. Sense la perspectiva religiosa, l’acollida no pot ser completa ni es dóna una hospitalitat plena.» Aquesta és una de les conclusions que la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració, de la qual forma part l’ACO, ha plasmat en un document que reuneix les conclusions a què han arribat aquest curs. En el document també es destaca el paper de les institucions i comunitats religioses del nostre país «que fan una tasca molt important en favor de l’acollida, la integració i la cohesió social. Promouen l’ajut i la integració de les persones procedents de la immigració. Són espais de convivència, ajut mutu, pregària i celebració de persones de diferents orígens que comparteixen la mateixa religió.» Podeu consultar el document a l’enllaç.
Descobrir Déu en la vida
El company Rafa Cañero d'ACO-Còrdova ens comparteix la RVO (Revisió de Vida Obrera) dirigida sobre els sagraments que van fer en el seu grup el passat 6 de juny. Ens diuen que "va ser una bonica experiència d'anar descobrint-nos en aquest camí de treball acompanyat de la persona de Jesús". Us la facilitem en aquest enllaç per si des algun grup la podeu aprofitar.
