Els herois de la classe treballadora
“L'heroi d'avui dia no porta capa: porta granota de feina, o bata de metge, o una motxilla plena de llibres. L'heroisme d'avui ja no és cosa d'éssers extraordinaris, sinó de persones normals i corrents que s'enfronten als grans tirans contemporanis que perverteixen les nostres democràcies. Es troba en col·lectius com la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), en alguns sindicats, en aquells que lluiten per les seves famílies i éssers estimats, a les ONGs, i en totes aquelles persones que reclamen més dignitat a la feina, i sobretot en aquelles que, encara corrent riscos, troben un moment per defensar persones vulnerables, sacrificant-se pel bé comú”. Podeu llegir el valor heroic dels protagonistes del film Los lunes al sol, en aquest article de José Sanmartín Esplugues, que ens recomana el consiliari Pepe Baena: https://proyectoscio.ucv.es/filosofia-y-cine/el-camino-del-heroe/los-lunes-al-sol-el-heroe-de-fernando-leon-de-aranoa/
Neus Forcano i Carme Soto ens acosten una Bona Nova que allibera
[Helena Antó] El passat 2 de desembre vam celebrar la Jornada de Formació d’aquest curs sota el lema La dona a l’Església actual. Vam comptar amb les ponents Neus Forcano (actual directora de Justícia i Pau) i Carme Soto (“sierva” de San José i teòloga). Totes dues ens van acostar a una teologia feminista. Al voltant de 60 persones vam gaudir a Sant Pau del Camp de les seves interessantíssimes aportacions. La Neus va començar partint del text de la resurrecció, on Maria Magdalena fa un gir, un xup (en hebreu) També ens diu que les dones i la seva saviesa sempre han estat presents al llarg de tota la història de les grans religions (i ens parla de casos concrets). Altra cosa és el poder, que sempre ha estat masculí. Ens recorda el proverbi Abans de jutjar una persona, camina tres llunes amb les seves sabates, cosa que no ha fet mai la jerarquia eclesiàstica amb les dones. Des dels moviments Alcem la Veu i Revuelta de Mujeres reivindiquen unes esglésies vives i lliures de violències i on la dona sigui escoltada. Així ho han transmès al Sínode de Bisbes. La Carme ens invita a pensar què volem dir quan parlem de no ser invisibilitzades al si de l’Església, quin és el nostre malestar… Ens fa adonar que per les dones hi ha 6 sagraments, que ocupem un lloc marginal. Ens diu que les dones som residents estrangeres a l’Església. Ens diu que la Bíblia no és paraula de Déu, sinó que conté la paraula de Déu, que cal revisar alguns textos. Sobre què podríem fer als nostres moviments ens proposa: trencar amb estereotips i conductes paternalistes, proposar lideratges femenins i confiar en les dones de les nostres comunitats; i, sobretot, parlar-ne molt i amb calma. De les dues aportacions es transmetia que les dones que estem dins l’Església i creiem que la nostra manera de ser-hi ha de canviar, també hi tenim molta responsabilitat. Així que… tenim feina! Podeu consultar l’àudio de la xerrada a l’enllaç: https://go.ivoox.com/rf/120504777
“Llevat dins la pasta”: els programes de desembre i gener
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). Neus Cerdà i Josep Hortet, Fundació Mans a les Mans, 20 anys donant suport als infants i joves del barri de la Marina de Barcelona: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_87_20240110_LLEVATDINSLAPASTA___MANS_A_LES_MANS.mp3 José Ginés Alonso i la precarietat dels cuidadors de persones amb discapacitat: https://www.ivoox.com/jose-gines-alonso-i-precarietat-dels-cuidadors-audios-mp3_rf_121801594_1.html Marina Muñoz, des de la Fundació Obertament: https://www.ivoox.com/marina-munoz-des-fundacio-obertament-audios-mp3_rf_121631303_1.html Vanessa Torres i Jesús Arribas, amb Acció Solidària contra l'Atur: https://www.ivoox.com/vanessa-torres-i-jesus-arribas-amb-accio-solidaria-audios-mp3_rf_121200302_1.html
Les llavors de la Jobac
“Em va impactar molt el mètode de treball, veure, jutjar i actuar. Aquest mètode em va ajudar a revisar tots els moments de la meva vida, però no en solitari, sinó amb altres joves que vivien la mateixa realitat que jo. Va ser un moment d’aprofundir en la meva fe d’una manera alegre i distesa amb els joves de la parròquia i amb d’altres joves de barris propers, com el Bon Pastor, la Sagrera i Sant Andreu”. Són algunes de les aportacions del president de l’ACO, Jordi Soriano, al llibre La Jobac, una proposta eclesial i social, de Josep Lligadas i publicat al CPL. També es poden trobar els testimonis del consiliari Josep Hortet, la militant Anna Luque i Ignasi Parody. Als enllaços podeu consultar un post de Mercè Solé, la taula rodona que es va fer el 3 de desembre a Sant Pau del Camp i el recital de Xavier Morlans.
