El món del treball, una prioritat cristiana
«Hem de recuperar els elements que contribueixin a la construcció d'una societat que posi a la persona humana en un lloc central i al treball digne com a element imprescindible de la integració social i eina indispensable per accedir a una vida digna. Perquè el món del treball és una prioritat humana. I, per tant, és una prioritat cristiana, una prioritat nostra. On hi ha un treballador, aquí hi ha l'interès i la mirada d'amor del Senyor i de l'Església». Aquest pronunciament pot llegir-se en el comunicat de les XXIII Jornades de Pastoral Obrera que es van celebrar a Àvila els dies 18 i 19 de novembre passats i a les quals van assistir-hi diversos militants de l’ACO, entre els quals, la presidenta, Maria Martínez. Va ser molt destacable la xerrada «Reptes i desafiaments del món del treball en un context de canvi» que va pronunciar el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Jesús Sanz Abad. També es va projectar la pel·lícula La mano invisible, de David Macián. Igualment, aquest novembre s’ha produït una trobada inèdita entre el papa Francesc i sindicats de tot el món. Ha estat en el marc de la conferència “De la Populorum Progressio a la Laudato sí” que s’ha celebrat al Vaticà els dies 23 i 24 de novembre. Enllacem la carta que el papa Francesc ha enviat als participants a l’encontre. I també la declaració final.
Crònica de la trobada de Fueruña
Recuperar l’Intercambio de cara a la Setmana Santa del 2018 i la figura de l’acompanyant de les zones de fora de Catalunya, són les dues demandes que van sorgir de la trobada de coordinació Fueruña que es va fer a Madrid el 17 i 18 de novembre passats. A la trobada, com és habitual es va fer un repàs per la situació en què es troben els grups de les zones d’Alacant, de Còrdova i de Madrid, en les quals estan treballant a fons el tema de la corresponsabilitat. A la mateixa trobada es va proposar ampliar aquestes coordinacions a les diòcesis catalanes més petites o que es troben més allunyades de Barcelona ja que poden haver-hi vivències comuns. A l’enllaç podeu consultar un resum del que va donar de si la trobada de Fueruña.
Butlletins de la Pastoral Obrera de Barcelona i de l’MMTC
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona ja ha publicat el darrer Full Informatiu amb diversos temes d’interès: Celebrem la Jornada Mundial pel Treball Decent; Taula per la Democràcia en defensa de les institucions Catalanes i la cohesió social; La GOAC celebra la seva Assemblea d’Inici de curs; El MIJAC celebra la seva Assemblea diocesana; La 64a Jornada General, en el record (ACO); Una assemblea espectacular (JOC); Salida de inicio de curso de la federació de 9Barris (JOC); L’EPO de Sant Boi es posa en marxa…; L’ESPO de Sant Andreu també en marxa… Podeu consultar-lo tot seguit: Per la seva banda, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians també ha publicat l’Infor de novembre, en què es fa un recorregut per la situació del treball arreu del món i la celebració de les diades principals dels treballadors (Primer de Maig, Dia de la Dona Treballadora, Dia del Treball Decent…). Podeu consultar-lo a l'enllaç.
