L’ACO agraeix la “primavera eclesial” facilitada pel papa Francesc
Des de l’orfenesa i també la gratitud, el moviment apostòlic ACO lamentem la pèrdua del papa Francesc i celebrem amb ell aquesta Pasqua per la qual tot cristià es prepara al llarg de la vida. “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?” (Jn 14,1-2). Un dels molts accents del Papa ha estat el treball i la dignitat intrínseca que porta associada, és quelcom més que una via per guanyar-se la vida, és la manera de posar els nostres dons, els nostres “talents”, en acció i en servei, com reivindiquem tots els moviments de la Pastoral Obrera. Bergoglio ha estat un treballador de Déu, gairebé fins a l’extenuació, s’ha donat amb generositat a la causa del Regne fins la vigília de la seva mort, amb una darrera homilia escrita per la Missa de Pasqua i la imprevista benedicció Urbi et Orbi el Diumenge de Resurrecció. S’obre ara un temps per revisar, acollir, repensar i actualitzar l’abundant pensament del papa Francesc, i la seva especial i fructífera relació, entre altres, amb els moviments populars germans en les Trobades Mundials, en les quals procurava participar i predicava la cultura de la trobada entre persones i moviments que treballen per l’emancipació dels empobrits, el pacifisme i la cura de la casa comuna. Tot aquest magisteri de qui ha estat Vicari del Crist a la Terra, que ha buscat el consens, el diàleg respectuós amb el diferent i la síntesi creativa, ens esperona a continuar treballant junts en la construcció del Regne de Déu, ara i aquí. “La mesura d’una civilització es pot veure en com són tractats els més vulnerables: els pobres, els aturats, els sense sostre, els immigrants, els explotats i tots aquells a qui la cultura del deixar de banda transforma en deixalles […] Una política veritablement al servei de l’home no es pot deixar dominar pels mecanismes financers i de mercat […] Sempre hi ha una gran necessitat de diàleg, no tingueu por!” (discurs del Papa a una delegació de DIALOP, plataforma europea de diàleg entre cristians i marxistes, 10/01/2024, citat al Quadern CJ n. 240). Esperem estar a l’alçada. Confiem en la teva pregària, germà i pare Bergoglio! El Comitè Permanent de l’ACO Barcelona, Dilluns de Pasqua del 2025
El periodisme “cuca de llum” de “Salillum”
Una matinal amb moments per a la celebració, l’agraïment, la formació i, fins i tot, l’emoció, així va transcórrer la IX Jornada de comunicació ACO el dissabte 5 d’abril al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, en un acte obert per celebrar els deu anys de la publicació Salillum d’aquest moviment de la Pastoral Obrera. En la benvinguda es va recordar que el 18 de març del 2015 es presentava el primer número de la revista a l’església de Santa Madrona. Una publicació semestral que té els fonaments en la fidelitat a Jesús i als treballadors, el desenvolupament de temes de fons, en donar veu als sense veu, en l’aprenentatge dels grans, en la vocació per estar en la frontera, enxarxar-se i fer comunitat i en la vibració de l’esperança. “Projectes editorials petits com el de Salillum són representatius del periodisme de cuca de llum, és a dir, el que dona context, fa un periodisme humà i de foc lent. Veig les portades de la revista i veig els referents, quin regal!”, va valorar Sonia Herrera, membre del Consell Editorial i participant a la taula rodona, que va ser moderada per Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO. “Salillum, a l’igual que l’ACO, és un petit miracle, un petit oasi on beure i conèixer una lectura assossegada i serena. És una publicació que ajuda a pensar en un context que hi ha una estratègia global per carregar-se la necessitat humana de viure en la veritat”, va aportar Daniel Jover. A la qüestió de com contribuir a donar veu al cristianisme d’alliberament, la Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya i també membre del Consell Editorial de la revista, va dir que “és qüestió d’autenticitat, no una Església que jutgi, sinó que aculli”. I va fer notar que als cristians “ens falta una certa gosadia: som molta sal, estem en moltes sopes, però també hem de ser llum, sortir amb decisió dels nostres armaris cristians i compartir allò que ens mou amb persones amb les que tenim una relació de qualitat”. Per la seva banda, Jover va fer notar que “l’Església avui és un gran destorb per al neoliberalisme, perquè l’Església alliberadora incorpora la coherència entre el sentir, el pensar i el fer” i va proposar “resistir en les catacumbes per fonamentar les propostes, caldrà renovar les celebracions i incorporar mirades laiques i la dona en pla d’igualtat”. Sonia Herrera va contextualitzar que tots els moviments d’una Església d’alliberament “estem en un moment de resistència, davant la dretització de la pròpia Església i tenim el repte del relleu generacional. Ens correspon sortir de l’armari i traslladar els testimonis i els referents”. En la part dels agraïments es van recordar aquelles persones que s’han entrevistat a la revista i que ja han mort: Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Víctor Codina i Viqui Molins. Així com la Comissió del Butlletí, especialment al militant Albert Marín, que va precedir l’actual Comissió de comunicació, responsable, juntament amb el Consell Editorial, d’editar la revista Salillum. També als equips de correctors i traductors, el disseny original del militant David González, la maquetació d’Enric Vidal, l’impressor Cevagraf i el manipulat i distribució a càrrec de la Fundació Ginesta. Diverses personalitats entrevistades o col·laboradors de Salillum van encoratjar amb missatges escrits a continuar amb la publicació, com Jordi Armadans, Gabriela Serra, Laia de Ahumada, sor Isaura Marcos, Neus Forcano, Laura Mor, Pepa Torres o Xavier Casanovas. A continuació, en el marc de l’església romànica de Sant Pau del Camp, la quarantena d’assistents a la Jornada van poder gaudir d’un recital de Lídia Pujol, que havia estat entrevistada al n. 6 de la revista. Va ser un concert molt inspirat i emotiu en el qual la intèrpret va fer-se acompanyar pel públic en alguna peça com “Poeta i fangador”. La sala abat Safont de Sant Pau del Camp es va decorar amb diverses pàgines representatives de la revista i l’acte va finalitzar amb un aperitiu servit a l’atri. Podeu consultar el reportatge fotogràfic del Jordi Romero a continuació:
L’ACO s’adhereix al manifest contra el rearmament i la guerra a Europa
Són cada cop més les veus que demanen aturar la deriva armamentística al continent europeu. El 26 de març totes les entitats de l’Estat espanyol que ens oposem al rearmament i la guerra, entre les quals l’ACO, vam presentar aquest manifest al Congrés en què es demana als dirigents europeus solucions diplomàtiques als conflictes, polítiques orientades a la pau i al desarmament, i que es destinin més diners a la lluita contra el canvi climàtic i a fer més segura la vida diària de les persones. Per reflexionar sobre aquesta qüestió us proposem diversos articles:
Com celebrar la Setmana Santa amb l’ACO si no anem a Can Bajona
La celebració comunitària de la Setmana Santa de l’ACO a Can Bajona és un dels moments centrals del curs, però no tota la militància pot participar-hi. Per això us proposem aquestes possibilitats per celebrar-ho a distància i en comunió:
“Cuinar la nostra Esperança”, trobada de Quaresma a la diòcesi de Madrid
“Cuinar la nostra Esperança”, va ser el títol de la trobada de Quaresma que la diòcesi de Madrid va organitzar el diumenge 6 d’abril a la parròquia de Santa Beatriz, de Madrid. La xerrada va anar a càrrec de la consiliària Bene Bergareche i podeu sentir-la a l’enllaç. En acabar es van formular aquestes preguntes per al treball personal: També s’ha fet el diumenge 23 de març la trobada de Quaresma conjunta de les zones del Vallès Occidental i Oriental, coincidint amb la celebració del 45 aniversari del martiri d’Òscar Romero. Es va fer a la parròquia de Santa Anna de Barcelona Us enllacem la crònica que han fet al bisbat d’Urgell. I a la zona Montserrat també es va fer el 29 de març el recés de Quaresma, a l’església de Sant Andreu de la Barca, amb la xerrada “Maneres de pregar”, a càrrec de Marta Millà.
“Llevat dins la pasta”: els programes de març i abril
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel.
Nota de la Pastoral del Treball per l’accident miner a Astúries
El departament de Pastoral del Treball va publicar una nota amb motiu de l’accident que va tenir lloc el dilluns 31 de març a la mina de Cerredo, a Degaña (Astúries) en què cinc treballadors van morir i quatre van resultar ferits de gravetat.
“Dret a un sostre: l’accés a l’habitatge”
El 26 de març passat el Departament de Pastoral del Treball va organitzar la videoconferència “Dret a un sostre: l’accés a l’habitatge”. Amb la intervenció de Carme Trilla, economista especialista en polítiques públiques d’habitatge i Luis Miguel Castro, doctor en Sociologia. Al blog A jornal s’ha publicat aquest resum.