Conviccions religioses i relacions laborals
Les jornades “Conviccions religioses i relacions laborals” van tenir lloc el passat 30 d’octubre a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. L'encaix de les observances religioses al lloc de treball i les sentències de l'àmbit europeu van ser el nucli d'unes jornades riques en contingut. Us enllacem el post de Mercè Solè, que va participar a les jornades, i el resum que va fer la Direcció General d’Afers Religiosos.
Cartes dominicals del bisbe Cortés dedicades al treball
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, va dedicar les quatre Cartes Dominicals del setembre passat al treball, és tota una catequesi que us recomanem llegir: “El treball”: https://bisbatsantfeliu.cat/wp-content/uploads/2023/09/20230903FullDominical.pdf “El dur treball (II)”: https://bisbatsantfeliu.cat/wp-content/uploads/2023/09/20230910FullDominical.pdf “L’alienació en el treball (III)”: https://bisbatsantfeliu.cat/wp-content/uploads/2023/09/20230917FullDominical.pdf “Ora et labora (IV)”: https://bisbatsantfeliu.cat/wp-content/uploads/2023/09/20230924FullDominical.pdf
Nadal, invitació a sentir-nos implicats en la història de la salvació
Els i les companyes de la zona Besòs ens expliquen que el 16 de desembre van fer la celebració de Nadal de la zona. Com sempre va ser participada per unes trenta persones i entranyable. Vàrem partir de la tradició del pessebre per anar descobrint els valors que té per a cada persona: de tradició, de record de les persones que ja no hi són, de compartir la Bona Nova, de sentir l’infant que portem dins, en definitiva, de transmetre la gran notícia de l’encarnació de Jesús. També va sorgir la necessitat d’adaptació que comencem a fer de les tradicions a l’actualitat. A l’enllaç podeu consultar la postal de Nadal i les fotos de la trobada. A la zona Maresme, es va fer l’acte Deu minuts de silenci per escoltar el Nadal, podeu consultar el manifest que es va llegir a càrrec de Mar Galcerán: https://valors.org/manifest-deu-minuts-de-silenci-per-escoltar-el-nadal-2023/
Records del Francesc Porret i Gay
[Quim Cervera i Duran] Vaig conèixer el Francesc Porret (1929-2023) quan l’any 1982 vaig arribar a Sant Andreu, com a vicari de la parròquia de Sant Andreu del Palomar. Ja sabia que era de l’ ACO (Acció Catòlica Obrera) i de seguida vaig saber de la seva activitat en el barri, com a fundador i president de l’Associació de Veïns. Venia sovint a la parròquia de Sant Andreu del Palomar, amb la seva estimada Pepa Brossa. Ja coneixia del Seminari el seu gendre, Josep Pascual, del curs de davant meu, que va ser de les primeres persones que vaig visitar a casa seva, en arribar a Sant Andreu, i vaig tenir una molt bona conversa amb ell i la Gemma, filla del Francesc i la Pepa. Em van situar i orientar en el barri estimat. Francesc Porret, un home fidel, a la seva esposa, a la família, al barri, a la seva gent, a la classe obrera, al país, a la parròquia, a l’ACO, i tot mogut per una fe transparent i profunda. Un home savi que, en la seva conversa, sempre agradable i que anava a fons, traspuava bondat i pau. Un home honest que reconeixia les seves limitacions i defectes. Recordo quan li van fer un homenatge en un restaurant de Sant Andreu, va dir: “La meva dona no està aquí, perquè no està d’acord, en que m’hagi dedicat tant al barri, i a moltes activitats socials, i he descuidat l’atenció a la família”. Em va semblar d’una gran honestedat i de fer un reconeixement en púbic d’una defallença i a la vegada una valoració de la dedicació de la seva dona als fills i filles i a la casa. Un home activista, amb un gran equilibri entre la reflexió, la pregària, el treball interior d’autoconeixement i l’acció envers els altres, especialment envers els que més patien: la gent gran (va fundar el Casal d’avis Bascònia de Sant Andreu) els necessitats, els mes vulnerables. A la parròquia va insistir molt en crear el que em van dir “El Grup de barri” que