Carta oberta de Teresa Miquel
[Publiquem aquesta carta en aquest espai del web, Vida de Grups, que podeu fer vostre i continuar enviant-nos comunicacions] Bona tarda amigues i amics: He llegit l’escrit que ha fet darrerament en Francesc Porret i m’agradaria afegir unes lletres. També vull agrair la foto que va sortir feta a la Jornada de l’ACO, referent a en Josep Escós i servidora, ja que és un verdader sacerdot del Pradó i m’ha ajudat a treballar la Paraula de Déu i a lliurar-me a l’abraçada de Déu Pare-Mare, durant 24 anys (tinc 520 pàgines copiades; gràcies, Josep i a tots els sacerdots del Pradó!). Estic completament d’acord amb tot el que diu Francesc Porret, junt amb la Pepa. Ells han tingut la sort de pertànyer a l’ACO, fa 60 anys. Servidora només porto 16 anys i sóc, com diu Sant Pau, com un avord afegitó. Us diré que sóc la de «l’Eixample», però des de fa 61 anys estic molt feliç vivint en barris. Durant molts anys vaig buscar un grup del món obrer, i no ho vaig assolir fins que vaig arribar a Sant Andreu del Palomar. Tinc la sort de pertànyer a la Congregació de les de les Germanetes de l’Assumpció; la nostra vida està al servei del món obrer i llurs famílies. Les Germanetes va ser fundades per Esteve Pernet i Antoinette Faig, a París, fa 150 anys. Van venir a Barcelona el 1906 i van marxar el 1909 per la Setmana Tràgica. Tornàrem el 1926 i vam tornar a marxar per la Guerra Incivil del 1936. Per fi, tornem el 1940 i ja ens quedem definitivament a Sant Andreu. Moltes vegades ens preguntem: Què tindria Catalunya, concretament Barcelona, per decidir arriscar-se per tercera vegada? Des del primer moment vaig ser molt ben acollida i així hem anat caminant tot aquest temps en el desig d’ajudar-nos mútuament i sobretot seguir les petjades del Crist i estar més a prop dels germans per comprendre millor els problemes del món laboral, societat, sindicats, escolars, església, autonòmics, etc. Crec que som un grup molt responsable amb les dates que ens donem per retrobar-nos. D’una trobada a la següent, ja assumim qui presentarà el fet de vida i ho passem a la llum de l’Evangeli que la mateixa persona ha escollit i ho enriquim amb les nostres aportacions. En fi, crec que acceptant la nostra edat “de jubilats en propina” tots fem el que podem i som un grup que ho passem molt bé. Com diu en Porret, nosaltres passem la torxa i vosaltres i els que aniran arribant, feu que l’ACO sigui cada cop més ferma en tots sentits, doncs val la pena… Una abraçada a totes i tots. Teresa Miquel i Torrents
Crònica de la Castanyada-Jornada d’inici de curs de la Zona Baix Llobregat 2017
Sóc la Maribel Matilla i encara em sento nova com a responsable. Encara hi ha activitats i persones de la zona que no situo (temps/espai i missió…). Disculpeu-me! La trobada de la celebració de la Castanyada del dia 28 d’octubre a la zona del Baix Llobregat em va semblar, a més d'emotiva, històrica. Es va fer un reconeixement de la gent gran del Moviment de la Zona. Em va ajudar a posar en realitat la història llegida i explicada per altres membres d’ACO en reunions o trobades. L'Albert Marin va fer un power point, amb fotos de grups i trobades de fa anys, amb record de les persones que ja són amb el Pare. També hi havia la foto de tots els consiliaris de la zona i la foto de tots nosaltres en la fideuà del juliol passat Es va demanar testimonis als 4 grups amb solera (Riera, Sants, Florida, Magòria). També hi hagué un parell d'intervencions espontànies. Tenir-los allà, parlant de persones que estan i de les que ja no hi són —però que molts havien conegut personalment o pels seus fets—, va ser un goig. Les dificultats d’aquests temps actuals tenen molts punts de semblança al que ens explicaven: el fet de sentir-se cristià i obrer, tenir famílies i tenien clar que havien de ser model i defensar uns drets com a treballadors i unes actituds i formes de viure cristianes en un temps de dificultats (repressió franquista) amb escassos drets laborals i civils. El seu testimoni va semblar realment edificant i dignificant. Hola, sóc la Núria Estruga, responsable de zona i corroboro el que explica la Maribel. Al Baix tenim un tresor en forma de molts dels primers militants d'ACO. Vam voler-los agrair el seu llegat, amb una planteta de menta i un cartellet que hi deia “GRÀCIES PER LA LLAVOR QUE HEU FET CRÈIXER!”. El grup d'iniciació, els MotACOs, se'ns van presentar i vam intentar acollir-los amb molta alegria. I per acabar vam compartir un berenar fet entre tots amb castanyes, moniatos, pastissos, galetes, i vi bo. Maribel i Núria – Zona Baix Llobregat – Diòcesi de Barcelona
Pregàries d’Advent del grup Rodalies
El grup Rodalies de la zona Montserrat ens comparteix les pregàries que han preparat pel temps d’Advent. El grup finalitza aquesta tasca, que considera «un petit tresor de la zona que creiem que s'hauria de mantenir. Animen doncs a algun grup a seguir aquest petit plaer/compromís. Per nosaltres ha estat un goig poder fer-les i compartir-les».
