Tots som en algun moment fariseus i cobradors d’impostos
[Pregària preparada per la zona del Vallès Oriental per al Comitè Català del 10/03/2018] Va ser el cobrador d'impostos, i no el fariseu, el qui tornà a casa seva perdonat Evangeli Lc 18,9-14 En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el cobrador d'impostos, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit». Reflexió Ens fixem en el fariseu, dóna gràcies perquè no és com l'altre i porta una vida "com Déu mana", després ens fixem en el cobrador d'impostos que s'avergonyeix de ser pecador, les paraules de Jesús explicant qui dels dos torna a casa perdonat… Quantes vegades no hem reflexionat sobre aquest evangeli?… I és fàcil arribar a la conclusió de la humilitat de la sinceritat. Però fem-ho com a moviment. No actuem de vegades com el fariseu? ¿Qui no ha donat les gràcies per ser generós, compromès, solidari, pertànyer a l'ACO, i no ser com "aquest" que no té l'experiència militant ni és compromès…? Jesús ens dóna la pauta, des del moviment devem estar més alerta en aquesta qüestió, els germans del moviment que no són tan visibles o que ho han deixat de ser, els militants que com el cobrador d'impostos es queden en un "racó", els amics, els companys de treball…, han de saber que tots hem passat per moments així, de desànim, d'allunyament, de sentir-te molt "pecador". Hem de tenir la capacitat d'acompanyar-los, d'apropar-nos a ells i donar els passos enrere que facin falta i posar-nos al seu costat. Tots som en algun moment fariseus i cobradors d'impostos, però en els dos casos fem alguna cosa en comú que és resar, posar-nos en mans de Déu, cercar. Com Jesús remarca en l'evangeli, siguem més humils, busquem en la pregària la capacitat de trobar-nos amb el més petit, reconèixer el dolent nostre perquè Déu ens mostri el bo que podem fer. La militància des de la humilitat és una oració a Déu, deixem que sigui Ell qui ens faci grans i ens perdoni i ens doni la capacitat de seguir treballant per un món millor tant per a "fariseus" com per "cobradors d'impostos".
Nou «Creixem» sobre la cotització
Per què cotitzo al moviment ACO? És el títol del darrer document de formació Creixem centrat en el testimoni de Carmen Caballano i la seva reflexió al voltant de la cotització. Es distribuirà en paper en el proper Salillum de primavera-estiu, tot i que l’avancem a l’enllaç de la Mediateca perquè el podeu anar consultant.
Sentir la Pastoral Obrera com a pròpia
«La immensa part dels cristians vivim del treball i això sovint s’obvia i a les nostres eucaristies pràcticament no surt; són com dos mons en paral·lel.» El delegat de Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona i consiliari de l’ACO, Pepe Rodado, va ser molt clar en el Comitè Català del 10 de març passat a l’hora d’explicar l’acció de l’Església a través de la pastoral, en aquest cas «obrera.» «La nostra tasca fonamental —va recordar Pepe Rodado— és viure i portar l’Evangeli al món del treball i també als barris on vivim els treballadors, al costat del llenguatge i la cultura pròpia que té el món obrer.» També es va recordar l’aportació que va fer Cardijn i tants altres (Rovirosa…), la iniciativa Església pel Treball Decent, es va repartir el document La Pastoral Obrera de tota l’Església (1994) i es va insistir que els EPOs (Equips de Pastoral Obrera) són l’eina per estendre aquesta pastoral en l’Església. En aquest sentit, Rodado va observar que «cada moviment tenim a nostra dinàmica i ens costa aixecar el cap i veure que hi ha aquest sentit més comunitari. Això pot ajudar a sumar i a col·laborar.» En el mateix Comitè Català, la Comissió d’economia va explicar que el dèficit 2017 ha estat menor al previst per l’aplicació d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya i va anotar les diferents dates dels Comitès de zona amb l’objectiu d’anar visitant-los per anar treballant la Carta econòmica. «El moviment es nodreix de la fe, però també de l’economia», va dir el responsable de la comissió, Joan Comella. Pel que fa a la Comissió de comunicació es va explicar la Jornada de comunicació que se celebrarà el proper 6 d’abril i, per tant, no coincidirà amb la Jornada d’Estudi de la POC. En el Comitè Català es va veure la necessitat de fer una reflexió de fons sobre la formació al moviment que, molt probablement, es farà en la següent trobada del 2 de juny. Per la seva banda, les diferents zones van explicar la seva situació i les activitats que tenen agendades properament. També es va decidir dedicar la propera Jornada de responsables a l’acompanyament. A l'enllaç també podeu llegir la pregària amb què es va iniciar el Comitè Català.