intentava connectar la comunitat cristiana amb les necessitats i entitats del barri i viceversa. D’aquest grup va néixer, si no recordo malament, un grup d’atenció als interns en Centres Penitenciaris, i més endavant un Casal d’avis. Un home preocupat per la marxa dels esdeveniments socials i polítics, amb opinió pròpia i que sabia preguntar per atendre i escoltar (en tinc experiència personal) el que pensaven els altres sobre la política, el paper de les associacions de veïns, el paper de l’església en la societat… Recordo que per l’any 1989 va iniciar el I Congrés de la Gent de Sant Andreu i em va demanar col·laborar-hi com a sociòleg. Sabia descobrir les qualitats de cada persona, el que podia aportar i ens ajudava a sentir-nos útils. Era una home mediador, que sabia reconciliar parts i posicions en principi enfrontades. Un gran constructor d’espais de diàleg i de la pau. Un home-pont. Un demòcrata quotidià, a més de ser un antifranquista i contra tota dictadura dels poders i de la violència. Un home agraït. Recordo que em va agrair personalment i a l’Associació de joves aturats de Sant Andreu, que vam constituir, que haguéssim atès i ocupat un del seus fills que cercava el seu lloc en la vida, i una ocupació que li donés horitzons. Estava molt preocupat pels seus fills, que li van donar moltes alegries i també patiments, els quals els intentava afrontar amb serenitat. I tot era possible, sobretot per la companyia, recolzament i plena dedicació de la Pepa. Era un home que creava, pintava, formava part i en va ser fundador del Grup de pintors del barri, i apreciava la bellesa. Tot un home d’acció, tenia els seus moments contemplatius en el gaudi de l’art, realitzat i observat. En definitiva, Francesc Porret i Gay, va encarnar l’essència i el nucli de l’ACO: ser cercador del Déu-Amor de Jesús en les persones, en les relacions interpersonals i descobrir la llum del Jesús vivent en els esdeveniments de cada dia, del barri, del país i del món. Un cristià complet. Un referent per mi i per moltes persones, de conviccions profundes, que com altres, ha mostrat en la seva senzilla i fonda, al costat i amb la seva inseparable Pepa, un cristianisme d’alliberament, un cristianisme arrelat en el poble, al costat dels més indefensos, de les víctimes de les injustícies socials, un cristianisme obert motor de l’acció, que ofereix regalat un esperit i un sentit dels moviments socials, i apunta vers una utopia, que engresca i esperona a apropar-s’hi. El re-COR-darem i seguirà essent per mi un gran i bon testimoni. Descansi en PAU. [Tinguem també present en la pregària a la Josefina Rofastes Palau, militant de l'ACO des de la fundació, que va morir el 29 de novembre passat. Dona del Lleonard Ramírez i mare de sis fills]. Ressò en diversos mitjans Al Document d'ACO n. 10, 50 anys: L'experiència actual de l'ACO, entre els divuit testimonis podeu trobar a la p. 85 el de Francesc Porret (en aquell moment, any 2003, tenia 74 anys) on revela, entre altres coses que "tot el que faig, m’ha vingut sobretot de l’ACO: el sentit d’estar al servei de les persones, l’atenció a la gent, el compromís social… L’ACO és qui més m’ha donat". Així mateix, alguns mitjans locals i nacionals han recollit el decés de Francesc Porret: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2370451-francesc-porret-lider-veinal-de-sant-andreu-de-palomar.html https://www.andreuenc.cat/societat/2023/12/29/ha-mort-francesc-porret-i-gay-fundador-de-lassociacio-de-veins-de-sant-andreu https://retratsperlamemoria.wordpress.com/retrats/francesc-porret/perfil-de-francesc-porret/
“Salillum” n. 18 amb l’economista i ecòleg Joan Martínez Alier