25 anys del programa «Obrint Camins» a Ràdio Molins
«Obrint Camins» és un programa amb valors humans i cristians que s'emet setmanalment a Ràdio Molins de Rei. Hi participen i col·laboren regularment diversos militants de l'ACO, entre els quals l'anterior president, Jesús Jiménez, Teresa Canals, Maria Bargalló o Carme Gomà. A l'enllaç us posem el programa del 21 de juny passat en què es va celebrar el 25è aniversari del programa.
Mensaje desde la diócesis de Madrid
[La situación sociopolítica en Catalunya despierta inquietud y preocupación también entre lxs compañerxs de las diócesis de Alicante, Córdoba y Madrid con los que mantenemos una comunicación fluida. En esta ocasión os compartimos el mensaje que la responsable de la diócesis de Madrid, Miryam Pérez, ha enviado a la presidenta, Maria Martínez] Lo primero queríamos agradecer a María sus palabras de cercanía y cariño y la oportunidad de haceros llegar unas palabras de aliento que os hagan sentir acompañados. En la misma línea queriamos desde nuestra zona hacer llegar nuestro cariño más sincero hacia los y las militantes de Catalunya en estos tiempos revueltos y complicados. Queremos que sepáis que os sentimos cercanos y hermanos. Que nuestra mirada sigue siendo, como siempre, una mirada que cuestiona lo que aparece por los medios de comunicación y va más allá, como cristianos y creyentes que miran al corazón de las personas. Allá donde miremos está Dios, en los rostros cansados y humildes, y su recordatorio de la misión que nos encomienda de acompañar a nuestras hermanas/os en Cristo Obrero. Os tenemos presentes en nuestras oraciones, ¡¡mucho amor y mucha fuerza!! Un abrazo enorme desde ACO Madrid.
Carta oberta a l’ACO
Benvolguts amics, La meva dona i jo fa 60 anys que som militants de l’ACO, actualment estem en un grup del Nord-est de Barcelona (gent de Sant Andreu, Guineueta, Porta i una persona de l’Eixample), de consiliari tenim al Josep Hortet. Diríem que gairebé som un dels grups de gent més gran de l’ACO, normalment ens reunim cada mes i fem Revisió de Vida, també fem de tant en tant sortides junts i hi ha molt bona amistat entre nosaltres. Amb aquesta carta oberta a l’ACO voldria fer més valoracions del Moviment. Primerament valoraria la importància del Grup com a peça fonamental, després la Zona i el Comitè. És evident que el Grup és la peça clau, ja que en ell els militants ens hi trobem acollits (molt important avui dia, que l’individualisme està a l’ordre del dia). Posem les nostres vivències sobre la taula amb la Revisió de Vida i això en ajuda a veure les coses d’altres maneres i ens dona pautes en el viure el dia a dia. Respecte a la Zona, per la gent gran ja ens queda una mica més complicat. Les trobades de zona es fan bastant tard i a vegades en llocs molt apartats per desplaçar-s’hi i molts estem mig dependents o dependents del tot; aquesta és una realitat de la gent gran. Finalment ens queda el Comitè, amb una manca de persones que s’hi dediquin. En l’equip nostre molts hem fet de responsables de Grup i de Zona i hem treballat en el Comitè. Jo recordo que em vaig presentar com a candidat a la Presidència. Eren dues persones que ens hi presentàvem i ara costa molt trobar-ne una de sola que s’hi pugui dedicar. És veritat que estem parlant de bastants anys enrere, de llavors