Jornada d’Estudi d’Evangeli de la zona Baix Llobregat
Amb el lema «Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor» (Mt 6,21), el Comitè de preparació d'estudi d'evangeli hem preparat les tres jornades. En la primera, celebrada el 3 de desembre vam treballar el text de Mt 13,44-46 que inclou la paràbola del tresor amagat i la paràbola de la perla. I el diumenge 25 de febrer vam treballar el text d’Ac 3,1-10, la guarició d'un invàlid. La jornada va tenir lloc durant el matí a la parròquia de Nostra Senyora Lourdes del barri del Poble Sec. Ens va ajudar a treballar el text Jordi Iglesias, que acompanya al grup d'ACO de Poble Sec. Les seves explicacions sobre les paraules clau del fragment de Ac ens van donar llum per entendre'l i aplicar-lo a la nostra vida. Seguidament van participar dos testimonis. Un va ser el del grup Eclesiastés de la parròquia Mare de Déu del Port, i es fixava en els gestos i accions de Pere i Joan en el text que treballàvem. Com podem ser Pere o Joan per als altres? El grup Eclesiastés ens ho va explicar des de l'amor a les persones que trobem en el nostre camí de cada dia. L'altre testimoni el va fer el Grup del Poble Sec, i fou un homenatge a l'Albert Marín, el qual va ser el seu iniciador des dels inicis i fins que la seva malaltia ja no li va permetre continuar. L'Albert va ser un bon amic, proper i senzill, i sempre va acompanyar el grup amb estimació, generositat i des de l'amor al moviment. El trobarem molt a faltar. La jornada va continuar amb el treball de grups a partir de tres pistes: 1. Què veig en el text?; 2. En què m'interpel·la?; 3. A què em sento cridat? Després vam preparar entre tots una pregària que vam presentar durant l'Eucaristia de la comunitat de la parròquia de Lourdes. Ana Maria Giménez
Poble-sec, un grup acompanyat per l’Albert Marín
El nostre testimoni de grup té un nom propi, Albert Marin! Fa més de deu anys que ens vàrem iniciar com a grup d’ACO al Poble-sec. L’Albert va venir com iniciador de grup i no ens va deixar fins que la seva malaltia ja no li va permetre acompanyar-nos. En aquest text dels fets dels apòstols hi trobem el seu compromís i testimoni. L’Albert no ens donava “plata ni or” però, com Joan i Pere, també ell es fixava en els ulls de cada un de nosaltres, si algú tenia un problema allà estava, atent, per a donar-li la mà, per ajudar al qui ho necessitava. Com altres grups, nosaltres també hem passat temporades d’alts i baixos, persones que han deixat el grup però també hem tingut la sort que s’hi han incorporat d’altres. L’Albert ha estat per a tots un exemple a seguir, un bon amic, proper, senzill i discret que s’estimava molt el moviment, sempre ens animava i ens deia: «No patiu, cada grup té el seu ritme». Ara, sense l’Albert el grup ha quedat una mica orfe. Malgrat la seva pèrdua, el seu testimoni ens ajudarà a seguir endavant. Només tenim paraules d’agraïment per a ell, per la seva estimació i escalf, pel seu acompanyament, per totes les vivències que vàrem compartir durant tots aquests anys, pel seu compromís evangelitzador i la seva generositat. Gràcies Albert! Mai t’oblidarem, et trobarem a faltar. Grup Poble-sec
Gracias por Albert Marín
Nosotros como ACO queremos “dar gracias” por Albert Marín. Una persona Transformadora que nos ha acompañado en mayúsculas, siendo testimonio del “VER” más allá, entregándose al grupo de ACO y a las personas de su alrededor. Esa Sonrisa pegada a una cámara. Su vida ha sido testimonio del Estar Atentos a las necesidades de las personas de nuestro entorno. Una persona llena de alegría, proximidad y tesón. De esas personas que son Roca que nos sostienen en la FE y nos acompañan acariciándonos el Alma. De esas Personas que siguen un camino y son referentes de Entrega del SER acercándonos a DIOS. Raquel, Juan Luis (Eclesiastés)
Recordant Josep Escós
«M’agradaria una relació més fluïda amb l’Església. L’ACO és Església, però això altre que diem Església i bisbes, sempre es viu amb tensió. A molts llocs el rector no sap què és l’ACO, seria bo que hi hagués una relació fluïda d’amistat i trobada». Hem revisitat l’entrevista que li vam fer a Josep Escós (Aiguafreda, 1941 – Navarcles, 2018) el març del 2014 en el context d’un estudi qualitatiu que vam fer a l’ACO per definir el Pla de comunicació. Aquesta era una de les preocupacions que anotava l’estimat Escós, que ha estat rector de Santa Maria de Navarcles durant vint anys i que va morir el 21 de febrer passat, després de 54 anys de ministeri com a prevere. En la mateixa entrevista, el consiliari valorava alguns aspectes de l’ACO: «Hi ha la riquesa de la llibertat de moviments. Encara que la reunió del grup sigui quinzenal, t’has fet molt amic i tens moltes informacions. L’ACO reuneix, acompanya i forma. El més important, és que reuneix el grup per veure’ns i dialogar. La formació ve per Setmana Santa, als recessos o a la mateixa diòcesi». El consiliari de la diòcesi de Vic també constava una situació: «Gairebé tots els fills dels militants no segueixen al moviment. El més freqüent és que volin per un altre cantó. Hi ha alguna cosa que no encaixa, si els fills no veuen allò de bo que fan els pares. També ens falta estar en la vida d’una manera serena. És una cosa a plantejar-nos, sense angoixa». Cal destacar també l’àmplia i generosa formació que Josep va impartir sobre la Revisió de Vida en totes aquelles Jornades que li eren sol·licitades o l’acompanyament d’Exercicis d’estiu. Aquí anotem algunes: · «Viure en pau la responsabilitat des de la unió amb Jesucrist». · «El mètode de la revisió de vida».