S’està distribuint la darrera edició de la revista semestral de l’ACO, Salillum. Podeu consultar el número complert a la Mediateca del web. en català: https://acocat.org/mediateca/salillum-n-18 en castellà: https://acoesp.org/mediateca/luzysal-n-18 A l’Editorial d’aquest número de tardor-hivern, 70 anys, oportunitat per desinstal·lar-se, recordem aquestes set dècades del moviment i algunes idees que Teresa Forcades va compartir en la Jornada General. La portada i l’entrevista corresponen a l’economista i ecòleg, Joan Martínez Alier, pioner del decreixement i la justícia ambiental i altaveu dels grups d’activisme popular de resistència que han anat sorgint per tot el món, que reflexiona entorn creixement econòmic, canvi climàtic, estils de vida… Tot plegat, ben oportú després d’haver finalitzat la darrera COP28 a Dubai. Aquest tema, també està relacionat amb el reportatge sobre si és possible que sindicalistes i ecologistes treballin en comú. En aquest número també s’aborda una nova mirada sobre la vellesa, amb el dossier Recuperem la bellesa de la vellesa, a càrrec de Quico Manyós, que va fer un taller sobre aquesta qüestió en la Setmana Santa de l’ACO del 2022. El dossier té unes magnífiques fotografies de Joan Guerrero. El divuitè número de Salillum es completa amb molts altres temes, entre els quals destaquen un reportatge sobre el 70 anys de l’ACO i els reptes immediats del moviment i el Seminari que el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa va fer a Barcelona. L’espiritualitat, en aquesta ocasió, s’aprofundeix per mitjà d’un Estudi d’Evangeli sobre l’acostament humil a la mort a càrrec del consiliari Jaume Grané. I es coneixen millor El Lloc de la Dona, de la mà d’una voluntària i militant de l’ACO, Helena Antó i el moviment germà d’Acció Catòlica, Fràter. La signatura d’opinió és obra de Laura Mor, que ens parla de com construir l’esperança. Per últim, recollim l’experiència de l’habitatge cooperatiu sènior un camí que ja estan prenent alguns militants. Confiem que gaudeixis del nou número. Si el vols comentar o fer-nos propostes per properes edicions, pots escriure’ns a comunicacio@acocat.org. Et convidem a que un cop hagis llegit la revista la facis circular entre contactes que la valorin i els proposis que se subscriguin, bé omplint la butlleta que hi ha a la revista o bé des del web: http://acocat.org/subscripcio-salillum
Contesta a l’enquesta per dibuixar el Mapa de l’acció de la militància
Com indica al Pla de curs, la proposta de treball per aquest curs 2023-2024 correspon al Repte 1 de la Línia D (Vetllar per la qualitat del nostre compromís militant), a la Sub-línia 1 de la Línia A (Promoure un procés perquè cada militant valori l’ACO des de la seva realitat personal i comunitària, que faciliti la seva implicació en el Moviment lliurement i amb compromís segons les seves capacitats, disponibilitats i possibilitats) i al Repte 1 de la Línia B (Promoure el trobament personal amb Jesucrist per garantir la missió evangelitzadora i profètica de l’ACO) del nostre XIIè Consell, celebrat el curs passat. Per als tres objectius es proposen diverses actuacions i mitjans possibles, però que no esgoten totes les possibilitats: podem imaginar i concretar altres a les zones i als equips, que ens ajudin a caminar en la direcció del que ens proposem. Proposem un mitjà preferent per a tot el Moviment: el mapa de l’acció dels i les militants a cada zona. En algunes zones ja han començat a fer-ho i, de fet, aquestes experiències són les que ens han ajudat per oferir un model unificat, que cada militant, sense presses però sense pauses, haurà de contestar al llarg de tot el curs. Aquells militants que ho havíeu facilitat a la zona, caldrà que ho torneu a fer traslladant-ho a aquest formulari on també observareu que es recull la vostra dedicació professional. Ara que s’acosten festes de Nadal, potser podries trobar una estona per fer-ho. Tot seguit et facilitem els enllaços: en català en castellà Esperem que sigui un mitjà que ens ajudi a prendre consciència dels nostres compromisos, que són molts i molt diversos; a compartir-los i socialitzar-los, traient-los de l’anonimat en el que sovint es viuen; i a possibilitar contactes i accions entre els que comparteixen compromisos.