ençà les coses han canviat molt. Déu n’hi do la quantitat de compromisos que portàvem sobre les nostres espatlles. La meva intenció de fer aquest escrit és el de valorar l’ACO que ens ha donat molt i continua donant-nos. Val la pena fer l’esforç de continuar participant dintre de les nostres limitacions. No voldria acabar aquest escrit sense animar la gent jove de l’ACO a continuar lluitant en aquest món. És diferent del que ens va tocar viure a nosaltres, però crec que val la pena seguir lluitant per un món millor i més just. Nosaltres, la gent gran de l’ACO, hem posat el nostre gra de sorra i vosaltres sou el relleu. Sols em queda ressaltar i valorar a tots els homes i dones que ens han precedit, gràcies a ells el moviment ACO ha continuat tirant endavant amb força empenta. Desitjo que el Comitè actual de l’ACO segueixi aquests passos i d’altres que millorin cada vegada més el Moviment. Jo continuaré estimant l’ACO per tot el que m’ha donat. Gràcies. Francesc Porret i Gay Grup Guineueta – Zona Barcelona Nord Barcelona, 10 d’octubre del 201
Mercè Solé i l’ACO, al «Signes dels temps» de TV3
«Ser cristià és viure en el món, no viure tancat en l’Església». Aquesta convicció de Mercè Solé, militant de la zona Besòs, és la guia vital que va poder expressar en l’entrevista que se li va fer al programa Signes dels temps de TV3, emès el 29 d’octubre passat. En aquesta conversa àmplia (de gairebé trenta minuts) la Mercè va parlar de l’Església, del paper dels cristians a la societat i dels reptes de la Pastoral Obrera, tot això a partir dels diferents llocs on està present, entre els quals l’ACO. Mercè Solé que havia militat de jove a la JOBAC («allà vaig aprendre que Déu estima el món tal i com és i a nosaltres tal i com som»), va explicar que els Moviments «t’empenyen a participar en la vida de la gent i a sortir fora». I va continuar: «Si la nostra tasca és donar a conèixer Jesucrist, bé ens hi hem de relacionar». Al programa es pot veure els diferents llocs on Mercè Solé ha estat i està implicada: entre altres el Mamut de Viladecans («una festa senzilla i amb voluntat inclusiva»), el món sindical (va ser delegada de CCOO durant tretze anys), la militància política a ICV-EV, el seu treball a Càritas («els pobres són el nord. T’ajuden moltíssim a veure on està allò important a la vida: que la persona pugui arribar a ser ella mateixa amb llibertat») o l’actual, al Centre de Pastoral Litúrgica (CPL). La militant també va abordar la qüestió obrera: «Els treballadors no tenim més eines per canviar les coses que nosaltres mateixos i la nostra unió» i el paper important de la Pastoral Obrera en l’Església, malgrat no estar gaire cuidada: «La Pastoral Obrera té clara vocació de pont entre els propis treballadors i amb l’Església». En aquest sentit, va apostar perquè «el papa Francesc pot ser una bona esperança per a la Pastoral Obrera». Cardijn, la Revisió de Vida («és una bona manera d’aproximar-se a l’acció i a la contemplació»), la relació amb la pobresa («a l’Església anirem bé quan siguem capaços de tenir relacions d’igualtat i de qualitat amb els pobres») i la corresponsabilitat del laïcat («la prioritat és transmetre l’Evangeli de Jesús, cal reorganitzar-se i simplificar estructures») també van ser aspectes tractats al programa, del qual adjuntem l’enllaç.