El Comitè Permanent visita el cardenal arquebisbe Omella
El Comitè Permanent de l’ACO ha visitat l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, el matí del 2 de març passat al palau episcopal. Durant l’entrevista s’han compartit les línies d’actuació que l’ACO està treballant durant aquest trienni i el treball de les comissions d’iniciació, economia, formació, internacional i comunicació. L’arquebisbe ja coneixia el moviment arran de la visita que li va fer el Comitè Permanent el desembre del 2016, un any després de la seva presa de possessió a l’arxidiòcesi. Per la seva banda, Omella s’ha interessat per com s’està fent la formació a l’ACO, les diverses jornades que s’organitzen o com es prepara la celebració comunitària de la Setmana Santa. L’arquebisbe ha avançat que durant el mes d’abril es presentarà el Pla pastoral de la diòcesi tant en un recés com a Santa Maria del Mar i ha demanat a l’ACO que «l’acolliu i mireu com podeu participar. L’hem fet el màxim d’obert possible amb la proposta d’algunes accions, però sense imposar; volem integrar tot allò que ja esteu fent ens els diferents àmbits de la diòcesi».
Eugenio Royo, jocista i compromès amb els exclosos
«Eugenio Royo mai no va deixar de ser jocista des de les seves responsabilitats.» Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat l’historiador i filòsof Juan Antonio Delgado de la Rosa, militant de la diòcesi de Madrid i actual responsable d’aquella zona, després de culminar l’estudi de la vida de Royo amb la publicació del llibre Biografía autorizada de Eugenio Royo Errazquín. Ciudadano entregado a la acción transformadora para un mundo mejor (Ediciones Endymion, 2017). Royo (1930-2001), originari de Renteria, va ser president nacional de la JOC en els anys 50 i «va renovar el moviment, fent-lo més sòlid i vinculant-lo amb les JOC d’Europa i Sudamèrica», explica Delgado. Va conèixer el fundador de la JOC, Joseph Cardijn, i va assimilar «una manera d’entendre la vida aproximant-se als més desfavorits». Les vinculacions de Royo van ser molt variades: amb l’economia social i la corporació Mondragón, a través de la seva amistat amb el sacerdot José María de Arizmendiarrieta; amb el sindicat USO, del qual va ser cofundador i primer secretari general; també va ser conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid i voluntari a la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado). En el llibre també es fa menció de la intervenció de Royo, l’any 1963, en l’intent d’integració de l’ACO a la HOAC. Diversos mitjans s’han fet ressò de la publicació del llibre: fep-uso, El Diario Vasco o en aquesta entrevista a la ràdio. Juan Antonio Delgado s’ha especialitzat en biografies sobre capellans obrers o inspiradors d’aquest moviment com Mariano Gamo, Francisco García Salve, José María de Llanos (que va presentar-se el març de l’any passat a Barcelona) o José María Díez-Alegría. A l’enllaç podeu llegir una entrevista que li van fer amb motiu de la seva participació en una jornada sobre capellans obrers a Gijón, en aquesta crònica i en aquesta entrevista a la televisió (minut 14'41" al 16').
La devastació vital de la precarietat en la feina
Vides precàries. Quan la precarietat laboral ho envaeix tot és el títol de l’informe que Càritas diocesana de Barcelona va presentar el 24 de gener passat. El document, que podeu consultar a l’enllaç, és un compendi dels efectes sobre les persones que està causant l’extensió i aprofundiment d’aquest nou model de relacions laborals. L’informe parteix dels testimonis de 35 persones ateses per l’entitat que estan en situació de precarietat laboral i que es van distribuir en quatre grups de discussió dirigits. A banda de les conseqüències també es proposa un nou model de relacions laboral triangular amb visió social. També us adjuntem l’article que es va publicar a Catalunya Cristiana i en el qual hi ha l’entrevista al director del Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Fernández de la Cueva, amb una crítica ferma a les reformes laborals vigents a Espanya.