Cristians de base a Torre Baró
El programa Signes dels temps, de TV3, ha emès aquest diumenge l’episodi “El barri de Torre Baró, ‘El 47’ i la comunitat cristiana” en el qual hi participa el consiliari general de l’ACO, Pepe Rodado. En Pepe també ha estat entrevistat a Ràdio Marina al programa Foro Social d’Ivan Molinos: I, al mateix programa, també ha estat entrevistat el responsable de Comunicació, Joan Andreu Parra:
L’ACO aprova el pressupost 2025
Un pressupost que gairebé s’enfila als 150.000 euros per al 2025 és el full de ruta econòmic que guiarà a l’ACO per aquest exercici i que va ser aprovat unànimement pels responsables del Comitè General el dissabte 29 de març passat. El responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre, va recordar que aquest punt s’ha endarrerit perquè la Comissió ha treballat no només els números sinó el sentit de fons i que això s’ha concretat en un document formatiu Creixem que aviat estarà publicat. El pressupost 2025 s’ha elaborat aplicant un increment del 2,8% (IPC) en totes les despeses i amb unes xifres continuistes respecte al 2024. Tot i que les aportacions per cotitzacions dels militants tendeixen a la baixa (defuncions, baixes, reduccions de cotització en jubilar-se…) es vol conscienciar sobre la necessitat d’incrementar les cotitzacions (també, encara que sigui simbòlicament, d’aquells militants que no cotitzen), revertint a l’ACO les importants desgravacions fiscals, i els donatius. En aquesta trobada, les zones van aportar una quinzena de noms de militants que podrien fer el servei de presidenta a partir del proper curs. Per part del Comitè Permanent es gestionarà el contacte amb aquestes militants, es farà la proposta i es proposarà que facin la revisió de vida sobre la responsabilitat en el seu grup abans de donar una resposta en ferm. D’altra banda, es va confirmar que la celebració de la Setmana Santa tira endavant ja que a aquestes alçades s’ha superat el 50% en el nombre d’inscrits i es va recordar que el termini màxim per fer-ho és el 10 d’abril. El president de l’ACO va animar a participar en aquest “moment culminant del moviment i de trobar-nos com a comunitat” i a convidar persones no militants. La decisió sobre l’aportació solidària s’ha ajornat al Comitè General del 14 de juny per donar temps fins a finals d’abril a proposar més entitats. Monografia de la zona Nou Barris La monografia de la zona Nou Barris, que va presentar Ferni Seijas, va ser l’altre punt destacat del Comitè General. Aquest barri d’orografia muntanyosa, amb molta especulació, autoconstrucció i dificultats històriques per fer arribar els serveis als barris ha estat conegut per la seva lluita veïnal, recollida a l’exitosa pel·lícula “El 47”. “Les parròquies i els cristians també hi han contribuït a aquesta lluita i dignificació. Són barris construïts per gent que ha vingut d’altres territoris de l’Estat i d’altres continents i això dona molta riquesa cultural, crec que tenim el segell propi al barri de la integració”, va destacar en Ferni. Aquesta zona, de mida mitjana, amb 41 militants i 5 consiliaris distribuïts en 7 grups (Bikini, el de més joves i Pa i Roses, el més veterà), té la meitat dels militants vivint al barri i l’altra meitat en zones adjacents o més allunyades. També més de la meitat dels militants treballen dedicats a les persones (sanitaris, educadors, sector social…) i 9 estan jubilats. La problemàtica de l’habitatge és central i això ha fet que molts fills de militants hagin hagut de marxar i que diversos militants hi estiguin implicats en les reivindicacions. La zona de Nou Barris no compta amb responsable de zona i aquestes funcions se les reparteixen en el Comitè de Zona, que es reuneix mensualment. Una de les accions que fan és la pregària comunitària que fan un divendres al mes a la Capella de Sant Lluc (Torre Baró) on participen 10-15 persones entre militants i altres persones. Els objectius que tenen per aquest curs són centrar-se en les famílies del barri (especialment les més vulnerables), fer xarxa amb altres entitats per detectar necessitats i fortaleses de les famílies. En la pregària de l’inici de la reunió que va preparar la diòcesi d’Oriola-Alacant es va recordar a Remei Ramírez, traspassada el 25 de març passat, una de les militants històriques del moviment (juntament amb el seu germà Lleonard) i que va ser la primera secretària de la Pastoral Obrera amb el bisbe Joan Carrera i de la Comissió de Drets Humans. “Era senzilla, estava sempre al peu del canó i estimulava molt a la gent, tenia un desig incansable de millorar i posava l’ànima allà on era”, van recordar alguns dels responsables.
